Homenaje a los arquitectos con 50 años de colegiación y agradecimiento a las donaciones a la Biblioteca y al Archivo Histórico
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 2 de julio se ha llevado a cabo en plaça Nova el Acto institucional de distinción de los colegiados.
En esta celebración anual se rinde homenaje a los arquitectos que han cumplido cincuenta años de colegiación, a quienes se les entrega la Insignia del Cincuentenario. Este año han sido 109 los arquitectos que han alcanzado las cinco décadas de colegiación
Para conmemorar el cincuentenario, el COAC ha organizado la muestra "50 anys d'arquitectura. 1975-2025", una exposición digital en homenaje a los arquitectos que este año celebran sus 50 años de colegiación.
Durante el acto también se ha distinguido a las personas que, en el último año, han realizado donaciones de fondos profesionales al Archivo Histórico y la Biblioteca. El Colegio de Arquitectos de Cataluña dispone de un centro de documentación de arquitectura de referencia mundial. El Archivo Histórico custodia los fondos profesionales de 200 arquitectos y, por su parte, la Biblioteca es la segunda de Europa en número de volúmenes de arquitectura.
Este legado y estas cifras son posibles gracias a las aportaciones de entidades y particulares (sean arquitectos o no). Por este motivo, en 1984, el COAC instituyó la condecoración a entidades y personas en agradecimiento por la donación de fondos documentales o bibliográficos de interés para la Arquitectura y el Urbanismo.
Medallas COAC 2025
Durante el acto también se han entregado las Medalles COAC. Este año, la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos de Cataluña ha decidido otorgar las Medallas COAC a Anna Pont Armengol (a título póstumo), Societat Orgànica, Antoni Cumella i Vendrell, Anna Bofill Levi y Joan Tous Gomà-Camps.
Las Medallas COAC constituyen la condecoración institucional del Colegio de Arquitectos de Cataluña para reconocer la contribución de personas o instituciones al progreso de la arquitectura o su participación activa en la institución colegial.
El acto finalizó con una actuación de la Coral de los Arquitectos de Cataluña.
En esta celebración anual se rinde homenaje a los arquitectos que han cumplido cincuenta años de colegiación, a quienes se les entrega la Insignia del Cincuentenario. Este año han sido 109 los arquitectos que han alcanzado las cinco décadas de colegiación
Para conmemorar el cincuentenario, el COAC ha organizado la muestra "50 anys d'arquitectura. 1975-2025", una exposición digital en homenaje a los arquitectos que este año celebran sus 50 años de colegiación.
Durante el acto también se ha distinguido a las personas que, en el último año, han realizado donaciones de fondos profesionales al Archivo Histórico y la Biblioteca. El Colegio de Arquitectos de Cataluña dispone de un centro de documentación de arquitectura de referencia mundial. El Archivo Histórico custodia los fondos profesionales de 200 arquitectos y, por su parte, la Biblioteca es la segunda de Europa en número de volúmenes de arquitectura.
Este legado y estas cifras son posibles gracias a las aportaciones de entidades y particulares (sean arquitectos o no). Por este motivo, en 1984, el COAC instituyó la condecoración a entidades y personas en agradecimiento por la donación de fondos documentales o bibliográficos de interés para la Arquitectura y el Urbanismo.
Medallas COAC 2025
Durante el acto también se han entregado las Medalles COAC. Este año, la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos de Cataluña ha decidido otorgar las Medallas COAC a Anna Pont Armengol (a título póstumo), Societat Orgànica, Antoni Cumella i Vendrell, Anna Bofill Levi y Joan Tous Gomà-Camps.
Las Medallas COAC constituyen la condecoración institucional del Colegio de Arquitectos de Cataluña para reconocer la contribución de personas o instituciones al progreso de la arquitectura o su participación activa en la institución colegial.
El acto finalizó con una actuación de la Coral de los Arquitectos de Cataluña.
3/07/2025
Se otorgan las Medallas COAC 2025
Imatge:
© Anna Mas
El Colegio de Arquitectos de Cataluña ha concedido las Medallas COAC 2025 a cinco figuras y colectivos que han destacado por su aportación transformadora al mundo de la arquitectura: las arquitectas Anna Pont (a título póstumo), Anna Bofill y Joan Tous Gomà-Camps, la cooperativa Societat Orgànica y el ceramista Toni Cumella.
