Malgrat el creixement de l’edificació, la creació d’habitatge continua estancada
1. El creixement de la superfície visada es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona –fora de la ciutat comtal– i Girona.
El primer semestre del 2026 s’han visat 2.411.462 m2 a Catalunya, un 13,46% més que en el mateix període de l’any anterior. Malgrat l’increment, l'evolució continua estable i sense tendència de creixement sostingut en els darrers anys.
L'activitat es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona i Girona. La Demarcació de Barcelona lidera el conjunt del país amb 1.397.262 m2 visats, que representen prop del 58% del total a Catalunya, i registra un increment del 18,8%. El creixement es concentra sobretot fora de la capital, amb una pujdada del 22%, mentre que a Barcelona ciutat l'augment és del 7,05%, mantenint una tendència plana en els darrers anys.
Per la seva banda, Girona registra un 23,29% més que un any abans, consolidant la dinàmica positiva dels darrers exercicis. En canvi, les Comarques Centrals (-9,63%) i l’Ebre (-13,25%) presenten descensos, mentre que Tarragona (-0,91%) i Lleida (2,78%) mantenen dades similars.
En relació al nombre d'expedients, s’han visat un total de 4.752 expedients, un 8,39% més que el mateix període de 2025. Si es compara amb el creixement de la superfície visada, les dades apunten a una activitat més distribuïda i menys condicionada a actuacions de gran dimensió.
2. L’habitatge de nova creació continua presentant xifres negatives, lluny dels nivells necessaris.
Els 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya representen un 2,59% menys que un any abans. La xifra es manté lluny dels 25.000 habitatges anuals que el Pla territorial sectorial d'habitatge considera que calen per donar resposta a les necessitats de país.
La Demarcació de Barcelona concentra el 60% del visat d’habitatge de nova creació, però registra un descens del 0,93%. Girona manté pràcticament les dades de l’any anterior (creix un 0,66%), mentre que Comarques Centrals és l’única demarcació amb creixement territorial significatiu (5,28%). Les davallades es produeixen a l'Ebre (-31,94%), Tarragona (-20,05%) i Lleida (-1,01%).
Una de les dades més destacades és la caiguda a Barcelona ciutat. Els 503 habitatges representen el 39,62% menys que en el mateix període de 2025. En canvi, la resta de la Demarcació de Barcelona presenta una evolució positiva, amb 4.268 habitatges visats i un increment del 7,16%.
Habitatge de protecció oficial
Del total de 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya, 468 són de protecció oficial. D'aquests, 459 es concentren a la Demarcació de Barcelona, mentre que 7 corrresponen a Lleida i 2 a Girona. A Barcelona ciutat, dels 503 habitatges nous visats, només el 10% són de protecció oficial.
3. Creix la superfície d’ús no residencial i la superfície d’habitatge es manté.
Dels 2,4 milions de metres quadrats visats, 1.595.570 m2 corresponen a habitatge i 774.850 m2 a usos no residencials. Mentre que la superfície d’habitatge es manté estable amb un lleuger augment del 0,54%, el no habitatge creix un 54,24%, fet que explica bona part de l’increment global de l’activitat de visat observat aquest semestre.
4. La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent.
Els 591.624 m2 de rehabilitació representen un 5,13% més que el mateix semestre de l’any passat. Tot i això, aquesta activitat representa només el 25% de la superfície total visada al COAC.
Per territoris, totes les demarcacions registren increments excepte Comarques Centrals (-10,95%). A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal cau un 1,84% mentre que la resta del territori puja un 6,06%.
Fons europeus Next Generation
Dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, aquest semestre s'han tramitat al COAC 126 expedients corresponents a 949 habitatges. D'aquests, 58 corresponen a la Demarcació de Barcelona (627 habitatges), 19 a Comarques Centrals (87 habitatges), 19 a Girona (128 habitatges), 12 a Lleida (30 habitatges), 11 a Tarragona (70 habitatges) i 7 a l’Ebre (7 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit des de l'inici un total de 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges.
