Propers Actes
Jornada: Domina la Facturació Electrònica i Verifactu
Jornada: Domina la Facturació...
Diàlegs d’Arquitectura amb Bea Dalmau i Mariano Cebolla
Diàlegs d’Arquitectura amb Bea...
Taller de Fanalets per anar a esperar els Reis d'...
Taller de Fanalets per anar a...
Pedra seca: la construcció del paisatge
Pedra seca: la construcció del...
Presentació del llibre 'Toni Gironès. Ritornare alla...
Presentació del llibre '...
El Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 analitzarà la capacitat de l’arquitectura per transformar la realitat a través del temps
El Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que se celebrarà a Barcelona el 2026, presentarà al món sis línies de recerca sobre la capacitat de transformació de la realitat a través de l'arquitectura. Aquest és l'objectiu ambiciós de 'Becoming. Architectures for a planet in transition', la proposta guanyadora del concurs inèdit per al comissariat del Congrés Mundial, que es va fer públic al desembre i de la qual són autors els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala.
Amb una àmplia trajectòria professional i investigadora, els comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 han desgranat la proposta en un acte institucional, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que ha comptat amb les intervencions de la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez García; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella Farré; la vicepresidenta de la regió I de la UIA, Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera Ferran; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia.
Investigació i praxis arquitectònica
El projecte se centrarà en la investigació a través del projecte arquitectònic i tindrà com a eix temàtic el temps, entès com a esdevenir, és a dir, com a vector de canvi i transició. El lema principal 'Becoming' es declinarà en sis línies de recerca, que seran liderades pels comissaris al costat d'un extens i internacional grup de col·laboradors convidats, i les conclusions de les quals seran exposades al llarg del Congrés, entre el 28 de juny i el 2 de juliol de 2026. Tal com ha explicat l'equip: “Els gestos de l'esdevenir són curosos, atents i solidaris i comporten interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques que ens porten a increïbles i obertes perspectives”.
Aquestes seran les sis línies d’investigació, que incorporen elements tan vinculats a l’actualitat com la circularitat o la interdependència:
1. BECOMING BEYOND-HUMAN
Com podem estimular una major consciència i acció per cuidar de la coexistència planetària humana i no humana?
2. BECOMING ATTUNED
Quines formes de significat, ètica i estètica podem incorporar en la nostra pràctica professional diària?
3. BECOMING EMBODIED
Com podem incorporar els nostres valors i desitjos en la transició de la matèria a la bellesa constructiva?
4. BECOMING INTERDEPENDENT
Com podem incloure el conflicte, l’empatia, la solidaritat i les cures com a factors clau per millorar les relaciones interpersonals i cíviques?
5. BECOMING HYPER-CONSCIOUS
Quines eines i accions hem d’emprendre per adquirir una hiper-consciència del nostre territori i poder així catalitzar canvis en les nostres formes de viure?
6. BECOMING CIRCULAR
Quina serà la forma de producció i reproducció territorial tenint en compte les polítiques post-extractivistes i de proximitat de la circularitat?
Barcelona com a laboratori d’investigació arquitectònica
Barcelona, juntament amb possibles extensions en altres entorns, es convertirà en un laboratori de recerca arquitectònica amb l'objectiu que el Congrés no sigui només de la màxima rellevància i interès per a la comunitat global d'arquitectes, sinó que, de les seves conclusions, se’n desprenguin coneixements i pràctiques d’impacte real en el dia a dia de les persones i el futur del planeta.
Complementant les principals investigacions, el Congrés contempla, entre les seves activitats, un concurs internacional i un workshop, tots dos adreçats a estudiants d'arquitectura; conferències i debats, així com molts altres esdeveniments paral·lels. De tot això se'n desprendran els actes centrals del Congrés, a més de diferents exposicions i un catàleg amb els resultats de les sis línies de recerca, que precedirà els tres dies del Congrés, per fomentar un debat productiu.
Un Congrés distribuït al llarg de la costa barcelonina
L'equip de comissaris proposa la línia costanera de la metròpolis barcelonina com a seu de la trobada internacional amb la intenció de “evidenciar com el marc geogràfic del congrés participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, mostrant Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació, que cristal·litza la idea de la pròpia construcció de la urbs al llarg del temps”.
