Revista de Corresponsals: Honoraris professionals a Croàcia
Plataformes digitals de subhastes
Des del 2010 porto exercint la meva professió a Croàcia. En els darrers mesos no he deixat de rebre e-mails de diferents plataformes digitals convidant-me a pagar una subscripció per poder optar a oferir serveis d'arquitectura a clients potencials.
Fins aquí el tema sembla atractiu, com un nou canal per a la cerca de clients. Tot i això, té un gran inconvenient que arriba a posar de manifest una tendència omnipresent al país: L'únic criteri de selecció és el preu. Altres aspectes com la qualitat, la serietat o l'experiència, per no parlar de la capacitat intel·lectual i artística del professional, no es tenen en compte en cap moment.
Sumant que al mercat hi ha un gran nombre d'arquitectes, el resultat d'aquesta nova forma de contractació és la subhasta dels serveis d'arquitectura a preus que denigren la professió i posen en risc la professionalitat dels projectes.
Reglament de serveis estandarditzats de Croàcia
El 2013, la Cambra d'arquitectes de Croàcia va elaborar un reglament de serveis estandarditzats d'arquitectura basat en el sistema que ja feia servir la Cambra d'arquitectes d'Alemanya. Donant suport a aquest reglament, es va crear una aplicació web de lliure consulta, tant per als professionals com per als inversors, que permet calcular els honoraris utilitzant els paràmetres següents que determinaran el nombre d'hores de treball per a cada fase de projecte i per tant els honoraris aplicables:
- INVERSIÓ ESTIMADA DEL PROJECTE
- GRAU DE DIFICULTAT DEL PROJECTE
Hi ha 5 graus de dificultat depenent de la tipologia i programa de l'edifici en qüestió
- FASES DE PROJECTE:
1.- Definició d'objectius -programa (3%)
2.- Disseny preliminar (7%)
3.- Projecte d'idees (20%)
4.- Permís de localització (3%)
5.- Projecte principal (24%) Equivalent a un projecte bàsic que ha d'anar acompanyat dels projectes d'estructures, instal·lacions i altres projectes, que han d'anar signats pels tècnics respectius i que l'arquitecte adjunta al seu projecte amb el rol de projectista principal. Serveix com a base per sol·licitar la llicència d’obra.
6.- Sol·licitud de llicència d'obres (3%)
7.- Projecte executiu (32%). No és obligatori segons la legislació croata i encara que, per descomptat, és altament recomanable, molts inversors se salten aquesta fase o tendeixen a minimitzar-la, cosa que suposa un risc greu d'incoherències a la fase d'execució.
8.- Mesuraments (8%)
- PREU PER HORA
El col·legi d'arquitectes croat va realitzar un estudi per determinar el preu mitjà per hora per als serveis d'arquitectes sent de 21,7€/h com a preu mitjà de referència el 2013. Aquest import ha estat actualitzat a l'aplicació amb preus a partir de 30 €/h tal com apareix al programari d'ajuda per al càlcul d'honoraris avui dia.
La realitat del mercat
Els imports resultants de l’aplicació arriben a ser merament anecdòtics ja que la realitat del mercat és completament diferent. En la gran majoria de casos, depenent del tipus de client i de la tipologia d'edificació, cal fer una rebaixa del 40-50% respecte al càlcul obtingut per l'aplicació perquè l'oferta sigui presa en consideració, o més del 50% en cas d'intentar arribar a un contracte a través de les plataformes digitals esmentades anteriorment.
El valor dels serveis d'arquitectura està tan devaluat a nivell de país, que fins i tot en moltes licitacions públiques l'estimació dels honoraris per als arquitectes se situa molt per sota de la recomanació donada per la Cambra croata d'arquitectes.
És més, és habitual rebre una sol·licitud d'oferta a base de preu per m2 (igual que els gremis de la construcció) de la superfície neta que l'inversor pretén construir. Actualment aquests preus ronden els 15€ per m2 per a un projecte bàsic (projecte arquitectònic sense instal·lacions).
Per posar en context aquestes xifres cal tenir en compte que el salari net mitjà de Croàcia és d'uns 12.000€ segons l'institut nacional d'estadística. En el cas dels arquitectes se situa al voltant de 16.000€ (segons dades del consell Europeu d'arquitectes d'Europa), xifra notablement inferior a la mitjana europea de 36.740€ o dels països propers de l'EU com Eslovènia amb 30.000€, Itàlia amb 27.000€, Àustria 47.500€ o Alemanya amb 60.000€ o els 30.000€ d'Espanya. No és estrany que molts joves arquitectes croats, després de l'entrada de Croàcia a la UE (2013), hagin decidit emigrar a algun dels països esmentats anteriorment.
Perspectiva desoladora
Vistos els números i amb la sensació que l'arquitecte està considerat un mal necessari, només per complir el procediment d'obtenció del permís de construcció, ens trobem en un moment crucial per a la supervivència de la professió tal com la coneixem.
És imprescindible impulsar un canvi de mentalitat perquè els professionals puguin dedicar el temps necessari per projectar amb els nivells mínims de qualitat i garantir així la sostenibilitat econòmica de les empreses d'arquitectura, dels seus treballadors i/o col·laboradors.
Aquí hi ha unes reflexions sobre les possibles línies d'actuació:
- Convidar els col·legis i les càmeres d'arquitectes, gestors de plataformes digitals i funcionaris de les entitats de contractació a establir mecanismes per traslladar els preus recomanats al mercat real.
- En licitacions públiques establir criteris de baixes temeràries perquè ofertes inusualment baixes es poguessin descartar.
- Promoure la introducció de criteris addicionals a les valoracions de les ofertes perquè no estiguin basades únicament en el preu, evitant que el preu més baix sigui l'únic criteri. Una bona pràctica d’adjudicació basada en el preu podria ser que l’equip que estigui més proper al preu mitjà sigui el guanyador d’una licitació.
Javier Luri, arquitecte. Corresponsal del COAC a Zagreb, Croàcia. Octubre 2022
Revista de corresponsales: En Quebec, contratar a jóvenes arquitectos se ha convertido en una misión imposible
El volumen 33, núm. 1, de la revista Esquisses publicados por la Orden de los architectes du Québec (OAQ) en la primavera 2022, se hacía eco de una realidad de excepción que sufre actualmente el sector de la arquitectura en la provincia de Quebec, se trata de la escasez y dificultad de los estudios de arquitectura para encontrar jóvenes profesionales.
Algunos estudios afirman en los últimos meses no han recibido ninguna candidatura cuando han publicado anuncios de puestos vacantes por arquitectos. Este fenómeno raro se ha generalizado pendiente la pandemia y todavía hoy sigue siendo de actualidad. Se trata de una situación muy paradójica porque el sector de la construcción está en plena efervescencia ya que el gobierno invierte para reactivar la economía post-covid, pero el sector privado no seguirá el ritmo por falta de efectivos.
Un estudio de la Asociación de Arquitectos en Prácticas Privadas de Quebec (AAPPQ) publicado en 2022 encontró que se necesitarían 256 arquitectos y 404 arquitectos técnicos para responder las necesidades del sector privado.
Esta coyuntura provoca que los estudios de arquitectura se espabilen para ofrecer contratos y ambientes de trabajo más competitivos y sobre todo que inviertan para guardar el talento profesional que ya poseen, todo esto durante un periodo donde las tasas de rotación de personal son muy altas. Algunos estudios también han empezado a contratar a candidatos extranjeros, tan pronto como el papeleo, el tiempo y el dinero que estos trámites suponen no son demasiado estimulantes. Asimismo, cada vez más firmas deciden dotarse de una persona especializada en recursos humanos con el objetivo de encontrar más a los buenos candidatos rápidamente.
Lo más interesante es que esta presión ha forzado a los estudios a revisar sus salarios y sobre todo a ser más transparentes. Por ejemplo, algunos estudios se han dotado de escalas salariales conocidas de todos los empleados.
Otro factor que también complica la labor del sector privado es la competencia del sector público, que se encuentra con las mismas dificultades, aunque las remuneraciones son ligeramente más generosas. Desafortunadamente, numerosos son los proyectos públicos que se planifican o ejecutan con retraso por falta de ofertas de licitación.
Ahora queda por ver si la reapertura de las fronteras de Canadá después de la pandemia y la llegada de jóvenes profesionales ayudan a revertir esta situación o si, por el contrario, esta situación se enquistará durante un tiempo.
Vínculo artículo original Recrutement : panne sèche, volumen 33, núm 1. Primavera 2022
Marta Masferrer, arquitecta. Corresponsal del COAC en Montreal, Canadá. Septiembre 2022
Revista de corresponsals: Al Quebec, contractar joves arquitectes ha esdevingut una missió impossible
El volum 33, núm. 1, de la revista Esquisses publicada per l’Ordre des architectes du Québec (OAQ) a la primavera 2022, es feia ressò d’una realitat d’excepció que pateix actualment el sector de l’arquitectura a la província del Quebec, es tracta de l’escassetat i la dificultat dels estudis d’arquitectura per trobar joves professionals.
Alguns estudis afirmen que aquests últims mesos no han rebut cap candidatura quan han publicat anuncis de llocs vacants per arquitectes. Aquest fenomen rar s’ha generalitzat durant la pandèmia i encara avui continua essent d’actualitat. Es tracta d’una situació molt paradoxal perquè el sector de la construcció està en plena efervescència ja que el govern inverteix per reactivar l’economia post-covid, però el sector privat no aconsegueix seguir el ritme per manca d’efectius.
Un estudi de l’Association des architectes en pratique privé du Québec (AAPPQ) publicada el gener 2022 concloïa que caldrien 256 arquitectes i 404 arquitectes tècnics més per respondre a les necessitats del sector privat.
Aquesta conjuntura provoca que els estudis d’arquitectura s’espavilin per oferir contractes i ambients de treball més competitius i sobretot que inverteixin per guardar el talent professional que ja posseeixen, tot això durant un període on les taxes de rotació de personal són molt altes. Alguns estudis també han començat a contractar candidats estrangers, tot i que la paperassa, el temps i els diners que aquests tràmits suposen no són gaire engrescadors. Així mateix, cada cop més firmes decideixen dotar-se d’una persona especialitzada en recursos humans amb l’objectiu de trobar més ràpidament els bons candidats.
El més interessat de tot plegat és que aquesta pressió ha forçat als estudis a revisar els seus salaris i sobretot a ser més transparents. Per exemple, alguns estudis s’han dotat d’escales salarials conegudes de tots els empleats.
Un altre factor que també complica la tasca del sector privat és la competència del sector públic, el qual es troba amb les mateixes dificultats tot i que les remuneracions són lleugerament més generoses. Desafortunadament, nombrosos són els projectes públics que es planifiquen o s’executen amb retràs per manca d’ofertes de licitació.
Ara queda per veure si la reobertura de les fronteres de Canadà després de la pandèmia i l’arribada de joves professionals ajuden a revertir aquesta situació o si al contrari, aquesta situació s’enquistarà durant un temps.
Enllaç article original Recrutement : panne sèche, volum 33, núm 1. Primavera 2022
Marta Masferrer, arquitecta. Corresponsal del COAC a Montreal, Canadà. Setembre 2022
Revista de Corresponsales: De Odessa (Ucrania) a Higienópolis (São Paulo)
Hablar del inicio de la Arquitectura Moderna Brasileña, del "Modernismo Brasileiro", es hablar del Palacio Capanema (antiguo Ministerio de Educación y Saúde) de Río de Janeiro y del excepcional equipo de arquitectos que, liderados por el gran maestro Lucio Costa, le proyectó a finales de los años treinta. Un proyecto donde el propio Le Corbusier crea los primeros esbozos y donde el joven Oscar Niemeyer se encarga de los planos, difícilmente no se convierte en el edificio icónico a partir del cual la arquitectura moderna brasileña creció con la retahíla de obras internacionalmente conocidas, culminando treinta años después con la construcción de Brasilia.
Pero si hablamos del nacimiento de la Arquitectura Moderna Brasileña, de esa primera chispa ideológica donde todo empezó, cabe hablar de Gregorio Warchavchik, el arquitecto ucraniano que la introdujo por primera vez en Brasil y en la ciudad de São Paulo, entre los años 1925 y 1934.
Gregorio Warchavchik nació en 1896 en Odessa, actual Ucrania. En 1920 estudió arquitectura en la ciudad de Roma y trabajó con el arquitecto Piacentini hasta el año 1923 que se trasladó a São Paulo.
En 1925 publicó en el diario brasileño Correio da Manhã el artículo titulado "Acerca da architectura moderna" considerado el manifiesto de la arquitectura moderna en Brasil y que convirtió a Warchavchik en el pionero de esta nueva manera de pensar, de proyectar y de construir en Brasil.
En 1927 se casó con la paisajista brasileña Mina Klabin, se naturalizó brasileño y logró proyectar su primera casa en la Rúa Santa Cruz, en el barrio de Vila Mariana, mostrando la nueva arquitectura en la que él creía firmemente. Para obtener el permiso de obras tuvo que presentar un proyecto tal y como obligaba la normativa municipal y una vez finalizadas las obras alegó carencia de recursos para completarlas, dejando los volúmenes prismáticos blancos desnudos de toda ornamentación. Y es que en todas partes se hacen setas, cuando llueve, si recordamos el episodio de Sert con el Ayuntamiento en su primer edificio de la calle Muntaner.
En los años siguientes Warchavchik proyectó otras dos casas en la Rua Bahia y en la Rua Itápolis, en el barrio de la vanguardia arquitectónica paulistana, en Higienópolis.
Higienópolis es el barrio tradicionalmente innovador de São Paulo. Desde su creación en 1884 ya proponía residencias alternativas fuera del centro antiguo de la ciudad, en terrenos de grandes dimensiones, rodeados de calles anchas y con villas construidas de forma diferente al estilo colonial portugués de la época .
Visitar el oasis de Higienópolis es un placer bastante recomendable para huir del desierto de caos, eclecticismo y mediocridad urbana de São Paulo. Paseando por sus amplias aceras protegidas por grandes árboles tropicales, se observan los antiguos palacetes que conviven con edificios majestuosos que desprenden buena arquitectura. Eso sí, todos con su nombre en la fachada. Edificios como el Louveira de Vilanova Artigas con la plaza interna que le conecta con el entorno urbano, el Prudencia de Rino Levi, como una gran lámina rígida que flota sobre la membrana permeable de pilotes o el Lausana de Franz Hepp con la fachada compacta y a la vez ligera de persianas de librito con diferentes tonalidades, son ejemplos de la vanguardia constructiva paulistana de la primera mitad del siglo XX y del legado arquitectónico de Gregorio Warchavchik.
Tal era el interés de Warchavchik por presentar esta nueva modernidad a la sociedad paulistana que en la casa de la Rua Itápolis montó una exposición temporal con acabados interiores y mobiliario mostrando la nueva estética racional sin estilismos.
Paralelamente exploró el camino de la arquitectura popular proyectando un conjunto de casas en hilera en el barrio trabajador de Mooca.
En reconocimiento a su coraje innovador y a su labor divulgadora del modernismo europeo, Le Corbusier le nombró representante de Sudamérica en el Congreso Internacional de Arquitectura Moderna CIAM III celebrado en Bélgica en 1930.
Y entonces Lucio Costa le llamó. El joven maestro, defensor hasta entonces de la tradición neocolonial brasileña, vio en las ideas de su colega paulistano el camino a seguir en la renovación de la arquitectura brasileña y, en cuanto lo nombraron director de la Escuela Nacional de Belas Artes de Río de Janeiro, invitó a Warchavchik para aleccionar a los futuros arquitectos sobre las nuevas teorías de la arquitectura europea, entre los que se encontraba, por ejemplo, Affonso Reidy.
Lucio Costa y Gregori Warchavchic iniciaron una relación profesional fruto de la que se construyeron varios edificios modernistas en Río de Janeiro y en los que, afortunadamente para el futuro de la arquitectura, colaboró el joven estudiante Oscar Niemeyer.
Los conceptos de racionalidad, de pureza o de funcionalidad de la arquitectura moderna europea divulgados por Warchavchik fueron asimilados por el grupo de arquitectos brasileños de su entorno y transformados en el "Modernismo Brasileiro".
El clima, la vegetación y el entorno tropical junto con el uso inevitable de algunos elementos exteriores del neocolonialismo brasileño hicieron el resto en lo que finalmente se conocería como Arquitectura Moderna Brasileña.
El " Modernismo Brasileiro" logró el punto de madurez necesario donde los proyectos daban forma a los programas, de modo diferente de la relación causa efecto del funcionalismo moderno, estableciendo sus propias leyes como síntesis de programa, sitio y construcción. El MoMA de Nueva York dedicó una exposición en 1943.
Las comparaciones siempre son peligrosas y las simplistas aún lo son más, pero en concepto, lo que hizo Oscar Niemeyer con el racionalismo europeo o lo que hizo Burle Max con el paisajismo clásico francés no es muy distinto al que hizo Aleijadinho con arte rococó, o salvando las diferencias, Gilberto Gil con el blues o incluso Mané Garrincha con el fútbol inglés. Transformar mediante esa sacudida que sólo los brasileños saben hacer y que no llega a cambiar las reglas del juego, pero que acaba creando un estilo propio distinto al original.
En los momentos convulsos que vivimos actualmente con la invasión de Ucrania, me ha parecido oportuno este modesto homenaje a la figura clave y no muy conocida de Gregorio Warchavchik, el arquitecto de origen ucraniano que introdujo la Arquitectura Moderna en Brasil.
Julián Muñoz Courtier, arquitecto corresponsal del COAC en São Paulo, Brasil. Julio de 2022