El Tribunal Suprem reafirma la competència exclusiva dels arquitectes en l’àmbit urbanístic
Aquesta resolució reafirma la competència plena dels arquitectes en l’àmbit urbanístic i fixa doctrina jurisprudencial que per assumir les funcions de direcció d’oficines tècniques d’urbanisme, la titulació adequada és la d’Arquitectura.
La sentència és especialment rellevant perquè el Tribunal Suprem estableix, de manera clara, que:
· No vulnera la llibertat d’accés amb idoneïtat exigir la titulació d’Arquitectura per a la direcció d’aquestes oficines, i considera que el TSJ d’Extremadura va fer una aplicació incorrecta d’aquest principi i de la jurisprudència del propi TS.
· Els Enginyers Tècnics d’Obres Públiques (ITOP) no tenen competències en matèria d’urbanisme, ni per assessorar en la redacció d’instruments d’ordenació territorial i urbanística.
· La sentència anul·lada havia fet una aplicació indeguda de la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat.
Aquesta doctrina jurisprudencial continua plenament vigent. Per aquest motiu, les consideracions del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) manquen de fonament, ja que es basen en afirmacions que el mateix Tribunal Suprem ja ha analitzat i rebutjat, establint al respecte una doctrina clara i consolidada.
Actualitzada la fitxa justificativa d’ecoeficiència en els edificis
El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) incorpora en els seus diferents documents bàsics diversos aspectes que també són objecte de regulació en el vigent Decret 21/2006. En alguns casos, les successives modificacions del CTE han incorporat i fins i tot superat el nivell d’exigència establert pel Decret d’ecoeficiència, de manera que aquests requeriments ja queden degudament justificats en el compliment del Codi Tècnic.
Aquest nou document, elaborat per l'OCT, inclou els requisits del Decret d’ecoeficiència que es mantenen pel seu valor ambiental o per ser més exigents que el CTE i/o altra normativa sectorial i ha estat consensuat amb l'àrea d'Ordenació de l'Edificació de la Generalitat de Catalunya.
Podeu consultar la fitxa justificativa al Mapa de Continguts de l'OCT.
Nou Salari Mínim Interprofessional per al 2026
El salari mínim per a qualsevol activitat en l’agricultura, la indústria i els serveis, sense distinció de sexe ni edat, queda fixat en 40,70 euros/dia o 1.221 euros/mes, segons el salari estigui fixat per dies o per mesos .
El Reial decret també regula l’addició de complements salarials (art. 2) i les regles de compensació i absorció en còmput anual, així com les quanties aplicables a contractes temporals de fins a 120 dies i al servei de la llar.
El Reial decret té efectes durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2026, procedint, en conseqüència, l’abonament del salari mínim interprofessional establert amb efectes de l’1 de gener de 2026.
Jaume Freixa dona documentació professional al COAC
La documentació està formada per material corresponent a 18 projectes arquitectònics, entre els quals destaquen les cases Sert a Bellaterra (1985), l’ampliació del Museu d’Art Modern de Céret (1991), i la casa-estudi Antoni Tàpies a Campins.
Amb aquesta incorporació, l’Arxiu Històric del COAC amplia el seu patrimoni documental per preservar-lo, reproduir-lo i difondre el llegat d’un dels arquitectes que va col·laborar estretament amb Josep Lluís Sert.
Jaume Freixa, una trajectòria entre la pràctica, la docència i la cultura
Jaume Freixa és arquitecte (1966), doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993) i Master of Architecture per la Harvard University (M.Arch II, 1978).
La seva primera etapa professional va estar vinculada a l’oficina de Sert, Jackson and Associates a Cambridge (Massachusetts), on va participar, entre d’altres, en projectes com l’ampliació de la Fondation Maeght, a França, i la Fundació Joan Miró, a Barcelona.
Pel que fa a l’àmbit acadèmic, ha sigut professor titular de Projectes Arquitectònics a la UPC entre 1978 i 2011, període durant el qual va ocupar diversos càrrecs acadèmics al Departament de Projectes, a l’ETSAV i al claustre universitari.
La seva obra ha estat àmpliament publicada en revistes especialitzades; ha comissariat exposicions i és autor de llibres i articles sobre arquitectura. Entre 2009 i 2019 va presidir el patronat de la Fundació Joan Miró.
