La davallada de l’edificació a Barcelona repercuteix en la caiguda general a Catalunya
Descens de la superfície motivat per la davallada a la Demarcació de Barcelona
El 2025 s’han visat 4.511.786 m2 a Catalunya, un 4,3% menys que l’any anterior. Tot i que el nombre d'expedients es manté estable, el comportament del sector varia de manera notable segons el territori.
El principal motiu de la baixada en superfície visada s'explica per la caiguda del 16,75% a la Demarcació de Barcelona. La ciutat comptal experimenta un retrocés de l’1% i presenta la pitjor dada dels últims deu anys. Fora de la capital, la baixada arriba al -20,15%.
A la resta del país, però, el comportament és positiu: Lleida destaca amb un increment del 32,9%, gràcies al visat d’un projecte de més de 100.000 m2 destinat a un centre comercial situat a la comarca del Segrià. Girona creix un i se situa en la segona millor dada de la darrera dècada. Tarragona presenta el segon creixement consecutiu amb un increment de l’11,7% i la Demarcació de Comarques Centrals augmenta prop del 10% i assoleix la xifra més elevada des del 2019. Només Ebre registra un lleuger descens del -0,7%.
L’habitatge, tot i presentar una davallada, registra la segona millor dada des del 2006
El 2025 s'han visat 16.128 habitatges de nova creació, un 7,46% menys que l’any anterior, però és encara la segona xifra més alta des del 2006. La superfície visada d’habitatge cau un 6,81% i tanca l’any amb 3.175.083 m2 visats.
La baixada es concentra a la Demarcació de Barcelona (-20,15%). Així, a la ciutat comtal (-39,2%) s’han visat 1.195 habitatges, la xifra més baixa dels últims deu anys. Cal recordar, però, que el 2024 es van visar promocions d’habitatge de protecció oficial promogudes per l’administració pública, les quals no estan obligades a visar. Per això, part del descens percentual del 2025 s’explica pel fet que aquest any no s’han visat promocions d’aquest tipus. A la resta de la Demarcació el descens ha estat del 16,35%.
En canvi, la resta de demarcacions assoleixen les millors dades des de la crisi del 2006. Destaca el creixement del 61,8% a l’Ebre, motivat pel visat d’un projecte amb prop de 60 habitatges de nova creació. Pel que fa a les altres demarcacions, Girona ha crescut un 34,45%, Lleida un 13,2%, Tarragona un 9,3% i Comarques Centrals un 2,35%.
Del total de 16.128 habitatges nous visats a Catalunya, 2.314 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.860). La resta es distribueixen entre Girona (264), Comarques Centrals (102), Lleida (48), Ebre (22) i Tarragona (18). A Barcelona ciutat, del total de 1.195 habitatges nous visats, el 50% (597) són de protecció oficial, distribuïts en 16 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial.
La rehabilitació es manté estable, però amb un lleu retrocés
La rehabilitació suma 1.232.399 m², un 1,35% menys que l’any anterior i presenta una xifra negativa per segon any consecutiu.
La Demarcació de Barcelona és l’única que creix (9,13%), impulsada especialment per Barcelona ciutat (52,9%). Per contra, la resta de la Demarcació té un comportament negatiu (-9,35%).
A la resta del país, totes les demarcacions cauen: Ebre (-28,7%), Girona (-14,1%), Lleida (-11,1%), Tarragona (-3,9%) i Comarques Centrals (-0,14%).
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 148 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.797 habitatges), 44 a Comarques Centrals (205 habitatges), 40 a Girona (536 habitatges), 40 a Tarragona (916 habitatges), 10 a l’Ebre (12 habitatges) i 24 a Lleida (274habitatges).
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 100 expedients corresponents a 1.402 habitatges.
Davant d’aquest escenari, i amb un parc d’habitatges envellit a casa nostra, queda encara camí per recórrer. És necessari seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort.
En definitiva, activar la cultura de la rehabilitació implica un compromís col·lectiu per transformar el nostre parc edificat i fer-lo més resilient, eficient i saludable per a les generacions presents i futures.
L’obra retrocedeix a nivells del 2021
L'obra nova disminueix un 6,4% i se situa en 3.192.031 m2.
La Demarcació de Barcelona registra la davallada més marcada (-24,3%), amb un percentatge de disminució similar tant a Barcelona ciutat (-27,9%) com a la resta de la Demarcació (-23,6%).