Aquesta franja d'alta complexitat, que conté les infraestructures essencials per a la metròpolis, està cridada a assumir alguns dels reptes contemporanis d'interès global, com són la vulnerabilitat al canvi climàtic, el turisme de masses o les fluctuacions migratòries, entre d'altres.
Un esdeveniment únic per visibilitzar l'arquitectura, els arquitectes i la ciutat de Barcelona
“Crec que celebrar aquest Congrés Mundial de l'Arquitectura i entendre com l'arquitectura pot transformar la realitat a través del temps, entès com a vector de canvi, em sembla un plantejament molt encertat. Però sobre tot m'interessa com l'arquitectura ens permetrà fer front a molts desafiaments que tenim davant nosaltres per millorar la vida de la gent, que és, en definitiva, el que perseguim els qui ens dediquem amb vocació al servei públic”, ha destacat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durant la seva intervenció.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destaca que és un orgull per a Barcelona ser la primera ciutat del món que acull per segona vegada l'esdeveniment de major rellevància del sector de l'arquitectura, i posa de relleu que se seleccioni el comissariat a través d'un concurs internacional. "L'arquitectura barcelonina i catalana d'avui és un referent de primer nivell internacional", subratlla Collboni, i afegeix que el Congrés i la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura 2026 són oportunitats immillorables per a "convertir la ciutat en el centre de debat arquitectònic mundial".
Per la seva part, la consellera de Territori, Ester Capella, ha valorat que “el Congrés estimula el conjunt de Catalunya a ser referent a nivell internacional en la cerca de solucions als reptes socials, climàtics i tecnològics contemporanis des de l'arquitectura”. “Ser l'epicentre internacional del debat arquitectònic i urbanístic global és una gran oportunitat i també una gran responsabilitat”, ha volgut remarcar.
En el seu torn de paraula, la vicepresidenta de la Unió Internacional d'Arquitectes, Teresa Táboas, ha declarat que “junts, podem aconseguir un futur més equilibrat i sostenible per al planeta i la humanitat; i el Congrés de la UIA de Barcelona, serà, sense cap dubte, una fita a nivell global per al debat, la reflexió col·lectiva i la cerca de solucions".
A més d'agrair la col·laboració institucional entorn al Congrés, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha valorat que, amb la presentació d'avui, arrenca el treball del comissariat, “clau per a la definició dels continguts que el Congrés ens deixarà com a llegat, i per plantejar un necessari procés de reflexió entorn als formats i temàtiques dels Congressos d'Arquitectura amb l'objectiu que serveixin per identificar i abordar els reptes de l'arquitectura en cada moment, donar visibilitat a la seva capacitat per millorar la qualitat de vida de les persones i obrir la trobada a la ciutadania”.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha remarcat la importància del Congrés “com a espai per posar en valor el paper fonamental de l'arquitectura com a disciplina capaç de transformar l'entorn assumint els reptes dels nostres temps i millorant la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres pobles i ciutats”.
Un concurs de comissariat inèdit en la història de la UIA
‘Becoming. Architectures for planet in transition' és la proposta guanyadora d'un concurs de comissariat inèdit en la història dels Congressos Mundials d'Arquitectura de la UIA, que es va fallar el 20 de desembre passat. El jurat internacional en va destacar “la solvent i extensa xarxa de col·laboradors, que garanteix i reflecteix la diversitat necessària per provocar un debat rellevant”. També va valorar el tema perquè “té capacitat d'evocació i inclou els grans desafiaments de l'actualitat”.
Impulsat pel CSCAE, juntament amb el COAC, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d'arquitectura, a més a més de donar forma conceptual al congrés.
El jurat del concurs estava format per professionals de l’arquitectura de reconegut prestigi internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung i Zaida Muxí) i un representant de cada institució organitzadora (el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del MIVAU, Iñaqui Carnicero; el Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; l’arquitecta Mónica Rivera, en representació de l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
Les Administracions organitzadores, a més a més de donar suport institucional, financen, a parts iguals, la celebració d’aquesta Congrés Mundial d’Arquitectura, que ha estat reconegut com un esdeveniment d’excepcional interès públic en la Llei de Pressupostos Generales de l’Estat pel 2023.