La davallada de l’edificació a Barcelona repercuteix en la caiguda general a Catalunya
Descens de la superfície motivat per la davallada a la Demarcació de Barcelona
El 2025 s’han visat 4.511.786 m2 a Catalunya, un 4,3% menys que l’any anterior. Tot i que el nombre d'expedients es manté estable, el comportament del sector varia de manera notable segons el territori.
El principal motiu de la baixada en superfície visada s'explica per la caiguda del 16,75% a la Demarcació de Barcelona. La ciutat comtal experimenta un retrocés de l’1% i presenta la pitjor dada dels últims deu anys. Fora de la capital, la baixada arriba al -20,15%.
A la resta del país, però, el comportament és positiu: Lleida destaca amb un increment del 32,9%, gràcies al visat d’un projecte de més de 100.000 m2 destinat a un centre comercial situat a la comarca del Segrià. Girona creix un 14,9% i se situa en la segona millor dada de la darrera dècada. Tarragona presenta el segon creixement consecutiu amb un increment de l’11,7% i la Demarcació de Comarques Centrals augmenta prop del 10% i assoleix la xifra més elevada des del 2019. Només Ebre registra un lleuger descens del -0,7%.
L’habitatge, tot i presentar una davallada, registra la segona millor dada des del 2006
El 2025 s'han visat 16.128 habitatges de nova creació, un 7,46% menys que l’any anterior, però és encara la segona xifra més alta des del 2006. La superfície visada d’habitatge cau un 6,81% i tanca l’any amb 3.175.083 m2 visats.
La baixada es concentra a la Demarcació de Barcelona (-20,15%). Així, a la ciutat comtal (-39,2%) s’han visat 1.195 habitatges, la xifra més baixa dels últims deu anys. Cal recordar, però, que el 2024 es van visar promocions d’habitatge de protecció oficial promogudes per l’administració pública, les quals no estan obligades a visar. Per això, part del descens percentual del 2025 s’explica pel fet que aquest any no s’han visat promocions d’aquest tipus. A la resta de la Demarcació el descens ha estat del 16,35%.
En canvi, la resta de demarcacions assoleixen les millors dades des de la crisi del 2006. Destaca el creixement del 61,8% a l’Ebre, motivat pel visat d’un projecte amb prop de 60 habitatges de nova creació. Pel que fa a les altres demarcacions, Girona ha crescut un 34,45%, Lleida un 13,2%, Tarragona un 9,3% i Comarques Centrals un 2,35%.
Del total de 16.128 habitatges nous visats a Catalunya, 2.314 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.860). La resta es distribueixen entre Girona (264), Comarques Centrals (102), Lleida (48), Ebre (22) i Tarragona (18). A Barcelona ciutat, del total de 1.195 habitatges nous visats, el 50% (597) són de protecció oficial, distribuïts en 16 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial.
La rehabilitació es manté estable, però amb un lleu retrocés
La rehabilitació suma 1.232.399 m², un 1,35% menys que l’any anterior i presenta una xifra negativa per segon any consecutiu.
La Demarcació de Barcelona és l’única que creix (9,13%), impulsada especialment per Barcelona ciutat (52,9%). Per contra, la resta de la Demarcació té un comportament negatiu (-9,35%).
A la resta del país, totes les demarcacions cauen: Ebre (-28,7%), Girona (-14,1%), Lleida (-11,1%), Tarragona (-3,9%) i Comarques Centrals (-0,14%).
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 148 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.797 habitatges), 44 a Comarques Centrals (205 habitatges), 40 a Girona (536 habitatges), 40 a Tarragona (916 habitatges), 10 a l’Ebre (12 habitatges) i 24 a Lleida (274habitatges).
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 100 expedients corresponents a 1.402 habitatges.
Davant d’aquest escenari, i amb un parc d’habitatges envellit a casa nostra, queda encara camí per recórrer. És necessari seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort.
En definitiva, activar la cultura de la rehabilitació implica un compromís col·lectiu per transformar el nostre parc edificat i fer-lo més resilient, eficient i saludable per a les generacions presents i futures.
