Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Recircular L’Eixample

El projecte Recircular L'Eixample, guanyador ex-aequo del Premi FAD d'Arquitectura 2026

Imatge: 
Fotografia: Jose Hevia. Recircular L’Eixample, de Flexo Arquitectura i Addenda Architects
El 17 de juny s'ha celebrat al Disseny Hub Barcelona la cerimònia de lliurament de premis de la 68a edició dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Els projectes Recircular L’Eixample, de Flexo Arquitectura i Addenda Architects, i Infinito Delicias, d’Husos Arquitecturas i elii [oficina de arquitectura], han guanyat ex-aequo el Premi FAD d’Arquitectura 2026.

El jurat, presidit per Margarita Jover i integrat per Aleix Alexandre, Lola Domènech, Javier Jiménez, João Paupério i Carme Ribas, ha destacat de Recircular L’Eixample la capacitat del projecte per «reorganitzar programàtica i estructuralment una part important del patrimoni construït d’un bloc de l’eixample barceloní», facilitant «l’aparició de sinèrgies entre equipaments diversos».

El projecte treballa sobre l’existent oferint nous passatges peatonals i espais públics, que reforcen l’activitat ciutadana i comunitària. El jurat valora la iniciativa pública que ho fa possible i la capacitat del projecte de respondre a una demanda concreta anant més enllà d’allò estrictament necessari. A més, destaca que tot això es porta a terme «amb un llenguatge que ajuda a reconèixer el sentit de cada espai i que el prepara per a futures demandes en resposta a les necessitats ciutadanes canviants».

Pel que fa a Infinito Delicias, un projecte de remodelació d’un edifici industrial de Madrid que convida a endinsar-se en un nou equipament públic pertanyent a una fundació privada, el jurat destaca que «l’organització de l’edifici es basa en un recorregut continu que incorpora espais interiors, exteriors i un gran atri, entès com a plaça pública».

Per la seva banda, la reforma d’un habitatge del carrer Argumosa, al centre de Madrid, feta per l’estudi d’arquitectes MAIO, ha estat guardonada en la categoria d’Interiorisme. Es tracta d’una intervenció que, segons el jurat, «transforma completament un interior inicialment anodí en un paisatge domèstic de gran intensitat espacial». Després d’un portal convencional de maó, l’espai es reorganitza mitjançant un recorregut en diagonal i la incorporació de portes-mirall que multipliquen la percepció de l’interior.

El jurat destaca com la tabiqueria se substitueix per volums corbs de fusta que funcionen simultàniament com a estructura, mobiliari i límit espacial, i que integren emmagatzematge, circulació i tancament, «generant una continuïtat entre arquitectura i interiorisme». Els miralls, integrats com a portes mòbils, «produeixen una imatge canviant i escenogràfica, reforçant la sensació d’un espai fluid i mutable». El resultat, per al jurat, «és un habitatge on allò domèstic esdevé líquid, continu i perceptivament inestable».

En la categoria de Ciutat i Paisatge, el projecte guanyador ha estat la segona fase de Canòpia Urbana -àmbit túnels- del Parc de les Glòries, obra dels estudis Agence Ter, ACPA i Meta Engineering. El jurat destaca l’estratègia de nodes i fluxos: els primers funcionen com a espais de biodiversitat i d’ús urbà (prats, àrees de joc o jardins de cactus), mentre que els segons garanteixen la continuïtat ecològica i per als vianants a través de la canòpia urbana i dels grans eixos viaris de Barcelona.

En aquest sentit, valora el fet que aquest sistema «permet adaptar el parc a una ciutat densa i complexa, en un context de canvi climàtic i dèficit de zones verdes, marcant un gir des de la plaça del segle XX cap al parc permeable del segle XXI». El jurat justifica el reconeixement al projecte per «la seva ambició urbana, la seva complexitat infraestructural i la posada en valor de la Diagonal Verda».

Per la seva banda, la instal·lació Limina a Chillida Leku ha aconseguit el màxim reconeixement en la categoria d’Intervencions Efímeres. Obra dels estudis Garbizu Collar i KRI, la intervenció tradueix arquitectònicament la proposta de l’artista Koen Vanmechelen, que utilitza la gallina com a metàfora per explorar les relacions entre art, ciència, política i natura.

L’Anònima Manresana, Premi Re-FAD
El jurat ha reconegut amb el Premi Re-FAD la rehabilitació del conjunt industrial del segle XIX L’Anònima Manresana, de Meritxell Inaraja, basat en estratègies d’eficiència energètica. Destaca que el projecte «aporta noves qualitats espacials sense perdre el respecte per la memòria del lloc». Galeries climàtiques, patis interiors i perforacions al sòl exterior milloren la ventilació, la il·luminació natural i el confort, mantenint el caràcter de les façanes originals i generant noves relacions visuals entre interior i exterior.

També destaca que la intervenció afegeix una nova capa a la construcció existent mitjançant l’ús de materials ja presents, establint continuïtat entre les actuacions passades, l’actual i les futures. El jurat valora especialment «la capacitat de convertir les exigències de control climàtic i estalvi energètic en valors de qualitat arquitectònica».

