El Celler Codorníu diposita plànols originals i inèdits de Puig i Cadafalch a l’Arxiu Històric del COAC
Els plànols són d’un alt valor històric i artístic, ja que hi apareixen els edificis modernistes del celler Codorniu, obra de Puig i Cadafalch, reconeguts com a Patrimoni Històric-Artístic Nacional. Datats d’entre finals del segle XIX i principis del XX, hi ha una desena de plànols firmats per Puig i Cadalfach que permeten entendre el projecte de 1904 de l’arquitecte modernista, un conjunt que va esdevenir el primer celler d’escumosos, i en el qual es va usar, en un dels edificis, l’arc parabòl·lic gaudinià.
Entre tots els documents, també hi ha plànols de Claudi Duran Ventosa i Romaní Rius, així com de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, qui va realitzar reformes al celler als anys 30 i va projectar la gran ampliació de Codorníu a partir dels anys 60, amb la qual es va afegir un nou complex al celler original.
El degà del COAC, Guillem Costa i Calsamiglia, i el CEO del grup Codorníu, Sergio Fuster, han escenificat l’entrega, que s’ha fet amb l’objectiu que l’Arxiu Històric custodiï i faci accessibles tots els documents per a l’estudi o consulta pública.
El FC Barcelona presenta tots els detalls del futur Spotify Camp Nou al COAC
El FC Barcelona va presentar el projecte de remodelació de l’Spotify Camp Nou i l’estat d’avançament de les obres en un acte organitzat ahir dilluns 4 de març a les instal·lacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La vicepresidenta del FC Barcelona, Elena Fort, juntament amb el responsable de l’oficina tècnica de l’Espai Barça, Lluís Moya, i membres de l’equip del projecte, van exposar tots els detalls del futur Estadi als arquitectes col·legiats, que han pogut veure en primícia nous renders de la nova instal·lació.
La trobada va ser també el tret de sortida d’una sèrie de visites que el Club ha organitzat amb la col·laboració del COAC a les obres de l’Spotify Camp Nou. Una iniciativa que s’emmarca en el propòsit del Barça de fer difusió del projecte i donar a conèixer, en aquest cas entre els arquitectes col·legiats, la feina que s’està fent des del FC Barcelona construint un nou espai al barri de les Corts que es convertirà en una referència arquitectònica per a la ciutat i per al món.
L’acte va començar amb una introducció per part del degà del COAC, Guim Costa i Calsamiglia, que va donar la benvinguda a tots els assistents destacant la importància arquitectònica de l’edifici de l’Estadi i la bona decisió que s’ha pres en el desenvolupament del projecte, mantenint la façana original i obrint l’espai a la ciutat. A continuació, la vicepresidenta, Elena Fort, va destacar la passió que hi ha des del FC Barcelona per l’Espai Barça, la casa el barcelonisme, el futur del Club i una obra de ciutat i de país, que esdevindrà en el millor estadi del món.
El responsable de l’oficina tècnica de l’Espai Barça, Lluís Moya, i membres de l’equip del projecte, van ser els encarregats d’explicar en quin punt es troben les obres i d’aprofundir en tots aquells aspectes tècnics i arquitectònics que formen part de la remodelació de l’Spotify Camp Nou. La sostenibilitat és també un dels principals pilars del projecte, i així es van exposar algunes de les iniciatives que ja s’estan duent a terme en aquest sentit, com per exemple la reutilització del formigó i l’acer de l’antic Estadi per a la construcció de la nova instal·lació.
L’Espai Barça es convertirà en l’espai d’esports i entreteniment més gran i innovador al centre d’una gran ciutat europea. Aquest és precisament un dels trets més característics del projecte i un dels reptes en tot el procés de construcció de cadascuna de les instal·lacions que en formaran part. Tal com va compartir Moya, es tracta d'enclavar una peça de 220.000 m2 de superfície construïda, de 75.000 m2 de petjada i 40 metres d’alçada sobre rasant, dins la trama urbana del barri de les Corts. A més, també s’haurà de gestionar la mobilitat de quasi 105.000 espectadors, i absorbir un total de 20.000 visitants, donant la millor cobertura al segon equipament museístic més important del país.
