RCR Programa Obert: Ila Béka & Louise Lemoine
En aquesta edició, el programa girarà al voltant del concepte "ATMOSFERES" i hi participaran Ila Béka & Louise Lemoine, Xevi Bayona i Kazuyo Sejima (Premi Pritzker d'Arquitectura 2010). Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
La primera de les conferències, que es durà a terme al Pati de l'Hospici d'Olot, porta per títol El poder emocional de l'espai. Aquesta anirà a càrrec d'Ila Bêka & Louise Lemoine, que ens parlaran de com influeix l'espai en el nostre estat físic, psicològic i emocional. Com a artistes, cineastes i investigadors, treballen en la intersecció de les arts visuals, el cinema de no ficció i l’arquitectura. Durant els últims vint anys, han experimentat amb noves formes narratives i cinematogràfiques per a explorar com les persones viuen, perceben i es relacionen amb l’espai des de perspectives emocionals, socials i culturals. La presentació d'aquesta conferència anirà a càrrec del filòsof, periodista i guionista especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i pensament filosòfic, Joan Burdeus Soler.
Ila Bêka & Louise Lemoine
Ila Bêka (Latisana, Itàlia, 1967) es va graduar en arquitectura a la Università Iuav di Venezia i en la École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris-Belleville, on va ser influenciat per figures tan destacades com Aldo Rossi, Manfredo Tafuri, Vittorio Gregotti, Massimo Cacciari, Bernardo Secchi, Gino Valle, Ugo La Pietra, Henri Ciriani i Jacques Lucan.
Louise Lemoine (Bordeus, França, 1981) va estudiar cinema i arts visuals en la Universitat de la Sorbona, on va desenvolupar un estil narratiu únic que combina tècniques documentals i narratives.
Les seves pel·lícules han obtingut reconeixement internacional i s’exhibeixen en importants festivals de cinema i museus d’art. L’any 2016, el MoMA de Nova York va adquirir la seva obra completa per a la seva col·lecció permanent. Els seus treballs també formen part d’altres col·leccions públiques i privades de gran rellevància, com el MAXXI – Museu Nacional de les Arts del Segle XXI (Roma, Itàlia), el CNAP – Centre Nacional de les Arts Plàstiques (París, França) i la Fondazione Prada (Milà, Itàlia), entre altres.
Han produït més de trenta pel·lícules, entre elles Koolhaas Houselife (2008), Barbicania (2014), The Infinite Happiness (2015), Moriyama San (2017), Tòquio Ride (2020) i l’odissea cinematogràfica sobre la ciutat en 12 pel·lícules, Homo Urbanus (2017-2023).
Són convidats regularment a impartir conferències i a ensenyar en universitats com la Graduate School of Design (GSD) d’Harvard, la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universitat de Columbia a Nova York, la Accademia di Architettura de Mendrisio (Suïssa) i la Architectural Association School de Londres (el Regne Unit).
Síntesis Arquitectòniques. De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya' de Dídac Gordillo Bel
Aquesta tesi doctoral, composta d'una introducció general i quatre capítols interconnectats, demostra que el búnquer és l'evolució de la caponera. L'estudi traça l'evolució de les fortificacions des de l'Antiguitat fins al segle XX, analitzant com els avenços en l'armament (artilleria d'ànima llisa, estriada i obús explosiu) van transformar les defenses. Cronològicament, mostra com les caponeres i galeries espitllerades dels fossats van evolucionar cap a construccions en camp obert, connectades per túnels, fins a arribar al búnquer: un element aïllat però visualment connectat amb altres per cobrir zones àmplies.
La investigació analitza el desenvolupament fortificat a Catalunya, amb Tortosa com a eix, estudia els forts en camps atrinxerats (la Torre d'Alfons XII de Girona i el fort de Sant Julià de Ramis) i examina els búnquers catalans construïts segons models normalitzats anteriors a la Guerra Civil, posteriorment repetits a la Línia P. La tesi conclou amb reflexions sobre possibles usos futurs d'aquestes construccions, considerant que només es conserva el patrimoni que s'utilitza, sense desvirtuar-lo amb intervencions agressives.