Las Medallas COAC constituyen la condecoración institucional del Colegio de Arquitectos de Cataluña para reconocer la contribución de personas o instituciones al progreso de la arquitectura o del propio Colegio. Los reconocimientos se entregaron en el marco del Acto Institucional del COAC el pasado 2 de julio, en el que también se homenajeó a los arquitectos que han cumplido 50 años de colegiación y se distinguieron las donaciones de fondos profesionales al Archivo Histórico y la Biblioteca
En este contexto, el COAC ha otorgado la Medalla a título póstumo a Anna Pont por una trayectoria marcada por la sensibilidad, el compromiso social y ambiental, y una mirada artística que trasciende la técnica. Junto a Jordi Comas, desde el Estudio Comas‑Pont, impulsó proyectos educativos, sanitarios y de transformación urbana con una clara vocación de servicio público. Su obra, reconocida con galardones como el Premio FAD 2025 por la a Plaza Riells, destaca por su excelencia profesional y por su capacidad de emocionar a través de la arquitectura.
El reconocimiento a Societat Orgànica pone en valor su contribución a la integración de criterios ambientales, sociales y energéticos en el diseño arquitectónico. Con una trayectoria consolidada en asesoramiento, investigación y divulgación, han sido clave en la transformación ecológica del sector, promoviendo una arquitectura más justa, eficiente y comprometida con el planeta.
También ha sido distinguido Toni Cumella, ceramista que ha sabido llevar la cerámica más allá de la artesanía, integrándola como elemento estructural y expresivo en proyectos arquitectónicos de gran relevancia. Desde su taller Ceràmiques Cumella, ha colaborado con arquitectos y artistas en obras emblemáticas, combinando tradición e innovación con gran sensibilidad y belleza.
Con esta condecoración, el COAC pone en valor la trayectoria pionera de Anna Bofill, una de las primeras mujeres arquitectas tituladas en Cataluña, que ha integrado la perspectiva de género, la investigación formal y la interdisciplinariedad en su práctica. Su obra, marcada por la exploración geométrica y una mirada crítica sobre el espacio y la sociedad, ha sido clave para la renovación del pensamiento arquitectónico contemporáneo.
Finalmente, Joan Tous Gomà-Camps ha sido reconocido por su dedicación incansable al Colegio de Arquitectos y por haber sido una figura clave en la preservación del legado de Josep Maria Jujol. Presidente de la Demarcación de Tarragona entre 2014 y 2022, y actual jefe de Representantes del Grupo, ha sido uno de los principales impulsores para que el COAC se convirtiera en depositario del archivo Jujol, con más de 22.000 entradas inventariadas. Su labor, desinteresada y comprometida, ha sido fundamental para garantizar la conservación y difusión de uno de los fondos documentales más relevantes de la arquitectura catalana.
Con estas distinciones, el COAC reafirma su compromiso con una arquitectura innovadora, crítica y comprometida con la sociedad y el planeta.
Las Medallas COAC constituyen la condecoración institucional del Colegio de Arquitectos de Cataluña para reconocer la contribución de personas o instituciones al progreso de la arquitectura o del propio Colegio. Los reconocimientos se entregaron en el marco del Acto Institucional del COAC el pasado 2 de julio, en el que también se homenajeó a los arquitectos que han cumplido 50 años de colegiación y se distinguieron las donaciones de fondos profesionales al Archivo Histórico y la Biblioteca
En este contexto, el COAC ha otorgado la Medalla a título póstumo a Anna Pont por una trayectoria marcada por la sensibilidad, el compromiso social y ambiental, y una mirada artística que trasciende la técnica. Junto a Jordi Comas, desde el Estudio Comas‑Pont, impulsó proyectos educativos, sanitarios y de transformación urbana con una clara vocación de servicio público. Su obra, reconocida con galardones como el Premio FAD 2025 por la a Plaza Riells, destaca por su excelencia profesional y por su capacidad de emocionar a través de la arquitectura.
El reconocimiento a Societat Orgànica pone en valor su contribución a la integración de criterios ambientales, sociales y energéticos en el diseño arquitectónico. Con una trayectoria consolidada en asesoramiento, investigación y divulgación, han sido clave en la transformación ecológica del sector, promoviendo una arquitectura más justa, eficiente y comprometida con el planeta.
