Posicionament del COAC respecte la licitació d'AENA a l'Aeroport del Prat
Imatge:
© Wikimedia
En relació a la licitació d’AENA per adjudicar la redacció del projecte del nou edifici satèl·lit, la reconfiguració de la T1 i les modificacions en el camp de vol de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, el COAC vol posar de manifest:
1.- Sobre el procés de licitació, creiem que s’hauria hagut de fer com a concurs de projectes a 2 fases i que el criteri econòmic no hauria de ser, en cap cas, l’únic per triar l’equip guanyador. És per això que el setembre de 2019 vam interposar una demanda davant l’Audiència Nacional, que està pendent de resoldre’s i que no ha aturat l’adjudicació del projecte. En aquest mateix sentit, el CSCAE (Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya) també va presentar demanda.
A aquesta acció s’afegeix ara una novetat jurídica important. El passat 5 de febrer va entrar en vigor a l’Estat espanyol el Reial Decret-llei 3/2020 que incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva 2014/25/UE en l’àmbit de contractació pública en determinats sectors especials. D’acord amb aquesta transposició, si ara AENA hagués de convocar aquesta licitació ho hauria de fer obligatòriament com a concurs de projectes, donat que es tracta de procediments d’especial complexitat.
2.- Sobre les desproporcionades baixes econòmiques (l’equip adjudicatari ha guanyat amb una baixa del 45% sobre els honoraris que AENA havia estipulat inicialment), creiem fermament que aquesta rebaixa posa en risc la qualitat del servei a prestar. Cal dir també que el plec no contemplava una clàusula relativa a les ofertes temeràries, i tampoc tenim coneixement de si es va seguir el procediment legalment previst per verificar que l’oferta més barata no fos anormalment baixa.
3.- Com que el perfil del contractant d’AENA no publica les actes de valoració dels participants —a diferència del que fa la resta del sector públic—, no tenim coneixement de les puntuacions tècniques dels equips participants ni de quina va ser la proposta tècnica millor valorada. Quan el COAC ha sol·licitat l’enviament de l’acta de valoració de la proposta tècnica, la companyia ha respost que cal anar a consultar l’expedient presencialment a les seves oficines de Madrid. Quan hem insistit en rebre’n una còpia, AENA s’ha ofert a enviar-la a l’Aeroport de Barcelona, on caldria anar-la a consultar, negant-se en tot moment, per política d’empresa, a facilitar-nos una còpia d’aquest document, que no deixa de ser un acte administratiu integrant d’un expedient públic.
4.- Finalment volem constatar que de moment no és possible saber quina era la millor proposta tècnica per a l’Aeroport de Barcelona, ni tampoc saber per què dels 8 equips inicialment presentats només 2 van assolir la puntuació mínima que es demanava sobre la proposta tècnica. L’única cosa certa —que sí ha publicat AENA— és que el contracte s’ha adjudicat per la meitat del seu preu.
En conclusió, el COAC creu que el disseny del procediment de licitació ha menystingut la necessària qualitat d’un equipament tan estratègic com és l’Aeroport de Barcelona, adjudicant el contracte a meitat de preu, com si fos possible complir amb excel·lència un contracte tan complex com aquest per la meitat dels honoraris proposats.
1.- Sobre el procés de licitació, creiem que s’hauria hagut de fer com a concurs de projectes a 2 fases i que el criteri econòmic no hauria de ser, en cap cas, l’únic per triar l’equip guanyador. És per això que el setembre de 2019 vam interposar una demanda davant l’Audiència Nacional, que està pendent de resoldre’s i que no ha aturat l’adjudicació del projecte. En aquest mateix sentit, el CSCAE (Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya) també va presentar demanda.
A aquesta acció s’afegeix ara una novetat jurídica important. El passat 5 de febrer va entrar en vigor a l’Estat espanyol el Reial Decret-llei 3/2020 que incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva 2014/25/UE en l’àmbit de contractació pública en determinats sectors especials. D’acord amb aquesta transposició, si ara AENA hagués de convocar aquesta licitació ho hauria de fer obligatòriament com a concurs de projectes, donat que es tracta de procediments d’especial complexitat.
2.- Sobre les desproporcionades baixes econòmiques (l’equip adjudicatari ha guanyat amb una baixa del 45% sobre els honoraris que AENA havia estipulat inicialment), creiem fermament que aquesta rebaixa posa en risc la qualitat del servei a prestar. Cal dir també que el plec no contemplava una clàusula relativa a les ofertes temeràries, i tampoc tenim coneixement de si es va seguir el procediment legalment previst per verificar que l’oferta més barata no fos anormalment baixa.
