El Archivo Histórico participa en la exposición "De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla y los artistas, una mirada literaria"
En la exposición temporal que tiene lugar a la Fundación Josep Pla de Palafrugell entre el 9 de julio y el 30 de octubre de 2021 se puede encontrar una reproducción de una carta de Josep Pla dirigida al arquitecto Rafael Masó. En ella Josep Pla le dice, entre otras cosas, que, a pesar de que no se conozcan personalmente, lo felicita por su santo y le dice que ha sentido a hablar de él gracias a Joan Coromina. Esta carta forma parte de la correspondencia del Fondo Rafael Masó que custodia el Archivo Histórico del COAC, en Girona.
De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla y los artistas, una mirada literaria, que ha comisariado la historiadora del arte y doctora en humanidades Mariona Seguranyes, nos ayuda a entender de donde surge el gusto estético de Josep Pla, con la influencia de los artistas impresionistas y cubistas de la época. También confirma la relación que Josep Pla tuvo con artistas establecidos en la zona del Baix Empordà que marcaron su vida y obra, como Joan Baptista Coromina i Francesc Gimeno; y con los artistas que conoció a París como Enric Casanovas, Domènec Carles, Lluís Mercadé, Joaquim Sunyer o Pere *Ynglada.
La correspondencia de Rafael Masó
Entre la documentación que forma parte del Fondo Rafael Masó, que custodia el Archivo Histórico del COAC de Girona, encontramos 626 cartas que recibió el arquitecto escritas por su propia familia y, también, por personalidades del mundo del arte y de la política de la época como, por ejemplo, Josep Puig Cadafalch, Joaquim Ruyra, Josep Llimona, Mela Mutter, Joaquim Folch Torres, entre otros.
L’Arxiu Històric participa en l’exposició "De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària"
A l’exposició temporal que té lloc a la Fundació Josep Pla de Palafrugell entre el 9 de juliol i el 30 d’octubre de 2021 s’hi pot trobar una reproducció d’una carta de Josep Pla dirigida a l’arquitecte Rafael Masó. En ella Josep Pla li diu, entre altres coses, que, malgrat que no es coneguin personalment, el felicita pel seu sant i li diu que n’ha sentit a parlar d’ell gràcies a en Joan Coromina. Aquesta carta forma part de la correspondència del Fons Rafael Masó que custodia l’Arxiu Històric del COAC, a Girona.
De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària, que ha estat comissariada per la historiadora de l’art i doctora en humanitats Mariona Seguranyes, ens ajuda a entendre d’on sorgeix el gust estètic de Josep Pla, amb la influència dels artistes impressionistes i cubistes de l’època. També confirma la relació que Josep Pla va tenir amb artistes establerts a la zona del Baix Empordà que van marcar la seva vida i obra, com Joan Baptista Coromina i Francesc Gimeno; i amb els artistes que va conèixer a París com Enric Casanovas, Domènec Carles, Lluís Mercadé, Joaquim Sunyer o Pere Ynglada.
La correspondència de Rafael Masó
Entre la documentació que forma part del Fons Rafael Masó, que custodia l’Arxiu Històric del COAC de Girona, trobem 626 cartes que va rebre l’arquitecte escrites per la seva pròpia família i, també, per personalitats del món de l’art i de la política de l’època com, per exemple, Josep Puig i Cadafalch, Joaquim Ruyra, Josep Llimona, Mela Mutter, Joaquim Folch i Torres, entre altres.
Los datos de la edificación en las comarcas de Girona vuelven a valores de 2019 y muestran una tímida recuperación
La Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña presenta la actividad de construcción y rehabilitación de la provincia de Girona del primer semestre de 2021. El estudio se ha hecho a partir del visado de los proyectos de ejecución de obra, obligatorios para poder empezar obras de nueva planta y de gran rehabilitación. Las conclusiones de este análisis proporcionan los datos más fiables del futuro inmediato del territorio en cuanto a construcción se refiere.