También ha sido distinguido Toni Cumella, ceramista que ha sabido llevar la cerámica más allá de la artesanía, integrándola como elemento estructural y expresivo en proyectos arquitectónicos de gran relevancia. Desde su taller Ceràmiques Cumella, ha colaborado con arquitectos y artistas en obras emblemáticas, combinando tradición e innovación con gran sensibilidad y belleza.
Con esta condecoración, el COAC pone en valor la trayectoria pionera de Anna Bofill, una de las primeras mujeres arquitectas tituladas en Cataluña, que ha integrado la perspectiva de género, la investigación formal y la interdisciplinariedad en su práctica. Su obra, marcada por la exploración geométrica y una mirada crítica sobre el espacio y la sociedad, ha sido clave para la renovación del pensamiento arquitectónico contemporáneo.
Finalmente, Joan Tous Gomà-Camps ha sido reconocido por su dedicación incansable al Colegio de Arquitectos y por haber sido una figura clave en la preservación del legado de Josep Maria Jujol. Presidente de la Demarcación de Tarragona entre 2014 y 2022, y actual jefe de Representantes del Grupo, ha sido uno de los principales impulsores para que el COAC se convirtiera en depositario del archivo Jujol, con más de 22.000 entradas inventariadas. Su labor, desinteresada y comprometida, ha sido fundamental para garantizar la conservación y difusión de uno de los fondos documentales más relevantes de la arquitectura catalana.
Con estas distinciones, el COAC reafirma su compromiso con una arquitectura innovadora, crítica y comprometida con la sociedad y el planeta.
3/07/2025
Compta amb el suport d'un arquitecte per afrontar els nous requisits legals en la resolució de conflictes civils (MASC)
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'any 2025 marca un punt d’inflexió en l’àmbit del dret civil amb l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025, que estableix com a obligatori intentar resoldre els conflictes a través de Mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) abans d’interposar una demanda judicial. Aquesta nova exigència legal fa que, tant particulars com professionals, hagin d’incorporar la mediació, la conciliació o altres vies alternatives com a pas previ imprescindible.
Davant d’aquest nou marc normatiu, l’Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors del COAC (AAEPFMC) posa a disposició de la ciutadania professionals especialitzats i formats per oferir mediació, conciliació, actuació com a tercer neutral o independent i assessorament específic per complir amb els requisits dels MASC.
Aquest servei s’adreça a qualsevol persona que hagi d’afrontar un conflicte en l’àmbit civil, ja sigui relacionat amb qüestions familiars, contractuals, arrendaments o altres àrees. L’objectiu és facilitar solucions eficaces, dialogades i amb garanties jurídiques, tot respectant la nova normativa.
Necessites suport per afrontar els nous requisits legals?
Enguany, de la mà de l'Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors, el COAC ha posat en marxa una campanya de comunicació per donar a conèixer la figura del mediador i fomentar l’ús de la mediació com a recurs efectiu per a la resolució de conflictes.
La iniciativa vol sensibilitzar els arquitectes sobre els avantatges de la mediació, que permet arribar a acords de manera consensuada i pacífica, evitant la via judicial. A més, destaca el paper fonamental dels arquitectes com a professionals qualificats per acompanyar el procés de mediació i aportar valor tècnic.
Clàusules per promoure la mediació en els contractes
Des de l'AAEPFMC, et recomanem que, en els teus contractes com a arquitecte/a, incorporis una clàusula per assegurar que els conflictes es puguin intentar resoldre de manera dialogada a través de la mediació. Igualment, pots ajudar els teus clients a preparar els contractes entre promotors i constructors, suggerint-los que incorporin també una clàusula per promoure la via de la mediació. Consulta les clàusules proposades.
Et cal un servei de mediació?
Troba arquitectes mediadors al web de l'AAEPFMC!
Davant d’aquest nou marc normatiu, l’Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors del COAC (AAEPFMC) posa a disposició de la ciutadania professionals especialitzats i formats per oferir mediació, conciliació, actuació com a tercer neutral o independent i assessorament específic per complir amb els requisits dels MASC.
Aquest servei s’adreça a qualsevol persona que hagi d’afrontar un conflicte en l’àmbit civil, ja sigui relacionat amb qüestions familiars, contractuals, arrendaments o altres àrees. L’objectiu és facilitar solucions eficaces, dialogades i amb garanties jurídiques, tot respectant la nova normativa.
Necessites suport per afrontar els nous requisits legals?
Enguany, de la mà de l'Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors, el COAC ha posat en marxa una campanya de comunicació per donar a conèixer la figura del mediador i fomentar l’ús de la mediació com a recurs efectiu per a la resolució de conflictes.
La iniciativa vol sensibilitzar els arquitectes sobre els avantatges de la mediació, que permet arribar a acords de manera consensuada i pacífica, evitant la via judicial. A més, destaca el paper fonamental dels arquitectes com a professionals qualificats per acompanyar el procés de mediació i aportar valor tècnic.
Clàusules per promoure la mediació en els contractes
Des de l'AAEPFMC, et recomanem que, en els teus contractes com a arquitecte/a, incorporis una clàusula per assegurar que els conflictes es puguin intentar resoldre de manera dialogada a través de la mediació. Igualment, pots ajudar els teus clients a preparar els contractes entre promotors i constructors, suggerint-los que incorporin també una clàusula per promoure la via de la mediació. Consulta les clàusules proposades.
Et cal un servei de mediació?
Troba arquitectes mediadors al web de l'AAEPFMC!
30/06/2025
El COAC aixeca ‘La Volta’, una gran pèrgola construida amb volta catalana al recinte Mundet
Imatge:
REArq ETSAB
La Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha presentat La Volta, el projecte que ja està en marxa de construcció d’una enorme pèrgola de Volta Catalana al recinte Llars Mundet, al barri de Montbau del districte d’Horta-Guinardó, que esdevindrà un nou referent arquitectònic per a la ciutat de Barcelona.
Es tracta d’un gran umbracle que explora l’efecte climàtic del càntir per refrescar l’espai públic, a la vegada que s’optimitzen les capacitats formals i estructurals de la volta catalana.
Aquest és un projecte compartit i un exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocionarà l’artesania i els oficis, la tradició i la innovació, i que donarà prestigi al nostre àmbit professional. Està liderat per la Demarcació de Barcelona del COAC, la Diputació de Barcelona, els grups de recerca REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS UIC, l'IAAC, l’Institut Escola del Treball i les empreses constructores Urcotex, Cardoner, EuroCatalana i Vesta Barcelona, col·laboradores estratègiques en el projecte, així com el Centre Català de Geotècnia, Piera Ecoceràmica, Flexbrick i MAPEI, entre d'altres.
L’obra s’engegarà durant el 2025 en les Setmanes d’Arquitectura i finalitzarà coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona al 2026. Està ideada per acollir l'activitat de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant aquell any, alhora que transformar tot un entorn de la ciutat aportant millores per al futur.
Aquesta nova icona de Barcelona es convertirà en un nou espai d’ombra i descans, d’escala humana, per a estudiants, veïns i ciutadans. Serà un punt de referència al recinte Mundet: una àgora, lloc de trobada, espai d’estar, refugi climàtic i refugi sonor -de la mà de la Casa del Silenci- i podrà funcionar també com a aula exterior.
OBJECTIUS I VALORS DE LA VOLTA
· Recerca i innovació: Es construirà de la mà de REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS de la UIC, ambdós grups experts en volta catalana, una tècnica de construcció tradicional que optimitza tempos, costos i materials i que segueix evolucionant gràcies a grups de recerca com els esmentats. A més, l’aplicació de Flexbrixk fotovoltaic ha rebut el Projecte Europeu MeZero.
· Sostenibilitat / Refugi climàtic: Optimització de recursos gràcies al sistema constructiu de volta catalana. S’utilitzaran peces de Piera ecoceràmica com a material descarbonitzat per l’ús de biogàs com a principal combustible. La pèrgola inclourà mesures sostenibles visibles en la utilització de materials (ceràmica i plaques fotovoltaiques FLEXBRICK), procés de construcció i incorporació de coberta verda (col·laboració també de MBLand Arch ETSAB en la part de paisatgisme)
· Transformació urbana: L’emplaçament triat és un dels punts calents del recinte Mundet on s’uneixen diferents activitats: parada d’autobús llançadora, accés a la Plaça d’Anna Gironella i facultats de la UB, centres educatius com l’Institut Anna Gironella i altres escoles d’educació primària i secundària, accés al Jardí romàntic (Palau de les Heures), així com la connexió de la ciutat amb el Parc de Collserola. Aquest element d’ombra procurarà la connexió entre totes elles millorant així la permeabilitat i accessibilitat del recinte.
