Mor l'arquitecte Antoni de Moragas i Spa
Doctor arquitecte, va compaginar l'exercici de l'arquitectura amb el disseny d'interiors i de mobiliari i amb la docència. Va ser professor de Projectes a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des de 1972 i professor titular des de 1978. Paral·lelament, va impartir Projectes d’Interiorisme a l’Escola de Disseny EINA i va ser professor convidat a les escoles d’arquitectura de Budapest, Buenos Aires i Roma.
Antoni de Moragas va rebre nombrosos reconeixements per la seva obra, com el Premi FAD, el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i el Premi Domènech i Muntaner d’Arquitectura, entre d'altres. També va ser president d’Arquinfad, entitat de referència en l’àmbit del disseny i l’interiorisme, entre 1992 i 1996.
Recentment, l’arquitecte va cedir el seu fons professional a l’Arxiu Històric del COAC. Aquest fons, un conjunt documental de gran valor, està integrat per plànols, dibuixos, fotografies i objectes que testimonien la seva trajectòria professional. L'Arxiu Històric s'encarregarà de catalogar-lo, custodiar-lo i posar-lo a disposició per a la consulta i l’estudi de professionals, investigadors i ciutadania.
Millores en la tramitació del full d’estadística de construcció d’edificis
Fins ara, aquest document s’havia d’omplir manualment, doncs la Generalitat no tenia habilitada una versió editable del document PDF.
Amb l’objectiu de simplificar aquest tràmit, s’ha habilitat la generació del document en format PDF des del programa de visat. El formulari es troba dins l’apartat "Treballs" (la primera opció del menú lateral).
Aquest nou sistema permet, sempre que el "treball" estigui obert, reutilitzar dades ja introduïdes, com ara el client, l’emplaçament i el pressupost. En cas contrari, es pot crear un nou "treball" i completar el formulari manualment.
Per saber on localitzar l'opció de generar el full d'estadística a través del programa de visat, podeu consultar les següents captures de pantalla. Cliqueu en la imatge per tal d'ampliar-la:
Participa en el “Repensem Girona”: tres dies per imaginar la ciutat en transició
Del 19 al 21 de novembre, la ciutat de Girona acollirà les jornades professionals i ciutadanes “Repensem Girona”, un espai obert per analitzar i debatre sobre els reptes urbans i socials que marquen la transició cap a una ciutat més sostenible, inclusiva i cohesionada.
En aquesta segona edició, les sessions posaran el focus en el concepte de “ciutat en transició”, amb un programa que combinarà passejades urbanes, grups de treball i conferències amb professionals destacats.
Concretament, el dimecres 19 de novembre s’obriran les jornades amb la ponència “Ciutat en transició”, a càrrec de Joan Ribó, exalcalde de València, i representants de la Metròpolis i la Universitat de Bordeus dins el projecte Twin Cities Programme Girona-Bordeus: Claudia Simon, Samantha Février, Laura Guimberteau i Clémence Belloir.
El dijous 20, Itziar González i Xavi Matilla, arquitectes i urbanistes, protagonitzaran la sessió “Regeneració de barris”, mentre que Carme Trilla (Fundació Hàbitat 3) i Sílvia Calastri, coordinadora de l'Àrea de Polítiques d'Habitatge de l'Ajuntament de Bolonya, abordaran el tema de l’habitatge assequible.
L’endemà, l’enginyer agrònom Jordi Boadas, la cap del Servei de Parcs i Jardis de l’Ajuntament de Gijón Marta Nosti, l’arquitecte urbanista Mike Duff, i l’investigador Enric Cassú, parlaran sobre la transició ecosocial a les ciutats. La cloenda tindrà lloc al COAC Girona amb la ponència “Mobilitat sostenible i accessible en entorns metropolitans”, a càrrec de Jordi Honey-Rosés (ICTA-UAB) i Mariona Tomàs (UB).
Consulta el programa complet i inscriu-te a les sessions
http://web.girona.cat/repensemgirona
Ho organitza
Ajuntament de Girona / COAC Girona / Universitat de Girona
Hi col·labora
Diputació de Girona
Mor l'arquitecte Francesc Albardaner, vocal de la Junta Directiva de Barcelona entre 2002 i 2006
Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Albardaner va desenvolupar una trajectòria professional que combinava la pràctica arquitectònica, la docència i la teoria. A més, va participar activament en l'activitat col·legial, sent vocal de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona durant el mandat 2002-2006.
Durant anys va compartir projectes amb l’arquitecte Josep Samsó i Llenas. Albardaner va ser també un estudiós i reivindicador dels envelats, les construccions a l’aire lliure per a festes majors, sobre els quals va teoritzar en diverses publicacions. Va publicar el llibre "Els envelats catalans" (1983) i el 2017 va comissariar, juntament amb Josep Mañà, l’exposició "L’Envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major".
Com a arquitecte i urbanista, va dissenyar nombrosos projectes, entre els quals destaquen la supervisió tècnico-econòmica del Palau d’Esports Sant Jordi de Barcelona (1986-1987) i el projecte i direcció d’obra de l'Oficina Principal per a Deutsche Bank al passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal (1994).
Albardaner va treballar un temps al Japó, després de guanyar l'any 1978 una beca del Ministeri d’Educació japonès per cursar estudis de postgrau a la Universitat Nacional de Yokohama. Allà va realitzar diverses conferències sobre l'obra Antoni Gaudí, que començava a gaudir de gran interès al país asiàtic.
Es va interessar per la figura històrica de Cristòfor Colom, esdevenint un dels millors estudiosos sobre el seu origen. Després d'una investigació a fons, Albardaner va concloure que Colom era un jueu sefardita, de família genovesa establerta a València. Sobre aquest tema va fer diverses aportacions escrites i conferències a Itàlia, Portugal, Mèxic i els Estats Units.