Per contra, les altres demarcacions han crescut en obra nova. Destaca el cas de Lleida amb un augment del 70,4% corresponent principalment al visat d’un projecte de gran envergadura. En relació a la resta de demarcacions, Ebre creix un 38,20%, Girona un 30,7%, Tarragona un 20,25% i Comarques Centrals un 14,8%.
El no habitatge es manté
Els 1.249.348 m2 visats de no habitatge s’assimilen al 2024 amb un descens del 0,4%.
Veure la informació detallada de la nota de premsa
Veure els gràfics
UIA 2026 Barcelona presenta sus primeros ponentes y abre inscripciones para un Congreso que imaginará nuevos futuros para la arquitectura
Consigue tu entrada
Las inscripciones están abiertas y permiten el acceso a ponencias, actividades paralelas y exposiciones. UIA2026BCN ofrecerá una amplia variedad de modalidades de acceso pensadas para adaptarse a las necesidades de profesionales, estudiantes y jóvenes arquitectos. Más detalles sobre los precios, opciones de alojamiento e información práctica pueden consultarse en la página web del Congreso.
¡Aprovecha ahora la tarifa Early Bird y asegura tu entrada!
Un congreso frente al mar
Se incorpora como sede del Congreso el Centro de Convenciones Internacional de Barcelona (CCIB), donde por la mañana tendrá lugar gran parte de las charlas y conferencias del programa.
Por la tarde, la actividad se concentrará en las Open Forum Sessions, un formato de debate distendido entre ponentes y congresistas que se llevará a cabo en Les Tres Xemeneies, transformadas en una gran ágora abierta al mar. El edificio, punto de referencia del paisaje litoral de Barcelona, se convertirá en el punto neurálgico del evento.
Además, el DHub Disseny Hub Barcelona, con su posición central y estratégica en la ciudad, junto con otras localizaciones como el Castillo de Montjuïc y la Sagrada Familia, serán el escenario de diferentes actos de celebración.
Todas las sedes del Congreso conforman un eje interconectado que potencia el carácter urbano del evento a la vez que pone el foco en la relación de la ciudad con su frente marítimo.
Descubre las primeras ponencias confirmadas
La primera lista de ponencias confirmadas reúne destacadas figuras internacionales cuya trayectoria está liderando la reflexión y la práctica arquitectónica de los últimos años. Entre ellos destacan: A JDVIV / IVJDV A (Jan de Vylder i Inge Vinck), Alexander Brodsky, Andrés Jaque, Anne Holtrop, Atelier Bow-Wow, Bas Smets, Baukunst, Bêka & Lemoine, Brandlhuber+, Bruther, Colectivo C733, Forensic Architecture, H Arquitectes, Marina Tabassum, OFFICE KGDVS, Paulo Tavares, Roger Boltshauser, Tatiana Bilbao, TEN Studio, Timothy Morton, Turenscape, Xu Tiantian y Yasmeen Lari.
También se suman referentes del paisaje y la ecología como BC architects & studies & materials, Catherine Mosbach, Dirk Sijmons, Rotor, Taller Capital y Transolar; prácticas implicadas en el ámbito social y político como Assemble Studio, House Europe!, La Col, Lara Almarcegui, Samia Henni y Teddy Cruz & Fonna Forman; y voces influyentes de la teoría y la investigación como Charlotte Malterre-Barthes, Jack Self, Lydia Kallipoliti, Mario Carpo, Philippe Rahm, Rahul Mehrotra y The Architecture Lobby.
Otros nombres confirmados incluyen: Adamo Faiden, Al Borde, Anna Puigjaner, Beatriz Colomina, Boomsern Premthada, Eva Franch, Go Hasegawa, Keller Easterling, Mark Wigley, Matilde Cassani, MOS, Point Supreme, Structural Xploration Lab, TAKK, Ted’A, Zirkular y 51N4E.
Consulta la lista de confirmaciones.
Organizado por la Unión Internacional de Arquitectos, el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España, el Colegio de Arquitectos de Cataluña, el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona, el Congreso ha sido reconocido como un evento de excepcional interés público.
Girona registra el màxim nombre d’habitatges nous dels darrers quinze anys
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat el visat de construcció i rehabilitació de la província corresponents a l’any 2025. L’estudi s'ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats. Aquests són els de visat obligatori per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents, incloent projectes grans de reforma i rehabilitació. Aquestes dades ofereixen la fotografia més fiable del que es construirà al territori en el futur immediat.
El sector consolida l’estabilitat dels últims anys
La superfície visada a les comarques gironines ha assolit el 2025 la segona millor dada de la última dècada amb un total de 768.298 m², fet que representa un increment del 14,9% respecte a l’any 2024 (668.730 m2). Aquesta evolució mostra una tendència d’estabilitat sostinguda en el temps, amb repunts puntuals – com els registrats els anys 2018 i 2023, com també el 2025 – vinculats a grans projectes que incrementen de manera significativa el volum de superfície visada. En el conjunt de Catalunya, la demarcació de Girona representa el 17% del total de superfície visada (4.511.786 m2).
Pel que fa a la distribució territorial, el Baix Empordà continua liderant l’activitat edificatòria amb 221.515 m², el 28,8% de la superfície total visada a la província, tot i registrar un lleuger descens respecte a l’any anterior. El segueixen el Gironès, amb 142.653 m² (18,6%), la Garrotxa, amb 112.304 m² (14,6%), i la Selva, amb 92.909 m² (12,1%). En el cas de la Garrotxa, cal assenyalar que el volum visat es veu condicionat pel projecte d’una nau industrial de més de 60.000 m², que altera la seva tònica habitual.
Amb relació a l’any anterior, les comarques amb un augment de més m2 construïts són el Gironès amb 142.653 m2, la Garrotxa amb 112.304 m2, l’Alt Empordà amb 112.213 m2, i el Pla de l’Estany, amb 34.876 m2. Com a última comarca amb un creixement en relació al 2024 és el Ripollès amb 22.896 m2. En percentatge, els increments més elevats es concentren en comarques amb un volum absolut menor, com la Garrotxa, que creix un 159,5% (112.304 m2), el Pla de l’Estany, amb un 50,6% (34.876 m²), i el Ripollès, amb un augment del 13,2% (22.896 m²), mentre que la Cerdanya, amb 26.191 m², registra la davallada més important amb un 21,8%.
Per capitals de comarca, destaquen Girona (73.821 m²), Olot (23.195 m²), Banyoles (19.555 m²), Figueres (17.415 m²) i Puigcerdà (11.617 m²).
Una altra dada analitzada és el nombre d’expedients visats que durant el 2025 se situa en 2.057, un 5% més que l’any anterior (1.959), mantenint-se dins d’una forquilla similar a la dels darrers exercicis. El Baix Empordà (540), l’Alt Empordà (444), la Selva (346) i el Gironès (314) concentren el nombre més gran d’expedients. Per capitals, encapçalen la llista Girona (84), Banyoles (54), Olot (42) i Figueres (41).
Els projectes de menys de 500 m2 són els més nombrosos
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 300.151 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges bifamiliars i unifamiliars.
Un total de 235.446 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; 130.833 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, on cal destacar vuit promocions d’habitatge plurifamiliar de més de 5.000 m2, i 99.125 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que el 2025 corresponen sobretot a una nau industrial de més de 60.000 m2 a Sant Jaume de Llierca, i a tres edificis d’habitatges plurifamiliars, un a Calonge i Sant Antoni, un altre a Castell-Platja d’Aro i un darrer a Vilablareix.
L’habitatge nou, principal motor de l’activitat edificatòria
El nombre d’habitatges de nova creació visats el 2025 s’enfila fins als 2.802, un increment del 34,45% respecte al 2024, i se situa en la xifra més elevada des de la crisi del 2008. Aquest resultat consolida la tendència de creixement continuat dels darrers anys, tot i que encara es manté per sota de les necessitats reals de la Demarcació de Girona i lluny dels objectius fixats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya. L’evolució dels pròxims exercicis serà clau per determinar si aquest increment es tradueix en una millora estructural de la resposta del sector a la demanda residencial. En el conjunt de Catalunya, els habitatges visats a la demarcació de Girona representen el 17,4% del total (16.128 habitatges).
La distribució comarcal mostra un creixement generalitzat de l’habitatge nou a gairebé totes les comarques, amb l’excepció del Ripollès i la Cerdanya. El Baix Empordà encapçala l’activitat amb 896 unitats, seguit del Gironès (614) i la Selva (459), on destaquen sis edificis plurifamiliars que agrupen 395 habitatges, dos dels quals corresponen a règim de protecció.
Pel que fa a les capitals de comarca, Girona concentra el major nombre d’habitatges nous, amb 367 unitats, seguida d’Olot (113), Banyoles (109) i Figueres (88).
