El COAC, compromès amb el futur del planeta
Si continuem així, l’any 2100, la temperatura global serà dos graus superior a l’actual i provocarà, d’acord amb els experts, catàstrofes irreversibles. Per evitar-ho, el sector públic i el privat han d’impulsar plans concrets i realistes, així com motivar un canvi d’hàbits individuals i col·lectius. L’objectiu és clar: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 45% durant els pròxims deu anys i a zero el 2050.
Davant d’això, els arquitectes assumim la nostra responsabilitat i lideratge i ens comprometem amb el futur del planeta, tal com es va posar de manifest amb la declaració d’emergència climàtica i ambiental impulsada per l’Observatori 2030 i a la qual el COAC s’hi va adherir.
Ara, coincidint amb la declaració d’emergència climàtica de l’Ajuntament de Barcelona i de la celebració de la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, en la qual participem, publiquem els nostres compromisos globals per fer front al canvi climàtic:
FORMACIÓ, INNOVACIÓ I CONEIXEMENT
A través de la formació i la innovació, el COAC posa a disposició dels professionals el coneixement necessari per liderar les transformacions necessàries per combatre l’escalfament global i millorar la salut i qualitat de vida de les persones.
- Formació continua i especialitzada als arquitectes col·legiats d’acord amb el programa formatiu de l’Escola Sert, que contempla sostenibilitat, eficiència, rehabilitació energètica, benestar i salut, entre d’altres.
- Formació, tant en línia com en el territori, per a garantir que el màxim número de col·legiats pugui realitzar-la.
- Elaboració de guies i contingut especialitzat per als arquitectes.
- Difusió, mitjançant les agrupacions i els grups de treball, de bones pràctiques per fomentar el coneixement en matèria de sostenibilitat.
ORGANITZACIÓ
En els darrers anys, el COAC ha anat avançant cap a la implantació de noves línies de treball amb la voluntat de disminuir les emissions contaminants, donant exemple sobre la importància de la renovació urbana, com ha estat a través de la renovació de l’edifici de Plaça Nova, que enguany es replica a altres demarcacions. Amb aquest objectiu, es posa en marxa un seguit d’actuacions per reduir la petjada ecològica de l’activitat diària del Col·legi i així poder revertir-la.
- Adequació dels edificis del COAC per fer-los més eficients energèticament, a partir de l’elaboració d’un Pla Director Patrimonial consistent en una auditoria tècnica ambiental dels edificis del col·legi, així com en la introducció de mesures i mecanismes destinats a millorar l’eficiència dels espais.
- Incorporació, en el procés de verificació documental del visat, de l’existència de la certificació energètica, d’exigències d’estalvi energètic (limitacions de demanda i de consum), de criteris ambientals i d’ecoeficiència i d’instal·lacions d’autogeneració energètica.
- Consideració de la sostenibilitat com un pilar clau en les campanyes d’informació i divulgació, dirigides a la ciutadania, sobre temes relacionats amb l’arquitectura, l’urbanisme, la salut, etc.
- Desenvolupament d’una política de material informàtic que redueixi els consums.
- Compensació de les emissions de carboni dels desplaçaments dels ponents i participants en els actes COAC.
ALIANCES
És fonamental sumar esforços per fer front a l’escalfament global. El COAC vol ser part activa en el debat sobre ciutats, territori i canvi climàtic.
- Col·laboració amb empreses i administracions amb l’objectiu de difondre i incorporar la sostenibilitat en l’exercici intern i extern del COAC.
- Participació en taules tècniques, del sector i de l’administració per vetllar per la incorporació dels criteris de sostenibilitat en la professió.
- Suport i adhesió a les iniciatives destinades a visibilitzar l’escalfament global i el paper dels arquitectes en la seva mitigació.
La restauració del poblat de Tangassogo, finançada amb el suport del COAC, protagonista d'una exposició
Un projecte comunitari
La mostra, que ja va ser exposada al Museu de Granollers, ensenya el treball de més d’un centenar de dones durant les tres primeres setmanes de març del 2018, quan van participar en les feines de restauració de les cases tradicionals del seu poble, Tangassogo. Les fotografies documenten l’esperit comunitari de suport entre aquesta comunitat de dones, que amb el treball conjunt podran “perdurar” socialment en el temps. El manteniment de la casa és una activitat col·lectiva feta en comunitat i solidaritat entre les famílies veïnes i són les dones les que tenen un rol clau en mantenir les edificacions per tal que perdurin al llarg de les generacions.
