REFUGIS URBANS
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Un taller que vol centrar l’atenció al micro-món de la vegetació de les ciutats per mitjà de la construcció, la fotografia i el dibuix.
A través de la finestra de casa hi veus algun arbre? I alguna branca o fulla al terra o volant? Quants arbres i plantes hi ha de camí a l’escola? El taller vol centrar l’atenció al micro-món de la vegetació de les ciutats per mitjà de la construcció, la fotografia i el dibuix. Individualment i en grup, crearem petits refugis amb elements com branquetes, fulles i pinassa; a través de la fotografia experimentarem altres formes de representació. Contemplarem des del joc, la construcció i la imatge aquesta vegetació que generalment és poc apreciada i que ens acompanya dia a dia.
Nota: Demanem a tots els participants que portin un element orgànic (petxina, fulla, pedra, fòssil, etc) que hagin recollit ells mateixos o que tinguin per casa. Si a casa no hi trobem res, es proposa que, de camí al taller es reculli algun element de la vegetació urbana de la ciutat. Aquest element l’utilitzarem per presentar-nos i realitzar un dels exercicis proposats.
Els tallers es duran a terme els dies 22 i 23 de desembre, i tenen una durada de dues hores i mitja.
Edat recomanada de 7 a 11 anys.
Taller gratuit. Places limitades. Inscripcions enviant un correu a: atencioalsoci@jordicapell.com
Si us plau, especifiqueu el dia que voleu assistir al taller i quants menors hi participaran.
A través de la finestra de casa hi veus algun arbre? I alguna branca o fulla al terra o volant? Quants arbres i plantes hi ha de camí a l’escola? El taller vol centrar l’atenció al micro-món de la vegetació de les ciutats per mitjà de la construcció, la fotografia i el dibuix. Individualment i en grup, crearem petits refugis amb elements com branquetes, fulles i pinassa; a través de la fotografia experimentarem altres formes de representació. Contemplarem des del joc, la construcció i la imatge aquesta vegetació que generalment és poc apreciada i que ens acompanya dia a dia.
Nota: Demanem a tots els participants que portin un element orgànic (petxina, fulla, pedra, fòssil, etc) que hagin recollit ells mateixos o que tinguin per casa. Si a casa no hi trobem res, es proposa que, de camí al taller es reculli algun element de la vegetació urbana de la ciutat. Aquest element l’utilitzarem per presentar-nos i realitzar un dels exercicis proposats.
Els tallers es duran a terme els dies 22 i 23 de desembre, i tenen una durada de dues hores i mitja.
Edat recomanada de 7 a 11 anys.
Taller gratuit. Places limitades. Inscripcions enviant un correu a: atencioalsoci@jordicapell.com
Si us plau, especifiqueu el dia que voleu assistir al taller i quants menors hi participaran.
El COAC y el CSCAE impulsan la transformación de la arquitectura a través de la descarbonización del sector
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC y lo CSCAE celebraron el 17 de Noviembre de 2022 la jornada ‘Descarbonizando la arquitectura’, con la cual han escenificado el compromiso para liderar la transformación de la arquitectura, un sector clave para conseguir una sociedad libre de emisiones el 2050, como pide el Pacto Verde de la Unión Europea.
El COAC y lo CSCAE quieren impulsar un cambio de visión en el sector a partir de una transposición ambiciosa de la nueva versión de la Directiva Europea de Eficiencia Energética de los Edificios, que se está debatiendo actualmente en el Parlamento Europeo.
Este impulso nace de la responsabilidad que la Nueva Bauhaus Europea -un programa propuesto por la Comisión Europea y el Parlamento Europeo- otorga a los profesionales de la arquitectura y de las artes para plantear que la transformación hacia la sostenibilidad -empezando por la descarbonización- hay que hacerla desde la inclusión social y el mantenimiento y potenciación de los valores culturales y patrimoniales de nuestro entorno construido.
El horizonte de la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona
Con el horizonte del 2026, cuando Barcelona será la Capital Mundial de la Arquitectura y acogerá el Congreso de la UIA, las dos instituciones quieren visibilizar la arquitectura y sus profesionales como agentes de cambio para construir una sociedad libre de emisiones, más saludable y sostenible. Por eso han presentado una Agenda 2026 como compromiso de la profesión para guiar estos cambios.
El decano del COAC, Guim Costa, ha asegurado que “tenemos el deber, como colectivo profesional, de promover la descarbonización de la arquitectura en todo su ciclo de vida: desde la producción de materiales hasta la suya de-construcción”. Por eso, es importante que “colaboremos con todos los agentes del sector para fomentar soluciones innovadoras para la transformación del entorno construido”.
En este sentido, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha señalado que “el cambio climático es, quizás, en estos momentos, el reto colectivo más grande al que nos enfrentamos como sociedad”, y ha reivindicado: “Resulta imprescindible llevar a cabo una modificación ambiciosa de la Directiva Europea que reclame una arquitectura de calidad y sostenible ambientalmente”.
La jornada ha contado con la participación el eurodiputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros Sempere, el director general de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general de Vivienda y Suelo del Ministerio de Transportes,
El COAC y lo CSCAE quieren impulsar un cambio de visión en el sector a partir de una transposición ambiciosa de la nueva versión de la Directiva Europea de Eficiencia Energética de los Edificios, que se está debatiendo actualmente en el Parlamento Europeo.
Este impulso nace de la responsabilidad que la Nueva Bauhaus Europea -un programa propuesto por la Comisión Europea y el Parlamento Europeo- otorga a los profesionales de la arquitectura y de las artes para plantear que la transformación hacia la sostenibilidad -empezando por la descarbonización- hay que hacerla desde la inclusión social y el mantenimiento y potenciación de los valores culturales y patrimoniales de nuestro entorno construido.
El horizonte de la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona
Con el horizonte del 2026, cuando Barcelona será la Capital Mundial de la Arquitectura y acogerá el Congreso de la UIA, las dos instituciones quieren visibilizar la arquitectura y sus profesionales como agentes de cambio para construir una sociedad libre de emisiones, más saludable y sostenible. Por eso han presentado una Agenda 2026 como compromiso de la profesión para guiar estos cambios.
El decano del COAC, Guim Costa, ha asegurado que “tenemos el deber, como colectivo profesional, de promover la descarbonización de la arquitectura en todo su ciclo de vida: desde la producción de materiales hasta la suya de-construcción”. Por eso, es importante que “colaboremos con todos los agentes del sector para fomentar soluciones innovadoras para la transformación del entorno construido”.
En este sentido, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha señalado que “el cambio climático es, quizás, en estos momentos, el reto colectivo más grande al que nos enfrentamos como sociedad”, y ha reivindicado: “Resulta imprescindible llevar a cabo una modificación ambiciosa de la Directiva Europea que reclame una arquitectura de calidad y sostenible ambientalmente”.
La jornada ha contado con la participación el eurodiputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros Sempere, el director general de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general de Vivienda y Suelo del Ministerio de Transportes,
Movilidad y Agenda Urbana, Javier Martín; y la presidenta del Consejo de Arquitectos de Europa (CAE), Ruth Schagemann.
Un punto de inflexión para la construcción del futuro
La jornada ha agrupado además de 400 profesionales del sector, que han podido conocer de primera mano qué serán los retos que hay que afrontar y como aprovechar los requerimientos que la nueva directiva europea plantea para llevarlos adelante.
A la jornada se han tratado desde las agendas globales que determinan el futuro de la arquitectura, hasta temas muy concretos como la implantación del registro digital del edificio y el pasaporte de renovación del edificio, claves para impulsar la rehabilitación. Uno de los puntos más relevantes ha sido el reto de la descarbonización los materiales de construcción, responsables de las emisiones de GEI, y que contempla el uso de materiales sostenibles y estrategias de construcción bioclimáticas.
Más de una decena de instituciones firman la ‘Declaración de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant la arquitectura’ ha servido, así mismo, para reunir el compromiso de un total de doce instituciones de ámbito catalán y español en la construcción de la Agenda 2026 a través de la firma de la ‘Declaración de Barcelona’. El documento reconoce la descarbonización como “el desafío más importante que ha asumido nuestra sociedad” y recuerda que “los y las arquitectas somos agentes decisivos en la edificación”.
Por este motivo, los firmantes reconocen y apoyan el compromiso de las arquitectas y los arquitectos a “el restablecer las bases del sector de la edificación porque, justo después del impulso de los fondos Next Generation, se haya construido un modelo viable, con la escala necesaria para lograr los objetivos de descarbonización del parque, solvente, socialmente inclusivo y potenciador de los valores de la arquitectura y su expresión en los edificios, la ciudad y el territorio”.
