La manca d’estratègia en renovació urbana condiciona les expectatives de futur en un entorn de desacceleració
Amb un 70% del parc residencial de Catalunya construït abans del 1980 —amb una normativa i tecnologia molt menys evolucionades que les de l’actualitat— és evident la necessitat de la rehabilitació, que a més reverteix en el benestar i la salut de les persones i, alhora, demostra la consciència que tenim com a societat en la cura del nostre hàbitat.
El COAC ha analitzat el dilluns 20 de gener en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de la construcció i la rehabilitació a Catalunya del 2019 a partir dels projectes d'execució d'obra comparant les dades amb l'any anterior.
Anàlisi general: principals fets i dades
1.- El creixement de la superfície total visada, sota mínims. S'han visat 4.721.714 m2. El percentatge de creixement (4,8%) és inferior al del 2018 (15%) i marca la desacceleració de l’activitat. L'anàlisi coincideix amb les previsions d’Euroconstruct, que parla de retrocés progressiu de la construcció a Espanya fins al 2022, que podria tenir xifres de creixement negatives o del 0%.
2.- El creixement ve definit per projectes d’oficines de la Demarcació de Barcelona i determinats projectes industrials a les demarcacions de Barcelona i Tarragona (a Tarragona també és significativa la pujada de l’habitatge).
3.- La manca d’activitat en renovació urbana, cada cop més evident. El creixement es concentra de nou en l’obra nova (8,7%). La rehabilitació cau un 7,3% i tan sols representa un 24% del total, 3 punts menys que l’any anterior.
4.- L’habitatge frena de manera important el seu creixement. S’han visat 15.853 habitatges, 8,6% més que el 2018, percentatge molt menor que els anys anteriors (quan es creixia al voltant del 30 i 40%). Tot i això, el visat d’habitatge segueix suposant gairebé el 70% de la superfície visada.
5.- Els projectes de mida gran representen un 28% del total, mantenint xifres similars al 2018. El 2019 s’han visat 72 projectes de més de 10.000 m2, distribuïts en la seva major part a la Demarcació de Barcelona (15 a la capital i 45 més a la resta de la província, destacant el Barcelonès i Vallès Occidental).
Projectes d'obra nova i de gran rehabilitació
La rehabilitació segueix amb decreixement i cau un 7% en superfície visada. La rehabilitació d’habitatge està pràcticament estancada, i representa tan sols un 20% del total. Es fa palès, doncs, la manca, d’una banda, de cultura rehabilitadora i, de l’altra, d’una aposta decidida de l’Administració per dur a terme polítiques de renovació urbana i rehabilitació.
A Barcelona ciutat, on els solars edificables són mínims, la rehabilitació ha caigut un 35%. Ebre també decreix, i tan sols representa un terç del total de m2 visats (abans era més de la meitat). A la Demarcació de Tarragona, una de les que més creix enguany, la rehabilitació està estancada.
La superfície d’obra nova es distribueix en un 73% en habitatge i un 27% en no habitatge. El creixement total del 8,7% es concentra en projectes de no habitatge, que pugen un 40% (oficines principalment).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
Per tipologies, el creixement de la superfície visada es concentra en el no habitatge, que puja un 13,7%. La raó principal es troba en l’increment de la superfície corresponent a oficines a la Demarcació de Barcelona (tant a la ciutat com a la resta de la Demarcació, on el creixement total ha estat del 194%). També s’identifica un increment de superfície en els usos industrials, sobretot a les demarcacions de Barcelona i Tarragona.
La superfície d’habitatge queda en situació d’estancament, amb un increment de tan sols el 0,7%. De nou coincideix amb Euroconstruct, que identifica que el mercat residencial serà el més castigat, amb decreixement el 2022. Sigui com sigui, sobre els 15.853 habitatges visats el 2019 cal recordar que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera que en el període 2020-2024 caldria construir, anualment, 26.300 habitatges per cobrir les necessitats existents.
Per demarcacions, Tarragona és on s’identifica més creixement, amb 314.694 m2 visats (54% més que l’any anterior). Per contra, Girona té un decreixement del 19% de la superfície visada, amb un total de 413.345 m2.
El visat d’habitatge a la ciutat de Barcelona, contràriament al que anava passant en els darrers 5 anys, el 2019 presenta una caiguda del 15,6% pel que fa a la superfície visada, tot i que el nombre de projectes puja un 3,3% i el nombre d’habitatges augmenta un 12%. La conclusió doncs és que la superfície dels habitatges projectats és menor que la dels anys anteriors. A la resta del Barcelonès sí que creix la superfície d’habitatges, en concret un 20%.
Superfície visada per territori
La Demarcació de les Comarques Centrals (Bages, Berguedà, Osona, Anoia i Moianès) ha tingut un descens del 7,5%. En general a totes les comarques es veu un decreixement, exceptuant el Bages, que puja un 52% principalment per l’habitatge d’obra nova. Osona cau prop d’un 20%.
En situació de decreixement es troba també la Demarcació de Girona, que el 2019 ha caigut gairebé un 32%, a causa sobretot de la manca de projectes grans, que l’any passat van suposar gairebé 300.000 m2, situats en bona part a la comarca del Gironès (que enguany cau un 56%). L’Alt Empordà també presenta una caiguda rellevant del 43% per la manca de projectes grans de no habitatge. La Cerdanya, per contra, té una pujada molt significativa a causa dels projectes visats d’habitatge d’obra nova, seguida del Ripollès, que té el mateix comportament. En general, les comarques de costa cauen totes.
Per contra, Tarragona ha tingut un creixement notori, del 52%, a causa principalment dels projectes d’habitatge i també a un projecte industrial a Valls. Les comarques que més creixen són el Tarragonès (que té un creixement del 30% centrat en l’habitatge d’obra nova, que suposa 656 nous habitatges) i el Baix Camp (que creix un 66% gràcies a l’habitatge d’obra nova a Reus i Cambrils). A Cambrils i a Vila-seca hi ha projectes d’hostaleria projectats.
Les demarcacions de Lleida i l’Ebre presenten creixements moderats causats per pocs projectes de gran superfície. A l’Ebre les dades es veuen condicionades per un projecte d’habitatges de més 10.000 m2 a Tortosa, que fa que el creixement sigui del 5,8%. El Montsià és la comarca que cau més (15%).
Per la seva part, a Lleida la pujada és del 17%, gràcies a 2 projectes grans d’habitatge ubicats un a la ciutat de Lleida i un a Baqueira Beret.
A la ciutat de Barcelona, per primera vegada en els darrers 3 anys, incrementa la superfície, que no es deu a l’habitatge, sinó a les oficines i els usos industrials. Així, ha tancat el 2019 amb un creixement del 33%, protagonitzat per projectes grans i no residencials. En concret, una nau industrial de 95.615 m2 a la Zona Franca i 6 grans projectes d’oficines a l’entorn del Districte 22@, tots ells de més de 10.000 m2, que sumen una superfície total de 117.304 m2.
La resta de la Demarcació de Barcelona (Barcelonès -sense la capital-, Vallesos, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Maresme), que des del 2015 havia estat el motor del creixement del sector a Catalunya, per primera vegada creix tan sols una xifra (el 5,4%), contràriament al que venia passant de forma ininterrompuda des del 2015, quan hi havia creixements que voltaven el 38% i, més recentment, el 15%). Aquesta situació de menor creixement afecta tant a l’habitatge com al no habitatge, i tant a l’obra nova com a la rehabilitació. Per comarques, el Baix Llobregat és la més afectada, amb una caiguda dels projectes d’habitatge del 28% respecte el 2018. En canvi, el Garraf (amb un 62%) i el Vallès Oriental (amb un 56%) sí que tenen pujades destacables, amb projectes principalment d’habitatge i projectes puntuals de caire comercial.
Accions que promou el COAC
- Des del 2017 col·laborem amb el Departament de Territori i Sostenibilitat en el desenvolupament del futur Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, en base a l’Acord de Govern 112/2017, amb l’objectiu de transformar el parc edificat amb criteris de salut, benestar i eficiència energètica. Considerem que el pacte serà un instrument clau perquè la inversió privada (tant l’empresarial com els petits propietaris) aposti clarament per aquesta activitat.
- En un context d’emergència climàtica, volem aportar el coneixement del nostre col·lectiu en l’aplicació de mesures per fer front a l’escalfament global, per això tenim una participació activa en les iniciatives com ara la Cimera pel Canvi Climàtic, l’Agenda Urbana de Catalunya i l’Observatori 2030.
- Promovem la coordinació amb la resta d’agents de l’edificació: altres col·legis, associacions empresarials i administració pública.
Consulteu els gràfics de Visat
Consulteu la nota de premsa completa
DEBATE 2020: El Turismo en las Comarcas Gerundenses
La Tabla de Turismo de Girona, con la colaboración de la Universitat de Girona y la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), organiza durando este año el Debate 2020: el turismo en las comarcas gerundenses para realizar una reflexión respecto a la posición actual del turismo en las comarcas de Girona y su futuro. El Debate 2020 se presenta como una nueva revisión del Debate Costa Brava del año 1976, en el cual, y a través de sus conclusiones, se puso de relieve los retos de futuro del sector turístico de la Costa Brava, y que se continuaron trabajando en el Debate Urbanístico de la Costa Brava del 1990 y el segundo Debate Costa Brava del 2004, impulsados por la Demarcación de Girona del COAC.
Dieciséis años después, tiempo suficiente para poder extraer nuevas conclusiones, se propone un nuevo debate, esta vez centrada en el turismo y con un ámbito geográfico más extenso: las comarcas gerundenses.
Una vez más, la Demarcación de Girona del COAC ha colaborado en la organización, concretamente en dos jornadas: la jornada sobre medio ambiente y paisaje, y la jornada sobre urbanismo y arquitectura, que tendrán lugar en Roses y Olot, respectivamente.
5 Jornadas en el territorio
El Debate 2020: El Turismo en las Comarcas Gerundenses se organiza a través de cinco jornadas que se llevarán a cabo a diferentes municipios de la provincia de Girona. Así, la primera tendrá lugar el 30 de enero en Girona y estará centrada en La oferta turística en las comarcas gerundenses: presente y futuro. La segunda sesión se hará el 26 de febrero a Roses, donde se debatirá sobre el Turismo, Medio Ambiente y Paisaje. La tercera jornada se hará en Olot el 19 de marzo por habla de Turismo y Arquitectura: urbanismo e infraestructuras. El 20 de abril será el municipio de Playa de Aro quién acogerá la sesión centrada en Turismo y economía. Y, finalmente, la última de las jornadas se hará en Lloret de Mar para posar sobre la mesa los retos de futuro del turismo en las Comarcas Gerundenses.
Consulta el programa e inscríbete en este enlace.
DEBAT 2020: El Turisme a les Comarques Gironines
Setze anys després, temps suficient per a poder extraure noves conclusions, es proposa un nou debat, aquest cop centrat en el turisme i amb un àmbit geogràfic més extens: les comarques gironines.
Un cop més, la Demarcació de Girona del COAC ha col·laborat en l’organització, concretament en dues jornades: la jornada sobre medi ambient i paisatge, i la jornada sobre urbanisme i arquitectura, que tindran lloc a Roses i Olot, respectivament.
5 Jornades en el territori
El Debat 2020: El Turisme a les Comarques Gironines s’organitza a través de cinc jornades que es duran a terme a diferents municipis de la província de Girona. Així, la primera tindrà lloc el 30 de gener a Girona i estarà centrada en L’oferta turística a les comarques gironines: present i futur. La segona sessió es farà el 26 de febrer a Roses, on es debatrà sobre el Turisme, Medi Ambient i Paisatge. La tercera jornada es farà a Olot el 19 de març per parlar de Turisme i Arquitectura: urbanisme i infraestructures. El 20 d’abril serà el municipi de Platja d’Aro qui acollirà la sessió centrada en Turisme i economia. I, finalment, la darrera de les jornades es farà a Lloret de Mar per posar sobre la taula els reptes de futur del turisme a les Comarques Gironines.
Consulta el programa i inscriu-te a les jornades en aquest enllaç.
La restauración del poblado de Tangassogo, financiada con el apoyo del COAC, protagonista de una exposición
Un proyecto comunitario
La muestra, que ya fue expuesta en el Museo de Granollers, enseña el trabajo de más de un centenar de mujeres durante las tres primeras semanas de marzo del 2018, cuando participaron en las tareas de restauración de las casas tradicionales de su pueblo, Tangassogo. Las fotografías documentan el espíritu comunitario de apoyo entre esta comunidad de mujeres, que con el trabajo conjunto podrán "perdurar" socialmente en el tiempo. El mantenimiento de la casa es una actividad colectiva hecha en comunidad y solidaridad entre las familias vecinas y son las mujeres las que tienen un rol clave en mantener las edificaciones para que perduren al largo de las generaciones.
La técnica emprada para restaurar el poblado es la del enlucido tradicional, que se ayuda de herramientas cuotidianas como una escombrilla, una azada, piedras y pigmentos naturales. Está documentadas desde el siglo XVI y es un testimonio excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal reconocido en la Lista Indicativa de Patrimonio de la UNESCO.
Ayudas a la Cooperación del COAC
Este proyecto de restauración en Burkina Faso ha contado con el apoyo del COAC, que ha financiado una parte a través de las Ayudas a la Cooperación que otorga anualmente la institución.
Con la voluntad de desarrollar los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), el COAC tiene el compromiso de aportar el 0,7% del presupuesto de sus órganos centrales para el apoyo de proyectos de desarrollo, en Cataluña y en países en vías de desarrollo, que sean impulsados por arquitectos conjuntamente con organizaciones si ánimo de lucro.
El ámbito de actuación del Grupo de Trabajo de Cooperación del COAC se centra en mejorar las condiciones del hábitat a través del diseño espacial y ordenación del territorio, la cobertura de necesidades sociales básicas, la construcción de edificios de soporte colectivo o la recuperación y conservación de la memoria histórica arquitectónica, siempre con la mirada puesta en la reducción de las desigualdades sociales.
Recupera el acto de presentación del documental 'Tangassogo. Cuidem la casa':