Es convoca la 9a edició dels Premis Rafael Moneo per a treballs de recerca de batxillerat de Tarragona i Terres de l’Ebre
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili convoquen la novena edició dels Premis Rafael Moneo per a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat de la Demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre, corresponent al curs 2018-2019.
L’objectiu del premi és fomentar l’interès entre els alumnes de batxillerat pels treballs de recerca i d’investigació relacionats amb
l’arquitectura, el disseny, la ciutat, l’urbanisme, l’art, el territori, el patrimoni, el paisatge, l’ecologia i la sostenibilitat.
El termini per presentar els treballs finalitza el 17 de maig de 2019.
El jurat està constituït per tres membres: un de designat per la Junta directiva del COAC, un altre de designat per l’Escola d’Arquitectura de la URV i un tercer de consens pels dos organitzadors.
L'acte de lliurament de premis es farà entre els messos de juny i setembre a la facultat d’Arquitectura de la URV de Reus en un acte a determinar.
DESCARREGA LES BASES
DESCARREGA LA FITXA D'INSCRIPCIÓ
DESCARREGA EL CARTELL
L’objectiu del premi és fomentar l’interès entre els alumnes de batxillerat pels treballs de recerca i d’investigació relacionats amb
l’arquitectura, el disseny, la ciutat, l’urbanisme, l’art, el territori, el patrimoni, el paisatge, l’ecologia i la sostenibilitat.
El termini per presentar els treballs finalitza el 17 de maig de 2019.
El jurat està constituït per tres membres: un de designat per la Junta directiva del COAC, un altre de designat per l’Escola d’Arquitectura de la URV i un tercer de consens pels dos organitzadors.
L'acte de lliurament de premis es farà entre els messos de juny i setembre a la facultat d’Arquitectura de la URV de Reus en un acte a determinar.
DESCARREGA LES BASES
DESCARREGA LA FITXA D'INSCRIPCIÓ
DESCARREGA EL CARTELL
31/01/2019
Presentació de l'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza, el proper divendres 8 de febrer a les 19.30 h, l’acte de presentació de l’exposició "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca".
Comptarem amb la presència de familiars de l’arquitecte homenatjat.
D’entre la seva extensa producció hem volgut donar una mirada envers els edificis per al culte. La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra -ja visitable- dóna compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma.
Tots els assistents seran obsequiats amb la col·lecció de làmines sobre la trajectòria professional de F. Llorca, dissenyada i produïda per l’Arxiu Històric de la demarcació ebrenca.
Comptarem amb la presència de familiars de l’arquitecte homenatjat.
D’entre la seva extensa producció hem volgut donar una mirada envers els edificis per al culte. La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra -ja visitable- dóna compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma.
Tots els assistents seran obsequiats amb la col·lecció de làmines sobre la trajectòria professional de F. Llorca, dissenyada i produïda per l’Arxiu Històric de la demarcació ebrenca.
Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"
Imatge:
© Fornells Pla
La dilatada trajectòria professional de l’arquitecte Federico Llorca Mestre (Tortosa, 1920-1999) el va permetre abordar, al llarg de gairebé 50 anys d'activitat, molt diverses categories de projectes arquitectònics. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.
La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERN, A. López Daufí, arquitecte
Jornada: Desenvolupament rural de les construccions de pedra seca
Imatge:
© Antoni López
El Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, amb la col·laboració de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d'Arquitectes i l'Ajuntament de Freginals, organitza la jornada Desenvolupament rural de les construccions de pedra seca, que se celebrarà el 15 de desembre a Freginals.
Les construccions de pedra en sec són un element patrimonial de gran importància a les nostres comarques. La seva conservació, la preservació de la tècnica de construcció, i la capacitat de donar-li nous usos són claus en l’objectiu de protegir el nostre patrimoni i que aquest esdevingui un actiu en el desenvolupament econòmic de les nostres terres. En aquest àmbit, la jornada vol transmetre per al seu ús el treball del Col·legi d’Arquitectes, de les universitats, entitats de desenvolupament i entitats locals implicades en l’objectiu comú.
Les construccions de pedra en sec són un element patrimonial de gran importància a les nostres comarques. La seva conservació, la preservació de la tècnica de construcció, i la capacitat de donar-li nous usos són claus en l’objectiu de protegir el nostre patrimoni i que aquest esdevingui un actiu en el desenvolupament econòmic de les nostres terres. En aquest àmbit, la jornada vol transmetre per al seu ús el treball del Col·legi d’Arquitectes, de les universitats, entitats de desenvolupament i entitats locals implicades en l’objectiu comú.
Consulta el programa de la jornada.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.