Correa & Milá. Veus 3: Enric Satué + Fernando Villavecchia i Beth Galí + Juli Capella
Imatge:
©
Una de les característiques més singulars de Correa & Milá va ser la seva connexió internacional en un país que vivia en plena dictadura; això els va permetre aportar novetats que eren una alenada d’aire fresc en la societat burgesa barcelonina.
Els dos arquitectes van aprofitar les relacions internacionals del seu mestre, José Antonio Coderch, gràcies al qual accedeixen als cursos d’estiu del CIAM a Venècia, estableixen relació amb membres del Team X i connecten amb el món editorial de Domus i amb la figura del seu editor en cap, Gio Ponti, però les van portar més enllà en l’assistència als Petits Congressos i en les relacions internacionals amb rellevants arquitectes, principalment, italians i nord-americans.
És amb la fundació de la revista Arquitecturas BIS, juntament, entre d’altres, amb Oriol Bohigas i Rafael Moneo, on definitivament assenten un referent internacional. Amb clares relacions amb revistes com Lotus o Oppositions, rebrà col·laboracions del més alt nivell. Enric Satué, dissenyador gràfic d’una revista que basava gran part del seu atractiu en la radicalitat del seus format i proposta gràfica i Fernando Villavecchia que, durant molts anys, en va ser el coordinador de continguts, explicaran les intimitats del seu funcionament.
Enllaçant amb la figura d’Oriol Bohigas, destacarem la importància de la seva arribada, ja en democràcia, al Departament de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, situant als seus companys i amics com a caps de grans projectes de rellevància a nivell de ciutat, des de la Plaça Reial fins a la realització de diversos projectes Olímpics, com l’Ordenació de l’Anella Olímpica i la Rehabilitació de l’Estadi Lluís Companys a Montjuïc. Beth Galí en primera persona com a part del tot i Juli Capella com a deixeble i amic tardà abordaran aquesta última etapa de l’estudi, donat conclusió a les xerrades vinculades a l’exposició.
L’aforament és reduït per tant és necessari inscripció prèvia a news@minim.es
Ajuts Next Generation per a la rehabilitació energètica d’establiments turístics
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc dels fons europeus Next Generation i del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya convoca una línia d'ajuts per a projectes d'eficiència energètica i economia circular d'empreses turístiques (ref. BDNS 666889).
L'objectiu d'aquestes subvencions és promoure projectes en edificis destinats a allotjament turístic que permetin adoptar mesures per reduir el consum d'energia, per introduir sistemes de gestió energètica i tecnologies més eficients, així com per fomentar l'ús d'energies renovables en les seves instal·lacions.
Les bases reguladores d'aquesta convocatòria són les que estableix l'Ordre EMT/254/2022, publicada al DOCG el 28 de novembre de 2022.
Terminis
El termini per sol·licitar l'ajut finalitzarà un cop exhaurit el pressupost disponible o, com a màxim, el dia 31 de desembre de 2024.
Actuacions subvencionables
Les actuacions subvencionables estaran incloses en les següents tipologies:
1. Millora de l'eficiència energètica de l'envoltant tèrmic.
2. Millora de l'eficiència energètica i d'energies renovables a les instal·lacions tèrmiques de calefacció, climatització, ventilació i aigua calenta sanitària:
· Substitució d'energia convencional per energia solar tèrmica
· Substitució d'energia convencional per energia geotèrmica
· Substitució d'energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques
· Millora de l'eficiència energètica dels sistemes de generació no inclosos a les subtipologies anteriors
· Millora de l'eficiència energètica dels subsistemes de distribució, regulació, control i emissió de les instal·lacions tèrmiques
3. Millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions de llum.
Requisitis dels edificis
L'edifici on es porti a terme el projecte ha d'estar destinat a l'activitat d'allotjament turístic, dins de les tipologies següents:
· Establiments hotelers: Hotels, hotels apartaments, hostals i pensions
· Càmpings
· Establiments de turisme rural: cases de pagès i allotjaments rurals
· Apartaments turístics
Els projectes s'han de dur a terme en edificis construïts amb anterioritat a l’1 de gener de 2007. A més, l'edifici ha d'estar destinat completament a l’ús d’allotjament turístic en la seva totalitat, i l'ajut haurà de destinar-se a actuacions que s’executin exclusivament a l'espai dedicat a allotjament turístic.
