Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Síntesis Arquitectòniques “L’Hotel de mar de J. A. Coderch”

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El divendres 13 de juliol (19 h), a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, tindrà lloc la darrera de les conferències del cicle SínTESIS Arquitectòniques d’aquest any. La presentació anirà a càrrec de Joan Alfós, doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya el 2016, amb la tesi “L’Hotel de mar de J. A. Coderch”.


La xerrada pretén dibuixar el model d'hotel de mar imaginat per José Antonio Coderch a inicis del turisme de masses a Espanya, un període de transició entre els petits i tradicionals allotjaments familiars que esquitxen la nostra costa i els grans hotels turístics de societats mercantils que la van transformar. Aquests allotjaments de nova planta, que van créixer exponencialment amb el Plan Nacional de Estabilización de 1959, van construir el paisatge mediterrani, la qual cosa va generar un rebuig social similar al que va produir en Coderch el seu únic hotel construït, “siempre he considerado que el Hotel de Mar no valía nada. [...] para mí es la peor obra”.

L’autor de la testi doctoral explica que buscant les raons de la seva insatisfacció enfront d'una de les seves obres més divulgades, un referent ineludible en publicacions d'arquitectura hotelera, veiem que l'Hotel de Mar és l'última obra d'un procés que s'inicia amb els seus desconeguts projectes hotelers de Sitges i continua amb la seva obra més reeixida, Torre Valentina. L'anàlisi dels projectes del procés, basada en la seva praxi de reelaboració d'obres anteriors -populars o pròpies-, mostra una sèrie de preocupacions repetides que estan darrere de les seves propostes, invariables que ens permeten traçar la imatge del seu hotel ideal. Aquest model imaginat per Coderch s’allunya del paradigma d'hotel turístic, dels Hilton Internacional de la dècada dels cinquanta, productes de consum de la indústria americana que van colonitzar el Carib, el Mediterrani, les publicacions especialitzades i es van convertir en un model referencial dels promotors turístics del desenvolupisme franquista.

PDF version

Exposición "Instantes en la calle. Conocer la ciudad a través del arte"

Imatge: 
© Col·lectiu GPrint

Inauguración: viernes 11 de mayo, a las 19.30 horas

El sábado 5 de mayo, en el marco de las Ferias de la Santa Cruz de Figueres, la Galería Dolors Ventós acogerá el taller de grabados y monotipo a cargo del artista Montserrat Montero y del colectivo de artistas GPrint (Grupo de Artistas Grabadores del TPK Arte y Pensamiento Contemporáneo). En esta jornada se creará una obra de arte colectiva, realizada por todas las personas que se acerquen a la galería, a partir de imágenes de la ciudad las cuales se imprimirán manualmente sobre cajas de cartón utilizando la técnica del monotipo.

El resultado será una serie de instantes poéticos surgidos apilando todas las cajas las unas sobre las otras. Este montaje se podrá ver del 7 al 18 de mayo a la sala de exposiciones de la Delegación de la Alt Empordà del COAC.

Organiza:

   

Colabora:

PDF version

Exposició "Instants al carrer. Conèixer la ciutat a través de l’art"

Imatge: 
© Col·lectiu GPrint

Inauguració: divendres 11 de maig, a les 19.30 hores

El dissabte 5 de maig, en el marc de les Fires de la Santa Creu de Figueres, la Galeria Dolors Ventós acollirà el taller de gravats i monotip a càrrec de l’artista Montserrat Montero i del col·lectiu d’artistes GPrint (Grup d’Artistes Gravadors del TPK Art i Pensament Contemporani). En aquesta jornada  es crearà una obra d’art col·lectiva, feta per totes les persones que s’acostin a la galeria, a partir d’imatges de la ciutat les quals s’imprimiran manualment sobre caixes de cartró utilitzant la tècnica del monotip.

El resultat serà una sèrie d’instants poètics sorgits apilant totes les caixes les unes sobre les altres. Aquest muntatge es podrà veure del 7 al 18 de maig a la sala d’exposicions de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC.

Organitza:
   

Col·labora:

PDF version

Exposición "Im Ruhrgebiet; Paisaje industrial en la Cuenca del Ruhr"

Imatge: 
© Dieter Schmidt

Conferencia inaugural: viernes 2 de marzo de 2018, a las 19 horas, a cargo de Josep M Torra Pla, arquitecto y comissario de la exposición

La sala de exposiciones de la Delegación de la Alt Empordà del COAC acoge la exposición "ImRuhrgebiet; Paisaje industrial en la Cuenca del Ruhr", comissariada por el arquitecto Josep M Torra Pla con la colaboración de Jordi Tauleria y la Demarcación de Girona del COAC. 

La muestra es una compilación de fotografías de la Cuenca del Ruhr hechas por el fotógrafo Dieter Schmidt. En ellas materializa su teoría del uso de las imágenes. Para el fotógrafo mirar también es elegir, separar, preservar, valorar, descartar, despreciar... es la esencia de la fotografía para poder decir algo que se acerque a la verdad. La mirada es un hecho activo y puede ser acusadora, irónica, viciosa, profunda, amorosa, triste, impenetrable. La mirada fotográfica también incluirá conocimientos técnicos, entornos culturales, valores formales. La mirada se dirige hacia algún lugar, hacia fuera, como dice Robert Frank, para ver adentro. 

La cuenca del Ruhr
La región o cuenca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemán) es una zona de elevada concentración urbana al noroeste de Alemania. Tiene una población de 5,3 millones de habitantes y conforma el área urbana más amplia de Europa. Está formada por una serie de ciudades industriales limitadas por los ríos Ruhr (al sur), Rin (al oeste) y Lippe (al norte). Al suroeste limita con el territorio de Berg (Bergisches Land). 

Yendo desde el oeste (donde desemboca el Rin) verso el este, el área incluye las ciudades de Duisbug, Oberhasuen, Bottrop, Mülheim ander Ruhr, Essen Gelsenkitche, Bochum, Erne, Hamm, Hayan y Dortmund, así como partes de distritos más rurales como Wesel, Recklinghausen, Unna y Ennepe-*Ruhr. 

Es la cuarta área urbana más grande de Europa después de Moscú y las áreas metropolitanas de Londres y París. La región del Ruhr a menudo se percibe equivocadamente como una sola ciudad, puesto que muchos mapas no muestran los límites entre las ciudades individuales.

PDF version

Pages