3.- Com que el perfil del contractant d’AENA no publica les actes de valoració dels participants —a diferència del que fa la resta del sector públic—, no tenim coneixement de les puntuacions tècniques dels equips participants ni de quina va ser la proposta tècnica millor valorada. Quan el COAC ha sol·licitat l’enviament de l’acta de valoració de la proposta tècnica, la companyia ha respost que cal anar a consultar l’expedient presencialment a les seves oficines de Madrid. Quan hem insistit en rebre’n una còpia, AENA s’ha ofert a enviar-la a l’Aeroport de Barcelona, on caldria anar-la a consultar, negant-se en tot moment, per política d’empresa, a facilitar-nos una còpia d’aquest document, que no deixa de ser un acte administratiu integrant d’un expedient públic.
4.- Finalment volem constatar que de moment no és possible saber quina era la millor proposta tècnica per a l’Aeroport de Barcelona, ni tampoc saber per què dels 8 equips inicialment presentats només 2 van assolir la puntuació mínima que es demanava sobre la proposta tècnica. L’única cosa certa —que sí ha publicat AENA— és que el contracte s’ha adjudicat per la meitat del seu preu.
En conclusió, el COAC creu que el disseny del procediment de licitació ha menystingut la necessària qualitat d’un equipament tan estratègic com és l’Aeroport de Barcelona, adjudicant el contracte a meitat de preu, com si fos possible complir amb excel·lència un contracte tan complex com aquest per la meitat dels honoraris proposats.
2/03/2020
Com presentar per correu postal propostes a concursos i licitacions públiques?
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Sovint, els plecs de clàusules administratives contemplen la possibilitat d’enviar a través de l’empresa pública Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos, S.A (Correos) les propostes als concursos i licitacions públiques, indicant que caldrà notificar a l’organisme el justificant d’enviament i que, si la documentació no arriba en els deu dies naturals següents a la fi del termini, es tindrà per no presentada.
Aquesta opció és molt utilitzada pels despatxos d’arquitectura. Tot seguit us compartim algunes recomanacions a tenir en compte:
1. Únicament és possible presentar les proposicions per Correos si el plec de clàusules administratives ho contempla expressament. Si el plec no diu res al respecte, no es poden enviar les proposicions per aquesta via, perquè poden ser inadmeses.
2. Quan sigui possible fer l’enviament per Correos, el plec de clàusules determinarà en quants dies haurà d’arribar la documentació a l’Administració, un cop finalitzat el termini de presentació de propostes. Si el plec no diu en quants dies s’ha de rebre aquesta documentació, la llei determina que s’haurà de rebre dins els 10 dies naturals següents a la fi del termini de presentació de propostes.
Si Correos té una saturació, per exemple, per període nadalenc o per una vaga dels seus treballadors, i la documentació arriba més tard dels 10 dies naturals, la proposta no serà admesa. En aquest cas, eventualment, es podria demanar una indemnització a Correos, que seria l’equivalent a les despeses de preparació de la proposta.
3. Les empreses privades de missatgeria no són equivalents a Correos. Si es vol enviar la proposta per missatger, cal que aquest l’entregui dins del termini de presentació de propostes fixat a les bases. Encara que el participant hagi donat la documentació al missatger dins de termini, si aquest no arriba a temps a presentar-la a l’administració, la proposta no serà admesa.
La llei únicament permet la recepció de propostes més enllà del termini final de presentació si aquestes venen de l’empresa pública Correos.
4. En els casos en què calgui protegir l’anonimat de la proposta presentada, cal ser molt curosos amb l’enviament del justificant a l’Administració pública, ja que el justificant que Correos expedeix ha d’indicar el remitent. L’article 80.4 del Reglament de la Llei de Contractes determina que: “El envío del anuncio por correo electrónico sólo será válido si existe constancia de la transmisión y recepción, de sus fechas y del contenido íntegro de las comunicaciones y se identifica fidedignamente al remitente y al destinatario”.
Si es vol presentar aquest tipus de proposta anònima per correu, el que nosaltres recomanem és verificar amb l’Administració implicada que hagi previst sistemes de protecció de l’anonimat o, si és possible, convenir amb l’Oficina de Correos que es faci constar al justificant el LEMA, i que la identitat del remitent quedi en document a part.
En qualsevol cas, sempre que detectem un plec amb aquest sistema el COAC envia l’avís a l’Administració perquè ho tingui en compte.
Teniu més dubtes o necessiteu algun aclariment?
Des de l’Oficina de Concursos del COAC ens posem a la vostra disposició per atendre qualsevol dubte o aclariment que puguin sorgir sobre aquest particular. Contacteu-nos a través del correu infoconcursos@coac.net.
Aquesta opció és molt utilitzada pels despatxos d’arquitectura. Tot seguit us compartim algunes recomanacions a tenir en compte:
1. Únicament és possible presentar les proposicions per Correos si el plec de clàusules administratives ho contempla expressament. Si el plec no diu res al respecte, no es poden enviar les proposicions per aquesta via, perquè poden ser inadmeses.
2. Quan sigui possible fer l’enviament per Correos, el plec de clàusules determinarà en quants dies haurà d’arribar la documentació a l’Administració, un cop finalitzat el termini de presentació de propostes. Si el plec no diu en quants dies s’ha de rebre aquesta documentació, la llei determina que s’haurà de rebre dins els 10 dies naturals següents a la fi del termini de presentació de propostes.
Si Correos té una saturació, per exemple, per període nadalenc o per una vaga dels seus treballadors, i la documentació arriba més tard dels 10 dies naturals, la proposta no serà admesa. En aquest cas, eventualment, es podria demanar una indemnització a Correos, que seria l’equivalent a les despeses de preparació de la proposta.
3. Les empreses privades de missatgeria no són equivalents a Correos. Si es vol enviar la proposta per missatger, cal que aquest l’entregui dins del termini de presentació de propostes fixat a les bases. Encara que el participant hagi donat la documentació al missatger dins de termini, si aquest no arriba a temps a presentar-la a l’administració, la proposta no serà admesa.
La llei únicament permet la recepció de propostes més enllà del termini final de presentació si aquestes venen de l’empresa pública Correos.
4. En els casos en què calgui protegir l’anonimat de la proposta presentada, cal ser molt curosos amb l’enviament del justificant a l’Administració pública, ja que el justificant que Correos expedeix ha d’indicar el remitent. L’article 80.4 del Reglament de la Llei de Contractes determina que: “El envío del anuncio por correo electrónico sólo será válido si existe constancia de la transmisión y recepción, de sus fechas y del contenido íntegro de las comunicaciones y se identifica fidedignamente al remitente y al destinatario”.
Si es vol presentar aquest tipus de proposta anònima per correu, el que nosaltres recomanem és verificar amb l’Administració implicada que hagi previst sistemes de protecció de l’anonimat o, si és possible, convenir amb l’Oficina de Correos que es faci constar al justificant el LEMA, i que la identitat del remitent quedi en document a part.
En qualsevol cas, sempre que detectem un plec amb aquest sistema el COAC envia l’avís a l’Administració perquè ho tingui en compte.
Teniu més dubtes o necessiteu algun aclariment?
Des de l’Oficina de Concursos del COAC ens posem a la vostra disposició per atendre qualsevol dubte o aclariment que puguin sorgir sobre aquest particular. Contacteu-nos a través del correu infoconcursos@coac.net.
2/03/2020
Les llicències municipals, en el punt de mira
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
De forma recurrent els arquitectes ens lamentem dels llargs terminis que, en ocasions, hem de patir a l’hora d’obtenir una llicència municipal i de la disparitat de criteris que veiem aplicar per part de l’administració local. I en aquesta problemàtica, que forma part del nostre dia a dia, no som els únics afectats: els promotors, els emprenedors i, en definitiva, la ciutadania, és a dir, els nostres clients, la pateixen igual o més.
Recordareu que el passat mes de novembre vam promoure una enquesta per poder obtenir unes dades objectives de la situació, i així poder-les explicar als ajuntaments amb un únic escenari de futur: el de la millora.
Calia fer-la, l’enquesta?
A priori, saber quant temps passa des que es fa la sol·licitud fins que es concedeix una llicència municipal és una dada objectiva i fàcil d’obtenir per part dels ajuntaments. Entenem que seria desitjable conèixer-la per poder valorar l’eficiència d’aquest servei públic i avaluar les accions de millora que s’han de dur a terme. Els ciutadans i les empreses tenen dret a conèixer aquests terminis per poder planificar sense incerteses la seva vida i les seves inversions.
Responent-nos a la pregunta anterior, clarament sí que era necessari fer una enquesta, perquè la nostra experiència ens demostra que sovint els ajuntaments no són prou conscients del temps que triguen a donar les llicències d’obra.
