Exposició 'Mirades Aigua. Paisatges íntims, de Carles Sánchez' a Olot
Aquest projecte consta de 20 fotografies compostes formant, en certa manera, un collage. Cadascuna d’elles, però, té una segona lectura. Si bé a primer cop d’ull trobem una imatge amb un punt abstracte, a mesura que ens anem aturant podrem analitzar la complexitat del paisatge que representa. Hi trobarem les arrugues de les roques, el desgast que ha fet l’aigua en ella, els petits mol·luscs que s’hi han quedat a viure, la vegetació assentada, els animalons que marquen la sorra...
Les fotografies s’aparellen o s’agrupen quasi de manera natural per semblança compositiva o de contingut, de manera que aquest viatge deambula d’allò més dur i fosc, a la imatge clara i tova.
Carles Sánchez Fernández
(Girona, 1991) Arquitecte format a la Universitat de Girona i el Politecnico di Milano. Abans d’iniciar la carrera en solitari com a arquitecte col·labora en estudis com RCR Arquitectes, Camps Felip Arquitecturia i Rafael Moneo, aquest últim gràcies a l'obtenció de la Beca ARQUIA. Fotògraf autodidacte, des de sempre atret per la fotografia, treballa l’arquitectura i el paisatge i explora els diferents processos analògics i alternatius. Ha publicat a mitjans d’interès internacional com El Croquis, A+U, ArquitecturaViva o Quaderns, i ha sigut guardonat amb diferents premis d’àmbit nacional.
Cicle Mirades
El cicle Mirades és una iniciativa cultural del Centre Obert d'Arquitectura, amb el patrocini de Cosentino Barcelona, que involucra totes les demarcacions del COAC. Consta d’un seguit d’exposicions que teixeixen tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de la mirada d’un fotògraf i el seu relat al voltant de la connexió amb els quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, l’aire i el foc.
Cadascun dels elements serà motiu d'una mostra anual, representada per un fotògraf diferent que completaran la sèrie en quatre anys, i augmentaran el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debatrem compromisos de caràcter global.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Organitza:
Patrocina:
IV jornada 'Les tècniques tradicionals en la construcció de l'arquitectura contemporània'
Fa sis anys, que vam iniciar aquesta proposta divulgativa i de reflexió amb l’estreta col·laboració del projecte GRETA i la seu de Girona del COAC. Mai ens haguéssim imaginat que a hores d’ara estaríem organitzant una quarta jornada de Les tècniques tradicionals en la construcció de l'arquitectura contemporània després d’un recorregut tan reeixit.
Amb la primera edició, de l’any 2019 a Girona, vam posar a la llum les moltes virtuts dels materials preindustrials perquè recuperessin el protagonisme perdut en el sector de la construcció. Dos anys després, a Banyoles, vam reflexionar sobre les limitacions formals que actualment implica treballar amb materials i tècniques tradicionals. Va quedar clar que, entre tots, cal trobar un nou llenguatge per superar els dogmes obsolets de l’arquitectura anomenada moderna. La darrera jornada, celebrada a Torroella de Montgrí el 2023, es va centrar en la figura de l’artesà. Reubicar aquesta figura, cabdal en les tècniques tradicionals, ens obliga a modificar el sistema laboral actual, el marc jurídic de les normatives tècniques i la percepció social de l’artesà.
Aquest cop us convoquem el dijous 9 d'octubre de 2025 a l'Auditori dels Caputxins de Figueres per debatre la figura de l’arquitecte en aquest nou escenari. Segurament és l’agent implicat que necessita un major grau de transformació per adaptar-se al nou escenari. L’arquitecte dels propers anys tindrà una funció que no s’assemblarà gaire al que estàvem avesats, i precisament aquesta transformació representa un repte per al nostre col·lectiu.
Per fer-ho, sota la direcció de l'arquitecte Oriol Roselló, es comptarà amb les ponències de Coque Claret, arquitecte i professor associat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i membre fundador de l'Agrupació AUS del COAC; Titziana Monterisi, arquitecta fundadora de RiceHouse; Roger Tudó, arquitecte i soci fundador d'Harquitectes; Montserrat Bosch, doctora arquitecta i professora titular del Departament de Tecnologia a l'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya; i Jordi Mitjans Escobar, arquitecte i soci fundador de la cooperativa d'arquitectura ARQBAG.
Consulta el programa
Preu:
Inscripció a la jornada:
- Arquitectes col·legiats i associats a GRETA: 40 €
- Altres: 60 €
Sopar al Motel Empordà: 75 € (IVA inclòs)
Places limitades per rigorós ordre d'inscripció. Inscriu-t'hi!
Més informació en el web sobre la jornada
Activitat emmarcada en el Dia Mundial de l'Arquitectura 2025.
Taller: Àrees d'oportunitats II: Nucli Antic Olot
El dimarts 22 de juliol, de 16 a 20 hores, es realitzarà el taller Àrees d’oportunitats II, a càrrec de l’arquitecta social Itziar González, dirigit a arquitectes de la comarca.
Des del 2017, amb l’inici del procés participatiu del PIAM, la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC ha tingut un paper actiu tant en la diagnosi com en la formulació de propostes per a la rehabilitació i regeneració del Nucli Antic d’Olot.
L’any 2018 es va impulsar la jornada Repensem el Nucli Antic des de les oportunitats, i l’any 2020 es va col·laborar amb estudiants d’arquitectura de la Universitat de Girona en el desenvolupament de propostes per a diverses illes identificades com a “àrees d’oportunitat”.
Un cop més, us animem a participar en una nova jornada, amb l’objectiu de conèixer i aportar propostes a les actuacions que s’inclouran en el projecte que l’Ajuntament d’Olot presentarà a la convocatòria de la Llei de barris d’enguany.
PROGRAMA:
16.00 h -16.45 h
Introducció als continguts del taller. Antecedents, àmbit i línies d'intervenció del projecte del Pla de Barris
17.00 h -18.30 h
Treball en 4 taules:
- Taula 1: Sistema d'espais verds i renaturalització del Nucli Antic
- Taula 2: Modificació Puntual del POUM en l'àmbit
- Taula 3: Àrea de Conservació i Rehabilitació (ACR) i Àrees de Rehabilitació edificatòria (AREs)
- Taula 4: Nous equipaments i acció sociocomunitària
18.15 h -18.45 h
Descans
18.45 h - 20.00 h
Exposició de la diagnosi i propostes de cada taula i elaboració conjunta de la Proposta unitària final.
INSCRIPCIÓ
Activitat exclusiva per aquitectes. Places limitades per rigorós ordre.Inscriu-t'hi!
Itzíar González
Directora i coordinadora de l’estratègia d’intervenció integral d’Arquitectura Social al Nucli Antic de la ciutat d’Olot, és arquitecta i urbanista social. Treballa en decreixement urbà, optimització d'habitatges públics, rehabilitació de centres històrics urbans i d'edificacions al medi rural.
Des del 2002, experta en processos de mediació i resolució de conflictes a l'espai públic, participació i cooperació entre ciutadania i administració. Exregidora de Ciutat Vella de Barcelona (2007-2010).
Amb la UTE km ZERO, va guanyar el 2017, el concurs internacional per a la transformació integral de la Rambla de Barcelona. El 2022-2023 Activista i promotora del ParlaMent Ciutadà i presidenta de l'Observatori Ciutadà Contra la Corrrupció. Actualment, dirigeix la regeneració integral del nucli antic de la ciutat d'Olot (Girona).
La construcció a la província de Girona es manté i l’habitatge presenta la millor xifra dels últims quinze anys
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de la construcció en obra nova i rehabilitació de la província de Girona i de la resta de Catalunya referent al primer semestre de l’any 2025, unes dades que també es presenten simultàniament a les altres seus del COAC.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tràmit obligatori per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà en el territori.
El sector, globalment, es manté a nivells dels darrers anys
Els primers sis mesos del 2025, el sector de la construcció continua la tendència estable dels darrers anys en superfície visada, tancant el semestre en 365.861 m2; xifra que representa el 17,21% del conjunt de Catalunya (2.125.358 m2).
Malgrat que a la província de Girona s’ha consolidat una tendència de creixement sostingut en els darrers anys —amb l’excepció del 2020, marcat per l’impacte de la pandèmia, i del repunt excepcional del 2018 provocat per cinc projectes de més de 10.000 m²—, caldrà veure com evoluciona el sector els pròxims mesos per confirmar si es manté aquesta trajectòria. En aquest sentit, Euroconstruct preveu per a l’Estat espanyol un increment del 4,3% en el conjunt de 2025, impulsat per la represa de projectes ajornats el 2024, la reducció dels tipus d’interès, l’estabilització dels costos i l’aprofitament final dels fons europeus Next Generation.
A escala comarcal, en xifres absolutes, el Baix Empordà (106.632 m2), el Gironès (75.011 m2), l’Alt Empordà (65.839 m2) i la Selva (51.858 m2) són les que més m2 han visat. Cal remarcar, però, el creixement percentual del 37,07% del Ripollès (14.398 m2) i del 26% del Pla de l’Estany (17.899 m2), mentre que la Garrotxa (17.775 m2) i la Cerdanya (15.731 m2) pateixen un decreixement del 19,60% i del 18,19%, respectivament.
Per capitals de comarca, destaquen Girona amb 37.167 m2; Figueres amb 10.976 m2 i Banyoles amb 10.916 m2.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2025 se n’han registrat 1.082, l’1,50% més respecte al mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (297), l’Alt Empordà (230) i la Selva (179) són les que més expedients tenen. Per capitals de comarca, Girona (44), Banyoles (28), Figueres (21), Santa Coloma de Farners (16) i Olot (16) són les que han visat més expedients.
L’habitatge té el millor comportament dels últims quinze anys
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant els primers sis mesos del 2025 és de 1.507, un 21,53% més que el primer semestre de 2024, i la xifra més alta dels darrers quinze anys. Aquest augment d’habitatges, ha estat afavorit per dues grans promocions plurifamiliars de més de 10.000 m2 - a Vilablareix i Platja d’Aro - i tres de més de 5.000 m2 - a Girona, Lloret de Mar i Figueres-, sumant un total de 315 habitatges. En el conjunt de Catalunya, la província de Girona representa el 18,58% del total (8.107 habitatges).
Malgrat les xifres positives, es continua molt per sota de les necessitats de la Demarcació de Girona i del conjunt del país, i encara no s’arriba als objectius del Pla sectorial d’habitatge.
Tot i que l’habitatge de protecció oficial representa una part minoritària del total d’habitatges visats, les dades del primer semestre de 2025 mostren un canvi de tendència positiu. S’han visat 2 habitatges protegits, una xifra notablement superior a la registrada durant tot el 2024, quan només se’n van projectar 12.
En total, s’han desenvolupat 9 promocions d’habitatge de protecció oficial a la província de Girona, vuit de tipologia plurifamiliar i tres unifamiliars adossats. Aquestes actuacions s’ubiquen als municipis de Girona (tres promocions i 98 habitatges), Blanes (tres promocions i 80 habitatges), Figueres (1 promoció i 51 habitatges), Banyoles (1 promoció i 27 habitatges) i Molló (1 promoció i 3 habitatges).
Per comarques, el Pla de l’Estany juntament amb la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà mostren un augment rellevant percentualment, mentre que la Garrotxa pateix una certa davallada respecte al mateix període de l’any passat. D’aquesta manera, el Baix Empordà amb 406, el Gironès amb 389, la Selva amb 282 i l’Alt Empordà amb 207 són les que han visat un nombre més elevat d’habitatges. Per capitals de comarca, destaquen Girona amb 224 habitatges; i Banyoles i Figueres amb 59 cadascuna.
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, durant el primer semestre de 2025 s’han visat 318.060 m2, el 4,24% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 20,04% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.587.071 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (97.041 m2) i el Gironès (68.408 m2). De la resta de comarques, cal destacar el creixement del 54,92% del Pla de l’Estany (16.564 m2) respecte al mateix període de l’any passat.
Quant a capitals de comarca, Girona (32.796 m2), Figueres (10.205 m2) i Banyoles (10.446 m2) són les que destinen més superfície visada a l’habitatge.
En referència al no habitatge, s’ha visat un total de 41.973 m2; xifra que representa un decreixement del 22,52% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquesta dada representa el 8,3% del conjunt de Catalunya (502.375 m2).
La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent
La reforma i rehabilitació canvia la tendència dels darrers semestres patint un decreixement de l’11,99% respecte al mateix període de l’any passat, i situant-se en 99.805 m2 a la província de Girona. Aquesta xifra representa el 17,73% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (562.770 m2).
Les dades evidencien que la rehabilitació continua estancada. Cal considerar que la informació que disposa el COAC en aquest apartat corresponen sobretot a rehabilitacions integrals i grans rehabilitacions. Hi ha moltes intervencions d’escassa entitat que no es registren en cap base de dades del sector de la construcció.
En relació amb els programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el primer semestre del 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 224 expedients corresponents a 2.586 habitatges, 32 dels quals corresponen a la Demarcació de Girona (279 habitatges).
Cal remarcar que des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 838 expedients del programa 3 corresponents a 8.508 habitatges. D’aquests, 112 expedients s’han tramitat a Girona, els quals corresponen a 1.198 habitatges.
Amb aquestes xifres, se supera l’objectiu 2021-2026 per al COAC segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya d’assolir la rehabilitació de 7.800 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, enguany han entrat a tràmit en el conjunt de Catalunya 36 expedients corresponents a 594 habitatges. D’aquests, 3 expedients són de Girona, amb 40 habitatges.
Des del 2024, en el conjunt de Catalunya s’han tramitat 86 expedients corresponents a 1.230 habitatges, 24 de les quals són de Girona, amb 396 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu fixat és arribar als 4.550 habitatges, ens situem al voltant del 27% d’acompliment.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació han estat el Baix Empordà (20.317 m2), l’Alt Empordà (20.122 m2) el Gironès (13.620 m2) i la Selva (13.359 m2). Mentre que per capitals de província, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació han estat Banyoles (5.667 m2), Girona (5.241 m2) i i Figueres (4.351 m2).
L’obra nova es recupera i continua tenint el pes de la construcció
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, recupera la tendència positiva perduda en el darrer semestre de 2024, amb un creixement del 5,84% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes s’han visat 260.228 m2, que signifiquen el 17,04% del total de Catalunya (1.526.677 m2).
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (85.016 m2), el Gironès (61.065 m2), l’Alt Empordà (44.843 m2) i la Selva (36.573 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada. A escala de capitals comarcals, Girona, Figueres, Puigcerdà i Banyoles són les que tenen més m2 d’obra nova.
El COAC reclama agilitat amb garanties
El COAC reitera la seva preocupació per l’impacte que pot tenir la recent legislació urbanística amb relació a la qualitat arquitectònica i la seguretat jurídica del sistema. En compareixença parlamentària el passat 30 de juny, el degà del COAC va alertar que la simplificació administrativa impulsada pels decrets llei 2/2025 i 3/2025, tot i la seva voluntat d’agilitzar processos, pot comportar conseqüències greus si no es garanteixen els mecanismes de control tècnic i jurídic.
En aquest sentit, valorem positivament que el Govern hagi optat per substituir el decret llei 2/2025 per un projecte de llei en tramitació parlamentària, i celebrem que s’hi hagin incorporat propostes com la supressió de la figura de la “llicència bàsica” i la inclusió dels Informes d’Idoneïtat Tècnica. No obstant això, insistim en la necessitat d’incorporar altres mesures clau, com el visat col·legial obligatori per als projectes bàsics, la derogació d’articles que afavoreixen la contractació conjunta projecte + obra, i la limitació de l’exempció de la Llei d’Arquitectura només a projectes de lloguer protegit.
En aquest sentit, reclamem un espai real de diàleg amb els professionals i la ciutadania per garantir una política d’habitatge justa, amb qualitat i amb justícia territorial.
Aquest posicionament institucional s’emmarca en una voluntat clara del COAC de contribuir a una legislació que permeti agilitzar els processos sense renunciar a la qualitat, la transparència ni la independència professional. En un moment de crisi d’habitatge tan greu, reiterem que la simplificació no pot ser sinònim de precarització.