50 anys d'arquitectura. 1975-2025
En concret, les obres de la mostra pertanyen a: Antoni Aguilar i Piera, Josep-Ramon Amer i Elias, Ramon Artal i Rodríguez, Pere Ayuso i Casals, Antoni Bantula i Pi, Xavier Canosa i Magret, Albert Cercós i Tuneu, Xavier Corominas i Rovira, Antoni Espona i Muntal, Manel Falcó i Huguet, Josep-Ignasi Font i Ausió, Ramon Fortet i Bru, Francesc Xavier García-Milà i Lloveras, Joan Jordana i Gisbert, Carles De Lasa i Bruguera, Carles Noms i Aristot, Jacint París i Sardà, Lluís Pérez de Vega, Miquel Pérez i Sánchez, Antoni Piñol i Cort, Camil Queraltó i Ventura, Francesc Regàs i Iglesias, Jordi Romero i Sabí, Joan-Francesc Serra i Andreu, Enric Serra i Riera, Enric Solsona i Piña, Carles Solsona i Piña, Joan del Valle i Sans, Rafael Vila i Rodríguez i Josep M. Vulart i Riera.
Per visualitzar la mostra clica aquí
9a Mostra d’Arquitectura del Vallès a Rubí
L’exposició de la 9a Mostra d’Arquitectura del Vallès continua la seva itinerància pels municipis de la comarca. Des del 25 de juny, la podreu visitar a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, fins al 26 d’agost.
A aquesta Mostra, que comprèn el període 2019-2022, s’han presentat en total 82 obres, de les quals 23 han estat seleccionades i 3 destacades.
L’objectiu de les Mostres d’Arquitectura del COAC és posar en valor la feina dels arquitectes i difondre l’arquitectura més rellevant del territori. A més, ajudar a crear un fons documental i a reconèixer i estimular els esforços dels autors i els agents implicats. A més, la Mostra d’Arquitectura permet no només visibilitzar, difondre i compilar feina feta per arquitectes amb sensibilitats, experteses i objectius professionals variats sinó fer, a més, una anàlisi i radiografia de les necessitats, millores i desenvolupament de la societat no només en l'àmbit arquitectònic i constructiu, també social, cultural, simbòlic o d’oportunitat dels darrers quatre anys.
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
Exposició: "Monument a Francesc Pujols: 50è aniversari"
En el marc del cinquantè aniversari del monument a Francesc Pujols, situat davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres, l’Associació Amics dels Museus Dalí presenta una exposició inèdita que explora la profunda relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i el filòsof català.
La mostra, titulada “Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari”, es podrà visitar del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025 a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de l’Església 6 de Figueres. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Fundació Francesc Pujols. La seva inauguració és el mateix dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda.
Un museu a l'aire lliure
El 24 de setembre de 1975, just un any després de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, Salvador Dalí va descobrir al públic una de les seves obres més simbòliques: el Monument a Francesc Pujols, una escultura de tres metres i mig que forma part del projecte de “museu a l’aire lliure” ideat per Dalí per ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí. Aquesta obra, farcida de referències filosòfiques, culturals i místiques, ret homenatge al pensador de Martorell, a qui Dalí considerava el seu mestre espiritual i una de les fonts d’inspiració més influents en la seva obra.
L’exposició presenta una rica documentació visual i textual, amb fotografies inèdites del procés de construcció del monument, esbossos originals de Dalí, litografies dedicades a Pujols i materials audiovisuals únics, com el film rodat l’any 1956 que mostra una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Aquest film, redescobert per l’expert Josep Playà, aporta un testimoni valuós de la complicitat intel·lectual entre ambdós personatges.
A més d’una àmplia contextualització històrica i artística, la mostra destaca la influència de la Hiparxiologia, el sistema filosòfic creat per Francesc Pujols, sobre l’univers dalinià. Amb conceptes com el pensament ultralocal, la síntesi entre ciència, religió i art, o la reivindicació de la catalanitat com a via cap a la universalitat, Pujols es converteix en una figura clau per entendre el pensament de Dalí.
El projecte expositiu, comissariat per Max Pérez i coordinat per Eneida Iglesias i Carles Ayats, posa en valor no només el llegat escultòric de Dalí, sinó també l’aportació essencial de Pujols a la filosofia catalana i al pensament europeu del segle XX.
Aquesta mostra representa una oportunitat única per redescobrir l’empremta de Francesc Pujols en l’imaginari dalinià, i per entendre com el monument davant del Teatre-Museu Dalí esdevé molt més que una escultura: una veritable al·legoria de la filosofia feta pedra.
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.