Primeres reunions amb ajuntaments
Amb els resultats obtinguts, vam elaborar un informe que està sent una eina molt útil per aproximar-nos als municipis amb pitjors resultats i proposar-los accions de millora. Tan sols en dos mesos hem aconseguit cridar l’atenció de 23 ajuntaments, amb els quals ja s’estan realitzant reunions. La rebuda que hem tingut ha estat positiva i això ens fa estar esperançats en poder aconseguir resultats a mig termini. Treballem per aconseguir-ho.
Som conscients que l’actual manca de mitjans dels ajuntaments és fruit de la profunda crisi econòmica que van viure a partir de l’any 2006. Però han passat pràcticament 15 anys i ja estem en un altre moment. La solució per reduir els terminis passa per incrementar els recursos humans i millorar els mitjans tècnics, però també per incidir en l’optimització dels processos administratius interns. En aquest sentit, creiem que una bona eina és la que utilitza l’Ajuntament de Barcelona: l’IIT, Informe d’Idoneïtat Tècnica.
Avui en dia les empreses amb capacitat financera per invertir es mouen en un món global i si les perspectives de recuperar la inversió topen amb molts mesos de tràmit municipal és molt possible que s’inclinin per buscar alternatives en altres indrets o, pitjor encara per a nosaltres, en altres sectors econòmics. Us mantindrem al corrent de com avancem.
Recordareu que el passat mes de novembre vam promoure una enquesta per poder obtenir unes dades objectives de la situació, i així poder-les explicar als ajuntaments amb un únic escenari de futur: el de la millora.
Calia fer-la, l’enquesta?
A priori, saber quant temps passa des que es fa la sol·licitud fins que es concedeix una llicència municipal és una dada objectiva i fàcil d’obtenir per part dels ajuntaments. Entenem que seria desitjable conèixer-la per poder valorar l’eficiència d’aquest servei públic i avaluar les accions de millora que s’han de dur a terme. Els ciutadans i les empreses tenen dret a conèixer aquests terminis per poder planificar sense incerteses la seva vida i les seves inversions.
Responent-nos a la pregunta anterior, clarament sí que era necessari fer una enquesta, perquè la nostra experiència ens demostra que sovint els ajuntaments no són prou conscients del temps que triguen a donar les llicències d’obra.
Primeres reunions amb ajuntaments
Amb els resultats obtinguts, vam elaborar un informe que està sent una eina molt útil per aproximar-nos als municipis amb pitjors resultats i proposar-los accions de millora. Tan sols en dos mesos hem aconseguit cridar l’atenció de 23 ajuntaments, amb els quals ja s’estan realitzant reunions. La rebuda que hem tingut ha estat positiva i això ens fa estar esperançats en poder aconseguir resultats a mig termini. Treballem per aconseguir-ho.
Som conscients que l’actual manca de mitjans dels ajuntaments és fruit de la profunda crisi econòmica que van viure a partir de l’any 2006. Però han passat pràcticament 15 anys i ja estem en un altre moment. La solució per reduir els terminis passa per incrementar els recursos humans i millorar els mitjans tècnics, però també per incidir en l’optimització dels processos administratius interns. En aquest sentit, creiem que una bona eina és la que utilitza l’Ajuntament de Barcelona: l’IIT, Informe d’Idoneïtat Tècnica.
Avui en dia les empreses amb capacitat financera per invertir es mouen en un món global i si les perspectives de recuperar la inversió topen amb molts mesos de tràmit municipal és molt possible que s’inclinin per buscar alternatives en altres indrets o, pitjor encara per a nosaltres, en altres sectors econòmics. Us mantindrem al corrent de com avancem.
28/02/2020
El COAC convoca un doble concurs per determinar l'estat de conservació dels habitatges d'Arraona-Merinals de Sabadell
Imatge:
© Flickr
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, amb la col·laboració de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors del COAC, convoca un doble concurs per determinar l'estat de conservació de 170 habitatges del Barri d'Arraona-Merinals de Sabadell. El primer és per seleccionar els arquitectes que redactaran el dictamen tècnic, i l’altre per contractar el servei de dos arquitectes mediadors per fer l’acompanyament durant el treball d'inspecció dels edificis.
Concurs per a la redacció del dictamen tècnic
El dictamen té per objecte constatar l’estat de conservació dels 170 habitatges especificant-ne les causes i determinant les accions a seguir.
Les persones designades com a redactors del dictamen estaran coordinades i dirigides per arquitectes experts de reconeguda trajectòria i expertesa en les especialitats relacionades i s'encarregaran de realitzar les inspeccions dels habitatges i de la redacció del dictamen.
El concurs té dues fases i per participar-hi cal estar col·legiat i disposar de la formació i experiència mínimes recollides al plec. S’escollirà un nombre d’entre 6 i 10 arquitectes com a redactors de l’informe.
Descarregueu la documentació necessària:
- Plec de clàusules administratives
- Sol·licitud de participació
- Declaració de formació i experiència a valorar
Concurs per als arquitectes mediadors
Vist el gran nombre d’habitatges sobre els quals incideix el dictamen, s’ha considerat necessari comptar amb dos arquitectes experts en mediació per fer l’acompanyament a l'equip redactor durant les inspeccions als edificis.
El concurs té una única fase i per participar-hi cal reunir els mateixos requisits mínims descrits al concurs anterior. S'escolliran dos arquitectes mediadors.
Descarregueu la documentació necessària:
- Plec de clàusules administratives
- Sol·licitud de participació
- Declaració de formació i experiència a valorar
Termini de presentació
El termini per participar als dos concursos finalitza el 12 de març de 2020 a les 14 h.
Encàrrec al COAC
Els concursos es convoquen arran del conveni signat el gener de 2020 entre el Departament de Territori de la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell i l'Associació de Veïns dels Barris Arraona-Merinals. Fruit del conveni, les parts signants van acordar encarregar al COAC la contractació del dictamen tècnic a través d’un procediment públic, transparent, amb lliure concurrència i amb respecte al principi d’igualtat.
Història dels edificis
Els habitatges es van construir l'any 1959 per l'Obra Sindical del Hogar, organisme depenent de l'antic Instituto Nacional de la Vivienda, dins dels Plans d'habitatge per pal·liar les mancances de l'època. L'any 1985 ADIGSA, empresa pública de la Generalitat, es va fer càrrec de la seva gestió i va detectar importants problemes estructurals en els edificis. Així, es va decidir, per un costat, l'enderrocament per fases d'una bona part d'ells, que van ser substituïts per habitatges nous i, per l'altre, la rehabilitació dels 170 habitatges que ara s'analitzaran (distribuïts en 14 blocs).
Concurs per a la redacció del dictamen tècnic
El dictamen té per objecte constatar l’estat de conservació dels 170 habitatges especificant-ne les causes i determinant les accions a seguir.
Les persones designades com a redactors del dictamen estaran coordinades i dirigides per arquitectes experts de reconeguda trajectòria i expertesa en les especialitats relacionades i s'encarregaran de realitzar les inspeccions dels habitatges i de la redacció del dictamen.
El concurs té dues fases i per participar-hi cal estar col·legiat i disposar de la formació i experiència mínimes recollides al plec. S’escollirà un nombre d’entre 6 i 10 arquitectes com a redactors de l’informe.
Descarregueu la documentació necessària:
- Plec de clàusules administratives
- Sol·licitud de participació
- Declaració de formació i experiència a valorar
Concurs per als arquitectes mediadors
Vist el gran nombre d’habitatges sobre els quals incideix el dictamen, s’ha considerat necessari comptar amb dos arquitectes experts en mediació per fer l’acompanyament a l'equip redactor durant les inspeccions als edificis.
El concurs té una única fase i per participar-hi cal reunir els mateixos requisits mínims descrits al concurs anterior. S'escolliran dos arquitectes mediadors.
Descarregueu la documentació necessària:
- Plec de clàusules administratives
- Sol·licitud de participació
- Declaració de formació i experiència a valorar
Termini de presentació
El termini per participar als dos concursos finalitza el 12 de març de 2020 a les 14 h.
Encàrrec al COAC
Els concursos es convoquen arran del conveni signat el gener de 2020 entre el Departament de Territori de la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell i l'Associació de Veïns dels Barris Arraona-Merinals. Fruit del conveni, les parts signants van acordar encarregar al COAC la contractació del dictamen tècnic a través d’un procediment públic, transparent, amb lliure concurrència i amb respecte al principi d’igualtat.
Història dels edificis
Els habitatges es van construir l'any 1959 per l'Obra Sindical del Hogar, organisme depenent de l'antic Instituto Nacional de la Vivienda, dins dels Plans d'habitatge per pal·liar les mancances de l'època. L'any 1985 ADIGSA, empresa pública de la Generalitat, es va fer càrrec de la seva gestió i va detectar importants problemes estructurals en els edificis. Així, es va decidir, per un costat, l'enderrocament per fases d'una bona part d'ells, que van ser substituïts per habitatges nous i, per l'altre, la rehabilitació dels 170 habitatges que ara s'analitzaran (distribuïts en 14 blocs).
27/02/2020