Nascut a Barcelona l’any 1959, Gausa havia desenvolupat una trajectòria reconeguda internacionalment que combinava la pràctica arquitectònica, la docència i la reflexió teòrica. Actualment residia entre Catalunya i Itàlia, on era professor d’arquitectura i paisatgisme a la facultat d’arquitectura de la Università degli Studi de Gènova (UNIGE), i on coordinava un doctorat d’arquitectura i disseny i un laboratori de recerca urbana i territorial.

Figura clau en la transició de l’arquitectura moderna cap al segle XXI, Gausa defensava una concepció de l’“arquitectura entorn”, entesa com a escenaris en cruïlla i no com a objectes tancats, i incorporava a la disciplina aportacions de l’art, la física, les matemàtiques, la computació, la biogenètica, la literatura o la filosofia. Aquesta mirada es va concretar en les seves “arquitectures reactives”, capaces de dialogar i respondre al medi.

Gausa es va graduar a l’ETSAB-UPC el 1986, on va exercir de professor entre 1995 i 2000, i es va doctorar el 2005. 

Va ser cofundador de l’editorial d’arquitectura Actar juntament amb Ramon Prat, i entre el 1991 i el 2000 va dirigir la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. També va ser un dels impulsors del grup Metapolis, amb Vicente Guallart i Willy Müller, que l’any 2000 van ser convidats per Massimiliano Fuksas a la Biennal d’Arquitectura de Venècia sota el lema “Més ètica, menys estètica”. Fruit d’aquell moviment creatiu, sorgiria poc després l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), del qual Gausa n’era cofundador i responsable de la part teòrica.

El 2004 va fundar amb Florenece Raveau, l'estudi Gausa+Raveau Actararquitectura, amb el qual va desenvolupar projectes d'arquitectura i urbanisme. 

Va ocupar també càrrecs institucionals rellevants, com el de vicepresident del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya (2008-2012) i membre del Consell Consultiu de l’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2014). En el seu vessant professional, en els darrers anys havia guanyat diversos concursos per fer habitatges a París, i va ser distingit amb la Medalla de l’Arquitectura de França. A més, va realitzar projectes i concursos tant d'àmbit internacional com nacional com la co-comissaria del Pavelló d'Espanya en la II Biennal d'Arquitectura de Rotterdam 2008, la Plaça Pablo Picasso a Montornès, el Polígon Arrahona a Sabadell i les Wood Houses a Nantes.

Entre els seus articles i publicacions, hi destaquen Housing, new alternatives, new systems, Metapolis Dictionary of Advanced Architecture, HiperCatalunya: Research Territories o Operative Optimis.