Dídac Gordillo Bel
Arquitecte (ETSAB-UPC), Doctor en Patrimoni Arquitectònic, Màster en Gestió i Valoració Urbana (CPSV-ETSAB) i Diplomat en Arquitectura Legal i Forense (UPF). Ha dirigit tres Jornades Internacionals de l'AADIPA (34è, 44è i 46è Curset) sobre Patrimoni, coordinant les actes corresponents. Professor Associat a l'EPSEB-UPC en Patrimoni Arquitectònic i professional lliberal especialitzat en valoració d'edificis històrics. Ponent en jornades sobre Patrimoni i professor convidat internacional (Finlàndia i Ecuador). Membre actiu de diverses associacions de Patrimoni: AADIPA, AAEPFM (COAC), ICOMOS, ASPAHR, Associació Castells Catalans, Acadèmia del Partal, Rehabimed, AEAC, Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, ACRAM i AMCTAIC.
Exposició: "Monument a Francesc Pujols: 50è aniversari"
En el marc del cinquantè aniversari del monument a Francesc Pujols, situat davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres, l’Associació Amics dels Museus Dalí presenta una exposició inèdita que explora la profunda relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i el filòsof català.
La mostra, titulada “Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari”, es podrà visitar del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025 a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de l’Església 6 de Figueres. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Fundació Francesc Pujols. La seva inauguració és el mateix dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda.
Un museu a l'aire lliure
El 24 de setembre de 1975, just un any després de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, Salvador Dalí va descobrir al públic una de les seves obres més simbòliques: el Monument a Francesc Pujols, una escultura de tres metres i mig que forma part del projecte de “museu a l’aire lliure” ideat per Dalí per ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí. Aquesta obra, farcida de referències filosòfiques, culturals i místiques, ret homenatge al pensador de Martorell, a qui Dalí considerava el seu mestre espiritual i una de les fonts d’inspiració més influents en la seva obra.
L’exposició presenta una rica documentació visual i textual, amb fotografies inèdites del procés de construcció del monument, esbossos originals de Dalí, litografies dedicades a Pujols i materials audiovisuals únics, com el film rodat l’any 1956 que mostra una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Aquest film, redescobert per l’expert Josep Playà, aporta un testimoni valuós de la complicitat intel·lectual entre ambdós personatges.
A més d’una àmplia contextualització històrica i artística, la mostra destaca la influència de la Hiparxiologia, el sistema filosòfic creat per Francesc Pujols, sobre l’univers dalinià. Amb conceptes com el pensament ultralocal, la síntesi entre ciència, religió i art, o la reivindicació de la catalanitat com a via cap a la universalitat, Pujols es converteix en una figura clau per entendre el pensament de Dalí.
El projecte expositiu, comissariat per Max Pérez i coordinat per Eneida Iglesias i Carles Ayats, posa en valor no només el llegat escultòric de Dalí, sinó també l’aportació essencial de Pujols a la filosofia catalana i al pensament europeu del segle XX.
Aquesta mostra representa una oportunitat única per redescobrir l’empremta de Francesc Pujols en l’imaginari dalinià, i per entendre com el monument davant del Teatre-Museu Dalí esdevé molt més que una escultura: una veritable al·legoria de la filosofia feta pedra.
El ‘Centre esportiu a Ripoll’, de MH.AP Studio + Sergi Serrat Guillen, i el ‘Molí del Senyor’, de CMV Architects, Premi Arquitectures ex aequo
La seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va acollir el divendres 13 de juny, el lliurament de la 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, una de les accions culturals amb més rellevància dins el sector de l’arquitectura i la construcció a la província. L’acte, al qual van assistir prop de 300 persones, va estar conduït per l’arquitecta Júlia Breiz, i va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa; del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; del secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, Víctor Puga; del subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon; del tinent d'alcaldia de l'Àrea de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona, Sergi Font; del president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, i altres autoritats relacionades amb el món de l’arquitectura i la cultura.
En el decurs de la vetllada es van lliurar els premis a tretze obres: dotze atorgades pel jurat d’entre les 26 obres que van passar la fase de seleccionades en les categories d’Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i el Premi de l’Opinió, escollit per la ciutadania entre les 77 obres presentades, amb prop de 2.500 vots a través del portal www.premisarquitecturagirona.cat.
Per categories, les obres guardonades van ser: premi ex aequo en Arquitectures al Centre esportiu a Ripoll, de MH.AP Studio + Sergi Serrat Guillen, i el Molí del Senyor, de CMV Architects. Menció del Jurat en Arquitectures per a la Casa tres patis d’Albons, de Twobo Arquitectura; Butterfly a Gaüses, Vilopriu, de Tallerdarquitectura; la Casa 012 a Sant Gregori, de Camps Felip Arquitecturia; De la clausura a l’obertura a Olot, de Barbacana taller d’arquitectura i Jardí habitable a Capmany d’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès.