Superficie visada
Analizando con detalle los visados de la provincia de Girona, la superficie total visada durante el primer semestre de 2021 es de 293.102 m², un 16,2% más que el primer semestre del 2020 (252.302 m²), y muy similar a los m² del primer semestre de 2019 (301.075 m²).
Respecto al 2020, por comarcas, las que han crecido más porcentualmente son la Cerdaña (con un 92,5%) y el Pla de l'Estany (65,6%). Por otro lado, la Selva decrece un 28,5%, siendo la única comarca que no tiene crecimiento.
Tipología de edificación: obra nueva y gran rehabilitación
En cuanto a la tipología de edificación, la superficie en obra nueva es de 206.438 m², un 48,6% más que el 2020, y casi un 12% más que el 2019. En cuanto a la rehabilitación, las cifras muestran que continúa a la baja con 75.304 m², un 28,4% menos que el mismo semestre del año pasado, y un 30,4% menos que el 2019.
Por comarcas, la Garrotxa y el Pla de l'Estany son las que más crecen, con el 9,31% y el 20,2%, respectivamente. Hay que tener en cuenta que estos datos de rehabilitación contemplan solo los proyectos de rehabilitación y gran rehabilitación visados por el COAC.
Uso: vivienda y no vivienda
Con relación a los usos, la no vivienda sigue sufriendo una desaceleración, en menor grado, que ya detectábamos en 2019, siendo únicamente los usos sanitario y de oficinas los que tienen un aumento. En m², durante el primer semestre de 2021 se han visado 49.664 m², un 31,8% menos que el 2020; si lo comparamos con el 2019, es un 47% menos.
Por comarcas, el Alt Empordà (158%) y el Pla de l'Estany (279%) son las que tienen un valor porcentual más alto. Por tipologías, destaca el uso comercial en el Alt Empordà con más de 8.000 m², y el industrial en la Selva con más de 10.000 m².
En cuanto a la la superficie visada en vivienda, ha aumentado el 35,5%, con un total de 232.077 m²; una tendencia al alza desde el 2018. Esta superficie corresponde a 833 viviendas, un 23,4% más que en 2020 y ligeramente superior a la del 2019. Si estas cifras las extrapolamos a edificaciones, durante el primer semestre de 2021 se han visado 27 edificios plurifamiliares, que haciendo la comparación con el 2020, supone un aumento de 9 edificaciones. De estos 27, destacamos dos proyectos correspondientes a dos bloques de viviendas de más de 8.000 m², con 52 y 56 viviendas respectivamente.
Por comarcas, las que han visado más viviendas son el Gironès con 336, y el Baix Empordà con 159 viviendas. Por el contrario, el Pla de l'Estany con 39 viviendas, y la Garrotxa con 56, son las que destinan menos m² a uso residencial en el conjunto de las comarcas gerundenses.
Expedientes visados
El número de expedientes entrados en las Comarcas de Girona durante este primer semestre ha estado de 952, cifra que supone un 10% más respecto al mismo periodo del año pasado (870 expedientes), y un 11% menos respeto el primer semestre de 2019 (1061).
Las licencias municipales, el punto de mira
El pasado mes de mayo el COAC realizó la segunda edición de la encuesta sobre licencias municipales en Cataluña. Los arquitectos colegiados estaban convocados de nuevo a contestar sobre su experiencia en el tiempo de respuesta y la atención recibida por parte de la administración local sobre la tramitación de licencias, paso previo imprescindible para visar los proyectos ejecutivos y empezar a construir.
El periodo analizado ha sido lo de los últimos dos años, y se han recogido datos de 467 municipios de todo Cataluña. Los resultados indican un empeoramiento de la situación. Entre todos los municipios analizados el tiempo de espera entre la presentación de la licencia y su concesión oscila alrededor de los 7,4 meses de media, mientras que en 2019 era de 5,6 meses en el conjunto de Cataluña. En cuanto a la provincia de Girona, el tiempo actual de espera es de 5,6 meses de media, un 1,4 más que hace dos años.
LES DADES DE L’EDIFICACIÓ A LES COMARQUES DE GIRONA TORNEN A VALORS DEL 2019 I MOSTREN UNA TÍMIDA RECUPERACIÓ
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona referent al primer semestre de l’any 2021. L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Superfície visada
Analitzant amb detall els visats de la província de Girona, la superfície total visada durant el primer semestre de 2021 és de 293.102 m2, un 16,2% més que el primer semestre del 2020 (252.302 m2), i molt similar als m2 del primer semestre de 2019 (301.075 m2).
Respecte al 2020, per comarques, les que han crescut més percentualment són la Cerdanya (amb un 92,5%) i el Pla de l’Estany (65,6%). D’altra banda, la Selva decreix un 28,5%, essent l’única comarca que no té creixement.
Tipologia d’edificació: obra nova i Gran rehabilitació
Pel que fa a la tipologia d’edificació, la superfície en obra nova és de 206.438 m2, un 48,6% més que el 2020, i quasi un 12% més que el 2019.
Pel que fa a la rehabilitació, les xifres mostren que continua a la baixa amb 75.304 m2, un 28,4% menys que el mateix semestre de l’any passat, i un 30,4% menys que el 2019. Per comarques, la Garrotxa i el Pla de l’Estany són les que més creixen, amb el 9,31% i el 20,2%, respectivament. Cal tenir en compte que aquestes dades de rehabilitació contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC.
Usos: habitatge i no habitatge
Amb relació als usos, el no habitatge segueix patint una desacceleració que ja detectàvem l’any 2019, tot i que en menor grau, essent únicament els usos sanitari i d’oficines els que tenen un augment. En m2, durant el primer semestre de 2021 s’han visat 49.664 m2, un 31,8% menys que el 2020; si ho comparem amb el 2019, és un 47% menys.
Per comarques, l’Alt Empordà (158%) i el Pla de l’Estany (279%) són les que tenen un valor percentual més alt. Per tipologies, destaca l’ús comercial a l’Alt Empordà amb més de 8.000 m2, i l’industrial a la Selva amb més de 10.000 m2.
Sobre la superfície visada en habitatge, aquesta ha augmentat el 35,5%, amb un total de 232.077 m2; una tendència a l’alça des del 2018. Aquesta superfície correspon a 833 habitatges, un 23,4% més que l’any 2020 i lleugerament superior a la del 2019. Si aquestes xifres les extrapolem a edificacions, durant el primer semestre de 2021 s’han visat 27 edificis plurifamiliars, que fent la comparació amb el 2020, suposa un augment de 9 edificacions. D’aquests 27, cal destacar dos projectes corresponents a dos blocs d’habitatges de més de 8.000 m2, amb 52 i 56 habitatges respectivament.
Per comarques, les que han visat més habitatges són el Gironès amb 336, i el Baix Empordà amb 159 habitatges. Per contra, el Pla de l’Estany amb 39 habitatges, i la Garrotxa amb 56, són les que destinen menys m2 a ús residencial en el conjunt de les comarques gironines.
Expedients visats
El nombre d’expedients entrats a les Comarques de Girona durant aquest primer semestre ha estat de 952, xifra que suposa un 10% més respecte al mateix període de l’any passat (870 expedients), i un 11% menys respecte el primer semestre de 2019 (1061).
Les llicències municipals, el punt de mira
El passat mes de maig el COAC va realitzar la segona edició de l’enquesta sobre llicències municipals a Catalunya. Els arquitectes col·legiats estaven convocats de nou a contestar sobre la seva experiència en el temps de resposta i l’atenció rebuda per part de l’administració local sobre la tramitació de llicències, pas previ imprescindible per visar els projectes executius i començar a construir.
El període analitzat ha estat el dels darrers dos anys, i s'han recollit dades de 467 municipis de tot Catalunya.
Els resultats indiquen un empitjorament de la situació. Entre tots els municipis analitzats el temps d’espera entre la presentació de la llicència i la seva concessió oscil·la al voltant dels 7,4 mesos de mitjana, mentre que l’any 2019 era de 5,6 mesos en el conjunt de Catalunya. Pel que fa a la província de Girona, el temps actual d’espera és de 5,6 mesos de mitjana, un 1,4 més que fa dos anys.