Barcelona obre la convocatòria d'ajuts a la rehabilitació dels fons Next Generation
Avui, 28 de juny, s’ha obert el període per a la sol·licitud de subvencions dels fons Next Generation per a la ciutat de Barcelona, que finalitzarà el 30 de juny de 2023. La convocatòria preveu ajuts per a tres línies diferents d'actuacions: en habitatges, en edificis sencers i en l’àmbit d’un barri.
Els fons europeus Next Generation tenen com a objectiu principal millorar l’eficiència energètica del parc d’habitatges. Per això, es fixen percentatges diferents de subvenció en funció de l’estalvi energètic assolit amb la rehabilitació.
En el cas de les subvencions per a habitatges (Programa 4 del RD 853/2021), les obres de rehabilitació seran subvencionables fins a 3.000 euros i amb l’obra caldrà reduir el consum d'energia primària no renovable com a mínim en un 30% i/o reduir la demanda energètica anual de calefacció i refrigeració en un 7%. Es calcula que la mitjana d’estalvi en consum d’energia primària no renovable en els habitatges serà de 56,28 kWh/m2 l’any, que sobre la base que la superfície mitjana dels habitatges de 78m2, l’estalvi seria de 2.820 kWh/any. Això suposaria un estalvi de 620€/any.
En el cas de les subvencions per edificis (Programa 3 del RD 853/2021), la subvenció pot anar del 40% al 80% en funció de l’estalvi aconseguit –del 30% a més del 60%.
Per a la línia de barris (Programa 1 del RD 853/2021), l’Ajuntament de Barcelona està treballant perquè es pugui invertir en dues línies:
· Àmbit del Pla de Barris (PdB) on queden integrades les finques d’alta complexitat.
· 6 Entorns Residencials de Regeneració Urbana: La Pau, Canyelles, Trinitat Vella, Congrés-Indians, Can Peguera i Besòs-Maresme.
El paper dels col·legis professionals
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, han creat les OTR Oficines Tècniques de Rehabilitació per divulgar, impulsar i assessorar a les persones propietàries i a les comunitats de veïns dels programes de rehabilitació vinculats als fons europeus. L'objectiu és ajudar a les comunitats de propietaris en la gestió de les sol·licituds per tal que es puguin beneficiar de les subvencions el major nombre d’edificis possible.
Per a més informació i consultes, podeu adreçar-vos a l'OTR Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC.
Més de 71 milions d’euros d’inversió pública
Barcelona disposarà de 71 milions d’euros per subvencionar la rehabilitació energètica del parc d’habitatges de la ciutat amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i actuar en barris especialment vulnerables per l’envelliment dels edificis. Aquesta inversió prové de la suma dels ajuts dels Fons Next Generation (41 milions d’euros) i dels 29,5 milions que aportarà l’Ajuntament de Barcelona.
Es calcula que aquesta inversió podrà arribar a 215 milions d’euros sumant-hi les aportacions dels privats. Això suposarà un revulsiu en l’ocupació en aquest àmbit, ja que es preveu que la generació d’ocupació en el sector serà d’uns 12.000 llocs de treball. Amb aquesta inversió es vol arribar a rehabilitar uns 15.000 habitatges en els propers tres anys.
Ajuts amb perspectiva d’emergència climàtica
L’últim estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) apunta que el 85% de les rehabilitacions d’edificis de Barcelona amb estratègies passives serien viables i subvencionables pels fons Next Generation. Aquestes intervencions permetrien reduir significativament les demandes energètiques, amb rebaixes dels consums d’energia primària no renovable d’entre el 13% i el 55%.
Segons les dades de l’informe de la Declaració d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, el parc d’habitatges de la ciutat és l’origen del 20,5% de les emissions de CO2, és a dir, els edificis generen més de 735.000 tones de CO2. Amb una intervenció per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, es podria estalviar uns 10,4 kg de CO2/m2, que suposaria un estalvi total de 811 kg de CO2 per habitatge rehabilitat.
Eines de consulta i campanya de comunicació
Amb motiu d’aquest nou incentiu, l’Ajuntament de Barcelona inicia una campanya dirigida a la ciutadania per incidir en la necessitat de rehabilitar el parc d’habitatges de la ciutat, amb el lema ‘Estimada casa, ara et toca a tu’.
Alhora, es posarà a disposició de la ciutadania un simulador elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona en què es podrà consultar la situació d’eficiència energètica de l’edifici, i les possibilitats de subvenció i finançament públic de la possible nota. Aquesta eina estarà disponible properament.
Per a més informació, podeu consultar el text complet de la convocatòria, publicat al BOPB de 27 de juny (programes 3, 4 i 5 del RD 853/2021).
Tienes que hacer tu primer visado? El COAC te acompaña!
Los arquitectos colegiados que necesiten tramitar el visado de su primer proyecto pueden contactar con el 'Servicio de acompañamiento al primer visado', mediante el que el COAC les ofrece asesoramiento durante todo el proceso para que puedan llevar a cabo este trámite con todas las garantías desde el primer momento.
Este servicio ayuda a conocer las diferencias entre el visado y los demás trámites, cómo funciona el Portal de Trámites de Visado, qué documentación es necesaria para cada fase del trabajo y también la documentació que hay disponible para la redacción de proyectos.
El servicio, abierto a los arquitectos de todo el territorio, se ofrece en formato online y presencial. En todos los casos, es preciso pedir cita previa a los correos electrónicos siguientes:
· Barcelona: visat.bcn@coac.net (para los colegiados de Barcelona, Comarques Centrals y Ebre)
· Girona: visat.gir@coac.net
· Lleida: visat.lle@coac.net
· Tarragona: visat.tar@coac.net
· Ebre: visat.tor@coac.net
El COAC asume así el compromiso de acompañar los arquitectos desde el inicio de su carrera profesional.
El proceso de Visado
También hay disponible una página, 'Recomendacions de Visado', desde la que se pueden consultar recordatorios y recomendaciones para facilitar la tramitación del visado y resolver las dudas más frecuentes.
Aprovada la Llei de Qualitat de l'Arquitectura
En data 9 de juny de 2022, es va aprovar la Llei 9/2022, de 14 de juny, de Qualitat de l’Arquitectura al Senat, amb una àmplia majoria i sense vots en contra.
La Llei no comporta una innovació legislativa en sentit estricte en determinats àmbits, tenint en compte que el Parlament de Catalunya va avançar-se amb l’aprovació de la Llei 12/2017 de l’Arquitectura (pendent de desenvolupament reglamentari). Tot i això, la Llei estatal incorpora mesures que milloraran la relació de la societat amb l’arquitectura i que destaquem a continuació.
La norma, impulsada principalment pel CSCAE, reconeix l’interès general de l’arquitectura per al benestar de les persones. Es tracta d’una norma que incorpora mesures de protecció, foment i difusió de la qualitat arquitectònica. Podem desatacar com a finalitat també la seva afectació pels poders públics, que hauran de ser capdavanters en la gestió del seu patrimoni immobiliari —promovent la rehabilitació, excel·lència i sostenibilitat del seu parc—.
En paraules del CSCAE, gràcies a aquesta Llei, "s'intensificaran els esforços per millorar el coneixement de l'Arquitectura i del disseny urbanístic, del seu foment i d'una major sensibilització i formació dels agents implicats i de la ciutadania respecte a la cultura arquitectònica urbana i paisatgística. Per tal d’assolir aquests objectius, la norma crea dos nous òrgans: la Casa de l'Arquitectura i el Consell de Qualitat de l'Arquitectura".
La Casa de l’Arquitectura, entesa com a museu de titularitat i gestió estatal, tractarà d’apropar els valors inherents a l’arquitectura a la societat, amb una vocació clarament divulgativa. Aquest òrgan, que funcionarà com a museu, persegueix situar-se com a referent internacional i espai d’intercanvi entre institucions i associacions del món arquitectònic. La investigació, la participació ciutadana i el suport als joves professionals seran altres dels seus eixos.
D’altra banda, el Consell de Qualitat de l'Arquitectura tindrà un caràcter consultiu, de participació i intercanvi de coneixement, centrat especialment en l’assessorament respecte a qüestions regulades a la Llei. En aquest sentit, cal destacar com a especialment rellevants les seves funcions en matèria de contractació pública: orientació als òrgans de contractació respecte dels honoraris, determinació dels pressupostos i elaboració de models de plecs, així com altres documents, que facilitin la contractació pública amb totes les garanties.
Podeu consultar el text complet de la norma, publicat al BOE del 15 de juny.
L’Assessoria Jurídica i l’Oficina de Contractació Pública del COAC resten a disposició dels col·legiats, a través dels canals habituals, per ampliar aquesta informació i resoldre les consultes que puguin sorgir.
El COAC subscriu el Full de Ruta de la Descarbonització de l’Edificació impulsat per Green Building Council Espanya
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha signat el Full de Ruta de la Descarbonització de l’Edificació en tot el seu cicle de vida en el marc de la jornada #DescarbonizaciónXL que va organitzar el Green Building Council Espanya el passat 22 de juny a l'ITeC i que va comptar amb la participació de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC.
A través de dues taules rodones es van analitzar els principals reptes del sector en la transformació progressiva del sector per assolir la completa descarbonització del parc l’any 2050, on la rehabilitació és clau. Es van tractar temes com el paper dels fons NextGeneration i l’impuls de la rehabilitació del parc edificat, a més a més de la necessària col·laboració entre el sector públic i privat.
El document, que ha subscrit el COAC i altres institucions del sector de l’edificació, pretén mobilitzar el mercat, les administracions públiques i la ciutadania al voltant dels objectius comuns de descarbonització. Posa de manifest que la crisi del 2008 va obligar a repensar el sector, a deixar enrere la nova construcció com a activitat única i apostar per la rehabilitació, tal com es fa a Europa, perquè tenim un parc d'habitatges envellit i poc eficient energèticament. A més a més, la rehabilitació i la renovació urbana suposen una oportunitat laboral per al col·lectiu dels arquitectes.
Així doncs, el full de ruta pretén que organitzacions i administració pública es comprometin a treballar per complir l'objectiu que marca Europa de la descarbonització del nostre i altres sectors el 2050. El COAC assumeix els següents compromisos:
1. Alinear l’acció del COAC amb els objectius d’aquest full de ruta per accelerar la descarbonització del sector de l’edificació
2. Difondre la visió i promoure la capacitació tècnica entre els seus col·legiats
3. Col·laborar activament en el desenvolupament i implantació d’instruments bàsics per la descarbonització com el Registre Digital de l’Edifici, el Passaport de l’Edifici o el registre de DAPs de materials
4. Fomentar les solucions innovadores per a la rehabilitació i l’obra nova, així com col·laborar en el desenvolupament de tecnologies i processos orientats a minimitzar la petjada de carboni d’un edifici i generalitzar l’economia circular
5. Apropar el coneixement tècnic a la ciutadania i acompanyar-los en la presa de decisions, especialment en els processos de rehabilitació
6. Col·laborar amb la resta d’agents de la cadena de valor de la construcció per la consecució dels objectius de descarbonització