La tècnica emprada per restaurar el poblat és la de l’arrebossat tradicional, que s’ajuda d’estris quotidians com una escombreta una aixada, pedres i utilitzant pedres i pigments naturals. Està documentada des del segle XVI i és un testimoni excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal reconegut a la Llista Indicativa de Patrimoni de la UNESCO.
Ajuts a la Cooperació del COAC
Aquest projecte de restauració a Burkina Faso ha comptat amb el suport del COAC, que n’ha finançat una part a través dels Ajuts a la Cooperació que atorga anualment la institució.
Amb la voluntat de desenvolupar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el COAC té el compromís d’aportar el 0,7% del pressupost dels seus òrgans centrals per al suport de projectes de desenvolupament, a Catalunya i a països en vies de desenvolupament, que siguin impulsats per arquitectes conjuntament amb organitzacions sense ànim de lucre.
L’àmbit d’actuació del Grup de Treball de Cooperació del COAC se centra a millorar les condicions de l’hàbitat a través del disseny espacial i ordenació del territori, la cobertura de necessitats socials bàsiques, la construcció d’edificis de suport col·lectiu o la recuperació i conservació de la memòria històrica arquitectònica, sempre amb la mirada posada en la reducció de les desigualtats socials.
Recupera l'acte de presentació del documental 'Tangassogo. Cuidem la casa':
Carlos Ferrater, premiado con la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
El objetivo de este galardón es reconocer a las personas y entidades que hayan destacado en el campo de la creación artística y cultural o hayan trabajado en el fomento, desarrollo o difusión del arte y la cultura o en la conservación del patrimonio artístico.
Entre las otras 23 personas que recibirán la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas artes 2019 encontramos el arquitecto granadino Pedro Salmerón, los fotógrafos Chema Madoz y Alberto García-Alix, el cocinero Martín Berasategui o el director de orquesta Josep Pons Viladomat.
Carlos Ferrater Lambarri
Doctor por la ETSAB, el arquitecto es catedrático de Proyectos en esta misma escuela, y trabaja desde 1971 en su estudio profesional en Barcelona. El año 2006 fundó Office Architecture in Barcelona (OAB), junto con Xavier Martí Galí, Borja Ferrater y Lucía Ferrater.
Ferrater ha sido galardonado con numerosos reconocimientos. El 2005 fue investido doctor honoris causa por la Universidad de Triesta y el 2009 fue reconocido con el Premio Nacional de Arquitectura española.
Entre sus proyectos destacan el Hotel Rey Juan Carlos I, el Jardín Botánico de Barcelona (junto con Josep Lluís Canosa y Bet Figueras), la estación de tren Zaragoza-Delicias (Premio FAD 2004, con José María Valero, Félix Arranz y Elena Mateu) o el paseo marítimo de Benidorm (Premio FAD 2010, con Xavier Martí).
Carlos Ferrater, premiat amb la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts
L'objectiu d'aquest guardó és reconèixer a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin treballat en el foment, desenvolupament o difusió de l'art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.
Entre les altres 23 persones que rebran la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts 2019 hi trobem l'arquitecte granadí Pedro Salmerón, els fotògrafs Chema Madoz i Alberto García-Alix, el cuiner Martín Berasategui o el director d'orquestra Josep Pons Viladomat.
Carlos Ferrater Lambarri
Doctor per l'ETSAB, l'arquitecte és catedràtic de Projectes en aquesta mateixa escola, i treballa des de 1971 al seu estudi professional a Barcelona. L'any 2006 va fundar Office of Architecture in Barcelona (OAB), juntament amb Xavier Martí Galí, Borja Ferrater i Lucía Ferrater.
Ferrater ha estat guardonat amb nombrosos reconeixements. El 2005 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Trieste i el 2009 va ser reconegut amb el Premi Nacional d'Arquitectura espanyola.
Entre els seus projectes destaquen l'Hotel Rey Juan Carlos I, el Jardí Botànic de Barcelona (juntament amb Josep Lluís Canosa i Bet Figueras), l'estació de tren Zaragoza-Delicias (Premi FAD 2004, amb José María Valero, Félix Arranz i Elena Mateu) o el passeig marítim de Benidorm (Premi FAD 2010, amb Xavier Martí).