La crisi de la COVID-19 agreuja la desacceleració del sector
La situació d’excepcionalitat dels darrers 4 mesos fa però que encara sigui aviat per treure conclusions definitives, pendents de confirmar si es consolida la recuperació detectada en els darrers dos mesos o bé si haurà estat un simple efecte rebot de la sobtada aturada de l’abril.
Al gener el COAC ja advertia de la desacceleració que començava a patir el sector, marcat per un model tradicional protagonitzat pels projectes residencials d’obra nova i una activitat de rehabilitació testimonial en constant línia plana. En aquests moments és evident la necessitat de pensar en com revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui també protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i la resposta al cavi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible.
El COAC ha analitzat el dimecres 8 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya del primer semestre de l’any 2020 a partir del visat dels projectes d’execució d’obra.
ANÀLISI GENERAL: PRINCIPALS FETS I DADES
1.- Es constata la desacceleració. S'han visat 2.044.924 m2 (-14%). Per segon semestre consecutiu, el nombre de m2 visats ha baixat i se situa en valors similars als del 2017. A principis d’any, abans de l’estat d’alarma, ja es detectava una davallada.
Segons el darrer informe Euroconstruct amb l’impacte de la COVID Espanya tindrà una caiguda en la producció del sector de la construcció del 15%, augurant que l’any vinent el creixement serà del 6% per un efecte rebot de l’activitat que no s’haurà pogut fer el 2020, mentre que per al 2022 es preveu un creixement del 2%, un 7,6% per sota d’on estava el 2019.
2.- La desacceleració és homogènia a tot el territori. Els valors més pronunciats són a Tarragona (-45%) i Ebre (-42,5%), principalment perquè el primer semestre del 2019 van tenir un creixement poc habitual. A la Demarcació de Barcelona, la superfície visada és d’1.383.411 m2, gairebé un 10% menys que el mateix període de l’any anterior, però la ciutat de Barcelona presenta un comportament ben diferent: puja un 23%.
3.- La inversió continua sent per a l’obra nova, la rehabilitació segueix caient. Donat que l’obra nova continua representant més del 70% de la superfície total visada, la desacceleració l’ha afectat més que a la rehabilitació. Així, mentre que els m2 visats de rehabilitació han baixat prop d’un 8%, l’obra nova baixa gairebé el 16% i arrossega una tendència decebedora de decreixement preocupant.
4.- L’habitatge, principal ús de l’obra nova que es projecta a Catalunya, continua en davallada. S’han visat 6.630 habitatges (-16,6%). Després de constatar-se una tendència de creixement pràcticament sostinguda des dels inicis de la recuperació, aquest és el segon semestre seguit amb creixement negatiu.
5.- Els efectes més bruscs de l’estat d’alarma es van notar a l’abril, amb una lleugera recuperació al maig i juny. L’aturada de les obres a causa de l’estat d’alarma s’ha evidenciat a l'abril, amb una caiguda important tant de superfície com de projectes visats. Al maig s’inicia una tímida recuperació, però caldrà veure el comportament dels propers mesos.
PROJECTES D’OBRA NOVA I DE GRAN REHABILITACIÓ
La rehabilitació cau gairebé un 8% i continua amb xifres molt testimonials. Actualment suposa un 26% de la superfície total visada a Catalunya, la majoria destinada a usos no residencials.
Pràcticament totes les demarcacions (excepte Lleida i Comarques Centrals) baixen entre el 8 i el 12%, destacant Tarragona, que cau un 27%. A Barcelona ciutat, la rehabilitació ha augmentat un 64% (el mateix període de l’any anterior va ser molt dolent), però parlem de xifres molt minses (només s’han visat 100.934 m2 de rehabilitació). A la resta de la Demarcació de Barcelona les xifres són molt decebedores: 196.794 m2 visats (-26%).
Es continua fent palesa, d'una banda, la manca de cultura rehabilitadora i, de l'altra, una aposta decidida de l’Administració per dur a terme polítiques de renovació urbana i rehabilitació com a resposta a l’emergència climàtica.
La superfície visada d’obra nova ha caigut un 16%. A gairebé totes les demarcacions hi ha creixements negatius, destacant Tarragona o l’Ebre, motivades perquè en el primer semestre del 2019 van visar projectes grans que van fer pujar les xifres.
ANÀLISI PER USOS: HABITATGE I NO HABITATGE
El no habitatge baixa un 7%. Malgrat la caiguda generalitzada, destaca l’augment de la superfície corresponent a oficines (125%), coincidint amb les previsions fetes pel sector immobiliari mesos enrere, que ja es van fer evidents durant el segon semestre del 2019. La superfície d’oficines correspon fonamentalment a 17 projectes de més de 3.000m2, tots a la Demarcació de Barcelona. El creixement en aquesta Demarcació es deu a què Barcelona ciutat creix un 91%, mentre que la resta de la Demarcació baixa un 20%.
La superfície visada d’habitatge ha estat de 1.364.078 m2 (-16,7%). Pel que fa a projectes grans (més de 10.000 m2), d’un total de 24, 15 són d'habitatge, i tots excepte 1 (ubicat a Lleida) són a la Demarcació de Barcelona, però cap a la capital. Per demarcacions, en general l’habitatge cau a tot el territori.
PROPOSTES DEL COAC
Hem presentat propostes a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i Economia que ajudin a millorar la desacceleració del sector i contribueixin a la millora general de l’economia, posant el focus en la rehabilitació i renovació urbana, entre elles:
1. Impuls a la rehabilitació a través de plans de barris als municipis de tot el territori.
2. Foment de la rehabilitació a través de mesures econòmiques específiques (veure document específic) .
3. Foment de la rehabilitació a través de la revisió i la millora de l’actual normativa en vigor.
4. Impuls a la rehabilitació dels equipaments públics.
5. Tramitació separada dels expedients de rehabilitació a totes les administracions per fer-la més àgil.
6. Potenciació del “Passport-e o Llibre de l’Edifici Existent” document per conèixer la situació i el potencial real de l'upgrade dels edificis.
7. Implantació de la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) a altres usos diferents de l’habitatge.
8. Revisió i modificació -amb interpretació oberta, raonable i socialment responsable- dels criteris d’ús de diferents espais en el parc construït.
Consulteu els gràfics de Visat
Consulteu la nota de premsa completa
Otorgado el Premio COAC de Arquitectura dentro de los Premios de trabajos de investigación de estudiantes de bachillerato 2020
Los evaluadores han destacado que es un trabajo completo sobre un tema muy complejo, de gran actualidad y trascendencia social. Si bien es cierto que el punto de vista presentado es mayoritariamente desde una de las partes, la implicación directa y la vivencia del alumno sobre el caso lo convierten en un trabajo muy interesante. También valoran positivamente la aportación del alumno dentro de su entorno escolar entre sus compañeros y compañeras para crear debate y reflexión sobre el territorio. Partiendo de su preocupación por el futuro de algunos entornos de su municipio - presentados al final en forma de bonitas acuarelas comparativas entre el antes y el después - presenta el caso localmente enmarcado dentro de un conjunto más global la de toda la Costa Brava.
Los premios a trabajos de investigación de estudiantes de bachillerato, que quieren promover y potenciar la investigación entre los jóvenes en un ámbito de proximidad entre la enseñanza secundaria y la universitaria, pertenecen a los ámbitos de humanidades; ciencias sociales; ciencias; tecnología; medicina; arquitectura; innovación industrial; artes visuales y escénicas; salud y deporte; y procesos industriales sostenibles. Los ganadores obtienen una ayuda por el importe de los créditos matriculados en el primer año de alguna de las titulaciones oficiales ofrecidas por la Universidad de Girona, para el curso académico 2020-2021, hasta un máximo de 1.800 euros, en el supuesto de que el estudiante no tenga matrícula gratuita, o una reducción equivalente al precio público en la matrícula en los centros adscritos a la UdG EUSES y Escuela Universitaria ERAM. Además, se difundirán los trabajos y se hará una aportación económica para adquirir libros, música, material educativo o informático repartida entre el estudiante, el tutor y el centro de secundaria donde se ha llevado a cabo el trabajo.
La Delegación del Alt Empordà del COAC muestra una documentación inédita sobre el proyecto de reconstrucción de la iglesia de Sant Pere de Figueres
Esta exposición se une a los actos que servirán para conmemorar el milenario de la Iglesia de Sant Pere de Figueres (1020-2020) que explicarán la historia del edificio desde sus orígenes con una primitiva iglesia paleocristiana, pasando por la construcción de un edificio gótico (s. XIV), una reforma del crucero y de la cabecera, y los diferentes saqueos y destrucciones, hasta llegar a la época de la reconstrucción posterior a la Guerra Civil española, que es como la conocemos en la actualidad. Una iglesia que forma parte del Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña y está protegida como Bien Cultural de Interés Local.
La reconstrucción de la iglesia de Sant Pere
La muestra en la cual está trabajando la Delegación del Alt Empordà del COAC, ha contado con la colaboración del arquitecto Joan Falgueras Font, que ha investigado el periodo de la reconstrucción de la iglesia después de su destrucción fruto de los bombardeos de la Guerra Civil (1936-1939). Como hecho destacable, la exposición incluirá una compilación de 20 documentos hasta ahora inéditos, referentes a las propuestas sobre las cuales trabajó el arquitecto de Figueres Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 y hasta pocos días antes de que la colocación de la primera piedra del proyecto firmado por los arquitectos Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Esta documentación forma parte del Fondo Pelayo Martínez Paricio que custodia al Archivo Histórico del COAC.
Por último, esta muestra se complementará con fotografías del mismo Archivo de la Iglesia de Sant Pere evidenciando el proceso de reconstrucción y los planos del anteproyecto de reconstrucción de los arquitectos barceloneses.
Las obras de reconstrucción
La reconstrucción se inició a finales del 1939 cuando Pelayo Martínez empezaba a trabajar como arquitecto en Regiones Devastadas. Dibujó unas primeras ensambladuras del que podría ser la nueva iglesia de Sant Pere, pero Pelayo tenía dudas sobre el emplazamiento de la iglesia proponiendo construir una nueva iglesia mucho más grande e imponente en una nueva ubicación. Finalmente, el obispo Cartañà y el padre Pere Xutglà encargaron un proyecto de reconstrucción a tres arquitectos barceloneses: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Estos arquitectos optaron por una solución de reconstrucción del templo siguiendo el estilo gótico de la antigua nave y consiguiendo un conjunto unificado, sobrio y monumental.
Esta exposición es posible gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC; Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, Hotel Ciudad de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradoras.
Lliurat el Premi COAC d’Arquitectura dins els Premis de treballs de recerca d’estudiants de batxillerat 2020
Els avaluadors en destaquem que és un treball complet sobre un tema molt complex, de gran actualitat i transcendència social. Si bé és cert que el punt de vista presentat és majoritàriament des d'una de les parts, la implicació directa i la vivència de l'alumne sobre el cas el fan molt un treball molt interessant. També es valora molt positivament l'aportació de l'alumne dintre del seu entorn escolar entre els seus companys i companyes per a crear debat a la reflexió sobre el territori. Partint de la seva preocupació pel futur d'alguns entorns del seu municipi - presentats al final en forma de boniques aquarel·les comparatives entre l'abans i el després - presenta el cas localment emmarcat dins d'un conjunt més global la de tota la Costa Brava.
Els premis de treball de recerca d’estudiants de batxillerat volen promoure i potenciar la recerca entre els joves en un àmbit de proximitat entre l’ensenyament secundari i la UdG, pertanyen als àmbits d’humanitats; ciències socials; ciències; tecnologia; medicina; arquitectura; innovació industrial; arts visuals i escèniques; salut i esport; i processos industrials sostenibles. Els guanyadors obtenen un ajut per l'import dels crèdits matriculats en el primer any d'alguna de les titulacions oficials ofertes per la Universitat de Girona, per al curs acadèmic 2020-2021, fins a un màxim de 1.800 euros, en el cas que l'estudiant no tingui matrícula gratuïta, o una reducció equivalent al preu públic en la matrícula als centres adscrits a la UdG EUSES i Escola Universitària ERAM. A més, es difondran els treballs i es farà una aportació econòmica per adquirir llibres, música, material educatiu o informàtic repartida entre l’estudiant, el tutor i el centre de secundària on s’ha dut a terme el treball.
En aquesta 21a edició, a més de la Demarcació de Girona del COAC, han col·laborat en els Premis: el Patronat Politècnica, la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles, l'Escola Universitària ERAM i l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES).