La seu del COAC a Terrassa acull, des del 21 de novembre fins al 22 de gener, l'exposició ‘Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich, Amat i Jover’, de l’arquitecte Toni Crusellas. 

El mateix artista escriu: Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió (regla i compàs) a l’escola. Més tard, a la universitat, em van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la meva vida professional no he deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als meus projectes arquitectònics. He fet molts dibuixos de pensament, d’imaginació i no tants de representació. 

Fa un parell d’anys vaig acompanyar en algunes trobades un grup de dibuixants de carrer (Urban Sketchers) de la meva ciutat. En una trobada en concret, la que es va fer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), vaig fer dos dibuixos ràpids que són presents en aquesta mostra. 

Vaig anar practicant el plaer de dibuixar diferents paisatges urbans fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació i vaig pensar en realitzar un projecte centrat en un sol edifici d’interès i d’una complexitat que em permetés desenvolupar el tipus de dibuix que he descobert que m’agrada més, el dibuix d’estudi. 

Per dur a terme aquest treball d’estudi, he utilitzat dues eines per a mi complementàries: el dibuix i la fotografia (analògica en blanc i negre). Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes i, amb la segona, la llum (seria més correcte parlar d’ombres, potser). Tant l’una com l’altra són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual em sento molt còmode. La tecnologia digital que utilitzo per al muntatge final em dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia; pensar lentament abans (documentar-me, pensar, mirar, sentir...), executar ràpid i tornar a pensar lentament després (editar lleugerament, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelar”, descobrir...). 

Veureu en aquesta mostra un contrast important entre diferents tipus de dibuix, entre diferents elements gràfics, també contrastos tonals importants en les fotografies i, ésclar, en les diferents dimensions de les imatges, alternades i a vegades contraposades. Sempre m’han interessat els contrastos, els contrapunts, les polaritats, i intento tractar-los com a complementaris, no com a oposats, ja que sempre estan units d’alguna manera. 

També hi trobareu una cosa comuna a totes les imatges: la corba, element fascinant de l’arquitectura de Muncunill i que he volgut representar mitjançant línies sempre dinàmiques en el dibuix i en les fotografies, en el “pentinat” que fa la llum en les superfícies que genera la corba. 

Finalment, vull dir que aquest projecte no només ha suposat un treball d’interpretació gràfica d’un edifici històric o fins i tot de comunicació, sinó que principalment ha estat un treball d’aprenentatge personal tot observant el treball que he fet. Perquè, com va dir Lacan:“Allò que fas sap el que tu ets” 

Si voleu donar la vostra opinió o contrapunt us podeu adreçar a: acrusellas@coac.net