Conferencia 'Los Tossols de Bosque de Tosca', a cargo de Llorenç Planagumà
El viernes 1 de diciembre de 2023, a las 19 horas, la sede de la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC acoge la conferencia 'Los 'Tossols' del Bosque de Tosca', a cargo de Llorenç Planagumà, centrada en los 'tossols' de la Zona Volcánica de la Garrotxa; unas morfologías que se localizan sobre algunas coladas de lava y que forman pequeñas colinas que han sido aprovechadas históricamente por los pobladores que han convivido allí. Este tipo de formas volcánicas es un fenómeno geológico poco común en las erupciones volcánicas.
Llorenç Planagumà i Guàrdia
Licenciado en geología y doctor en medio ambiente, experto en la conservación del patrimonio geológico y la geodiversidad. Su principal ámbito de trabajo está relacionado con la geología en los Pirineos y el Prepirineo. Autor de diferentes artículos y publicaciones sobre el vulcanismo en la Garrotxa y su conservación. Actualmente, desarrolla su trabajo profesional en Geonat y Tosca, y es secretario del Centro para la Sostenibilidad Territorial de Cataluña, así como asesor en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y colabora con el IDAEA - CSIC -.
Conferència 'Els Tossols de Bosc de Tosca', a càrrec de Llorenç Planagumà
El divendres 1 de desembre de 2023, a les 19 hores, la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull la conferència ‘Els Tossols del Bosc de Tosca’, a càrrec de Llorenç Planagumà, centrada en els tossols de la Zona Volcànica de la Garrotxa; unes morfologies que es localitzen damunt d'algunes colades de lava i que formen petits turons que han estat aprofitats històricament pels pobladors que hi han conviscut. Aquest tipus de formes volcàniques és un fenomen geològic poc habitual en les erupcions volcàniques.
Llorenç Planagumà i Guàrdia
Llicenciat en geologia i doctor en medi ambient, expert en la conservació del patrimoni geològic i la geodiversitat. El seu principal àmbit de treball està relacionat amb la geologia en el Pirineu i el Prepirineu. Autor de diferents articles i publicacions sobre el vulcanisme a la Garrotxa i la seva conservació. Actualment, desenvolupa la seva feina professional a Geonat i Tosca i és secretari del Centre per a la Sostenibilitat Territorial de Catalunya així com assessor en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i col·labora amb el IDAEA - CSIC -.
"Síntesis Arquitectónicas. 'La arquitectura de las primeras centrales nucleares españolas', a cargo de Carlos Gonzalvo."
Una quinta parte de la electricidad que se consume en España proviene de centrales nucleares. Su construcción desde la década de los sesenta marca la senda de importantes cambios económicos, políticos y sociales. Además, influyen en la calidad y composición de enclaves naturales de alto valor paisajístico. Esta ponencia pretende arrojar luz sobre cómo estas enormes obras de ingeniería pueden contribuir a dar forma al paisaje, explorando las intervenciones realizadas por los arquitectos que las diseñaron, como Antonio Bonet Castellana. También se abordará el presente de estas centrales, caracterizado por un proceso de desmantelamiento que propone su completo derribo para retornar, en última instancia, a un idealizado "estado original" del paisaje".
Carlos Gonzalvo
Es doctor arquitecto por la Universitat Rovira i Virgili, con su tesis “La arquitectura de las centrales nucleares de primera generación en España (1963-1972)”. Actualmente, ocupa una plaza de investigador post doctoral en la Universitat de Girona, donde investiga la arquitectura realizada en el contexto de la Guerra Fría, en especial, aquella presente en las primeras nucleares. Los resultados de su investigación han sido ampliamente publicados en revistas científicas relacionadas con el mundo del arte, el patrimonio, la cultura y la arquitectura. Algunos de sus artículos más recientes son “Hacia una estética de la destrucción” y “Centrales nucleares y patrimonio”. Como parte de su investigación, ha participado en numerosos talleres y mesas redondas organizadas por grupos de investigación internacionales, como Nuclear Culture y The Nuclear-Water Nexus. Cabe mencionar también que ha participado en varios proyectos relacionados con la nuclear de Vandellòs. El más conocido es la transformación de la antigua escuela de la colonia Hifrensa en un pequeño museo dedicado a la obra del arquitecto en el ámbito de la nuclear.
Síntesis Arquitectòniques. 'L’arquitectura de les primeres centrals nuclears espanyoles', a càrrec de Carlos Gonzalvo
Una cinquena part de l’electricitat que es consumeix a Espanya prové de centrals nuclears. La seva construcció des de la dècada dels seixanta marca el camí d'importants canvis econòmics, polítics i socials. A més, influeixen en la qualitat i la composició d'enclavaments naturals d'alt valor paisatgístic. Aquesta ponència pretén fer llum sobre com aquestes enormes obres d'enginyeria poden contribuir a donar forma al paisatge, explorant les intervencions realitzades pels arquitectes que les van dissenyar, com Antonio Bonet Castellana. També s'abordarà el present d'aquestes centrals, caracteritzat per un procés de desmantellament que proposa el seu enderroc complet per retornar, en última instància, a un idealitzat "estat original" del paisatge.
Carlos Gonzalvo
És doctor arquitecte per la Universitat Rovira i Virgili, amb la tesi “L'arquitectura de les centrals nuclears de primera generació a Espanya (1963-1972)”. Actualment, ocupa una plaça d'investigador post doctoral a la Universitat de Girona, on investiga l'arquitectura realitzada en el context de la Guerra Freda, especialment aquella present a les primeres nuclears.
Els resultats de la seva recerca han estat publicats àmpliament en revistes científiques relacionades amb el món de l'art, el patrimoni, la cultura i l'arquitectura. Alguns dels seus articles més recents són “Cap a una estètica de la destrucció” i “Centrals nuclears i patrimoni”. Com a part de la seva investigació, ha participat en nombrosos tallers i taules rodones organitzades per grups de recerca internacionals, com ara Nuclear Culture i The Nuclear-Water Nexus. Val a dir també que ha participat en diversos projectes relacionats amb la nuclear de Vandellòs. El més conegut és la transformació de l'antiga escola de la colònia Hifrensa en un petit museu dedicat a l'obra de l'arquitecte a l'àmbit de la nuclear.