Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Les Dones Fem Paisatge: Visita al Mirador del Semàfor, en homenatge a l’arquitecta Roser Amadó

Imatge: 
B01arquitectes
En el marc del cicle "Les dones FEM", el Grup Obert de Dones Arquitectes del COAC organitza una visita guiada en homenatge a l’arquitecta Roser Amadó al Mirador del Semàfor, situat al Prat de Llobregat.

L’activitat tindrà lloc el dilluns 22 de setembre a les 18.00 h. La visita serà conduïda per l’arquitecte Lluís Domènech i comptarà amb la presentació de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.

Cal inscripció prèvia
La visita serà a l'aire lliure i és necessària la inscripció prèvia, ja que les places són limitades.
El punt de trobada serà l'Aparcament mirador d’avions (Coordenades GPS 41.308806, 2.112025).

Roser Amadó
Nascuda a Barcelona el 1944, Amadó va ser una de les primeres dones que va estudiar Arquitectura a Catalunya. Es va graduar com a arquitecta especialista en urbanisme a l’ETSAB el 1968.

El 1974 va començar a treballar amb Lluís Domènech, amb qui va realitzar nombroses rehabilitacions, habitatges i equipaments culturals, com la Facultat Universitària Pont de Lleida o la Fundació Tàpies de Barcelona.

Destaca especialment la seva tasca en l’àmbit urbanístic. Juntament amb Domènech, van formar part de l’equip que va redactar el Pla del Centre Històric de Lleida, gràcies al qual van obtenir gran reconeixement internacional i el Premi Nacional d’Urbanisme el 1985. També porten la firma d’Amadó l’edifici d’habitatges del Rec Comtal, la seu social de Carburos Metálicos o l’edifici de 240 habitatge de la Maquinista.

A principis de la dècada del 2000, Roser Amadó i Lluís Domènech, juntament amb Ramon Domènech i Sander Laudy, van crear l'estudi B01 arquitectes, amb especial dedicació en el camp de la sostenibilitat. Una de les obres de l'estudi és el Mirador del Semàfor, al Prat de Llobregat.

Mirador del Semàfor
Al marge dret de la rectificada llera del riu Llobregat i a redós de la llacuna de la Ricarda, el front de mar s’ha preservat íntegre i és un espai natural protegit on nien algunes especies d’ocells. Enmig de la plana i lluminosa platja es conserven dues construccions enrunades d’origen militar. Una és una antiga caserna de la que només queden una sèrie de murs entrecreuats amb grans obertures que comuniquen els espais. L’altra és una vil·la neoclàssica que ha perdut el sostre però que conserva les cornises, motllures i frontons. 

Es va encarregar a B01 arquitectes la reconstrucció de les runes per destinar-les a mirador-observatori de les aus. L'estudi va considerar que la relació de les ruïnes amb l’entorn de la platja era tant perfecta que era impropi modificar aquesta condició i, per tant, va entendre que el programa que es donava era bo interpretar-lo en un sentit mínim. La primera de les ruïnes va ser només consolidada. La romàntica vil·la també es va, simplement, reforçar, conservant els carreus de pedra caiguts al seu lloc i deixant créixer una figuera en un dels espais sense sostre. La necessitat d’accedir al pla superior per guaitar els ocells, i l’actual norma d’accessibilitat els va donar l’argument per crear un contrapunt a la ruïna. La nova rampa necessària desenvolupa la inacabable longitud construint una “promenade” que travessa l’edifici i permet contemplar-lo des de tots punts de vista.

Descobreix la intervenció realitzada:


Cicle de xerrades "Les dones fem"
El cicle organitzat pel Grup Obert de Dones Arquitectes del COAC s'emmarca en el punt 7 del decàleg "El nostre clam per l'equitat" de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, que estableix que "el Col·legi ha d’implementar paritàriament la visibilització de les dones al món professional". Recupera les anteriors sessions del cicle a la pàgina del Grup Obert.
PDF version

Visites guiades al "Jardí invisible de Gaudí de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat"

Imatge: 
© Aleix Bagué

PLACES EXHAURIDES A LA PRIMERA VISITA (4 D'OCTUBRE)
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, hem organitzat unes visites guiades als jardins modernistes de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, acompanyats pel doctor arquitecte David Agulló Galilea. Ell és l’autor de la tesi doctoral, dirigida per en Juan José Lahuerta,  “Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat”, on argumenta que aquest jardí és una obra inèdita del genial arquitecte Antoni Gaudí. 

A causa de les obres previstes a aquest espai, s’han organitzat dues visites per tal de poder seguir de prop el desenvolupament dels treballs. Aquestes visites ens permetran observar l’evolució del projecte i entendre millor les millores que s’hi estan duent a terme. Les visites estan previstes pels dies 4 d’octubre de 2025 i 21 de febrer de 2026, a les 11h. 

Inscriu-te a la 1a visita del dia 4 d’octubre de 2025 (aforament limitat) aquí

Inscriu-te a la 2a visita del 21 de febrer de 2026 (aforament limitat) aquí  

Els jardins modernistes de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, construïts entre 1903 i 1912, i  oblidats més de 100 anys per la historiografia, contenen una arquitectura que anticipa i/o és coetània a les últimes grans obres de Gaudí, formalitzant-se així les estructures hiperbòliques de la Sagrada Família (1915-1921), el banc serpentí del Park Güell (1910-1914) , aspectes formals de la Casa Milà (1906-1912) y composicions arquitectòniques de la Colònia Güell (1908-1914).  

Aquesta construcció, no va tenir autoria determinada des de fa més d’un segle, va ser construït amb la participació, com a manobres, dels pacients del centre hospitalari. Aquest jardí, replet de simbologia del text de l'Apocalipsi de Sant Joan, i dedicat a la Verge de Lourdes, sintonitza amb l'univers arquitectònic i espiritual d’Antoni Gaudí. També el pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present en aquest enigmàtic jardí. 

Qui més que Antoni Gaudí podia haver realitzat aquesta excepcional i enigmàtica obra arquitectònica?  

 

David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l’ETSAB. Autor de la tesi doctoral “Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat”, qualificada amb un Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge, i en museografia col·laborant per a l’empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d’Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña, i el Centro de Interpretación del Al-Andalus, a San Fernando.  Actualment en procés de la restauració del conjunt modernista de l’antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. 

PDF version

Construir amb terra

El proper 18 de setembre a les 18.30 h i en el marc de l’exposició “Mirades Terra/ Hem excavat la tercera roca, el COAC acull una sessió dedicada a la construcció amb terra i en la qual comptarem amb les intervencions d'Àngels Castellarnau d’Edra arquitectura km0Jordi Mitjans d'ArqbagMaite Sainz de la Maza de Fetdeterra i Sònia Hernández-Montaño d’Arquitectura sana. Moderarà la sessió la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten.

Comptarem amb una fila 0 amb experts en la matèria.

Inscriu-t'hi
PDF version

On som en matèria d’habitatge? Què fem mentrestant?

Imatge: 
© Lídia Arboix. Burdeos, el Grand Parc, projecte de Lacataon & Vassal
El dia 23 de setembre a les 18.30 h, organitzem la conferència “On som en matèria d’habitatge? Què fem mentrestant?” a càrrec de l’arquitecta Maria Sisternas. Aquesta xerrada se celebra en el marc de l’exposició Aixopluc, que es pot visitar  fins el dia 14 de setembre  a L'Albergueria.

Reaprofitament de terrenys i construccions pel dret a l’habitatge. Des de fa segles, les ciutats han edificat sobre els vestigis de les velles edificacions. El patrimoni que ens han llegat les generacions anteriors té un potencial que cal reaprofitar amb saviesa. La xerrada revisarà plans i projectes en viles velles, polígons, ciutats jardí, barris autoconstruïts o grans peces patrimonials en desús que s’han reconvertit de manera inesperada. No cal consumir una gran quantitat de sòl; sovint les ciutats ofereixen oportunitats per a gaudir de la ciutat d’una manera diferent o atribuir-hi nous usos. Això, que té sentit econòmic, també requereix nous instruments urbanístics i una aproximació més acurada a la transformació social de les ciutats.

Maria Sisternas és arquitecta per l’Etsab-UPC i MSc City Design and Social Sciences per la London School of Economics. Ha treballat per compte propi i a l’administració, coordinant projectes urbans a l’Ajuntament de Barcelona i fent polítiques de sòl i d’habitatge a la Generalitat de Catalunya. Ara col·labora amb la Fundació Habitat 3, des d’on impulsa projectes d’habitatge assequible arreu de Catalunya, i amb l’Ajuntament de Girona, on exerceix com a assessora de polítiques urbanes i d’habitatge. Escriu sobre qüestions urbanes d’actualitat al Diari ARA i a altres mitjans especialitzats.
PDF version

Pàgines