· Construcció compartida: L'obra es duu a terme amb la col·laboració d’universitats, Escola del Treball, Constructores i gremi de constructors i empreses industrials, aconseguint així un projecte que serà exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocioni l’artesania i els oficis, donant prestigi al sector de la construcció.
LA VOLTA CATALANA
Arquitectes catalans segueixen portant la ceràmica i la volta catalana als seus límits estructurals i artístics, trencant totes les fronteres, igual que l’arquitecte Rafael Guastavino fa gairebé un segle va innovar amb la construcció de la volta catalana al recinte de l’Escola Industrial - Diputació de Barcelona.
La volta catalana o volta de maó de pla encara es fa servir a molts projectes arquitectònics. El ressorgiment d'aquesta tècnica tradicional es deu, en gran mesura, a la recerca duta a terme a diferents universitats catalanes, així com en altres parts del món, on també han sabut valorar l'economia, la versatilitat, l'eficiència i la sostenibilitat d'aquesta tècnica. Tot plegat ha permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició amb formes contemporànies i optimitzades.
Aquestes investigacions no només han aconseguit descobrir l'abast mundial de l'exportació d'aquesta tècnica en el passat, sinó que també han permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició de les voltes catalanes de maó amb formes contemporànies i optimitzades.
LES LLARS MUNDET
Les Llars Anna Gironella de Mundet, més conegudes com a Llars Mundet, es van aixecar l’any 1954, quan l’empresari Artur Mundet es va fer càrrec de la construcció d’un espai dedicat a l’atenció d’orfes, ancians, malalts i altres persones necessitades al districte d’Horta-Guinardó, un espai que havia de substituir la Casa de la Caritat que hi havia fins aleshores al Raval i que en aquell moment havia quedat obsoleta.
Amb aquesta tradició de servei ciutadà, l’espai actual de les Llars Mundet funciona sota la direcció de la Diputació de Barcelona i disposa de centres d’atenció als ancians, d’una instal·lació esportiva que gestiona la Federació Catalana per a Disminuïts Psíquics i servei d’escolarització, CEE la Ginesta, Institut Anna Gironella de Mundet, així com de les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
IMPACTES DE PREMSA
RTVE (minut 3:45)
La Vanguardia
El Periódico
Betevé
Catalunya Ràdio - Perspectiva
Núvol
Interempresas
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
Recupera el vídeo de l'acte de presentació, celebrat el passat 18 de juny, i descarrega la presentació en PDF.
EXPOSICIÓ SOBRE LA VOLTA CATALANA
En el marc de les Setmanes d'Arquitectura 2025, el recinte de Llars Mundet va acollir l'exposició "La volta catalana. De la tradició a la innovació", organitzada de la mà dels arquitectes Marta Domènech i David López, del grup de recerca ReARQ ETSAB. Més informació
Es tracta d’un gran umbracle que explora l’efecte climàtic del càntir per refrescar l’espai públic, a la vegada que s’optimitzen les capacitats formals i estructurals de la volta catalana.
Aquest és un projecte compartit i un exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocionarà l’artesania i els oficis, la tradició i la innovació, i que donarà prestigi al nostre àmbit professional. Està liderat per la Demarcació de Barcelona del COAC, la Diputació de Barcelona, els grups de recerca REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS UIC, l'IAAC, l’Institut Escola del Treball i les empreses constructores Urcotex, Cardoner, EuroCatalana i Vesta Barcelona, col·laboradores estratègiques en el projecte, així com el Centre Català de Geotècnia, Piera Ecoceràmica, Flexbrick i MAPEI, entre d'altres.
L’obra s’engegarà durant el 2025 en les Setmanes d’Arquitectura i finalitzarà coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona al 2026. Està ideada per acollir l'activitat de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant aquell any, alhora que transformar tot un entorn de la ciutat aportant millores per al futur.
Aquesta nova icona de Barcelona es convertirà en un nou espai d’ombra i descans, d’escala humana, per a estudiants, veïns i ciutadans. Serà un punt de referència al recinte Mundet: una àgora, lloc de trobada, espai d’estar, refugi climàtic i refugi sonor -de la mà de la Casa del Silenci- i podrà funcionar també com a aula exterior.