Algunas de las organizaciones y personas que lo han firmado son la International Union of Architects (UIA), el diputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros; las direcciones generales de Vivienda y Suelo y de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council España (GBCe) y el Instituto Tecnológico de Barcelona (ITeC), entre otras.
Un punto de inflexión para la construcción del futuro
La jornada ha agrupado además de 400 profesionales del sector, que han podido conocer de primera mano qué serán los retos que hay que afrontar y como aprovechar los requerimientos que la nueva directiva europea plantea para llevarlos adelante.
A la jornada se han tratado desde las agendas globales que determinan el futuro de la arquitectura, hasta temas muy concretos como la implantación del registro digital del edificio y el pasaporte de renovación del edificio, claves para impulsar la rehabilitación. Uno de los puntos más relevantes ha sido el reto de la descarbonización los materiales de construcción, responsables de las emisiones de GEI, y que contempla el uso de materiales sostenibles y estrategias de construcción bioclimáticas.
Más de una decena de instituciones firman la ‘Declaración de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant la arquitectura’ ha servido, así mismo, para reunir el compromiso de un total de doce instituciones de ámbito catalán y español en la construcción de la Agenda 2026 a través de la firma de la ‘Declaración de Barcelona’. El documento reconoce la descarbonización como “el desafío más importante que ha asumido nuestra sociedad” y recuerda que “los y las arquitectas somos agentes decisivos en la edificación”.
Por este motivo, los firmantes reconocen y apoyan el compromiso de las arquitectas y los arquitectos a “el restablecer las bases del sector de la edificación porque, justo después del impulso de los fondos Next Generation, se haya construido un modelo viable, con la escala necesaria para lograr los objetivos de descarbonización del parque, solvente, socialmente inclusivo y potenciador de los valores de la arquitectura y su expresión en los edificios, la ciudad y el territorio”.
Algunas de las organizaciones y personas que lo han firmado son la International Union of Architects (UIA), el diputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros; las direcciones generales de Vivienda y Suelo y de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council España (GBCe) y el Instituto Tecnológico de Barcelona (ITeC), entre otras.
18/11/2022
ESTRATÈGIES DE CIUTAT I AGENDA URBANA
Imatge:
© ODS
El proper dimarts 13 de desembre a les 18.30 h, a la sala Mirador del COAC, coincidint amb l'Assemblea General de l'AAUC està previst fer un acte de presentació de 4 agendes urbanes pilot finançades pel MITMA amb Fons Next Generation, sota el títol “Estratègies de Ciutat i Agenda Urbana”.
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va convocar el Programa d'ajudes per a l'elaboració de projectes pilot de Plans d'Acció Local de l'Agenda Urbana Espanyola, dissenyat en el marc del "Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia" (PRTR).
La finalitat d’aquests ajuts és finançar l'elaboració de projectes pilot de Plans d'Acció local de l'Agenda Urbana Espanyola que garanteixin, en un termini raonablement curt, la seva alineació amb els objectius, la metodologia de treball i l'enfocament transversal, estratègic i integrat proposats per aquella.
A l'acte de presentació intervindran el degà del COAC, Guim Costa, i el president de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes, Sebastià Jornet.
Hi participaran:
- Nel·la Saborit, directora general d'Agenda i Renovació Urbana
- Rodrigo Vargas, consultor redactor del Pla d'acció de Candelaria, Tenerife
- Gemma Roquet, tècnica de Projectes Estratègisc de l'Ajuntament de Granollers
- Llorenç Fernández, cap unitat Assistència a l'Avaluació i Planifació de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
- Rosina Vinyes, directora de Serveis Territorials de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va convocar el Programa d'ajudes per a l'elaboració de projectes pilot de Plans d'Acció Local de l'Agenda Urbana Espanyola, dissenyat en el marc del "Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia" (PRTR).
La finalitat d’aquests ajuts és finançar l'elaboració de projectes pilot de Plans d'Acció local de l'Agenda Urbana Espanyola que garanteixin, en un termini raonablement curt, la seva alineació amb els objectius, la metodologia de treball i l'enfocament transversal, estratègic i integrat proposats per aquella.
A l'acte de presentació intervindran el degà del COAC, Guim Costa, i el president de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes, Sebastià Jornet.
Hi participaran:
- Nel·la Saborit, directora general d'Agenda i Renovació Urbana
- Rodrigo Vargas, consultor redactor del Pla d'acció de Candelaria, Tenerife
- Gemma Roquet, tècnica de Projectes Estratègisc de l'Ajuntament de Granollers
- Llorenç Fernández, cap unitat Assistència a l'Avaluació i Planifació de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
- Rosina Vinyes, directora de Serveis Territorials de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Cicle Urbanisme, Dret i Jurisprudència: conversa al voltant del llibre 'EL DERECHO A LA CIUDAD Y EL BUEN GOBIERNO URBANO'
Imatge:
© Editorial Marcial Pons
El proper 16 de gener arrenca el Cicle breu sobre Urbanisme, Dret i Jurisprudència organitzat pel COAC i la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge.
La primera sessió, que començarà a les 12 h, girarà al voltant del llibre El derecho a la ciudad y el buen gobierno urbano, de José Manuel Bandrés.
L'autor de l'obra, qui també és magistrat del Tribunal Suprem, presidirà una taula rodona que també comptarà amb la presència d'Esther Giménez-Salinas, Síndica de Greuges de Catalunya; Josep Maria Montaner, codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge; Victòria Camps, filòsofa; Xavier Vidal-Folch, periodista de El País, i Juli Ponce Solé, codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge i de la col·lecció Dret, Bon Govern i Transparència de l'Editorial Marcial Pons.
Breu resum de l'obra:
La ciutat, un món de drets. La ciutat és un projecte de llibertat resultat d'un esperit col·lectiu que ambiciona crear un espai públic divers i inclusiu de participació democràtica i de transformació social del qual tots els seus habitants es considerin corresponsables.
Sintetitza l'evolució de les diferents civilitzacions al llarg de la història que es projecta cap al futur en la cerca de la ciutat utòpica o ideal on tots, sense egoismes, convisquem fraternalment en plena harmonia amb la naturalesa.
Aquest assaig constitueix una de les contribucions més rellevants a l'estudi del dret a la ciutat com a factor determinant de la definició, articulació i implementació de les polítiques urbanes.
L'excepcional naturalesa d'aquesta obra deriva de la proposta de reconstrucció política, econòmica, social ecològica i cultural de la ciutat. Aquestes propostes s'aborden des de camps tan diversos com la teoria dels drets humans i les llibertats públiques, l'ètica política de la responsabilitat, la sociologia urbana i els postulats que regeixen la governança urbana en termes de resiliència i sostenibilitat.
Inscripcions
Us hi podeu inscriure en aquest enllaç.
Coorganitzat amb:
La primera sessió, que començarà a les 12 h, girarà al voltant del llibre El derecho a la ciudad y el buen gobierno urbano, de José Manuel Bandrés.
L'autor de l'obra, qui també és magistrat del Tribunal Suprem, presidirà una taula rodona que també comptarà amb la presència d'Esther Giménez-Salinas, Síndica de Greuges de Catalunya; Josep Maria Montaner, codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge; Victòria Camps, filòsofa; Xavier Vidal-Folch, periodista de El País, i Juli Ponce Solé, codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge i de la col·lecció Dret, Bon Govern i Transparència de l'Editorial Marcial Pons.
Breu resum de l'obra:
La ciutat, un món de drets. La ciutat és un projecte de llibertat resultat d'un esperit col·lectiu que ambiciona crear un espai públic divers i inclusiu de participació democràtica i de transformació social del qual tots els seus habitants es considerin corresponsables.
Sintetitza l'evolució de les diferents civilitzacions al llarg de la història que es projecta cap al futur en la cerca de la ciutat utòpica o ideal on tots, sense egoismes, convisquem fraternalment en plena harmonia amb la naturalesa.
Aquest assaig constitueix una de les contribucions més rellevants a l'estudi del dret a la ciutat com a factor determinant de la definició, articulació i implementació de les polítiques urbanes.
L'excepcional naturalesa d'aquesta obra deriva de la proposta de reconstrucció política, econòmica, social ecològica i cultural de la ciutat. Aquestes propostes s'aborden des de camps tan diversos com la teoria dels drets humans i les llibertats públiques, l'ètica política de la responsabilitat, la sociologia urbana i els postulats que regeixen la governança urbana en termes de resiliència i sostenibilitat.
Inscripcions
Us hi podeu inscriure en aquest enllaç.
Coorganitzat amb: