Muere el arquitecto Josep Puig Torné
El pasado miércoles 3 de junio murió el arquitecto Josep Puig Torné a los 90 años. Lo recordaremos como referente destacado de la arquitectura moderna en Cataluña y muy especialmente en Tarragona.
Gracias a la donación de su archivo profesional a la Demarcación de Tarragona del COAC, su memoria y su obra nos serán aún más cercanas y valiosas.
Descansa en paz amigo Josep.
Josep Puig Torné
Sarral, Tarragona, 9/12/1929 - Barcelona, 3/6/2020
Nacido en Sarral (Tarragona) el año 1929, Puig Torné se tituló como arquitecto en la ETSAB en 1957, justo cuando comenzaba el fuerte crecimiento económico del período 'desarrollista' de los años sesenta. Después de una breve etapa como arquitecto municipal del Ayuntamiento de Barcelona, donde participó en la planificación del Polígono Suroeste del Besòs, en el año 1958 recibe el encargo de proyectar una urbanización en la Costa Brava. Así inició una destacada trayectoria profesional, marcada inicialmente por su colaboración con el arquitecto Antoni Bonet Castellana: la casa Van der Veeken (1961), los apartamentos Chipre (1960-62), los apartamentos Madrid (1961-62) , los apartamentos Cala Vinya (1961-62) en el Cap de Salou o el Complejo Turístico "Politur" de Platja d'Aro (1961-63), etcétera.
Su primer éxito conjunto fue la Casa Rubio de Salou, una obra iniciada en 1959 y construida entre 1960 y 1962, que conectó a los arquitectos con los promotores de los planes para La Manga del Mar Menor (Murcia). También proyectó con Bonet el edificio Renault de Tarragona (1964), el Canódromo Meridiana (premio FAD 1963) y el edificio Mediterráneo (1960-63) de Barcelona.
En 1964, Puig Torné abandonó el despacho de Antoni Bonet para asociarse con Josep M. Esquius Prat (Manresa, 1939) y, más tarde, con su hija Elisa Puig. De esta fecunda etapa profesional nos dejará una importante y heterogénea producción repartida a lo largo de todo el país: Barcelona, Madrid, Mallorca, Sallent, Montblanc, Súria, la Seo de Urgel, Organyà, Manresa, ... o la prolífica obra andorrana los años 70 y 80, donde destacan la sede del Gobierno de Andorra (1980-87) o la Fundación Clara Rabassa (1988).
Una característica relevante de su trabajo será la búsqueda de una síntesis entre arquitectura, arte y diseño. Buena muestra de ello es la sede barcelonesa del diario Tele / eXprés (1965-67), realizada con la colaboración del escultor Josep M. Subirachs; la iglesia del padre Claret de Sallent (1966) y la ermita dels Sants Metges de Sarral (1966-70) con el artista Josep Grau Garriga; o la primigenia Capilla del Convento de la Sagrada Familia de la Seu d'Urgell (1959-60) proyectada con Josep Miquel Serra de Dalmases y donde participaron artistas de la talla de Tomás Bel, José M. Blay, Gerald Henderson o Matías Palau Ferrer.
La obra de Josep Puig Torné, conservada desde el año 2014 en el Archivo Histórico de la Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (AHCOAC-T), pertenece ya a la mejor historia de la arquitectura catalana de la segunda mitad del siglo XX. Una arquitectura no excesivamente tecnificada, de proyectos elaborados con la máxima dignidad y pasión por el trabajo bien hecho.
No podríamos hacer algo mas?
La respuesta es SÍ!!! Podemos y debemos mejorar, sin perder nunca la visión de conjunto, pensar que la herencia que dejamos -nuestras obras-, debemos mejorarlas, respetando el entorno natural o construido. Debemos intentar desprendernos de tantas ligaduras, requerimientos, ordenanzas, presiones, angustias y nervios y buscar la obra equilibrada, sin egos, con humildad.
La arquitectura, la buena arquitectura, nunca debe ir atada, el acto de la creación arquitectónica necesita libertad, amor y ... buena voluntad por parte de todos!
Josep Puig Torné, 2003,
Dr. arquitecto
Premsa
Josep Puig Torné, el arquitecto artesano
Artículo publicado en el Diari de Tarragona el 22 de junio de 2020. Léelo
Mor l'arquitecte Josep Puig Torné
El passat dimecres 3 de juny va morir l'arquitecte Josep Puig Torné als 90 anys. El recordarem com a referent destacat de l’arquitectura moderna a Catalunya i molt especialment a Tarragona.
Gràcies a la donació del seu arxiu professional a la Demarcació de Tarragona del COAC, la seva memòria i la seva obra ens serà encara més propera i valuosa.
Descansa en pau, amic Josep.
Josep Puig Torné
Sarral, Tarragona, 9/12/1929 - Barcelona, 3/6/2020
Nascut a Sarral (Tarragona) l'any 1929, Puig Torné es va titular com arquitecte a l'ETSAB l'any 1957, just quan començava el fort creixement econòmic del període ‘desarrollista’ dels anys seixanta. Després d'una breu etapa com arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona, on va participà en la planificació del Polígon Sud-oest del Besòs, l'any 1958 rep l’encàrrec de projectar una urbanització a la Costa Brava. Així va iniciar una destacada trajectòria professional, marcada inicialment per la seva col·laboració amb l'arquitecte Antoni Bonet Castellana: la casa Van der Veeken (1961), els apartaments Xipre (1960-62), els apartaments Madrid (1961-62), els apartaments Cala Vinya (1961-62) al Cap de Salou o el Complex Turístic “Politur” de Platja d’Aro (1961-63), etcètera.
El seu primer èxit conjunt va ser la Casa Rubio de Salou, una obra iniciada al 1959 i construïda entre el 1960 i el 1962, que connectà als arquitectes amb els promotors dels plans per La Manga del Mar Menor (Múrcia). També projectà amb Bonet l'edifici Renault de Tarragona (1964), el Canòdrom Meridiana (premi FAD 1963) i l' edifici Mediterrani (1960-63) de Barcelona.
Al 1964, Puig Torné abandonà el despatx d'Antoni Bonet per associar-se amb Josep M. Esquius Prat (Manresa,1939) i, més tard, amb la seva filla Elisa Puig. D'aquesta fecunda etapa professional ens deixarà una important i heterogènia producció repartida al llarg de tot el país: Barcelona, Madrid, Mallorca, Sallent, Montblanc, Súria, la Seu d’Urgell, Organyà, Manresa, … o la prolífica obra andorrana dels anys 70 i 80, on destaquen la seu del Govern d'Andorra (1980-87) o la Fundació Clara Rabassa (1988).
Una característica rellevant del seu treball serà la recerca d'una síntesi entre arquitectura, art i disseny. Bona mostra d'això és la seu barcelonina del diari Tele/eXprés (1965-67), realitzada amb la col·laboració de l'escultor Josep M. Subirachs; l'església del pare Claret de Sallent (1966) i l'ermita dels Sants Metges de Sarral (1966-70) amb l'artista Josep Grau Garriga; o la primigènia Capella del Convent de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell (1959-60) projectada amb Josep Miquel Serra de Dalmases i on van participar artistes de la talla de Tomás Bel, José M. Blay, Gerald Henderson o Matías Palau Ferrer.
L'obra de Josep Puig Torné, conservada des de l'any 2014 a l'Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (AHCOAC-T), pertany ja a la millor història de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX. Una arquitectura no excessivament tecnificada, de projectes elaborats amb la màxima dignitat i passió per el treball ben fet.
No podríem fer-hi quelcom més?
"La resposta és SÍ! Podem i hem de millorar, sense perdre mai la visió de conjunt, pensar que l'herència que deixem –les nostres obres-, hem de millorar-les, respectant l'entorn natural o construït. Hem d'intentar desprendre'ns de tantes lligadures, requeriments, ordenances, pressions, angúnies i nervis i cercar l'obra equilibrada, sense egos, amb humilitat.
L'arquitectura, la bona arquitectura, mai ha d'anar fermada, l'acte de la creació arquitectònica necessita llibertat, amor i... bona voluntat per part de tothom!"
Josep Puig Torné, 2003
Dr. Arquitecte
Premsa
Josep Puig Torné, l'arquitecte artesà
Article publicat al Diari de Tarragona el 22 de juny de 2020. Llegeix-lo
Setmana d'Arquitectura 2020
Durant deu dies consecutius la Setmana es convertirà en l’epicentre d’un ampli ventall d’activitats relacionades amb el món de l’arquitectura i la ciutat, més enllà de les fronteres físiques, disciplinaries i territorials, per estimular la reflexió sobre l’entorn construït de les ciutats i el seu valor a través de la difusió de l’activitat arquitectònica, el coneixement, l’experiència i el debat.
Sens dubte, Barcelona té en la seva arquitectura un patrimoni d'indubtable valor. L'arquitectura és la base de l'espai físic en el qual es desenvolupa la vida dels barcelonins i barcelonines, i per això la Setmana d’Arquitectura vol servir per reforçar aquest vincle imprescindible entre arquitectura i ciutadania. Des del COAC es vol estimular la reflexió sobre l’entorn construït de les ciutats i el seu valor a través de la difusió de l’activitat arquitectònica, el coneixement, l’experiència i debat, amb una sèrie d’actes.
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme del número 268 al 271
| 2017 | 2018 | 2019 |
 |  |  |
| Número 268-269 | Número 270 | Número 271 |