Ecumenòpolis: "Urbicidis. Ciutat, destrucció, cinema i sèries"
Imatge:
Fotograma de "The Walking Dead", Frank Darabont
El divendres 21 d'abril a les 19 h tindrà lloc la propera sessió de l'Ecumenòpolis, l'espai de reflexió audiovisual del COAC commissariada en aquesta ocasió per Daniele Porretta i titulada "Urbicidis. Ciutat, destrucció, cinema i sèries".
Segons J.G. Ballard, la idea de destrucció existeix des de sempre en l'inconscient humà. No hi ha destrucció més explotada en la ficció cinematogràfica que la urbana. ¿Què s'amaga darrere del desig morbós de destruir ciutats? Reflexionarem sobre l'aniquilació urbana gràcies a les imatges que ens ofereixen mig segle de pel·lícules i sèries de TV.
Llavors la família s'agrupa al costat de la llar, i els cadells escolten en silenci, i quan el conte ha acabat fan moltes preguntes:
- Què és un home?
- Què és una ciutat?
- Què és una guerra?
No hi ha resposta exacta per a aquestes preguntes. Hi ha suposicions i teories i conjectures, però no hi ha respostes.
En aquests grups familiars més d'un narrador ha hagut d'explicar que només es tracta d'un conte, que no existeixen coses com ara una ciutat o un home, que en els contes, que no pretenen més que entretenir, no cal buscar una veritat.
Clifford D.Simak, City, 1953
Daniele Porretta és doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura per l'ETSAB-UPC, amb una tesi dirigida per Juan José Lahuerta sobre l'evolució de la imatge de la ciutat del futur durant la primera meitat del segle XX, des de les utopies tecnològiques fins a les distopies del control social. Ha estat membre del grup de recerca de l'ETSAB Arxiu crític del Model Barcelona, dirigit per Josep Maria Montaner. Ha estat també director i comissari dels cursos La ciutat i l'imaginari de la destrucció (2011), Casa(s). Mirades sobre la idea d'habitar (2015) i La ciutat del futur: utopies i distopies (2016) a l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
Recupera la sessió de debat en el següent vídeo:
Col·laboren:
Segons J.G. Ballard, la idea de destrucció existeix des de sempre en l'inconscient humà. No hi ha destrucció més explotada en la ficció cinematogràfica que la urbana. ¿Què s'amaga darrere del desig morbós de destruir ciutats? Reflexionarem sobre l'aniquilació urbana gràcies a les imatges que ens ofereixen mig segle de pel·lícules i sèries de TV.
Llavors la família s'agrupa al costat de la llar, i els cadells escolten en silenci, i quan el conte ha acabat fan moltes preguntes:
- Què és un home?
- Què és una ciutat?
- Què és una guerra?
No hi ha resposta exacta per a aquestes preguntes. Hi ha suposicions i teories i conjectures, però no hi ha respostes.
En aquests grups familiars més d'un narrador ha hagut d'explicar que només es tracta d'un conte, que no existeixen coses com ara una ciutat o un home, que en els contes, que no pretenen més que entretenir, no cal buscar una veritat.
Clifford D.Simak, City, 1953
Daniele Porretta és doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura per l'ETSAB-UPC, amb una tesi dirigida per Juan José Lahuerta sobre l'evolució de la imatge de la ciutat del futur durant la primera meitat del segle XX, des de les utopies tecnològiques fins a les distopies del control social. Ha estat membre del grup de recerca de l'ETSAB Arxiu crític del Model Barcelona, dirigit per Josep Maria Montaner. Ha estat també director i comissari dels cursos La ciutat i l'imaginari de la destrucció (2011), Casa(s). Mirades sobre la idea d'habitar (2015) i La ciutat del futur: utopies i distopies (2016) a l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
Recupera la sessió de debat en el següent vídeo:
Col·laboren:
Presentació del veredicte de la 2a Mostra d’Arquitectura Internacional Catalana
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper 20 d’abril a les 16.30 h es donaran a conèixer a la sala d’actes del COAC les obres seleccionades i les obres destacades de la 2a Mostra d’Arquitectura Internacional Catalana, que té per objectiu registrar, destacar i divulgar la feina realitzada per arquitectes catalans fora de l’Estat en els darrers anys.
En aquesta segona edició s’han presentat un total de 33 obres i treballs repartits en 14 països d’arreu d’Europa, Àfrica i Amèrica (Itàlia, França, Regne Unit, Finlàndia, Burkina Faso, Senegal, Marroc, Camerun, Costa Rica, Argentina, Xile, Brasil, Perú i Colòmbia).
En el marc de l’acte es lliurarà el Premi Fundació Banc Sabadell a la Innovació en Arquitectura, que reconeix l’esforç dels professionals que utilitzen el seu talent per aconseguir l’excel·lència més enllà de les fronteres de l’Estat.
Enguany, el Jurat ha escollit com a guanyador del Premi el treball Bodega, desenvolupat al Regne Unit en el sí de l’Architectural Association School of Architecture, de Londres. Els seus autors, Edouard Cabay, Carles Sala i Relja Ferusic, amb activitat investigadora en diversos països d’Europa, han desenvolupat aquest treball amb una clara voluntat docent.
El projecte té per objectiu recuperar el valor dels materials que històricament havien estat presents en l’elaboració del vi —ceràmica, fusta, vidre...— però des d’una nova perspectiva: la que aporten els nous coneixements tecnològics i científics de l’arquitectura.
Novetats per a la 3a convocatòria del Premi Fundació Banc Sabadell
L’acte serà també l’ocasió per donar el tret de sortida de la tercera edició de la Mostra que, com a novetat, incorporarà canvis en la convocatòria del Premi que s’hi associa. Aquesta nova convocatòria obrirà l’objectiu a candidatures basades en la innovació i recerca provinents de qualsevol punt de Catalunya.
Pots recuperar el vídeo de l'acte a continuació:
En aquesta segona edició s’han presentat un total de 33 obres i treballs repartits en 14 països d’arreu d’Europa, Àfrica i Amèrica (Itàlia, França, Regne Unit, Finlàndia, Burkina Faso, Senegal, Marroc, Camerun, Costa Rica, Argentina, Xile, Brasil, Perú i Colòmbia).
En el marc de l’acte es lliurarà el Premi Fundació Banc Sabadell a la Innovació en Arquitectura, que reconeix l’esforç dels professionals que utilitzen el seu talent per aconseguir l’excel·lència més enllà de les fronteres de l’Estat.
Enguany, el Jurat ha escollit com a guanyador del Premi el treball Bodega, desenvolupat al Regne Unit en el sí de l’Architectural Association School of Architecture, de Londres. Els seus autors, Edouard Cabay, Carles Sala i Relja Ferusic, amb activitat investigadora en diversos països d’Europa, han desenvolupat aquest treball amb una clara voluntat docent.
El projecte té per objectiu recuperar el valor dels materials que històricament havien estat presents en l’elaboració del vi —ceràmica, fusta, vidre...— però des d’una nova perspectiva: la que aporten els nous coneixements tecnològics i científics de l’arquitectura.
Novetats per a la 3a convocatòria del Premi Fundació Banc Sabadell
L’acte serà també l’ocasió per donar el tret de sortida de la tercera edició de la Mostra que, com a novetat, incorporarà canvis en la convocatòria del Premi que s’hi associa. Aquesta nova convocatòria obrirà l’objectiu a candidatures basades en la innovació i recerca provinents de qualsevol punt de Catalunya.
Pots recuperar el vídeo de l'acte a continuació:
Conferencia: "Obras y proyectos recientes de Martínez Lapeña - Torres Arquitectos"
Imatge:
© Col·legi Arquitectes de Catalunya
El próximo viernes 21 de abril tendrá lugar en la Demarcación del Lleida del COAC una conferencia a cargo del arquitecto Elías Torres Tur, que nos hablará sobre los proyectos más recientes del estudio Martínez Lapeña - Torres Arquitectos.
El arquitecto ibicenco estudió en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB), obteniendo el título en 1968. Ese mismo año fundó con el arquitecto José Antonio Martínez Lapeña el estudio Martínez Lapeña - Torres Arquitectos. En 1969 comenzó su labor docente en la ETSAB, centro donde fue nombrado doctor en 1993. Ha sido también profesor invitado en la University of California Los Angeles (UCLA) y en la Graduate School of Design de Harvard University.
Elías Torres ha sido galardonado con destacados reconocimientos. Junto con Martínez Lapeña, ha recibido el Premio FAD de Arquitectura en tres ocasiones: la primera, en 1986, por los jardines de Villa Cecilia (Barcelona); la segunda, por el Hospital de Móra d’Ebre (1988) y, finalmente, en 1992, por el conjunto de edificios de la plaza Tirant lo Blanc de la Vila Olímpica de Barcelona. Además, Torres ha sido reconocido con el Premio Ramon Llull del Gobierno de las Islas Baleares (2008) y la Medalla de Oro del Consejo Insular de Ibiza por su trayectoria profesional (2011). Más recientemente, él y su socio recibieron el RIBA Internacional Fellowship (2016).
Algunos de los proyectos desarrollados por el estudio Martínez Lapeña - Torres en los útlimos años son: La Ria Promenade, en Huelva (2016), el Campus UPC Besòs (2016), en Barcelona, o el Baluarte del Príncipe, en Palma de Mallorca (2013).
El arquitecto ibicenco estudió en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB), obteniendo el título en 1968. Ese mismo año fundó con el arquitecto José Antonio Martínez Lapeña el estudio Martínez Lapeña - Torres Arquitectos. En 1969 comenzó su labor docente en la ETSAB, centro donde fue nombrado doctor en 1993. Ha sido también profesor invitado en la University of California Los Angeles (UCLA) y en la Graduate School of Design de Harvard University.
Elías Torres ha sido galardonado con destacados reconocimientos. Junto con Martínez Lapeña, ha recibido el Premio FAD de Arquitectura en tres ocasiones: la primera, en 1986, por los jardines de Villa Cecilia (Barcelona); la segunda, por el Hospital de Móra d’Ebre (1988) y, finalmente, en 1992, por el conjunto de edificios de la plaza Tirant lo Blanc de la Vila Olímpica de Barcelona. Además, Torres ha sido reconocido con el Premio Ramon Llull del Gobierno de las Islas Baleares (2008) y la Medalla de Oro del Consejo Insular de Ibiza por su trayectoria profesional (2011). Más recientemente, él y su socio recibieron el RIBA Internacional Fellowship (2016).
Algunos de los proyectos desarrollados por el estudio Martínez Lapeña - Torres en los útlimos años son: La Ria Promenade, en Huelva (2016), el Campus UPC Besòs (2016), en Barcelona, o el Baluarte del Príncipe, en Palma de Mallorca (2013).
Conferencia y presentación del opúsculo "Del cementiri parroquial al municipal"
Imatge:
© Fermí Bataller
Los próximos 18 y 22 de abril se presentará el opúsculo "Del cementerio parroquial al municipal. La nueva visión de la muerte y el pensamiento ilustrado" que ha editado el Ayuntamiento de Manresa para dar a conocer la historia y el valor artístico de este espacio patrimonial de la ciudad.
El martes día 18 de abril a las 18.30 h se hará una conferencia en el Centro Cultural del Casino sobre el contenido del opúsculo, a cargo de sus autores Raquel Valdenebro y David Olivares, que explicarán en qué contexto histórico y social se construyó el actual cementerio, los procesos históricos que ha vivido y su valor patrimonial y artístico.
Por otra parte, el sábado día 22 de abril a las 11h, en el cementerio municipal, los mismos autores del opúsculo harán una visita guiada y comentarán algunas de las principales obras artísticas del conjunto.
El opúsculo ha sido editado por el Ayuntamiento de Manresa, con la colaboración de la Delegación del Bages-Berguedà del Colegio de Arquitectos. Los autores del texto son los historiadores David Olivares y Raquel Valdenebro. Todas las fotografías son de Fermí Bataller excepto una que es de Genis Sáez, y se incluyen varias imágenes de documentos antiguos procedentes del Achivo Comarcal del Bages, del Instituto Cartográfico de Catalunya y de los archivos particulares de Enric Masana, de Jaume Pons y de Pere Sobrerroca.
El martes día 18 de abril a las 18.30 h se hará una conferencia en el Centro Cultural del Casino sobre el contenido del opúsculo, a cargo de sus autores Raquel Valdenebro y David Olivares, que explicarán en qué contexto histórico y social se construyó el actual cementerio, los procesos históricos que ha vivido y su valor patrimonial y artístico.
Por otra parte, el sábado día 22 de abril a las 11h, en el cementerio municipal, los mismos autores del opúsculo harán una visita guiada y comentarán algunas de las principales obras artísticas del conjunto.
El opúsculo ha sido editado por el Ayuntamiento de Manresa, con la colaboración de la Delegación del Bages-Berguedà del Colegio de Arquitectos. Los autores del texto son los historiadores David Olivares y Raquel Valdenebro. Todas las fotografías son de Fermí Bataller excepto una que es de Genis Sáez, y se incluyen varias imágenes de documentos antiguos procedentes del Achivo Comarcal del Bages, del Instituto Cartográfico de Catalunya y de los archivos particulares de Enric Masana, de Jaume Pons y de Pere Sobrerroca.