Cicle Next Generation: Casos d'èxit. Visita a l'edifici Viladecans 24
A diferència d'altres edicions del Cicle Next Generation, en aquest visitarem CASOS D'EXIT de projectes acollits als Fons Europeus. L'objectiu de les visites és reforçar aspectes i punts forts que poden ser d’inspiració, generant espais on compartir aprenentatges des de la proximitat. Els equips d’arquitectes de les obres que visitarem, junt amb altres experts relacionats amb aquestes, duran a terme les explicacions durant les trobades.
Les visites són presencials i obertes al públic i volen mostrar clars exemples d’actuacions que han estat beneficiades pels fons Next Generation.
A Sants-Montjuïc, es farà una visita guiada al projecte Viladecans 24, de la mà de sensataarquitectura.
Vine a descobrir la rehabilitació energètica acollida als Fons Europeus Next Generation, s'ha incorporat Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior en façanes i en coberta, i s'ha rehabilitat estructuralment la finca i reubicat instal·lacions. Amb una atenció meticulosa en els detalls, s’ha preservat la morfologia original de la finca i potenciat els elements ornamentals existents.
Durant tot el procés s'ha realitzat una escrupulosa gestió de residus i una constant verificació energètica.
Un treball on s'ha posat la tecnologia ecoeficient al servei d’un edifici renovat de principis del XX. Un projecte que fa reaparèixer la bellesa modesta i tradicional amb la qual va ser construït.
Si vols assistir-hi, inscriu-te!Ajuts Next Generation
A través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern espanyol canalitza els fons destinats per Europa a sortir de la crisi provocada per la Covid-19. En el marc d'aquests fons de recuperació, s'han aprovat una sèrie de mesures per impulsar la rehabilitació amb l'objectiu d’adaptar el parc d’edificis i habitatges als reptes nacionals i europeus en matèria de sostenibilitat. Entre d'altres, s’han convocat sis programes d'ajuts per a la rehabilitació residencial i la construcció d'habitatge social, que tenen com a objectiu global assolir, per al 2026, la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació d'habitatges, multiplicant per deu el ritme actual de rehabilitacions.
Coproducció ciutadana del projecte del Pla de barris 2026-30 pel Nucli Antic d’Olot
La nova llei de Barris Llei 11/2022 del 29 de desembre de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles subratlla la importància de redactar el projecte de barris amb la participació del màxim d’agents tècnics i socials del mateix municipi. Per tal de mirar d’explicar els àmbits de la proposta (Urbanisme, Transició ecològica i Acció comunitària) i els criteris d’elaboració del projecte i els agents implicats fins al moment, la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC organitza una presentació amb l'arquitecta Itziar González el dijous 24 d'abril de 2025, a les 19 hores.
En la mateixa sessió es donarà compte de les feines en curs pel que fa a la redacció de diversos documents urbanístics (Pla especial d’usos; Delimitació d’una Àrea de Conservació i Rehabilitació i els ARES en algunes de les Illes del Nucli Antic; Modificació del POUM al Nucli Antic, etc.). La sessió acabarà amb un torn de preguntes i aportacions a la proposta.
Itziar González Virós
Arquitecta i urbanista social. Treballa en decreixement urbà, optimització d'habitatges públics, rehabilitació de centres històrics urbans i d'edificacions al medi rural. Des del 2002, experta en processos de mediació i resolució de conflictes a l'espai públic, participació i cooperació entre ciutadania i administració. Exregidora de Ciutat Vella de Barcelona (2007-2010). Amb la UTE km ZERO, va guanyar el 2017, el concurs internacional per a la transformació integral de la Rambla de Barcelona. El 2022-2023 Activista i promotora del ParlaMent Ciutadà i presidenta de l'Observatori Ciutadà Contra la Corrupció. Actualment, dirigeix la regeneració integral del nucli antic de la ciutat d'Olot.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
SAC. Projecció de la pel·lícula Blade Runner
L’acció transcorre en una versió distòpica de la ciutat de Los Angeles, als Estats Units, durant el mes de novembre de 2019. Descriu un futur en què, mitjançant la bioenginyeria, es fabriquen humans artificials anomenats replicants, que són utilitzats per a treballs perillosos i com a esclaus a les «colònies de l’exterior» de la Terra. Fabricats per la Tyrell Corporation per ser «més humans que els humans» —especialment el model Nexus-6—, són físicament indistingibles d’un ésser humà, tot i que tenen una agilitat i força física superior i, teòricament, no desenvolupen la mateixa resposta emocional ni empàtica.
Després d’un motí violent en una colònia exterior, els replicants van ser declarats il·legals a la Terra. Un cos especial de la policia, els blade runners, s’encarrega d’identificar, rastrejar i eliminar —o «retirar», segons la terminologia policial— els replicants fugitius que es troben al planeta. Amb un grup de replicants en llibertat per Los Angeles, Rick Deckard, un blade runner veterà, és tret del seu semi-retir per eliminar-los.
Conferència "Ricard Giralt i Casadesús i l'urbanisme a Girona i Figueres"
La figura de Ricard Giralt és clau per entendre molts dels espais urbans de la Girona actual. Darrere els seus projectes hi havia una clara voluntat de millorar les condicions de vida dels ciutadans. Aquesta concepció social de l’arquitectura i l’urbanisme és a la base de les escoles, zones de lleure i esport, mercats i altres equipaments i infraestructures que dissenyà i també en els nombrosos articles que va publicar a la premsa i en revistes especialitzades.
Atesa la seva rellevància i amb l’objectiu de difondre la seva figura i obra, s'organitza aquest cicle coordinat per Rosa M. Gil i Tort, historiadora especialitzada en arquitectura i autora d’una tesi doctoral sobre Giralt.
Programa de conferències
Dijous 3 d'abril a les 19 h
"Ricard Giralt i Casadesús i l'urbanisme a Girona i Figueres"
Taula rodona amb la participació de Joan Falgueras i Font, arquitecte municipal de Figueres, Joaquim Nadal i Farreras, historiador.
Moderació a càrrec de Rosa Maria Gil, historiadora.
Accés lliure i gratuït, però les places són limitades. Cal confirmar assistència al correu electrònic arxiumunicipal@ajgirona.cat o telèfon 972 22 15 45.
Amb el suport de la Demarcació de Girona del COAC.