L’obra retrocedeix a nivells del 2021
L'obra nova disminueix un 6,4% i se situa en 3.192.031 m2.
La Demarcació de Barcelona registra la davallada més marcada (-24,3%), amb un percentatge de disminució similar tant a Barcelona ciutat (-27,9%) com a la resta de la Demarcació (-23,6%).
Per contra, les altres demarcacions han crescut en obra nova. Destaca el cas de Lleida amb un augment del 70,4% corresponent principalment al visat d’un projecte de gran envergadura. En relació a la resta de demarcacions, Ebre creix un 38,20%, Girona un 30,7%, Tarragona un 20,25% i Comarques Centrals un 14,8%.
El no habitatge es manté
Els 1.249.348 m2 visats de no habitatge s’assimilen al 2024 amb un descens del 0,4%.
Veure la informació detallada de la nota de premsa
Veure els gràfics
Accions del COAC en Deontologia Professional durant l'any 2025
La Comissió està composada per sis arquitectes que s’escullen per sorteig cada quatre anys, coincidint amb les eleccions col·legials. Els membres tenen diferent antiguitat de col·legiació per a una millor representació de tot el col·lectiu.
Activitat del 2025
Durant l'últim any, s’han tramitat 28 expedients sancionadors, dels quals 9 es van obrir l'any 2024 i han estat resolts durant l'any 2025 amb 1 arxiu d'expedient i amb 8 sancions lleus. Durant l'any 2025 s'han obert 19 expedients sancionadors, dels quals 1 ha estat tancat amb resolució d’arxiu, 2 amb sanció lleu i 16 continuen encara oberts degut a que es van iniciar majoritàriament a finals del segon semestre.
Els motius de les sancions imposades han estat: 1 per no haver atès degudament les obligacions professionals (desatenció dels requeriments i sol·licituds col·legials de forma reiterada i injustificada), 1 per vulnerar la dignitat professional d’un company, 4 per falsejament de documentació professional, 1 per manipulació del segell de visat, 1 per la usurpació de l'autoria dels treballs professionals aliens i 2 per haver acceptat un encàrrec sobre el treball d'un company sense haver-lo informat.
Més informació
Per saber més sobre el tema, pots consultar la càpsula de la FormaTecA "La responsabilitat ètica de l’arquitecte".
Per qualsevol dubte o consulta, pots posar-te en contacte amb la Secretaria Tècnica.
Olot, Figueres i Girona, seleccionats per formar part del Pla de barris de la Generalitat de Catalunya
Aquesta resolució es va fer pública el passat divendres 19 de desembre. En total, 20 municipis d’arreu de Catalunya es beneficiaran d’aquest programa, que comptarà amb una inversió global de 1.600 milions d’euros durant el període 2025-2029.
El barri de Pont Major, a Girona
El projecte seleccionat se centra en un barri amb una renda clarament inferior a la mitjana de la ciutat, que presenta una notable degradació arquitectònica en part del parc d’habitatges, deficiències importants a l’espai públic i carències en accessibilitat. L’àmbit també registra un elevat índex de desnonaments, situacions de sobreocupació i un nombre significatiu de locals buits en planta baixa.
La proposta inclou la rehabilitació integral del parc d’habitatges existent, la revitalització de l’espai públic —amb millores de voreres, arbrat i enllumenat—, la creació i millora d’equipaments comunitaris i la conversió del carrer Portlligat en un eix verd. A més, es preveuen accions socials orientades a reforçar la convivència, l’acompanyament a famílies i estudiants i el foment de la inserció laboral.
El nucli antic d’Olot
El projecte seleccionat se centra en el nucli antic de la ciutat, un àmbit amb un parc edificat envellit, presència d’infrahabitatges i habitatges sobreocupats, pèrdua progressiva de població i activitat econòmica, així com un patrimoni arquitectònic de gran valor que requereix una nova empenta.
L’actuació integral combinarà la millora dels habitatges amb la dinamització comercial i la recuperació dels espais públics, així com la creació de nous equipaments i la incorporació de mesures ambientals vinculades a la renaturalització i a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
Sector oest de Figueres
La transformació del sector oest de la ciutat —que inclou barris com Sant Joan, Culubret, els habitatges sindicals, Bon Pastor i Món Millor— marcarà el Pla de barris a Figueres. Es tracta d’uns àmbits que històricament han patit una major degradació urbana i que presenten alguns dels indicadors socioeconòmics més baixos del municipi.
L’actuació, denominada Programa de Memòria d’Intervenció Integral de la Zona Oest de Figueres, permetrà una transformació global, similar a la que es va dur a terme al barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs. En aquest sentit, l’Ajuntament de Figueres comptarà amb l’arquitecte Sebastià Jornet, un dels responsables d’aquella intervenció, per afrontar el desenvolupament urbanístic del projecte al sector oest de la ciutat.
Oberta la convocatòria per participar en els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026
PARTICIPACIÓ I CATEGORIES
Qualsevol persona, entitat o institució interessada en aquests premis pot proposar les obres que consideri oportunes finalitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2025, sempre que en sigui l’autor, el propietari o el promotor. Aquestes s'han d'inscriure en una de les quatre modalitats següents:
Arquitectures: obres de nova planta, reformes i rehabilitacions.
Interiors: obres on l’accent recaigui en el tractament de l’espai interior.
Paisatges: obres en espais urbans com carrers, places... i en espais naturals, parcs, jardins…
Efímers: obres de durada limitada com exposicions, muntatges, escenografies.
JURAT
El Jurat que valorarà els projectes i actuarà d’acord amb aquestes bases, estarà format per Stephen Bates, com a president, juntament amb Beatriz Borque i Ramon Bosch com a vocals. La tresorera de la Demarcació de Girona del COAC, Sílvia Musquera, actuarà com a secretaria sense vot.
Aquest es reunirà presencialment durant els dies 12, 13 i 14 de març i farà una selecció de les obres presentades, reservant-se el dret de canviar-les de categoria. Visitaran les obres que es considerin oportunes, motiu pel qual els organitzadors es posarà en contacte amb els promotors o propietaris per coordinar les visites del Jurat.
DOCUMENTACIÓ
Tota la documentació serà digital i es penjarà al portal www.premisarquitecturagirona.cat en un únic arxiu comprimit en format zip d’un pes màxim de 100MB.
- Panell de l’obra en dos formats i segons pautes de composició descarregables al portal web:
a) PDF a 300 dpi de resolució
b) JPG a 150 dpi de resolució
- Un màxim de 7 fotografies, de proporció lliure, numerades en ordre de preferència, mida mínima 20 x 24 cm digitalitzades en format JPG amb una resolució de 300 dpi.
- Plànols que l’autor consideri imprescindibles per a la comprensió del treball en format JPG, amb una resolució de 300 dpi i mida mínima DIN-A4.
- Text descriptiu, en català, de màxim 1000 caràcters espais inclosos, en format .docx (Word). En el cas de superar aquesta extensió, es tallarà automàticament als 1000 caràcters. Mateix text que al panell.
- Un plànol o croquis de l’emplaçament o itinerari per tal de facilitar la visita del Jurat, si s’escau. Aquest document no es farà públic.
CALENDARI
El termini pel lliurament del material corresponent a la 28a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona s’iniciarà el dia de la publicació d’aquestes bases i finalitzarà a les 14.00 hores del divendres 6 de febrer de 2026. No s’acceptarà documentació fora d’aquest termini.
El dimarts 28 d’abril de 2026 es donaran a conèixer les obres seleccionades, i el divendres 29 de maig de 2026, es presentaran les obres guardonades en un acte públic a la seu de la Demarcació de Girona del COAC.
RECONEIXEMENTS
Premis del Jurat: el Jurat atorgarà els premis que consideri oportuns per a cada categoria designada.
Premi de l'Opinió: s’atorgarà un premi de l’opinió a l’obra més votada entre totes les obres presentades, mitjançant el vot electrònic des del portal www.premisarquitecturagirona.cat
INFORMACIÓ
Per a qualsevol consulta o aclariment, podeu dirigir-vos al Departament de Cultura de la Demarcació de Girona. T. 972 41 27 27 – ext. 3 | cultura.gir@coac.cat.