Jornada tècnica: Nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya (D. 209/2023). Edificació
La jornada anirà a càrrec de l'OCT (Eva Ginesta i Montserrat Vilardaga), que explicaran els canvis més rellevants de la norma pel que fa a l’edificació, amb l'objectiu de facilitar-ne el seu coneixement. També es parlarà sobre els terminis d'entrada en vigor i el règim transitori d’aplicació.
PROGRAMA:
10.00 h Benvinguda i introducció a càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona
10.15 h Part I. Aspectes generals del nou Decret
10.45 h Part II. Edificis d’ús habitatge. Obra nova i Intervenció en edificis existents
11.45 h Pausa
12.00 h Part III. Edificis i Establiments d’ús públic. Obra nova i Intervenció en edificis existents
12.40 h Torn de preguntes
13.00 h Cloenda
Aforament complet
Podeu recuperar el vídeo de la jornada aquí
Consulta la resta de jornades previstes en relació a l'aprovació del Codi d'Accessibilitat.
El COAC distingue a título póstumo al arquitecto Joan Margarit con la Medalla de Oro
Con su máxima distinción, el Colegio de Arquitectos de Cataluña reconoce su obra, uno de los máximos referentes de cultura catalana de la segunda mitad del siglo XX que siempre conectó la arquitectura con el arte a través de los versos.
Poesía y arquitectura, la esencia de su obra
La poesía fue, para Margarit, una fórmula para reivindicar la arquitectura e incorporarla a sus versos, como muestran poemas como 'Cálculo de estructuras' y 'Última lección' o el libro 'Para tener casa hay que ganar la guerra' (2019). Él mismo presentó este poemario en un acto en el COAC en 2018 , en una conversación con la arquitecta Sílvia Farriol y un recital musicado de algunos de los poemas incluidos en el libro.
La arquitectura fue el otro gran pilar de su vida. Catedrático de Estructuras en la ETSAB, durante años ejerció de calculista de estructuras con Carles Buxadé y colaboró en obras de gran prestigio nacional e internacional, como el Estadio Olímpico de Montjuïc o la Sagrada Família. También cuenta con obra propia, entre la que destacan varios edificios del campus de la Universidad Autónoma de Barcelona o el Parque Tecnológico, sin dejar de lado sus colaboraciones con arquitectos de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.
La Medalla de Oro en Margarit, una escultura rodeada de simbología
El galardón que distingue a la obra de Joan Margarit es una escultura, obra de la arquitecta y escultora Stella Rahola.
El artista ha concebido la Medalla como obra dual para relacionar donante y receptor. De esta forma, ha realizado dos piezas –una para la familia de Joan Margarit y otra para el COAC– que cogen la forma de dos anillos, símbolo de compromiso, equidad y afección. Las piezas, realizadas en tubo de vidrio borosilicado de 225 mm de diámetro y 7 mm de espesor tienen grabados unos versos del poema “Conocimiento” de Joan Margarit, un poema que conecta arquitectura y poesía y que habla del esfuerzo, del trabajo manual, de conectar con lo primigenio.
Precisamente por este motivo, el artista escoge el vidrio borosilicato, un material que no puede industrializarse y que pide ser trabajado exclusivamente de forma manual. De hecho, en el ámbito de la arquitectura, es un material que utilizaba Frank Lloyd Wright de manera experimental para realizar los cierres de los laboratorios de la Johnson Wax Wisconsin.
Medallas de Oro del COAC
Hasta ahora, han recibido la Medalla de Oro del COAC los arquitectos José Antonio Coderch (1984), Alejandro de la Sota (1996), Enric Miralles (2002), Francisco Sáenz de Oiza (2005) —los cuatro a título póstumo—, además de Oscar Niemeyer (1990), Oriol Bohigas y el Ayuntamiento de Barcelona (la recibieron conjuntamente en 2008), Manuel de Solà-Morales (2012, también a título póstumo) y Rafael Moneo (2018).
Jornada de difusió del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya
En aquesta sessió s'explicarà, des d’una visió general, què regula el Codi d'Accessibilitat, els objectius de la norma, les novetats que conté, els ajustos raonables i els terminis d’execució, així com la seva importància per a la transformació de Catalunya en un país referent en accessibilitat.
La jornada anirà a càrrec d'Enric Rovira-Beleta, arquitecte amb més de 40 anys d’experiència en accessibilitat. És professor a la School of Architecture UIC Barcelona i director del Postgrau internacional "Expert en Accessibilitat". És també vocal en el Consell d’Accessibilitat del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i ha col·laborat activament en la Llei i Codi. Ha estat el responsable d’accessibilitat en els comitès assessors de projectes emblemàtics com els Jocs Olímpics i Paralímpics Barcelona 92, el Fòrum de les Cultures de Barcelona, l’Expo de Saragossa 2008 i l’Alhambra-Generalife, entre d’altres. També ha publicat diversos llibres i articles sobre la matèria.
Consulta la resta de jornades previstes en relació a l'aprovació del Codi d'Accessibilitat.
Volem circular per una Barcelona neta, silenciosa i descarbonitzada
La major part de la contaminació atmosfèrica, acústica i fins i tot lumínica, de Barcelona i també de les grans ciutats, la generen els vehicles a motor. Aquests vehicles també són responsables d’una part de les emissions de CO2 que contribueixen al canvi climàtic. Si no es reverteix aquesta dinàmica, la situació pot esdevenir insostenible per a la salut de les persones. A la sessió es plantejaran quins canvis ha d’introduir el nou Govern Municipal en la mobilitat urbana per a millorar la situació actual: transport públic, promoció de vehicles nets, carrils bici, pacificacions, peatonalitzacions, etc.
Compatarem amb la participació dels ponents:
· Silvia Casorrán, ambientòloga. Red de Ciudades por la Bicicleta.
· Jordi Honey-Rosés, urban planner. Professor i investigador ICTA-UAB.
· Javier Ortigosa, enginyer de Camins. Mobilitat i Infraestructures PDUM AMB.
· Bàrbara Pons, arquitecta, directora general de Barcelona Regional.
Moderarà la sessió Jaume Carné, arquitecte i president de Sènior/a.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Organitza:
