Anàlisi conjunta de l'estat de l'edificació del COAC Comarques Centrals i la delegació del Bages, Berguedà i Anoia del CATEB
A continuació publiquem el resum dels principals temes tractats durant la trobada amb el diari Regió 7.
L’activitat constructiva creix a les Comarques Centrals i la rehabilitació es consolida com a aposta estratègica
Manresa i Berga reforcen el lideratge territorial amb inversions destacades; l’Anoia esdevé clau en la captació de fons europeus per a la rehabilitació. El pressupost d’execució material supera els 125 milions d’euros i marca una tendència a l’alça en la qualitat dels projectes.
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Delegació del Bages-Berguedà-Anoia del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona han presentat l’informe anual sobre l’evolució de l’edificació al territori. L’any 2024 s’han visat 296.517 m², un increment del 10,5% respecte al 2023 dins del context de la Demarcació de Comarques centrals incloent Osona. Aquesta és la segona millor dada registrada des de la creació de la demarcació, i contrasta amb el descens generalitzat de l’1,2% al conjunt de Catalunya.
Obra nova i rehabilitació: un canvi de paradigma
Tot i la reducció d’obra nova, els projectes destacats com la Clínica Odontològica de la FUB (Manresa), l’edifici assistencial d’Ampans (Balsareny) i la Biblioteca de Súria, mostren que la qualitat i el valor social dels projectes creix. Les rehabilitacions augmenten un 20% en nombre d’obres d’aquesta tipología segons el CATEB, indicant un gir decidit cap a la sostenibilitat i la transformació del parc existent.
Anoia i Berguedà, comarques referents
L’Anoia incrementa un 30% les rehabilitacions i un 22% els habitatges nous, amb actuacions rellevants com l’ampliació del bloc obstètric de l’Hospital d’Igualada i noves inversions industrials a Capellades.
Fons europeus i transformació urbana
Els fons Next Generation gestionats des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) del COAC i CATEB han permès rehabilitar 1.193 habitatges, amb una inversió subvencionada de 9,25 M€, cobrint prop del 50% del cost total. L’Anoia, amb 1,83 M€ captats a Igualada, lidera la transició energètica. Les Comarques Centrals representen el 18% de les sol·licituds de Catalunya i el 7,6% de la superfície rehabilitada.
Dades econòmiques i tendències
El Pressupost d’Execució Material (PEM) segons dadades del CATEB total a les tres comarques se situa en 125,9 M€, amb increments del 15,7% al Bages, 57,8% al Berguedà i 19,6% a l’Anoia. Aquestes xifres evidencien un augment de l’escala i ambició dels projectes al territori.
L’informe apunta cap a un canvi estructural en l’edificació a les Comarques Centrals, amb una transició progressiva de l’obra nova cap a la rehabilitació. Els professionals demanen que es consolidin instruments urbanístics i financers que facilitin aquesta transició, amb polítiques públiques actives que estimulin la inversió privada en habitatge i el manteniment del patrimoni construït. Segons va afirmar Claudina Relat Goberna, presidenta del COAC Comarques Centrals, “les dades mostren un canvi estructural cap a la rehabilitació i una activació significativa del sector residencial. Aquesta dinàmica ens obliga a mantenir l’exigència arquitectònica i a consolidar instruments de suport tècnic i econòmic per al conjunt de la ciutadania”.
Per a més informació podeu consultar l'anàlisi aquí.
Joan Falgueras Font reflexiona sobre el paper dels arquitectes municipals en una nova edició del cicle “Perspectives”
L'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública (AASAP) amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), ha organitzat la segona Tertúlia d’Expertesa del cicle “Perspectives”, el dijous 29 de maig a la sala Rafael Masó de la seu del COAC a Girona (plaça de la Catedral, 8).
Sota el títol “Projectes i normes en tensió per una ciutat més habitable”, l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Figueres des de 1997, Joan Falgueras Font, va oferir una ponència en què va reflexionar sobre les mancances actuals i les possibilitats de millora dels serveis tècnics municipals, així com sobre el rol que han de tenir els arquitectes en el desenvolupament de ciutats més eficients i habitables.
A continuació, en la taula rodona “Reptes i oportunitats en la tramitació de llicències” es va aportar una mirada pràctica i crítica sobre el funcionament de les tramitacions urbanístiques, des de l’experiència dels equips tècnics municipals, amb l’objectiu de compartir bones pràctiques, detectar hàbits que dificulten el procés i plantejar possibles millores que permetin agilitzar la concessió de llicències.
La sessió va comptar amb la participació de Joan Falgueras Font; Roser Niell Colom, cap del Servei d’Intervenció en l’Edificació, l’Ús del Sòl i Activitats de l’Ajuntament de Girona; i Jordi Espriu Fernández, cap de l’Àrea d’Obres, Urbanisme i Medi Natural de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro. La moderació anirà a càrrec de Mar Servià Imbers, arquitecta municipal de Mont-ras i vocal de l’AASAP a les comarques gironines.
Recupera la jornada
L'arquitectura catalana, protagonista als Premis de La Casa de la Arquitectura 2025
La primera edició dels Premis de La Casa de la Arquitectura, impulsats pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) per reconèixer l’excel·lència de l’arquitectura contemporània a escala estatal, ha tingut un clar protagonisme català, amb 5 estudis catalans guardonats entre les 6 categories de la convocatòria.
Aquests guardons tenen per objectiu destacar obres i iniciatives que, en sintonia amb els principis de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, posen de manifest el compromís de la disciplina amb el benestar col·lectiu i la capacitat per afrontar els reptes actuals i futurs, tot fomentant la creativitat i la innovació.
Més enllà de celebrar la qualitat arquitectònica, els premis volen apropar aquesta pràctica a la ciutadania, ressaltant-ne la funció com a eina de transformació cultural, social i territorial.
La cerimònia de lliurament dels premis va tenir lloc el 29 de maig i va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia. Les sis categories dels premis han distingit projectes exemplars en els àmbits de la cohesió social, l’adaptabilitat, la innovació, l’acció pública, les instal·lacions efímeres i la recerca.
Categoria: ES_COHESIÓ
Harquitectes – Carrer Postindustrial
El jurat ha valorat la reutilització de materials, la recuperació de la memòria industrial i el potencial transformador de l’arquitectura en la construcció d’un futur més just. El projecte, realitzat en col·laboració amb Prodis —entitat dedicada a potenciar les capacitats de persones amb discapacitat intel·lectual— exemplifica com l’arquitectura pot esdevenir un paradigma de cohesió social. No només construeix espais, sinó que ofereix un lloc amb sentit, centrat en les persones, els seus vincles, afectes i necessitats.
Categoria: ES_ADAPTABILITAT
Lacol – Utopia compartida
Una proposta de construcció col·lectiva que reflexiona de manera innovadora i pertinent sobre l’habitatge. "Utopia compartida" defensa un model necessari: cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sobre sòl públic. La cooperativa d’arquitectes Lacol impulsa, amb el seu treball i compromís, infraestructures comunitàries que responen als desafiaments del present.
Categoria: ES_INNOVACIÓ (ex aequo)
Peris + Toral Arquitectes – Raw Rooms
Aquest projecte parteix d’una lectura contemporània de la tradició, utilitzant materials que no només construeixen, sinó que dialoguen amb l’entorn. Raw Rooms configura un paisatge d’habitatge social adaptat a la identitat i el clima d’Eivissa, amb una resposta compromesa i sostenible a les necessitats locals. El projecte destaca per una aposta essencialista i vernácula, centrada en la qualitat de l’habitar i en la consciència dels recursos.
TEd’A Arquitectes – Palimpsest
La proposta es distingeix per l'honestedat en l'ús de materials que es mostren tal com són. La rehabilitació de l'edifici s'organitza en l'entorn d'una circulació oberta i flexible i un programa residencial que respon a les formes de vida contemporània.
Categoria: ES_ACCIÓ PÚBLICA (ex aequo)
Un Parell d’Arquitectes – Plaça Major
La rehabilitació dels edificis, impulsada per l’Ajuntament i el veïnat, transforma el buit en refugi i el deteriorament en esperança. Restaurar murs és també construir comunitat, preservar l’espai públic i teixir la memòria col·lectiva. Aquest projecte és un paradigma de com, des del present, podem imaginar ponts entre el passat i el futur dels nostres espais comuns.
Silvia Párraga Sisternes - Cantereria no dormis
Una resposta bella i resilient al desastre provocat per la DANA. Els murs i els enderrocs esdevenen paisatge viu, renaturalitzant el curs fluvial i assumint el risc amb sensibilitat i tècnica. La innovació davant el context d’emergència climàtica i la col·laboració exemplar entre administracions converteixen aquest projecte en un gest col·lectiu que transforma l’espai públic i el converteix en una herència compartida.
Categoria: ES_EFÍMERES (ex aequo)
Josep Ferrando – Un Tívoli per a Lluèrnia
Una intervenció subtil i respectuosa en el paisatge volcànic de la Garrotxa. La peça es desplega sobre un cràter, connectant una alzina amb el bosc que l’envolta. Ferrando ofereix, amb aquesta instal·lació, una reflexió sobre els vincles entre ciutat, natura i cultura contemporània.
Urko Sánchez Architects – Murs amb vida
Amb materials humils, el projecte connecta modernitat i tradició, reutilitzant un espai existent. La seva solució desmuntable respecta el paisatge i convida a pensar en un futur sostenible i culturalment enriquit. Destaca per promoure la cooperació internacional i per projectar l’arquitectura espanyola més enllà de les seves fronteres.
Categoria: ES_INVESTIGACIÓ
Oficina de Investigación Documental – Atles de la desaparició
El jurat ha reconegut la valuosa i necessària tasca d’aquesta oficina, dedicada a recuperar la memòria col·lectiva amb intensitat, sensibilitat i rigor. El projecte no només destaca pel resultat final, sinó pel procés de recerca desenvolupat per un equip interdisciplinari.
Un treball sobre l’estudi del benestar de Girona ciutat guanya el Premi COAC d’Arquitectura 2025
Els guanyadors obtenen un ajut per l'import dels crèdits matriculats en el primer any d'alguna de les titulacions oficials ofertes per la Universitat de Girona, per al curs acadèmic 2025-2026, fins a un màxim de 1.200 euros, en el cas que l'estudiant no tingui matrícula gratuïta, o una reducció equivalent al preu públic en la matrícula als centres adscrits a la UdG, EUSES i Escola Universitària ERAM. A més, es difondran els treballs i es farà una aportació econòmica per a l’estudiant, el tutor i el centre de secundària on s’ha dut a terme el treball.
GIRONA COM A CIUTAT DEL BENESTAR
El jurat, format pels membres de la Junta Directiva i els cap de servei de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), va decidir premiar el treball que analitza Girona com a ciutat del benestar, tant pel que fa a la presentació, per l’estructura emprada i per la recerca extensa sobre les variables presents en una ciutat que condicionen la qualitat de vida d'aquells que hi viuen, treballen o es desplacen diàriament. A part de l'interès que desperta el tema, explicat des d'un punt de vista d’exemples concrets d’altres ciutats sota el paraigua del marc teòric, la seva aplicació en l'anàlisi de la ciutat de Girona ens demostra, una per una, les qualitats d'aquesta.
Pel que fa a la maqueta, es valora l'esforç de representació i de la proposta de transformació de la plaça 1 d'octubre. No tant pel que fa a la seva materialització, sinó pel treball resultant que incorpora molts dels punts plantejats pel treball que posen valor a les ciutats i els seus espais des dels paràmetres i valors actuals.