5. L’obra nova presenta un creixement continuat des de la davallada del 2024.
L’obra nova creix un 16,51% i se situa en els 1.778.796 m2 semestrals.
Només creixen les demarcacions de Barcelona (23,33%) i Girona (30,55%), mentre que la resta presenta dades negatives: Comarques Centrals (-12,62%), Ebre (-40,51%), Lleida (-10,69%) i Tarragona (-3,97%). En relació a la Demarcació de Barcelona, tant la capital com la resta de la Demarcació creixen, un 10,47% i un 26,40% respectivament.
Consulta els gràfics
El COAC reclama agilitzar els processos sense renunciar a les garanties
Davant d’un context en què la superfície visada creix però l’habitatge de nova creació continua estancat i insuficient per cobrir les necessitats de país, el COAC considera prioritari continuar impulsant mesures que permetin augmentar l’oferta residencial i accelerar la posada en marxa de nous projectes.
El Col·legi alerta que els llargs terminis de tramitació de les llicències urbanístiques s’han convertit en un dels factors que dificulten el desenvolupament de les noves promocions i defensa la necessitat d’adoptar mesures que permetin reduir-los de manera significativa sense reduir les garanties jurídiques, tècniques i d’interès públic inherents al sistema.
Així mateix, assenyala que la complexitat de la normativa i la manca d’homogeneïtzació dels criteris interpretatius aplicats pels diferents ajuntaments contribueix a allargar els terminis de revisió dels expedients. En aquest sentit, valora positivament les iniciatives impulsades per les administracions per agilitzar els tràmits i reclama que es complementin amb actuacions immediates que millorin l’eficiència del sistema.
Entre les actuacions proposades, el COAC planteja reforçar els equips d’arquitectes municipals, facilitar la transformació digital, simplificar i homogeneïtzar la normativa aplicable i promoure la formació continuada dels professionals.
Per contribuir a aquest objectiu, el COAC ha presentat a la Generalitat una proposta amb sis mesures concretes per millorar el funcionament dels processos de concessió de llicències:
1- Recuperar els canals de consulta prèvia entre els tècnics municipals i els redactors dels projectes.
2- Homogeneïtzar els criteris tècnics i urbanístics i per facilitar una aplicació uniforme de la normativa.
3- Harmonitzar la documentació exigida i els procediments de tramitació de les llicències.
4- Crear una borsa d’arquitectes qualificats per donar suport temporal als ajuntaments amb una major càrrega de treball.
5- Recuperar el visat col·legial obligatori del projecte bàsic com a mecanisme de verificació documental prèvia.
6- Desenvolupar eines digitals i d’intel·ligència artificial que ajudin a automatitzar parcialment comprovacions objectives i facilitar la tasca dels serveis tècnics municipals.
El COAC subratlla que aquestes mesures tenen un caràcter complementari i són compatibles amb les iniciatives que actualment impulsa el Govern. A més, moltes d’elles poden aplicar-se de manera immediata i amb un cost contingut, contribuint a millorar l’eficiència dels procediments mentre es consoliden les reformes de més abast.
Al mateix temps, el COAC considera que la resposta a l’emergència habitacional requereix una estratègia estable i sostinguda en el temps. Per això, defensa la formalització d’un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que permeti desplegar mesures de llarg recorregut, més enllà dels cicles polítics, i que combini l’increment de l’oferta residencial, la rehabilitació del parc existent, la regeneració urbana i l’equilibri territorial.
Per això, el COAC reitera la seva voluntat de continuar col·laborant amb les institucions i amb el conjunt dels agents implicats per avançar en les reformes necessàries i contribuir activament a fer possible una resposta més eficaç al repte de l’habitatge a Catalunya.
Acreditació tècnic competent
En aquest sentit, s’informa que a partir del 23 de juliol de 2026 entren en vigor les modificacions relatives al personal tècnic competent en matèria de certificació energètica.
La principal novetat que afecta els arquitectes és la creació del Registre Administratiu Centralitzat de Tècnics Competents (RETC) desenvolupat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Per poder elaborar certificats d’eficiència energètica serà necessari estar acreditat mitjançant la inscripció a aquest registre.
