9a Mostra d’Arquitectura del Vallès a Rubí
L’exposició de la 9a Mostra d’Arquitectura del Vallès continua la seva itinerància pels municipis de la comarca. Des del 25 de juny, la podreu visitar a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, fins al 26 d’agost.
A aquesta Mostra, que comprèn el període 2019-2022, s’han presentat en total 82 obres, de les quals 23 han estat seleccionades i 3 destacades.
L’objectiu de les Mostres d’Arquitectura del COAC és posar en valor la feina dels arquitectes i difondre l’arquitectura més rellevant del territori. A més, ajudar a crear un fons documental i a reconèixer i estimular els esforços dels autors i els agents implicats. A més, la Mostra d’Arquitectura permet no només visibilitzar, difondre i compilar feina feta per arquitectes amb sensibilitats, experteses i objectius professionals variats sinó fer, a més, una anàlisi i radiografia de les necessitats, millores i desenvolupament de la societat no només en l'àmbit arquitectònic i constructiu, també social, cultural, simbòlic o d’oportunitat dels darrers quatre anys.
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
Josep Torres Clavé al front de guerra: 24 d’abril de 1938 - 12 de gener de 1939. Un projecte de memòria
El 29 d’abril de 1938, Josep Torres Clavé escriu a la seva esposa Mercè des del campament d’instrucció de l’Hospitalet de l’Infant. Comença així una etapa poc coneguda de la seva vida al front de guerra, que el portarà des de les Garrigues fins a la Conca de Barberà, on acabarà morint.
El projecte de memòria que comparteix i impulsa l’AADIPA vol salvar de l’oblit aquesta part de la vida de l’arquitecte i posar en valor el seu compromís social, en el context de la seva lluita a la recerca d’una Arquitectura al servei dels més necessitats.
Comptarem amb la participació de Salvadó Tarragó i Cid, inspirador de la idea, i Melitó Camprubí, arquitecte que ens explicarà l'estat de la recerca sobre el temps de Torres Clavé al front.
Finalitzarem amb un torn obert de paraula i un espai de debat, amb la participació de la fila zero i de totes les persones assistents.
Entrada lliure, prèvia inscripció.
Inscripció presencial
Inscripció en línia
7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", produïda per la Demarcació de l'Ebre el 2018, es pot visitar ara, fins al 5 de juliol, a la Sala Ferrer Malet de la Casa de Cultura de l’Hospitalet de l’Infant.
La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes va produir, l’any 2018, l’exposició “7 Temples Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca”, que presenta una selecció d’esglésies que dona compte de 7 espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel amb la convocatòria i el desenvolupament de l'ecumènic Concili Vaticà II.
En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d'adaptació litúrgica als nous temps. cal entendre l'esforç de l'arquitecte F. Llorca (Tortosa, 1920-1999) per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
Ara, amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la inauguració del temple parroquial de Sant Pere de l’Hospitalet de l’Infant, l’exposició viatja fins aquest municipi on es podrà visitar fins el 5 de juliol.
Inauguració: dissabte, 28 de juny, a les 18:00 h.
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.