Exposició "Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026", a Olot
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Del 5 de novembre de 2026 al 10 de gener de 2027, la Delegació Garrotxa-Ripollès acull l'exposició de les obres guardonades i seleccionades dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026 – 28a edició.
En aquesta mostra, s’hi poden veure les obres guardonades, que engloben mencions, premis i premi de l’opinió, juntament amb l’acta del jurat. El muntatge expositiu el configuren 5 panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Japan 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
En aquesta mostra, s’hi poden veure les obres guardonades, que engloben mencions, premis i premi de l’opinió, juntament amb l’acta del jurat. El muntatge expositiu el configuren 5 panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Japan 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Exposició "Mirades Aire. Contraforma de Maria Diví i Joan Diví"
Imatge:
© Maria Diví i Joan Diví
L'exposició ‘Mirades Aire. Contraforma de Maria Diví i Joan Diví, continua la seva itinerància per les seus de la Demarcació de Girona. Així, del 21 d'octubre de 2026 al 10 de3 gener de 2027 es podrà veure a la sala d'exposicions del COAC Alt Empordà. La mostra - la tercera del cicle Mirades que promou la Demarcació de Girona del COAC-, vol ser un exercici de mirada cap a l’invisible, una invitació a reconèixer la bellesa del que no es deixa atrapar. Perquè la vida, com l’aire, només es fa visible quan es mou, quan ens transforma i deixa una empremta fugaç en el temps.
L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Sense aire no hi ha veu, no hi ha respir, no hi ha vida.
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Sense aire no hi ha veu, no hi ha respir, no hi ha vida.
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i curiosa, jugant amb la llum, les formes i amb una curiositat constant per explorar noves maneres de plasmar la vida.
Des de petits, tots dos comparteixen la passió per l’art, el dibuix i la fotografia. Van començar amb una càmera de carret que els va regalar el seu pare i avui continuen explorant la imatge com una manera d’entendre i connectar amb el món.
Fumarola de Lluèrnia. Conferència "Lluèrnia, un somni", amb Pep Fargas
Imatge:
© Jordi Buch
En el marc de Lluèrnia, el Festival del Foc i de la Llum, el COAC Garrotxa-Ripollès acull el dijous 5 de novembre, a les 19.30 h, la conferència “Lluèrnia, un somni”, a càrrec del gestor cultural Pep Fargas Valero, impulsor de la primera edició del festival l'any 2012.
La ponència proposa un recorregut per la trajectòria de Lluèrnia, un projecte que va més enllà d'un festival de foc i de llum i que, al llarg dels anys, ha esdevingut un espai d'experimentació arquitectònica, expressió artística i reflexió sobre el paisatge urbà.
A través de la seva experiència, Pep Fargas explorarà les múltiples dimensions del festival; des de la transformació del paisatge quotidià mitjançant instal·lacions efímeres fins a la reivindicació de carrers i barris, passant per la participació ciutadana, la pedagogia i la cultura. Una oportunitat per descobrir com Lluèrnia ha contribuït a generar noves mirades sobre la ciutat i els seus espais.
Entrada lliure
Pep Fargas Valero (1954, Barcelona)
Gestor cultural amb una àmplia trajectòria en el món de la cultura, el teatre i la gestió d'activitats artístiques. L'any 2012 va dissenyar la primera edició de Lluèrnia i va continuar vinculat a la seva organització durant deu anys.
La ponència proposa un recorregut per la trajectòria de Lluèrnia, un projecte que va més enllà d'un festival de foc i de llum i que, al llarg dels anys, ha esdevingut un espai d'experimentació arquitectònica, expressió artística i reflexió sobre el paisatge urbà.
A través de la seva experiència, Pep Fargas explorarà les múltiples dimensions del festival; des de la transformació del paisatge quotidià mitjançant instal·lacions efímeres fins a la reivindicació de carrers i barris, passant per la participació ciutadana, la pedagogia i la cultura. Una oportunitat per descobrir com Lluèrnia ha contribuït a generar noves mirades sobre la ciutat i els seus espais.
Entrada lliure
Pep Fargas Valero (1954, Barcelona)
Gestor cultural amb una àmplia trajectòria en el món de la cultura, el teatre i la gestió d'activitats artístiques. L'any 2012 va dissenyar la primera edició de Lluèrnia i va continuar vinculat a la seva organització durant deu anys.
Ha desenvolupat la seva activitat com a actor i director de teatre, i és autor dels textos dels còmics de divulgació històrica El Gamarús. En l'àmbit de la gestió cultural, ha estat regidor de Cultura d'Olot i gerent de la Xarxa Transversal d'Activitats Culturals.
També ha participat en diverses iniciatives i entitats culturals de la ciutat, com el Fòrum de Teatre, l'Artista del Mes, la Factoria de les Arts, Binari i Pim, Pam, Pum, Foc!, entre d'altres. L'any 2018 va rebre les Ales a la Cultura.
Presentació del llibre "Aprendre de l'arquitectura tradicional. Cap de Creus"
Imatge:
© Associació Greta
L'Associació GRETA amb la col·laboració del COAC Girona han programat pel dimecres 04 de novembre de 2026, a les 18 hores, la presentació del segon volum de la col·lecció dedicada al patrimoni tradicional, centrat aquesta vegada en un dels escenaris més salvatges i fascinants de Catalunya: el Cap de Creus. Després de l’èxit de l’estudi sobre les Gavarres, l'arquitecta Olga Muñoz i la geòloga Marta Puiguriguer s'endinsen en un territori on "les muntanyes també són construïdes".
El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.
El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.
L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.
El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.
La presentació acabarà amb un pica pica gentilesa de productors locals: Artesans dels Avalls, Formatges Mas Mercé, Escabetxart, Fleca Maia, Can Bech i Espelt.
Durant l'acte es podrà adquirir la publicació.
INSCRIPCIONS
Places limitades. Cal fer inscripció.
Inscriu-t'hi
El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.
El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.
L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.
El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.
La presentació acabarà amb un pica pica gentilesa de productors locals: Artesans dels Avalls, Formatges Mas Mercé, Escabetxart, Fleca Maia, Can Bech i Espelt.
Durant l'acte es podrà adquirir la publicació.
INSCRIPCIONS
Places limitades. Cal fer inscripció.
Inscriu-t'hi