11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona: CLIMATE CHANGE AGAIN
NOTA DE PREMSA
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona se celebrarà virtualment i debatrà solucions per afrontar la mitigació del canvi climàtic amb professionals i activistes del paisatge i l’arquitectura
El certamen, que tindrà lloc del 27 de setembre al 2 d’octubre, se celebrarà virtualment.
Inclou un simposi, el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba-Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge -Fundació Banc Sabadell.
El lema del simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, posa en valor el paisatge com a eina per fer front a l’emergència climàtica.
Entre els 42 experts que assistiran a la Biennal destaquen l’estatunidenca paisatgista i activista del clima Martha Schwartz, l’escriptor i jardiner francès Gilles Clement, i l’arquitecte autor del Brooklyn Bridge Park de Nova York, Michael Van Valkenburgh, entre d’altres.
Barcelona, a 2 de setembre de 2021.- Del 27 de setembre al 2 d’octubre de 2021 té lloc una nova edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, que acollirà el simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, per reflexionar sobre la importància del paisatge en la mitigació del canvi climàtic, així com el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba - Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge - Fundació Banc Sabadell.
La cita, aglutinarà, un any més, professionals i experts del paisatgisme i l’arquitectura en un congrés que s’ha convertit en una referència a escala internacional. El simposi comptarà amb 8 convidats destacats que proposaran eines per afrontar l’emergència climàtica i també hi participaran els autors/es dels 11 projectes paisatgístics finalistes del prestigiós Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba, així com els representants de les 8 escoles finalistes del Premi Internacional de les Escoles de Paisatge.
Durant la Biennal també es presentarà el Llibre-catàleg de la 10a Biennal Internacional de Paisatge celebrada l’any 2018. L’Escola d’Arquitectura (ETSAB) de la UPC acollirà l’exposició dels finalistes d’ambdós premis.
Per a més informació, fotografies i gestió d’entrevistes:
Oficina de la Biennal de Paisatge biennal@coac.net WEB: https://landscape.coac.net/
Donat el context de pandèmia provocada per la Covid19 aquesta edició de la Biennal se celebrarà en línia, a excepció de la inauguració i la cerimònia de cloenda, que tindran lloc al COAC i al Palau de la Música respectivament.
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona està organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i compta amb el recolzament institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, el suport de Fundació Banc Sabadell, i la col·laboració del Congrés ISUF, la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) i la New European Bauhaus.
El simposi de la Biennal: un aparador dels millors projectes de paisatge i presència d’experts del sector
Un any més, la Biennal convida a abordar un tema d’actualitat com a contribució al debat públic per resoldre els problemes de la societat des de la mirada del paisatge. Aquest any el lema del simposi de la Biennal és “Canvi climàtic, un altre cop: Ciutat i Natura”. També participen al Simposi els finalistes dels dos premis que atorga la Biennal: Rosa Barba (professionals) i Escoles(universitats d’arquitectura). En total, està prevista la participació de 43 conferenciants durant 30 hores en línia. Els 8 experts convidats al simposi són:
Martha Schwartz. Arquitecta paisatgista, urbanista, activista del clima i professora a la Harvard University Graduate School of Design.
Colleen Mercer Clarke. Arquitecta paisatgista i ecòloga costanera.
Karin Helms. Paisatgista, biòloga i professora a l’Escola d’Arquitectura i Disseny d’Oslo. Incorpora la participació per actuar en grans paisatges culturals. Presidenta de la IFLA Europe.
Maguelonne Déjeant-Pons. Secretària executiva del Conveni Europeu del Paisatge del Consell d'Europa.
Li Xiong. Professor i vicepresident de la Universitat Forestal de Pequín i membre del Comitè d’experts de la Xina en arquitectura del paisatge.
Gilles Clément. Enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles.
Com a representants institucionals, el simposi comptarà amb:
▪ Xavier Matilla. Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona
▪ Ramon Torra. Arquitecte i gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Què defineix un jardí del moviment modern ibèric?
¡No te lo pierdas! Julio 2018
La primera propuesta es un paseo por el Parc Fluvial del Besòs, uno de los proyectos urbanos más importantes del Área Metropolitana de Barcelona. Si bajáis desde Can Zam al parque paseando tranquilamente, tendréis la oportunidad de disfrutar de 15 fotografías en gran formato de uno de los relatores por excelencia de la periferia: el fotógrafo Manolo Laguillo
Terrassa tiene uno de los conjuntos arquitectónicos más importantes de toda Cataluña: su conjunto de iglesias visigodas, únicas en toda la península. La sede del COAC de Terrassa expondrá hasta final de mes una serie de paneles explicativos que arrojarán luz sobre éstas, aportando información histórica y permitiendo así contextualizarlas.
Si queréis subir a Girona, en el Caixafòrum enconraréis hasta finales de mes una exposición de pintura flamenca y holandesa (tan importante para la definición de la domesticidad moderna) provinente del fondo del Museo de Ginebra. Podéis complementar el viaje con la visita al Museo de Arte, donde podréis ver la exposición de Guinovart, pintor que ejerció una fuerte influencia en toda una generación de arquitectos y que se contaba entre los favoritos de Coderch, con quien colaboró.
Para una exposición más directamente enfocada en la arquitectura, nos desplazaremos a Tarragona, donde la sede del COAC ha decidio homenajear al que fue arquitecto municipal de la ciudad desde 1897 hasta el final de la Guerra Civil, Josep M. Pujol de Barberá, autor de obras tan destacadas para la ciudad como el Mercado Central.
Si volvemos a Barcelona encontraremos varias actividades destacadas: la primera es el Club de Lectura organizado por el AAUC, que el 10 de julio nos invita al Depósito del Rei Martí para descubrirnos los secretos del subsuelo de la ciudad.
En la nueva sede de la Galería Joan Prats se exhiben las huellas ("Footprints") de Josep Lluís Mateo: obras, proyectos, maquetas, videos y collages que nos permitirán hacernos idea de los procesos de proyecto de este arquitecto.
Por último, nos despedimos con dos recomendaciones veraniegas: la primera de ellas (todavía en Barcelona) son las visitas guiadas que el Globus Vermell nos brinda para descubrir el patrimonio arquitectónico local. La segunda es el seminario Arquitectura y Territorio que AxA organiza en Vic, con toda una serie de actos asociados interesantes, todo gratuito.
Encontraréis más información sobre estas y otras actividades en la web y los newsletters de la Agenda de Arquitectura del COAC.
¡Feliz verano!
Manifest de l'AADIPA en defensa de la conservació de les pintures murals de Sixena al MNAC
Davant la sentència ferma que ordena el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena, nosaltres, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) especialitzats en la conservació del patrimoni històric i artístic, manifestem el nostre posicionament ferm a favor que aquestes restin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú.
Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles.
Exposem els següents arguments:
1. Fragilitat estructural i alteració dels materials originals: Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre 50 i 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres.
2. Incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena: La sala capitular del monestir no disposa, a hores d’ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures.
3. Valors històrics i documentals adquirits: Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. Aquestes capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000.
4. Precedents culturals i criteris internacionals: Casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat.
5. Responsabilitat de les administracions públiques: El MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous.
6. Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir: Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al Monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original. Apostem, doncs, per la instal·lació d’una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d’origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic.
Per tot això, instem:
• Al Ministeri de Cultura, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona a defensar davant dels tribunals i institucions internacionals el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació.
• A l'administració aragonesa, que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració.
• A la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú.