L’any 2016 el ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció administrativa sobre usos del sòl i edificació: llicències urbanístiques i comunicacions prèvies.

El COAC va interposar recurs contenciós administratiu defensant que la interpretació i regulació que feia l’Ordenança alterava, contradeia i vulnerava la Llei d’Ordenació de l’Edificació. En concret, a l’article 2.2. de l’Ordenança municipal es pretenia precisar, a través de l’aplicació numèrica de percentatges, superfícies o volums, els conceptes de construccions d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica i el d’alteració de la configuració arquitectònica que la LOE utilitza per determinar quan és necessari projecte tècnic. A més a més, en determinades intervencions s’eliminava el requeriment necessari de projecte signat per tècnic competent.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens ha donat la raó i ha acordat la nul·litat dels articles 8.2 , 47.1 i 47.2 de l’Ordenança. La sentència suposa, d’una banda, el reconeixement de les atribucions professionals dels arquitectes i la protecció de les persones usuàries i consumidors dels serveis professionals i, de l’altra, la constatació que els ens municipals no poden extralimitar-se en les seves competències.

La sentència no és ferma, donat que l’Ajuntament encara pot recórrer, en el termini d’un mes, al Tribunal Suprem.

Consulta el text complet de la sentència del TSJC.