Una modalitat de construcció accelerada
La innovació forma part de l’ADN del projecte, començant pel procés constructiu de l’Spotify Camp Nou, en que s’està duent a terme una modalitat de construcció accelerada. D’aquesta manera, s’afavoreix la remodelació en el menor temps possible, treballant per minimitzar les molèsties ocasiones als veïns i veïnes del barri de les Corts degut a les obres, o reduint el màxim possible l’estada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, amb la tornada a la llar blaugrana prevista per a finals d’aquest any 2024.
Moya i els membres de l’equip d’Espai Barça també van voler ensenyar als arquitectes col·legiats la composició de les diferents plantes que formen part del futur Estadi, així com el detall de les diferents seccions, mostrant com es manté la icònica façana del 1957 dels arquitectes Francesc Mitjans, José Soteras i Lorenzo García Barbón, i creix al voltant tota l’estructura de la nova tercera graderia.
Un Estadi ple d’història
L’acte va finalitzar amb la intervenció d'Ignacio López, sotsdirector de l’ETSAB, que va fer un repàs per la història i l’evolució de l’Estadi. Per la seva part, va explicar tota l’evolució de l’Spotify Camp Nou, partint del projecte inicial i tot el procés de concepció del disseny que es va dur a terme per part dels arquitectes que el van construir.
El COAC participa al grup de treball de gestió del risc d'incendi per façana que inventariarà els edificis catalans similars al sinistrat a València
El grup elaborarà un inventari de tots els immobles que puguin existir a Catalunya amb una tipologia de façana ventilada similar a la de València on es puguin haver emprat materials inflamables, construïts a Catalunya entre el 1996 i el 2006, que és quan es va aprovar el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). L’informe es preveu que estigui enllestit el segon trimestre de l’any.
També es portarà a terme la diagnosi de les diferents variables amb impacte sobre el risc d’incendi associades a aquest tipus de façanes dels edificis (solucions constructives i materials, factors climàtics, tipologia i volumetria...).
Aquestes dades seran la base per quantificar i establir les revisions a les què s’haurien de sotmetre els immobles inventariats, qui les hauria de fer i com, a més de les mesures correctores del risc que caldria impulsar a cada edifici.
Les altres institucions que en formen part són el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Industrials (CEI), el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC), el Departament d’Interior mitjançant el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona a través del Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament i, per últim, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis.
Acte d’agraïment a Jan Baca i Marta Peralta, arquitectes
El passat dimarts, 13 de febrer, amb la Intercol·legial Tècnica del Vallès (ITV) vam celebrar l’acte d’agraïment als arquitectes Jan Baca i Marta Peralta per la seva desinteressada col·laboració en el disseny del nou logo d’aquesta agrupació de les delegacions vallesanes dels col·legis d'arquitectes, enginyers industrials i arquitectes tècnics.
S'ha comptat amb la participació (en ordre d'imatge) de Josep Lluís Sala, delegat al Vallès Oriental del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona; Josep Maria Domènech, vocal de la Junta de la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya; Marta Peralta, arquitecta i codissenyadora del logo de la Intercol·legial Tècnica del Vallès; Jan Baca, arquitecte i codissenyador del logo de la Intercol·legial Tècnica del Vallès; Fermín Aparicio, delegat al Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Vanessa Ballester, delegada al Vallès Occidental del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona.
La ITV es va crear l’any 2003 amb l’objectiu de generar debat a nivell tècnic en el marc territorial del Vallès, així com d’impulsar projectes transversals comuns en l’àmbit de l’exercici professional i cultural: organització de cursos i jornades tècniques, visites d’obra a edificis o instal·lacions que aporten innovació constructiva o tecnològica, conferències i activitats d’interès transversal per als membres dels tres col·lectius.
El nou logo suposa una declaració d’intencions dels tres col·legis per seguir col·laborant plegats, promovent projectes d’interès comú, amb l’objectiu de compartir talent i posar en comú experiències. Cada any estem més convençuts dels avantatges de crear xarxa i generar sinèrgies que siguin beneficioses per als tècnics que agrupem.
Fotografia de Jan Baca i Marta Peralta