OBJECTIUS I VALORS DE LA VOLTA
· Recerca i innovació: Es construirà de la mà de REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS de la UIC, ambdós grups experts en volta catalana, una tècnica de construcció tradicional que optimitza tempos, costos i materials i que segueix evolucionant gràcies a grups de recerca com els esmentats. A més, l’aplicació de Flexbrixk fotovoltaic ha rebut el Projecte Europeu MeZero.
· Sostenibilitat / Refugi climàtic: Optimització de recursos gràcies al sistema constructiu de volta catalana. S’utilitzaran peces de Piera ecoceràmica com a material descarbonitzat per l’ús de biogàs com a principal combustible. La pèrgola inclourà mesures sostenibles visibles en la utilització de materials (ceràmica i plaques fotovoltaiques FLEXBRICK), procés de construcció i incorporació de coberta verda (col·laboració també de MBLand Arch ETSAB en la part de paisatgisme)
· Transformació urbana: L’emplaçament triat és un dels punts calents del recinte Mundet on s’uneixen diferents activitats: parada d’autobús llançadora, accés a la Plaça d’Anna Gironella i facultats de la UB, centres educatius com l’Institut Anna Gironella i altres escoles d’educació primària i secundària, accés al Jardí romàntic (Palau de les Heures), així com la connexió de la ciutat amb el Parc de Collserola. Aquest element d’ombra procurarà la connexió entre totes elles millorant així la permeabilitat i accessibilitat del recinte.
· Construcció compartida: L'obra es duu a terme amb la col·laboració d’universitats, Escola del Treball, Constructores i gremi de constructors i empreses industrials, aconseguint així un projecte que serà exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocioni l’artesania i els oficis, donant prestigi al sector de la construcció.
LA VOLTA CATALANA
Arquitectes catalans segueixen portant la ceràmica i la volta catalana als seus límits estructurals i artístics, trencant totes les fronteres, igual que l’arquitecte Rafael Guastavino fa gairebé un segle va innovar amb la construcció de la volta catalana al recinte de l’Escola Industrial - Diputació de Barcelona.
La volta catalana o volta de maó de pla encara es fa servir a molts projectes arquitectònics. El ressorgiment d'aquesta tècnica tradicional es deu, en gran mesura, a la recerca duta a terme a diferents universitats catalanes, així com en altres parts del món, on també han sabut valorar l'economia, la versatilitat, l'eficiència i la sostenibilitat d'aquesta tècnica. Tot plegat ha permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició amb formes contemporànies i optimitzades.
Aquestes investigacions no només han aconseguit descobrir l'abast mundial de l'exportació d'aquesta tècnica en el passat, sinó que també han permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició de les voltes catalanes de maó amb formes contemporànies i optimitzades.
LES LLARS MUNDET
Les Llars Anna Gironella de Mundet, més conegudes com a Llars Mundet, es van aixecar l’any 1954, quan l’empresari Artur Mundet es va fer càrrec de la construcció d’un espai dedicat a l’atenció d’orfes, ancians, malalts i altres persones necessitades al districte d’Horta-Guinardó, un espai que havia de substituir la Casa de la Caritat que hi havia fins aleshores al Raval i que en aquell moment havia quedat obsoleta.
Amb aquesta tradició de servei ciutadà, l’espai actual de les Llars Mundet funciona sota la direcció de la Diputació de Barcelona i disposa de centres d’atenció als ancians, d’una instal·lació esportiva que gestiona la Federació Catalana per a Disminuïts Psíquics i servei d’escolarització, CEE la Ginesta, Institut Anna Gironella de Mundet, així com de les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
IMPACTES DE PREMSA
RTVE (minut 3:45)
La Vanguardia
El Periódico
Betevé
Catalunya Ràdio - Perspectiva
Núvol
Interempresas
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
Recupera el vídeo de l'acte de presentació, celebrat el passat 18 de juny, i descarrega la presentació en PDF.
EXPOSICIÓ SOBRE LA VOLTA CATALANA
En el marc de les Setmanes d'Arquitectura 2025, el recinte de Llars Mundet va acollir l'exposició "La volta catalana. De la tradició a la innovació", organitzada de la mà dels arquitectes Marta Domènech i David López, del grup de recerca ReARQ ETSAB. Més informació
Amb la col·laboració de:
25/06/2025