16.5 gramos por metro cuadrado a doble cara
Exposición de pinturas de Albert Colomer, arquitecto.
Tal como una infusión atraviesa el papel dejando a un lado la planta que ha creado el aroma, la pintura se deposita sobre un papel transparente, olvidando quien pinta para convertirse, la pintura, sola, un objeto autónomo, que con su propia viscosidad, capilaridad y untuosidad decide la forma con la que quiere que la miren.
Pintando papeles se deposita pintura sobre un soporte delicado, en este caso un papel de 16.5 gramos el metro cuadrado, papel de filtro para bolsitas de té (papel de abacano y celulosa).
La exposición es una relación simbiótica entre el papel y la pintura, el débil papel que necesita de la resistencia de la pintura para no romperse, y la pintura viscosa que no se puede expandir si no tiene un soporte que le haga compañía mientras se seca.
Quien pinta sólo mira.
Exposició: 16.5 grams per metre quadrat a doble cara
Exposició de pintures d’Albert Colomer, arquitecte.
Tal com una infusió travessa el paper deixant a un costat la planta que ha creat l’aroma, la pintura es diposita sobre un paper transparent, oblidant qui pinta per esdevenir, la pintura, tota sola, un objecte autònom, que amb la seva pròpia viscositat, capil·laritat i untuositat decideix la forma amb què vol que la mirin.
Pintant papers es diposita pintura sobre un suport delicat, en aquest cas un paper de 16.5 grams el metre quadrat, paper de filtre per bossetes de te (paper d’abacà i cel·lulosa).
L’exposició és una relació simbiòtica entre el paper i la pintura, el dèbil paper que necessita de la resistència de la pintura per no estripar-se, i la pintura viscosa que no es pot expandir si no té un suport que li faci companyia mentre s’asseca.
Qui pinta només mira.
Exposición: "Paisaje urbano al óleo"
La artista, Aida Mauri Cusart, presenta su obra, Inspirada en los días de lluvia, y en el rastro que ésta deja con el tiempo en los edificios más antiguos. Su técnica pretende reflejar este tipo de marcas que todos conocemos en los edificios de cualquier sitio. La lluvia, el unificador universal, aunque no llueve siempre al gusto de todos. Una frase que tiene mucha conexión con el mundo del arte, ya que el arte siempre es arte aunque no a todos gustará.
A partir de esta premisa su obra pretende llevar la marca de la lluvia más allá, no sólo pintándola como tema sino abstrayendo las luces, los colores, los reflejos para crear una simbiosis entre la obra figurativa y la abstracta, tan distintos en concepto, pero en este caso conectadas y en equilibrio.
Siempre comienza con una mancha de la que emergen contornos y luces. Utilizando el color para enfatizar las zonas del cuadro que realzan su composición en una abstracción de color para dar protagonismo a las pequeñas variaciones de los matices de color.
La pintura al óleo le permite trabajar la mancha sin destruirla, pero a su vez, cuando se seca acepta repetidas veladuras que profundizan las sombras y luces dejando la primera fase en transparencia, al igual que vemos en los rayos de las cimas de aquellos edificios que antes se mencionaban, creándose así una sensación de movimiento y frescura a la vez. Imitando el proceso natural de forma artificial.
Inauguración de la exposición: miércoles, 16 de febrero a las 19.00h.
Exposició: "Paisatge urbà a l'oli"
L'artista Aida Mauri Cusart presenta la seva obra inspirada en els dies de pluja i en el rastre que aquesta deixa amb el temps als edificis més antics. La seva tècnica pretén reflectir aquest tipus de marques que tots coneixem als edificis de qualsevol lloc. La pluja és un unificador universal, tot i que no plou sempre al gust de tothom. Una frase que té molta connexió amb el món de l'art, ja que l'art sempre és art encara que no a tots agradarà.
A partir d'aquesta premissa la seva obra pretén portar la marca de la pluja més enllà, no només pintant-la com a tema sinó abstraient els llums, els colors, els reflexos per crear una simbiosi entre l'obra figurativa i l'abstracta, tan diferents en concepte, però en aquest cas connectades i en equilibri.
Sempre comença amb una taca de la qual emergeixen contorns i llums. Utilitzant el color per emfatitzar les zones del quadre que realcen la composició en una abstracció de color per donar protagonisme a les petites variacions dels matisos de color.
La pintura a l'oli li permet treballar la taca sense destruir-la però, al seu torn, quan s’eixuga accepta repetides veladures que aprofundeixen les ombres i llums deixant la primera fase en transparència, igual que veiem als raigs dels cims d'aquells edificis que esmentàvem, creant-se així una sensació de moviment i frescor alhora. Imitant el procés natural de manera artificial.
Inauguració de l’exposició: dimecres, 16 de febrer a les 19.00 h.