Requisits dels projectes
Entre els requisits establerts a les bases reguladores, destaquen els següents:
· Les actuacions hauran d'aconseguir una reducció del consum d'energia primària no renovable del 30% respecte de la situació́ de partida.
· Les actuacions han de millorar la qualificació energètica total de l'edifici en, almenys, una lletra mesurada a l'escala d'emissions de diòxid de carboni pel que fa a la qualificació energètica inicial de l'edifici.
· Almenys el 70% dels residus de construcció i demolició no perillosos generats a el lloc de construcció es prepararà per a la seva reutilització, reciclatge i valorització.
Consulteu la convocatòria publicada al DOCG el 21 de desembre de 2022.
Per sol·licitar l'ajut, podeu accedir al web de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquestes subvencions és promoure projectes en edificis destinats a allotjament turístic que permetin adoptar mesures per reduir el consum d'energia, per introduir sistemes de gestió energètica i tecnologies més eficients, així com per fomentar l'ús d'energies renovables en les seves instal·lacions.
Les bases reguladores d'aquesta convocatòria són les que estableix l'Ordre EMT/254/2022, publicada al DOCG el 28 de novembre de 2022.
Terminis
El termini per sol·licitar l'ajut finalitzarà un cop exhaurit el pressupost disponible o, com a màxim, el dia 31 de desembre de 2024.
Actuacions subvencionables
Les actuacions subvencionables estaran incloses en les següents tipologies:
1. Millora de l'eficiència energètica de l'envoltant tèrmic.
2. Millora de l'eficiència energètica i d'energies renovables a les instal·lacions tèrmiques de calefacció, climatització, ventilació i aigua calenta sanitària:
· Substitució d'energia convencional per energia solar tèrmica
· Substitució d'energia convencional per energia geotèrmica
· Substitució d'energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques
· Millora de l'eficiència energètica dels sistemes de generació no inclosos a les subtipologies anteriors
· Millora de l'eficiència energètica dels subsistemes de distribució, regulació, control i emissió de les instal·lacions tèrmiques
3. Millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions de llum.
Requisitis dels edificis
L'edifici on es porti a terme el projecte ha d'estar destinat a l'activitat d'allotjament turístic, dins de les tipologies següents:
· Establiments hotelers: Hotels, hotels apartaments, hostals i pensions
· Càmpings
· Establiments de turisme rural: cases de pagès i allotjaments rurals
· Apartaments turístics
Els projectes s'han de dur a terme en edificis construïts amb anterioritat a l’1 de gener de 2007. A més, l'edifici ha d'estar destinat completament a l’ús d’allotjament turístic en la seva totalitat, i l'ajut haurà de destinar-se a actuacions que s’executin exclusivament a l'espai dedicat a allotjament turístic.
Requisits dels projectes
Entre els requisits establerts a les bases reguladores, destaquen els següents:
· Les actuacions hauran d'aconseguir una reducció del consum d'energia primària no renovable del 30% respecte de la situació́ de partida.
· Les actuacions han de millorar la qualificació energètica total de l'edifici en, almenys, una lletra mesurada a l'escala d'emissions de diòxid de carboni pel que fa a la qualificació energètica inicial de l'edifici.
· Almenys el 70% dels residus de construcció i demolició no perillosos generats a el lloc de construcció es prepararà per a la seva reutilització, reciclatge i valorització.
Consulteu la convocatòria publicada al DOCG el 21 de desembre de 2022.
Per sol·licitar l'ajut, podeu accedir al web de la Generalitat de Catalunya.
27/04/2023
Quatre arquitectes catalans, guardonats als Premis Sant Jordi de l'IEC
Imatge:
© Institut d'Estudis Catalans (IEC)
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha fet públics els guanyadors dels Premis Sant Jordi 2023. Entre els guardonats es troben els arquitectes Carme Pinós, Rubén Navarro, Oriol Riera i Marc Vizcarra.
El lliurament dels Premis es va celebrar el passat 21 d'abril a la Sala Prat de la Riba de la Casa de Convalescència, seu de la institució. Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, va presidir l’acte acompanyada del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal.
Premi Prat de la Riba
L’arquitecta Carme Pinós i Desplat ha estat distingida amb el Premi Prat de la Riba "per la seva excel·lent trajectòria professional, materialitzada en programes arquitectònics arreu del món, per l’arrelament al territori català i per l’esperit crític de les seves propostes". L'IEC també va destacar la resiliència de l'arquitecta "en el trajecte de la seva pràctica professional com a dona".
En rebre el guardó, Pinós va afirmar que, com a arquitecta, "ha d’entendre la societat" i que, per a ella, "tot comença amb el pensament", un concepte que va vincular a la cultura i a la llengua, perquè "no hi ha pensament sense llengua".
El Premi Prat de la Riba, instituït l’any 1916, s'atorga anualment a una persona o entitat que hagi contribuït decisivament amb el seu treball a difondre i desenvolupar els valors culturals, científics o humans de les terres de llengua i cultura catalanes.
Premi Lluis Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d'Arquitectura
La tesi doctoral de Rubén Navarro González sobre l'arquitectura de Xavier Busquets ha estat guardonada amb el Premi de la Secció de Ciències i Tecnologia de Teoria i Crítica d’Arquitectura. La tesi porta per títol "El vol de l'ararauna: Arquitectura de Xavier Busquets Sindreu entre São Paulo i Barcelona (1947-1963)" i ha estat dirigida per Ramon Graus i Jaume Rosell, professors de la UPC.
La recerca s’ha recolzat en l’estudi del fons documental de Busquets Sindreu, custodiat per l’Arxiu Històric del COAC, i se centra en les primeres etapes professionals de l'arquitecte, l’experiència laboral i formativa que va viure a São Paulo entre 1951 i 1955, i com va adaptar aquest coneixement a la realitat catalana de l’època en tornar a Barcelona.
Podeu consultar la tesi doctoral al portal UPCommons.
Premi de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori
Pel que fa al Premi d'Ordenació del Territori, aquest s'ha adjudicat als arquitectes Oriol Riera Gual i Marc Vizcarra Pascual, pel Projecte Final de Màster "Parc Productiu Torrent dels Alous. Masterplan per a la connexió verda i la intensificació de l’activitat econòmica entre Rubí i Sant Cugat".
El treball exposa una nova manera de construir ciutat, on l'arquitectura productiva i el paisatge conviuen en harmonia. Partint de l'escala metropolitana, el projecte posa especial atenció en l’activitat productiva al tercer cinturó de l’Àrea Metropolitana, la B-30, i planteja solucions mediadores entre les infraestructures i la forma del territori.
Podeu consultar el projecte al portal UPCommons.
El lliurament dels Premis es va celebrar el passat 21 d'abril a la Sala Prat de la Riba de la Casa de Convalescència, seu de la institució. Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, va presidir l’acte acompanyada del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal.
Premi Prat de la Riba
L’arquitecta Carme Pinós i Desplat ha estat distingida amb el Premi Prat de la Riba "per la seva excel·lent trajectòria professional, materialitzada en programes arquitectònics arreu del món, per l’arrelament al territori català i per l’esperit crític de les seves propostes". L'IEC també va destacar la resiliència de l'arquitecta "en el trajecte de la seva pràctica professional com a dona".
En rebre el guardó, Pinós va afirmar que, com a arquitecta, "ha d’entendre la societat" i que, per a ella, "tot comença amb el pensament", un concepte que va vincular a la cultura i a la llengua, perquè "no hi ha pensament sense llengua".
El Premi Prat de la Riba, instituït l’any 1916, s'atorga anualment a una persona o entitat que hagi contribuït decisivament amb el seu treball a difondre i desenvolupar els valors culturals, científics o humans de les terres de llengua i cultura catalanes.
Premi Lluis Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d'Arquitectura
La tesi doctoral de Rubén Navarro González sobre l'arquitectura de Xavier Busquets ha estat guardonada amb el Premi de la Secció de Ciències i Tecnologia de Teoria i Crítica d’Arquitectura. La tesi porta per títol "El vol de l'ararauna: Arquitectura de Xavier Busquets Sindreu entre São Paulo i Barcelona (1947-1963)" i ha estat dirigida per Ramon Graus i Jaume Rosell, professors de la UPC.
La recerca s’ha recolzat en l’estudi del fons documental de Busquets Sindreu, custodiat per l’Arxiu Històric del COAC, i se centra en les primeres etapes professionals de l'arquitecte, l’experiència laboral i formativa que va viure a São Paulo entre 1951 i 1955, i com va adaptar aquest coneixement a la realitat catalana de l’època en tornar a Barcelona.
Podeu consultar la tesi doctoral al portal UPCommons.
Premi de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori
Pel que fa al Premi d'Ordenació del Territori, aquest s'ha adjudicat als arquitectes Oriol Riera Gual i Marc Vizcarra Pascual, pel Projecte Final de Màster "Parc Productiu Torrent dels Alous. Masterplan per a la connexió verda i la intensificació de l’activitat econòmica entre Rubí i Sant Cugat".
El treball exposa una nova manera de construir ciutat, on l'arquitectura productiva i el paisatge conviuen en harmonia. Partint de l'escala metropolitana, el projecte posa especial atenció en l’activitat productiva al tercer cinturó de l’Àrea Metropolitana, la B-30, i planteja solucions mediadores entre les infraestructures i la forma del territori.
Podeu consultar el projecte al portal UPCommons.
26/04/2023
Ajuda'ns a millorar la tramitació de les llicències municipals!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Des de l'Observatori de Llicències del COAC treballem activament amb les administracions locals per a l'agilització de la concessió dels permisos d’obra, tant per la seva afectació directa en la feina del col·lectiu, com per la repercussió econòmica i social que té l’activitat de la construcció al nostre territori.
Per aquest motiu, volem conèixer la vostra experiència en primera persona. Així, cada vegada que viseu un projecte d’execució d’edificació –o bé un projecte bàsic i d’execució–, rebreu un correu electrònic amb un enllaç a una breu enquesta, que ens permet recollir informació relativa a la tramitació de les llicències dels projectes visats al COAC.
La vostra col·laboració és clau per poder disposar d’informació en temps real dels terminis dels permisos d’obra i les tramitacions administratives en tots els municipis catalans, fet que ens dota d’una eina molt poderosa per seguir defensant els interessos dels arquitectes i la dinamització del teixit econòmic que això representa.
Les llicències, un tema prioritari
Aquesta acció se suma a les ja anteriorment impulsades. Els anys 2019 i 2021, el COAC va realitzar dues enquestes als arquitectes col·legiats sobre l'obtenció de les llicències que, juntament amb l’enquesta de 2022 als tècnics municipals, ens han permès recollir informació rellevant relativa a aquest tràmit a les diferents poblacions de Catalunya. Aquestes dades, que només podem obtenir a través dels arquitectes, són claus per al Col·legi.
La vostra col·laboració ens fa més forts.
Ajuda'ns a continuar treballant per millorar la tramitació dels permisos d'obra!
Per aquest motiu, volem conèixer la vostra experiència en primera persona. Així, cada vegada que viseu un projecte d’execució d’edificació –o bé un projecte bàsic i d’execució–, rebreu un correu electrònic amb un enllaç a una breu enquesta, que ens permet recollir informació relativa a la tramitació de les llicències dels projectes visats al COAC.
La vostra col·laboració és clau per poder disposar d’informació en temps real dels terminis dels permisos d’obra i les tramitacions administratives en tots els municipis catalans, fet que ens dota d’una eina molt poderosa per seguir defensant els interessos dels arquitectes i la dinamització del teixit econòmic que això representa.
Les llicències, un tema prioritari
Aquesta acció se suma a les ja anteriorment impulsades. Els anys 2019 i 2021, el COAC va realitzar dues enquestes als arquitectes col·legiats sobre l'obtenció de les llicències que, juntament amb l’enquesta de 2022 als tècnics municipals, ens han permès recollir informació rellevant relativa a aquest tràmit a les diferents poblacions de Catalunya. Aquestes dades, que només podem obtenir a través dels arquitectes, són claus per al Col·legi.
La vostra col·laboració ens fa més forts.
Ajuda'ns a continuar treballant per millorar la tramitació dels permisos d'obra!
25/04/2023