Save the Date - Fiesta Patronal de Comarcas Centrales
Imatge:
© Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)
Desde la Demarcación de las Comarcas Centrales del Colegio de Arquitectos de Cataluña estamos organizando la Fiesta Patronal de este año para el día 6 de octubre!
Será una velada en un entorno muy especial que podremos conocer a través de una visita guiada.
Como en las últimas ediciones, en el transcurso del evento se homenajeará al conjunto de arquitectos que cumplen 25 años de su colegiación y daremos la bienvenida a los nuevos y nuevas arquitectos de la Demarcación.
Próximamente os informaremos de la programación prevista para el acto.
Os invitamos a todas las personas colegiadas de la Demarcación a reservaros la tarde/noche del viernes 6 de octubre para celebrar la Fiesta Patronal. Entre todos y todas formáis parte del COAC y es por ello que queremos compartir esta fiesta con vosotros!
Será una velada en un entorno muy especial que podremos conocer a través de una visita guiada.
Como en las últimas ediciones, en el transcurso del evento se homenajeará al conjunto de arquitectos que cumplen 25 años de su colegiación y daremos la bienvenida a los nuevos y nuevas arquitectos de la Demarcación.
Próximamente os informaremos de la programación prevista para el acto.
Os invitamos a todas las personas colegiadas de la Demarcación a reservaros la tarde/noche del viernes 6 de octubre para celebrar la Fiesta Patronal. Entre todos y todas formáis parte del COAC y es por ello que queremos compartir esta fiesta con vosotros!
Gaudí, Verdaguer y un jardín invisible...
Imatge:
Esteve Agulló Galilea, dissenyador industrial
La sede de Vic del COAC acogerá la conferencia "Gaudí, Verdaguer y un jardín invisible..." de David Agulló, doctor arquitecto.
La tesis doctoral sobre el jardín modernista del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat pone de manifesto que éste fue un espacio de experimantación arquitectónica donde se anticipan obras como la Casa Milà, la cripta de la Colonia Güell, la Sagrada Familia y el Park Güell. Repleta de simbología vinculada al texto del Apocalipsis de San Juan y dedicada a la Virgen de Lourdes, esta obra sintonizaría también con el universo mental y espiritual de Antoni Gaudí. El pensamiento de Jacint Verdaguer, vinculado personalmente e ideológicamente a Gaudí, se hace presente también en este enigmático jardín.
David Agulló Galilea, doctor arquitecto por la ETSAB. Autor de la tesis doctoral "Gaudí y los jardines del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat", calificada con Cum Laude. Trabajos en el campo de la rehabilitación, vivienda y museografía, colaborando en la empresa Quod y Enginyeria Cultural en los siguientes proyectos: Museo de Historia de Cataluña, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña y Centro de Interpretación de Al-Andalus, en San Fernando. Actualmente realiza proyectos diversos; entre otros, exposición sobre Gaudí en el MNACTEC y rehabilitación del conjunto modernista del antiguo psiquiátrico de Sant Boi de Llobregat.
La tesis doctoral sobre el jardín modernista del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat pone de manifesto que éste fue un espacio de experimantación arquitectónica donde se anticipan obras como la Casa Milà, la cripta de la Colonia Güell, la Sagrada Familia y el Park Güell. Repleta de simbología vinculada al texto del Apocalipsis de San Juan y dedicada a la Virgen de Lourdes, esta obra sintonizaría también con el universo mental y espiritual de Antoni Gaudí. El pensamiento de Jacint Verdaguer, vinculado personalmente e ideológicamente a Gaudí, se hace presente también en este enigmático jardín.
David Agulló Galilea, doctor arquitecto por la ETSAB. Autor de la tesis doctoral "Gaudí y los jardines del antiguo manicomio de Sant Boi de Llobregat", calificada con Cum Laude. Trabajos en el campo de la rehabilitación, vivienda y museografía, colaborando en la empresa Quod y Enginyeria Cultural en los siguientes proyectos: Museo de Historia de Cataluña, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña y Centro de Interpretación de Al-Andalus, en San Fernando. Actualmente realiza proyectos diversos; entre otros, exposición sobre Gaudí en el MNACTEC y rehabilitación del conjunto modernista del antiguo psiquiátrico de Sant Boi de Llobregat.
Gaudí, Verdaguer i un jardí invisible...
Imatge:
Esteve Agulló Galilea, dissenyador industrial
La sala d'actes de la seu de Vic acollirà la conferència "Gaudí, Verdaguer i un jardí invisible..." de David Agulló, doctor arquitecte.
La tesi doctoral sobre el jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat fa palès que aquest va ser un espai d'experimentació arquitectònica on s'anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell. Repleta de simbologia vinculada al text de l'Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria també amb l'univers mental i espiritual d'Antoni Gaudí. El pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present també en aquest enigmàtic jardí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l'ETSAB. Autor de la tesi doctoral "Gaudí i els jardins de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat", qualificada amb Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge i museografia, col·laborant per l'empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d'Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña i Centro de Interpretación de Al-Andalus, a San Fernando. Actualment realitza projectes diversos; entre d'altres, exposició sobre Gaudí al MNACTEC i rehabilitació del conjunt modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
La tesi doctoral sobre el jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat fa palès que aquest va ser un espai d'experimentació arquitectònica on s'anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell. Repleta de simbologia vinculada al text de l'Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria també amb l'univers mental i espiritual d'Antoni Gaudí. El pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present també en aquest enigmàtic jardí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l'ETSAB. Autor de la tesi doctoral "Gaudí i els jardins de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat", qualificada amb Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge i museografia, col·laborant per l'empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d'Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña i Centro de Interpretación de Al-Andalus, a San Fernando. Actualment realitza projectes diversos; entre d'altres, exposició sobre Gaudí al MNACTEC i rehabilitació del conjunt modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
La construcció a Comarques Centrals manté nivells superiors a la prepandèmia i aposta per la rehabilitació
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació a Catalunya referent al primer semestre de 2023.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El primer semestre del 2023 s’han visat un total de 140.829 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 4% menys que el mateix període de 2022.
Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals, tot i ser inferior a la de fa un any, s’equipara a la del primer semestre de 2021 i és un 24% superior a la del primer semestre de 2020.
El creixement negatiu d’aquest 2023 es tradueix en una davallada pel que fa al nombre d’expedients, que baixen un 7% i se situen en 458. En el segon trimestre s’ha detectat un augment tan en expedients així com en superfície dels expedients entrats. S’espera a final d’any per fer una valoració completa d’aquest 2023.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de m2 visats són Manresa, un 17% del total de la superfície visada a la Demarcació, Vic (9,5%), Sant Fruitós del Bages (8%) i Vilanova del Camí (8%).
La rehabilitació experimenta un lleuger creixement de l’1,4% respecte al primer semestre del 2022, i actualment ja representa un terç de la superfície total visada a la Demarcació.
Per comarques, l’augment de la rehabilitació ve motivat pel creixement al Moianès (57%) i Osona (15%). D’altra banda, el Bages, Berguedà i Anoia han baixat un 20%, 11% i 3% respectivament en superfície de rehabilitació.
Si fem l’anàlisi per municipis, veiem queles capitals de comarca –exceptuant Berga a on el visat és més repartit en el territori– són les que presenten més m2 de rehabilitació visats: Vic (un 18% del total de rehabilitació visada a la Demarcació), Manresa (11% del total), Igualada (6% del total) i Moià (4% del total).
Cal remarcar, però, que dels 54 expedients tramitats pel COAC el 2023 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients i en concentra 20, seguida de Barcelona, que n’ha tramitat 19.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
Pel que fa a l’obra nova, que havia tingut un creixement positiu des del segon semestre de 2020, ha patit una davallada del 4% respecte el primer semestre del 2022. Això no obstant, si es compara amb semestres anteriors, el creixement és positiu (2% més que el primer semestre del 2021 i 24% superior en relació amb el primer semestre del 2020).
Al Bages, l’obra nova ha augmentat un 65% respecte el primer semestre del 2022 . Aquest creixement es concentra principalment a Manresa, que concentra un 48% del total de la superfície visada en obra nova a la comarca, i Sant Fruitós de Bages, un 24%.
A Osona, Moianès i Anoia es veu un repunt més important en la rehabilitació que en l’obra nova.
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,8% del total d’obra nova visada (1.574.175 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 420 habitatges de nova creació, un 14,5% menys que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 5,6% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (7.433).
L’única comarca amb creixement pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és el Bages. Amb 148 habitatges nous visats, presenta un augment del 37% en relació al primer semestre de l’any passat.
En relació amb el no habitatge, la superfície creix un 55% si comparem amb el primer semestre de 2022, amb un total de 40.170 m2 visats.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El primer semestre del 2023 s’han visat un total de 140.829 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 4% menys que el mateix període de 2022.
Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals, tot i ser inferior a la de fa un any, s’equipara a la del primer semestre de 2021 i és un 24% superior a la del primer semestre de 2020.
El creixement negatiu d’aquest 2023 es tradueix en una davallada pel que fa al nombre d’expedients, que baixen un 7% i se situen en 458. En el segon trimestre s’ha detectat un augment tan en expedients així com en superfície dels expedients entrats. S’espera a final d’any per fer una valoració completa d’aquest 2023.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de m2 visats són Manresa, un 17% del total de la superfície visada a la Demarcació, Vic (9,5%), Sant Fruitós del Bages (8%) i Vilanova del Camí (8%).
La rehabilitació experimenta un lleuger creixement de l’1,4% respecte al primer semestre del 2022, i actualment ja representa un terç de la superfície total visada a la Demarcació.
Per comarques, l’augment de la rehabilitació ve motivat pel creixement al Moianès (57%) i Osona (15%). D’altra banda, el Bages, Berguedà i Anoia han baixat un 20%, 11% i 3% respectivament en superfície de rehabilitació.
Si fem l’anàlisi per municipis, veiem queles capitals de comarca –exceptuant Berga a on el visat és més repartit en el territori– són les que presenten més m2 de rehabilitació visats: Vic (un 18% del total de rehabilitació visada a la Demarcació), Manresa (11% del total), Igualada (6% del total) i Moià (4% del total).
Cal remarcar, però, que dels 54 expedients tramitats pel COAC el 2023 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients i en concentra 20, seguida de Barcelona, que n’ha tramitat 19.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
Pel que fa a l’obra nova, que havia tingut un creixement positiu des del segon semestre de 2020, ha patit una davallada del 4% respecte el primer semestre del 2022. Això no obstant, si es compara amb semestres anteriors, el creixement és positiu (2% més que el primer semestre del 2021 i 24% superior en relació amb el primer semestre del 2020).
Al Bages, l’obra nova ha augmentat un 65% respecte el primer semestre del 2022 . Aquest creixement es concentra principalment a Manresa, que concentra un 48% del total de la superfície visada en obra nova a la comarca, i Sant Fruitós de Bages, un 24%.
A Osona, Moianès i Anoia es veu un repunt més important en la rehabilitació que en l’obra nova.
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,8% del total d’obra nova visada (1.574.175 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 420 habitatges de nova creació, un 14,5% menys que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 5,6% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (7.433).
L’única comarca amb creixement pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és el Bages. Amb 148 habitatges nous visats, presenta un augment del 37% en relació al primer semestre de l’any passat.
En relació amb el no habitatge, la superfície creix un 55% si comparem amb el primer semestre de 2022, amb un total de 40.170 m2 visats.
28/07/2023