Presentació del llibre "On the road city. Barcelona"
Hi participaran Chiara Ingrosso, DADI, Università Vanvitelli i autora de la guia, acompanyada per Josep Maria Montaner, catedràtic de l’ETSAB i Xavier Matilla, Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona.
L'acte, que està organitzat per l'Ajuntament de Barcelona amb la col.laboració de la Cooperativa Jordi Capell, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'Institut Italià de Cultura, comptarà amb la presència de Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC i d'Angelo Gioè, director de l’Institut Italià de Cultura.
Recupereu el vídeo:
Visita comentada a l’exposició "Passat industrial. Espais de l’oblit"
El dimecres 23 d’octubre a les 19.30 h, tindrà lloc a la sala d’exposicions de la Casa Lluvià una visita comentada a l’exposició Passat Industrial. Espais de l’oblit.
La visita anirà a càrrec de Frank Gómez, autor de les fotografies, que explicarà el seu projecte Passat Industrial inciciat l'any 1985. L'objectiu del projecte és documentar gràficament l’estat d’aquelles antigues fàbriques en el seu estat d’abandonament, d’intervenció o després d’un pla de restauració o rehabilitació.
Amb aquesta visita es reprèn l'activitat AFTER WORK, una acció amb la qual es pretén que el COAC esdevingui un punt de trobada on arquitectes i altres professionals puguin compartir experiències en un ambient informal.
Cicle Urbanitats · Conferència d'Alejandro Echeverri · Urbanisme social a Medellín
La Demarcació de Tarragona del COAC et convida a una nova conferència del Cicle Urbanitats que en aquesta ocasió anirà a càrrec de l'arquitecte colombià Alejandro Echeverri, director d'urbanisme de la ciutat de Medellin. L'acte es celebrarà el pròxim dimarts 22 d'octubre de 2019, a les 20h, a la Sala d'Actes del COAC Tarragona.
En acabar la conferència es farà un sopar col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus.
Si estàs interessat en assistir-hi et pots apuntar a tarragona@coac.cat . Preu del sopar 18€.
Descarrega el Targetó
Entre els anys 2004 i 2008 com a director de l’EDU, l’Empresa de Desenvolupament Urbà de la ciutat de Medellín, i com a director de projectes urbans de la ciutat, va dirigir l’estratègia d’Urbanisme social buscant transformar i millorar els barris amb els majors problemes de desigualtat. i violència que convirtia a Medellín en una referència de futur per a altres ciutats en condicions extremes al món.
Des de l’any 2010 a URBAM, s’ha enfocat a un equip cap a les problemàtiques urbanes, ambientals i socials a països i territoris emergents, específicament aquells amb organitzacions polítiques i institucions polítiques. Adicionalment el seu treball a Colòmbia, ha tingut una gran experiència internacional de processos de direcció multidisciplinaris sobre retros urbans, ambientals i socials, prioritzats en països del món com Mèxic, Costa Rica, Brasil, Índia, entre d’altres. Incloent també projectes per a UN Habitat.
És Membre del comitè asessor internacional El RELIEF, un centre per a la investigació i l’acció en la cerca de prosperitat per als retalls de desplaçaments massius al Líban. El meu membre del comitè internacional de CIGIDEN, Centre Nacional d’Investigació per a la gestió integrada del risc de desastres a Xile. És professor distingit de la EAAD del Tecnológico de Monterrey a Mèxic, que dirigeix la creació i consolidació del laboratori C Lab, Laboratoris de Ciutat per al país.
Diàleg "La perversitat de la bellesa. El llegat d'Otl Aicher en temps de la postveritat"
Anatxu Zabalbeascoa, experta en arquitectura d'El País, serà la responsable de moderar el debat en el qual intervindran Curro Claret, dissenyador industrial i professor a Elisava; Arturo Frediani, doctor arquitecte i director de l'EAR; i José Ramón Méndez, professor doctor i director de l'EUDI de la Universidad da Coruña.
¿Continua sent Otl Aicher un referent a gairebé 28 anys de la seva mort?
Ja als anys 80, al seu llibre "El món com a projecte", Otl Aicher criticava la creixent distància entre imatge i la realitat. La seva postura com a dissenyador era inflexible i només treballava amb clients disposats a donar suport a la seva imatge amb els seus actes. AIcher havia après dels nazis que les imatges més seductores poden amagar la més absoluta falta d'escrúpols. No va aconseguir aplicar el seu principi a tots, però si a alguns dels projectes en els quals va treballar, com l'escola d'ULM, de la qual en va ser fundador, els Jocs Olímpics de Munich o les empreses Erco i bulthaup.
La qüestió és si avui a les joves generacions els incomoda que se'ls amagui la veritat darrera d'unes imatges seductores o no poden evitar deixar-se seduir per aquestes.
Què hi tenen a dir al respecte arquitectes, dissenyadors i crítics?
INSCRIPCIONS
Activitat gratuïta però és necessari reservar plaça per limitacions en l'aforament de l'espai. Una reserva per assistent.