El premien la categoria interiors va ser la Casa CD22 a Girona, d’INCOVI, Josep M Coll, la qual també ha rebut el Premi de l’Opinió. En aquesta categoria, les Oficines d’Atenció Ciutadana OAC d’Olot, de Estudio Além, ha rebut una menció del Jurat. El premi Paisatges ha recaigut en la Plaça Major d’Olot, d’Un Parell d’Arquitectes + Quim Domene + Pep de Solà-Morales, i la Consolidació de ruïna i accessibilitat a la visita a Vilafant, de Joan Falgueras Font, va ser menció. Finalment, el premi en la categoria Efímers va recaure en l'obra L’essència de l’ànima dels alumnes de segon curs d’escultura aplicada i de decoració de l’Escola d’Art d’Olot.
Tots els arquitectes i promotors seleccionats i premiats van rebre un diploma que enguany és la reproducció d’un gravat de Josep Miàs Guifré, el qual forma part de la col·lecció privada de la família Penney (Charleston, EUA) i que aplega, juntament amb el Centre Pompidou de París, part dels dibuixos originals del projecte de la gran seu d’iGuzzini a Sant Cugat del Vallès. Una obra que parla d’una ambició, la de pertànyer al cel i deslligar-se del terra; la de pertànyer a un lloc, però, alhora, a tot un territori que l’envolta, sense fixar-se enlloc.
“Reivindicació del paper clau dels arquitectes en la millora de l’hàbitat i alerta sobre la manca d’habitatge i edificis públics”
Després de l’experiència de tres dies visitant i debatent sobre les obres presentades, el jurat, format per María José Aranguren (presidenta), Joan M Viader i Juana Sánchez (vocals), es ratifiquen en la convicció que “som els arquitectes, no els polítics ni la societat en general, els que estem veritablement implicats en la millora de l’hàbitat. Davant d’una muntanya gairebé inescalable de requisits normatius i jurídics, arribar a construir alguna cosa digna de menció és una fita absoluta dels arquitectes i de la seva fèrria voluntat de fer arquitectura digna en tots els sentits, moltes vegades amb pocs mitjans a la seva disposició.”
Al jurat també els va sorprendre “l’escassa o nul·la concurrència d’habitatge i d’edificis públics”. Un dèficit que, segons ells, va en detriment de la vida en comunitat. Des del jurat demanen a les administracions revertir aquest fet. “En aquest panorama, en què l’arquitectura i els arquitectes tenim molt poca visibilitat (només es parla del nombre d’habitatges que es necessiten, però mai de la seva qualitat), els col·legis professionals hi tenen molt a dir”.
Dues exposicions i un catàleg
Les obres premiades i seleccionades d’aquest any es poden veure a la sala d’exposicions Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC fins el 14 de setembre. En aquesta ocasió, els 26 projectes seleccionats i el Premi de l’Opinió es reprodueixen en 5 panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Fins a finals de juny, repetint la iniciativa dels tres darrers anys, s’han instal·lat als espais més emblemàtics de les ciutats de Girona (plaça Independència), Figueres (plaça de l’Ajuntament), Olot (plaça 1 d’Octubre) i Banyoles (plaça Major), unes estructures efímeres on es reprodueixen els 26 projectes seleccionats en la 27a edició dels guardons.
“L’aparador” de l’arquitectura gironina
Convocats per primera vegada l’any 1997, els Premis són la memòria viva de l’evolució de l’arquitectura en l’àmbit territorial de la demarcació. Durant un quart de segle, els professionals han presentat més de 2.000 obres, 700 de les quals han passat la fase de seleccionades, resultant premiades un total de 165.
Una constant en el decurs d’aquests Premis ha estat la voluntat què el jurat estigués format per arquitectes de reconegut prestigi de múltiples disciplines i àmbits geogràfics, i amb projecció internacional.
Els Premis són l’aparador de l’arquitectura gironina. L’espai on conèixer la bona arquitectura que s’està fent, els noms i cognoms dels arquitectes que la imaginen i construeixen, així com tots els que intervenen a cada obra: constructors, promotors i altres tècnics del sector.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Brecor, Bulthaup, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, EBRO, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, el producte oficial és el Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, ImmoMagazine, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.