Abby Kortrijk, Premi FAD Internacional 2026
El Premi FAD Internacional reconeix la feina que fan els arquitectes de la Península arreu del món. En la seva 13a edició, el guardó ha recaigut en l’obra Abby Kortrijk de Barozzi Veiga i Tab Architects.

El jurat, presidit per Jacob Van Rijs i amb els vocals Lorenzo Kárász i Elena Orte, destaca un enfocament «precís i mesurat d’intervenció en una estructura existent, abordant-la no com una limitació, sinó com una oportunitat per construir una narrativa arquitectònica renovada». Segons els membres del jurat, «en lloc d’imposar-se, la proposta treballa mitjançant la potenciació, intensificant la presència i la identitat de la preexistència i permetent que reaparegui amb claredat i un significat renovat». En aquest sentit, valoren que el projecte estableixi un «diàleg sensible entre passat i present, on cada element reforça l’altre». 

Premi FAD de Pensament i Crítica
Per la seva banda, el Premi FAD de Pensament i Crítica, que enguany arriba a la 21a edició, ha estat concedit ex aequo a les obres Flotando en Litio, de Marina Otero, i Hacia la ecomorfología. Entre la utopía y la realidad, d’Anna Bofill.

De la primera, el jurat presidit per Josep Maria Montaner i format per Ester Giménez i Anna Puigjaner, ha destacat el rigor amb què aborda la història dels balnearis del benestar a Galícia i al nord de Portugal. Pel que fa al llibre d’Anna Bofill, el jurat considera que constitueix «un autèntic tractat de teoria de l’arquitectura i de la ciutat alternativa», «una obra de gran qualitat i de noble caràcter anticipatori». Afegeix, a més, que té un valor especial que l’editoria Ana Gilsanz hagi rescatat aquest text, escrit a la dècada de 1970, per publicar-lo en l’actualitat. «L’herència de l’autora ha influït en nombroses arquitectes, i les seves propostes ens ajuden a comprendre millor la relació entre l’arquitectura i el seu entorn».

Premis FAD de l’Opinió
Els guanyadors dels Premis de l'Opinió, que atorguen amb els seus vots els finalistes del Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme i els socis d’ARQUIN-FAD, han estat:

· Arquitectura: Llull 122, de Jordi Badia
· Interiorisme: La Casa del Pirata, de Raúl Sánchez Molina
· Ciutat i Paisatge: Passeig Marítim de Palma, de José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Jordi Pradas Brun
· Intervencions Efímeres: Limina, de Jon Garbizu, Victoria Collar, Gonzalo Peña
· Premi FAD Internacional: Abby Kortrijk, de Fabrizio Barozzi, Alberto Veiga, Tom Debaere, Bert Bultereys

Per a més informació sobre els projectes guardonats, visiteu el web d'ArquinFAD.

18/06/2026
Tornar

Jornada: Territorios metropolitanos y vivienda

Los días 1 y 2 de julio de 2026, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acogerá en Barcelona la jornada “Territorios Metropolitanos y Vivienda”, un encuentro de ámbito estatal dedicado al análisis y debate sobre los principales retos de acceso a la vivienda en las áreas metropolitanas españolas.

Como actividades previas, el miércoles 1 de julio tendrá lugar una visita guiada a la exposición “La construcción de la metrópoli. Planes urbanísticos y realidad territorial en la región urbana de Barcelona 1859-2026”, a cargo de Antonio Font Arellano (17:00 h), seguida de la conferencia “Las Reales Atarazanas de Barcelona, arquitectura portuaria metropolitana”, impartida por el Dr. Arquitecto Roberto Terradas, Profesor Emérito de la Universidad Ramon Llull (18:00 h), en el Museo Marítimo de Barcelona.

La jornada principal, que se celebrará el 2 de julio, reunirá a expertos, académicos y responsables institucionales para reflexionar sobre las políticas de vivienda, la planificación territorial y la gobernanza metropolitana, poniendo el foco en la necesidad de abordar estos desafíos desde una escala supramunicipal. A través de los casos de Sevilla, Madrid, València, A Coruña y Barcelona, se presentarán experiencias, estrategias y propuestas orientadas a mejorar el acceso a una vivienda asequible y a reforzar la coordinación entre administraciones.

El programa incluirá ponencias, debates y una mesa redonda final en la que se presentará la Agenda Urbana Metropolitana (AUM), impulsada por el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana. El evento se enmarca además en la celebración de Barcelona Capital Mundial de la Arquitectura 2026, convirtiéndose en un espacio de referencia para profesionales, técnicos y responsables públicos vinculados al urbanismo, la vivienda y la planificación territorial.

PROGRAMA:

Miércoles 1 julio - Museo Marítimo Barcelona - Drassanes

17:00 h – Visita guiada a la exposición “La construcción de la metrópoli. Planes urbanísticos y realidad territorial en la región urbana de Barcelona 1859-2026”, a cargo de Antonio Font Arellano.

18:00 h – Conferencia “Las Reales Atarazanas de Barcelona, arquitectura portuaria metropolitana”, a cargo del Dr. Arquitecto Roberto Terradas, Profesor Emérito de la Universidad Ramon Llull.

Jueves 2 julio - COAC

09:00 – 19:00 h – Jornada Territorios Metropolitanos y Vivienda (Sala de Actos del COAC).


INSCRIPCIONES:

Cal inscripció prèvia

Presa de possessió de la nova Junta de Govern del COAC

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 17de juny, els membres de la nova Junta de Govern del COAC han pres possessió dels seus càrrecs.

La Junta encapçalada per la degana Sandra Bestraten i Castells, està integrada per Marc Zaballa i Camprubí, que assumeix les funcions de secretari; Mònica Vila i Cases com a tresorera, i Ricard Gratacòs i Batlle, Alba Méndez García i Pol Cuartero i Parreu com a vocals. L'equip de Govern el completen els presidents de les Demarcacions: Cristina Mora i Porcel (Barcelona), Manel Alcubierre i Roca (Comarques Centrals), Elena Rosales i Castellà (repeteix a l'Ebre), Maria Clara Riera i Escalona (Girona), Lluís de la Fuente i Pascual (repeteix a Lleida) i Jordi J. Romera i Cid (repeteix a Tarragona).

Objectius de les línies estratègiques del nou mandat
La nova Junta de Govern assumeix la direcció del COAC amb el compromís de transformar la insitució per fer un Col·legi més útil, influent, proper i transformador, capaç de donar resposta als reptes actuals de la professió i de la societat.

D'una banda, amb l'objectiu de reforçar el valor social de l'arquitectura, es treballarà per explicar millor l'aportació dels arquitectes a la societat i reivindicar el paper dels professionals en la construcció d'entorns més habitables, sostenibles, saludables i inclusius.

Per una altra banda, es posarà èmfasi en defensar i millorar les condicions d'exercici professional, perquè la professió disposi d'un marc més clar, més reconegut i més adaptat als reptes contemporanis, epecialment per a les noves generacions d'arquitectes.

Així mateix, es vetllarà per impulsar la transició ecològica i la rehabilitació, posant el coneixement dels arqutiects com a imprescindible per avançar cap a un parc edificat més eficient, resilient i responsable amb els recursos.

Es treballarà també per enfortir el Col·legi com a espai de formació, innovació i suport professional, amb l'objectiu que qualsevol arquitecte, independentment de la seva especialització o lloc on s'exerceixi la professió, trobi al COC una institució útil i propera.

Finalment, es vol consolidar la projecció cultural i internacional de l'arquitectura catalana, posant en valor la tradició ja reconeguda arreu del món i la capacitat per generar coneixement, debat i innovació.
17/06/2026
Tornar

Toma de posesión de la nueva Junta de Gobierno del COAC

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 17 de junio, los miembros de la nueva Junta de Gobierno del COAC han tomado posesión de sus cargos.

La Junta encabezada por la decana Sandra Bestraten i Castells, está integrada por Marc Zaballa y Camprubí, que asume las funciones de secretario; Mònica Vila i Cases como tesorera, y Ricard Gratacòs y Batlle, Alba Méndez García y Pol Cuartero y Parreu como vocales. El equipo de Gobierno lo completan los presidentes de las Demarcaciones: Cristina Mora y Porcel (Barcelona), Manel Alcubierre y Roca (Comarcas Centrales), Elena Rosales y Castellà (repite en el Ebro), Maria Clara Riera y Escalona (Girona), Lluís de la Fuente y Pascual (repite en Lleida) y Jordi J. Romera i Cid (repite en Tarragona).

Objetivos de las líneas estratégicas del nuevo mandato
La nueva Junta de Gobierno asume la dirección del COAC con el compromiso de transformar la institución para realizar un Colegio más útil, influyente, cercano y transformador, capaz de dar respuesta a los retos actuales de la profesión y de la sociedad.

Por un lado, con el objetivo de  reforzar el valor social de la arquitectura , se trabajará para explicar mejor la aportación de los arquitectos a la sociedad y reivindicar el papel de los profesionales en la construcción de entornos más habitables, sostenibles, saludables e inclusivos.

Por otra parte, se pondrá énfasis en  defender y mejorar las condiciones de ejercicio profesional, para que la profesión disponga de un marco más claro, más reconocido y más adaptado a los retos contemporáneos, especialmente para las nuevas generaciones de arquitectos.

Asimismo, se velará por  impulsar la transición ecológica y la rehabilitación, poniendo el conocimiento de los arquitectos como imprescindible para avanzar hacia un parque edificado más eficiente, resiliente y responsable con los recursos.

Se trabajará también para fortalecer el Colegio como espacio de formación, innovación y apoyo profesional, con el objetivo de que cualquier arquitecto, independientemente de su especialización o lugar donde se ejerza la profesión, encuentre en el COC una institución útil y cercana.

Por último, se quiere consolidar la proyección cultural e internacional de la arquitectura catalana, poniendo en valor la tradición ya reconocida en todo el mundo y la capacidad para generar conocimiento, debate e innovación.
17/06/2026
Tornar

Pages