En relació a l’habitatge protegit, continua tenint un pes reduït dins del conjunt d’habitatges visats; no obstant això, les dades de 2025 apunten a un canvi de tendència positiu, amb 264 unitats visades, una xifra molt superior a les 12 registrades el 2024. Aquests habitatges s’integren en un total d’11 promocions, dues de les quals combinen habitatge protegit i habitatge privat. Predomina clarament la tipologia plurifamiliar, present en deu promocions, mentre que la resta correspon a una actuació d’habitatge unifamiliar adossat. Pel que fa a la distribució territorial, s’ubiquen als municipis de Girona (tres promocions i 98 habitatges), Blanes (tres promocions i 80 habitatges), Figueres (una promoció i 51 habitatges), Banyoles (una promoció i 27 habitatges), Palamós (una promoció i 20 habitatges), Molló (una promoció i 3 habitatges) i la Vall de Bianya (una promoció i 2 habitatges).
Cal tenir en compte que no totes les promocions d’habitatge protegit estan subjectes a visat col·legial, de manera que aquestes dades reflecteixen únicament els projectes tramitats a través del COAC que corresponen a deu promotors privats i un de públic.
El repunt registrat en l’habitatge de protecció oficial durant el 2025 s’inscriu en el primer any posterior a l’anunci de la Generalitat de Catalunya sobre la construcció de 50.000 nous habitatges de lloguer social arreu del país en els pròxims cinc anys. En aquest context, les dades de 2025 constitueixen un primer pas cap a una activació del sector. L’evolució dels pròxims exercicis permetrà constatar si aquesta planificació es consolida en un increment sostingut de l’habitatge de protecció oficial, també a la demarcació de Girona, i si contribueix de manera efectiva a millorar l’accés a l’habitatge assequible.
Per entendre l’evolució de l’activitat visada durant el 2025, cal distingir entre l’edificació d’habitatge i la de no habitatge. En el cas de l’habitatge, la superfície total visada a la demarcació de Girona ha assolit els 614.468 m², una xifra que suposa un increment del 12,3% respecte del mateix període de l’any anterior (547.374 m²). Aquest volum representa el 19,35% del total de superfície visada d’habitatge a Catalunya, que se situa en 3.175.083 m².
La comarca del Baix Empordà lidera la superfície d’habitatges visada amb 207.740 m2 seguida pel Gironès 124.060 m2. Cal fer menció del Pla de l’Estany i de la Garrotxa, amb un creixement percentual del 70% i 30% respecte al mateix període de l’any passat, respectivament. Per contra, les comarques amb menor superfície visada han estat el Ripollès i la Cerdanya.
En referència al no habitatge, s’ha visat un total de 141.291 m2; xifra que representa un creixement del 26% respecte al mateix període de l’any anterior motivat per la construcció d’una nau industrial de 62.869 m2 a Sant Jaume de Llierca. Aquesta dada representa el 11,31% del conjunt de Catalunya (696.926 m2).
La rehabilitació lluny d’assolir els nivells òptims
La superfície visada per reformes i rehabilitació a la Demarcació de Girona durant el 2025 s’ha situat en 203.493 m², un decreixement del 14,1% respecte al 2024 (236.960 m²), donant continuïtat a la tendència negativa dels darrers dos exercicis, i situant-se en xifres similars a les de 2019. A Catalunya, durant el 2025 s’han visat 1.232.399 m2, el 16,5% corresponen a Girona.
En el conjunt de l’edificació visada a Girona, la rehabilitació representa el 27% de la superfície total, mentre que l’obra nova concentra el 73% restant. Aquesta proporció es manté dins de la franja registrada des del 2015, oscil·lant entre el 30% i el 40%, i reflecteix l’estancament d’aquesta activitat.
Per comarques, les que registren més superfície rehabilitada són el Baix Empordà (41.109 m²), el Gironès (38.009 m²) i l’Alt Empordà (37.371 m²). Pel que fa al creixement percentual, el Pla de l’Estany (40,71%, 16.086 m²) i la Garrotxa (31,92%, 25.018 m²) encapçalen l’increment respecte al 2024, mentre que La Selva (-38,66%, 24.514 m²), la Cerdanya (-37,39%, 7.319 m²) i el Baix Empordà (-37,00%, 41.109 m²) registren els decreixements més importants.
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. D’aquests, 40 expedients corresponen a Girona amb 536 habitatges.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 961 expedients del programa 3 corresponents a 9.600 habitatges dels quals un 13,22 % corresponen a Girona. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
L’obra nova recupera el creixement gradual dels últims anys
La superfície visada d’obra nova recupera la tendència positiva perduda l’any 2024, amb un increment del 30,7% respecte a l’any anterior, i continua representant el gran pes de la construcció de la província. En xifres absolutes s’han visat 552.266 m², el que suposa el 17,3% del total de Catalunya (3.192.031 m2).
Les comarques més actives en superfície visada són el Baix Empordà (177.335 m²), el Gironès (102.383 m²) i la Garrotxa (86.764 m²). Amb relació a l’any 2024, les que indiquen un major increment de superfície visada són el Baix Empordà amb 177.335 m2, el Gironès amb 102.383 m2 i la Garrotxa amb 86.764 m2; les tres comarques que més han crescut, seguides de l’Alt Empordà amb 73.108 m2, La Selva amb 64.582 m2, el Pla de l’Estany amb 18.091 m2 i el Ripollès amb 10.062 m2. La Cerdanya és l’única comarca amb una disminució, passant de 21.736 m² el 2024 a 18.811 m² el 2025.
Percentualment respecte al 2024, destaquen la Garrotxa (293,18%), el Pla de l’Estany (65,46%, 18.091 m²), l’Alt Empordà (36,06%, 73.108 m²) i La Selva (26,27%, 64.582 m²).
L’obra nova a la demarcació contribueix de manera significativa al total de l’edificació a Catalunya, i les dades del 2025 mostren una reactivació clara de l’activitat constructiva després d’un exercici anterior més contingut. L’augment de superfície visada indica la presència de nous projectes repartits arreu del territori, reforçant el pes d’aquesta dins del sector.
L'edificació a les Comarques Centrals augmenta i registra la millor xifra des de la creació de la Demarcació
La superfície total visada a la Demarcació de Comarques Centrals creix un 9,75% respecte el 2024, amb un total de 325.426 m2, la xifra més alta des de la creació de la Demarcació el 2019.
El nombre d’habitatges assoleix també la xifra més elevada amb 958 habitatges de nova creació visats.
Mentre la rehabilitació es manté estable i baixa un lleuger 0,14%, l’obra nova creix un 14,8%.
Al conjunt de Catalunya, la superfície total visada ha estat de 4.511.786 m2, amb una disminució del 4,3% respecte l’any anterior. Aquesta baixada s’explica principalment per la caiguda a la Demarcació de Barcelona.
La Demarcació de les Comarques Centrals ha fet públiques les dades d’edificació corresponents a l’any 2025 al territori. L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats. Aquests projectes són els de visat obligatori per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents, incloent projectes grans de reforma i rehabilitació. Cal aclarir que les obres públiques i les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tot i això, la majoria de l’activitat constructiva rellevant es visa al COAC, fet que permet que aquestes dades proporcionin la fotografia més fiable del que es construirà al territori en el futur immediat.
A continuació es detallen les dades i tendències específiques corresponents a la Demarcació de Comarques Centrals.
Superfície visada i nombre d'expedients
El 2025 s'han visat un total de 325.425 m² a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9,75% més que l'any anterior. La superfície visada a la Demarcació representa un 7,2% del total de superfície visada a Catalunya. Les comarques de l'Anoia i el Berguedà han registrat augments significatius del 138% i 86,5% respectivament. En canvi, les comarques del Bages, Moianès i Osona han registrat un creixement negatiu.
Projectes d'obra nova i de rehabilitació
L'obra nova ha crescut a la Demarcació, amb 225.591 m² visats el 2025, representant un augment del 14,8% respecte a l'any anterior. Les comarques d'Osona, Anoia i Bages han visat la major part de la superfície d'obra nova. Pel que fa a la rehabilitació, es mantenen dades similars a les de l'any anterior, amb 94.820 m² visats.
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
El nombre d'habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 2,35%, amb 958 habitatges de nova creació visats. Osona és la comarca on més habitatges s'han visat, seguida de l'Anoia i el Bages. Del total d'habitatges nous visats, el 10,6% són de protecció oficial. Quant a la superfície visada d'habitatge, els 213.128 m² visats suposen un augment del 0,7% respecte al 2024. En relació al no habitatge, la superfície ha augmentat un 34,3%, amb un total de 107.283 m² visats.
Consulta la Nota de Premsa completa
Consulta la presentació