L'acreditació habilita per exercir aquesta activitat a tot el territori nacional, sense necessitat de tràmits o requisits addicionals.
Per a més informació podeu consultar la notícia a l’ICAEN.
Consulteu el registre (pendent que sigui accessible)
També podeu consultar la notícia del RD 659/2025
Publicada la Llei 8/2026 de l’erradicació de l’amiant a Catalunya
El 3 de juliol s’ha publicat al DOGC la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant a Catalunya, que estableix el marc normatiu per a la detecció, la gestió i la retirada dels materials amb amiant al territori.
Aquesta llei té per objecte crear el marc jurídic necessari que pugui donar resposta a les recomanacions de la Unió Europea en relació a la gestió i retirada de l’amiant a final de l’any 2028 per als edificis d’ús públic i a final de l’any 2032 per a la resta d’edificis. (Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre la gestió i retirada de l'amiant).
OBJECTIUS PRINCIPALS
Es posa de relleu la necessitat de l’actuació comuna de totes les administracions públiques amb la col·laboració de les empreses, els professionals i la ciutadania, en la gestió i retirada de l’amiant, amb la finalitat de:
- lluitar contra els efectes nocius de l’amiant sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient
- facilitar la detecció, la localització i la retirada dels materials amb amiant
- garantir la seguretat i la salut de les persones que intervenen en la seva gestió i retirada
- fomentar la coordinació entre administracions
- promoure la informació i la sensibilització ciutadana
- reconèixer públicament les víctimes de l’amiant i promoure’n la reparació
INSTRUMENTS DE LA LLEI
Entre els instruments que introdueix la llei destaquen:
- La Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, encarregada de vetllar pel compliment dels objectius d’aquesta llei.
- El Pla nacional per a la gestió i retirada de l’amiant a Catalunya, com a eina de planificació i coordinació entre les diferents administracions públiques i l’activitat privada.
- El Cens català de materials que contenen amiant, que actuarà com a registre públic per identificar i localitzar els immobles amb presència d’aquest material.
- El certificat de presència o d’absència d’amiant, com a document que informa sobre la presència o absència d’amiant visible en un immoble en el moment que s’emet i que s’haurà de lliurar quan es llogui o vengui l’immoble. En aquest últim cas, s’haurà de deixar constància registral.
El contingut concret d’aquest certificat es determinarà en el desenvolupament reglamentari de la mateixa llei. En absència d’aquest, els certificats que s’emetin han d’acreditar com a mínim, la presència o absència d’amiant visible, l’estat de conservació dels materials que contenen amiant i el risc que pugui comportar a les persones.
- El Registre d’empreses i professionals capacitats per a la gestió dels materials amb amiant a Catalunya, complementari al RERA estatal i d’inscripció obligatòria.
- El Fons per a l’erradicació de l’amiant, destinat a finançar actuacions de detecció, gestió i retirada, així com altres mesures de suport relacionades.
DRETS I OBLIGACIONS
La llei estableix noves obligacions i drets per a la ciutadania i els agents del sector. Entre d’altres:
- Les administracions públiques han d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels edificis dels quals en són titulars, amb especial atenció a escoles, centres sanitaris, etc. També han d’elaborar i mantenir actualitzat el Cens català, així com garantir un finançament suficient per a la gestió i retirada dels materials amb amiant.
- Les empreses i professionals que duen a terme activitats vinculades amb la gestió i retirada de l’amiant han de comunicar la presència de materials amb amiant i aplicar les mesures necessàries per a la seva retirada, tot garantint la salut de les persones treballadores que hi intervenen.
- La ciutadania té dret a obtenir el certificat de presència o absència d’amiant en adquirir o llogar un immoble, així com el deure de comunicar-ne la presència en cas de tenir-ne coneixement i l’obligació de mantenir els immobles de la seva propietat lliures d’aquest material un cop identificada la presència d’amiant.
RECONEIXEMENT ESPECIAL
Aquesta llei fa un reconeixement públic de les víctimes de l'amiant, que tenen dret a rebre els ajuts i suports corresponents, i un reconeixement de les poblacions especialment afectades com els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Badia del Vallès, la ciutadania dels quals ha estat especialment afectada pels efectes negatius de l’amiant utilitzat en la construcció de bona part dels edificis que els componen.
MODIFICACIÓ D'ALTRA NORMATIVA
A les disposicions finals es modifiquen, entre altres: :
Codi civil de Catalunya
Es modifica l’article 546-13 d’Immissions il·legítimes del Codi civil de Catalunya.
S’hi inclouen les fibres d’amiant a les ja considerades (immissions de fum, de soroll, gasos, etc.) en la relació a les immissions produïdes per actes il·legítims del veïnat i que causen danys a la finca o a les persones que hi habiten, que són prohibides i generen responsabilitat pel dany causat.
Modificació dels instruments de planejament i de les normes urbanístiques
El Govern ha d’impulsar les modificacions normatives necessàries en els àmbits urbanístics, ambientals i fiscals que accelerin i facilitin el procés de retirada de l’amiant en el termini màxim d’un any.
DESPLEGAMENT REGLAMENTARI
El desenvolupament reglamentari de la Llei tractarà aspectes tals com:
- Els requeriments, procediments i criteris adequats per garantir la identificació, la gestió i la retirada segura i progressiva dels materials que contenen amiant.
- Les característiques del certificat de presència o d'absència d'amiant i la competència per a emetre'l.
- Els criteris de priorització en la retirada de materials que contenen amiant.
- Les dades a incloure al Cens català.
- La qualificació que s'ha d'exigir a les empreses i les persones professionals per a inscriure's en el Registre d'empreses i professionals capacitats per a la gestió dels materials amb amiant a Catalunya.
Aquest reglament s’haurà d’aprovar en el termini màxim d’un any des de l’aprovació de la Llei.
ENTRADA EN VIGOR
La llei entrarà en vigor el 3 d’octubre de 2026, als tres mesos de la seva publicació al DOGC (se’n exceptua el capítol que fa referència al règim sancionador que entrarà en vigor quan s’aprovi el decret que el desplegui).
Veure Nota de premsa del Govern
Mor el geògraf i urbanista Jordi Borja
Ha mort a Barcelona, a l'edat de 85 anys, el geògraf i urbanista Jordi Borja, una de les figures més destacades del pensament urbà contemporani i de la transformació de Barcelona durant les primeres dècades de la democràcia.
Nascut a Barcelona l'any 1941, Borja va iniciar la seva trajectòria política durant el franquisme i, durant el seu exili a França, va estudiar Sociologia, Geografia Humana i Urbanisme a la Sorbona. Posteriorment es va doctorar en Geografia Urbana a la Universitat de Barcelona.
Entre els anys 1983 i 1995 va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, període en què va tenir un paper destacat en la reorganització territorial de la ciutat. També va participar en el desplegament del Pla General Metropolità i en diversos processos de transformació urbana.
Al llarg de la seva carrera va desenvolupar una intensa activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya, així com en diverses universitats internacionals. Va exercir també com a assessor de plans estratègics a ciutats com Rio de Janeiro, Bogotá i Medellín, i entre els anys 2011 i 2016 va presidir l'Observatori DESC, entitat dedicada a la defensa dels drets econòmics, socials i culturals.
És autor d'una extensa obra dedicada a l'urbanisme i les polítiques urbanes, entre la qual destaquen "Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información" junt amb Manuel Castells (1997), "Espacio público, ciudad y ciudadanía" junt amb Zaida Muxí (2001), "La ciutat conquerida" (2003), "Llums i ombres de l'urbanisme a Barcelona" (2010) i "Ciutats resilients, ciutats possibles" (2017), publicacions que han contribuït al debat sobre el paper de l'espai públic, la governança urbana i el dret a la ciutat.
L'any 2025 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria professional i la seva contribució al pensament urbanístic i al desenvolupament de la ciutat.