La Delegación Garrotxa- Ripollès del COAC se traslada a la Casa Serra
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Este otoño, la Delegación Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) se trasladará a la Casa Serra de Olot, el emblemático bloque racionalista proyectado por el arquitecto Bartomeu Agustí Vergés entre los años 1931 y 1933. La nueva sede estará ubicada en la planta baja del número 13 de la avenida 11 de septiembre (chaflán con la calle Proa), hecho que permitirá una relación más directa con el ciudadano y una mejor visibilidad.
La voluntad de cambiar de sede surgió en marzo de 2017, coincidiendo con la participación del colectivo de arquitectos de la Garrotxa y el Ripollès en la redacción del Plan Integral de Acciones de Mejora (PIAM) del Núcleo Antiguo de Olot. En aquel momento, surgió la idea de trasladar la sede colegial a una planta baja, en un local situado en el centro de la ciudad, de forma que permitiera apostar por la reactivación del núcleo antiguo, pasando así de las palabras a los hechos.
23 años en la ciudad de Olot
El año 1997, el COAC abrió la Delegación Garrotxa-Ripollès en la Casa Artigas de Olot, obra del arquitecto Esteve Pujol. La sede estaba ubicada en el primer piso, en un espacio con funciones de oficina administrativa donde hacer encuentros colegiales y conferencias de pequeño formato y que durante 23 años ha permitido crecer al colectivo de arquitectos y a la entidad, y ser presentes dentro de la sociedad olotina.
Con el traslado a la planta baja de la Casa Serra se abre una nueva etapa. La Casa Serra, conocida popularmente como la casa de las narices, cumple con la ubicación y situación a pie de calle, premisas que se había marcado el colectivo y, a la vez, permite apostar por la rehabilitación y por el patrimonio arquitectónico. En esta nueva sede, el COAC hace valer la arquitectura racionalista del edificio, que con su planta diáfana permite tener un espacio polivalente donde organizar encuentros, jornadas de trabajo, exposiciones, conferencias, entre otras actividades, y continuar con los proyectos que lleva a cabo la Delegación: la participación en el PIAM del Núcleo Antiguo y el de San Miquel de Olot; la colaboración con Lluèrnia, el Festival del fuego y de la luz; y las acciones con la Escuela de Arte y Superior de Diseño de Olot. Este espacio también permitirá iniciar nuevos proyectos con los que ya se está trabajando desde hace meses como son los encuentros con estudiantes de arquitectura; la colaboración con el mundo educativo; la colaboración con entidades y la difusión de la arquitectura y de la profesión de arquitecto.
La voluntad de cambiar de sede surgió en marzo de 2017, coincidiendo con la participación del colectivo de arquitectos de la Garrotxa y el Ripollès en la redacción del Plan Integral de Acciones de Mejora (PIAM) del Núcleo Antiguo de Olot. En aquel momento, surgió la idea de trasladar la sede colegial a una planta baja, en un local situado en el centro de la ciudad, de forma que permitiera apostar por la reactivación del núcleo antiguo, pasando así de las palabras a los hechos.
23 años en la ciudad de Olot
El año 1997, el COAC abrió la Delegación Garrotxa-Ripollès en la Casa Artigas de Olot, obra del arquitecto Esteve Pujol. La sede estaba ubicada en el primer piso, en un espacio con funciones de oficina administrativa donde hacer encuentros colegiales y conferencias de pequeño formato y que durante 23 años ha permitido crecer al colectivo de arquitectos y a la entidad, y ser presentes dentro de la sociedad olotina.
Con el traslado a la planta baja de la Casa Serra se abre una nueva etapa. La Casa Serra, conocida popularmente como la casa de las narices, cumple con la ubicación y situación a pie de calle, premisas que se había marcado el colectivo y, a la vez, permite apostar por la rehabilitación y por el patrimonio arquitectónico. En esta nueva sede, el COAC hace valer la arquitectura racionalista del edificio, que con su planta diáfana permite tener un espacio polivalente donde organizar encuentros, jornadas de trabajo, exposiciones, conferencias, entre otras actividades, y continuar con los proyectos que lleva a cabo la Delegación: la participación en el PIAM del Núcleo Antiguo y el de San Miquel de Olot; la colaboración con Lluèrnia, el Festival del fuego y de la luz; y las acciones con la Escuela de Arte y Superior de Diseño de Olot. Este espacio también permitirá iniciar nuevos proyectos con los que ya se está trabajando desde hace meses como son los encuentros con estudiantes de arquitectura; la colaboración con el mundo educativo; la colaboración con entidades y la difusión de la arquitectura y de la profesión de arquitecto.
15/09/2020
El COAC participa a la Biennal de Pensament amb una sèrie de jornades per reflexionar sobre el patrimoni arquitectònic
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC participa enguany en la segona edició de la Biennal de Pensament - Ciutat Oberta, impulsada per l'Ajuntament de Barcelona amb la participació de més de 40 entitats col·laborades. Futurs, democràcia, tecnologia i ciutat són els fonaments sobre els quals es basteix un ventall de propostes dirigides a tots els públics.
Les quatre jornades de debat organitzades amb la col·laboració del COAC proposen reflexionar al voltant del concepte de patrimoni, abordant temes com la tecnologia i els processos urbans, el patrimoni modern i contemporani, els paisatges urbans i l'impacte climàtic o la comunicació i difusió del patrimoni.
Els actes tindran lloc a la Seu d’Urbanisme de Barcelona i es podran seguir en directe a través del canal de Youtube d'Ecologia Urbana.
Patrimoni: Ciència i Tecnologia
14 d'octubre a les 18 h
Modera: Mercè Zazurca
Amb la participació de Marc Hernández Güell, Gemma Serch, Santi Riera, Joan Casadevall i Anna Cusó.
En el marc de la reflexió sobre el concepte de Patrimoni, no podem oblidar els avantatges i expectatives que ens obren les noves tecnologies, tant des de l'àmbit científic com des del camp més digital. En aquest sentit, ciència i tècnica són bàsiques de cara a mirar de reduir el marc de la subjectivitat i d’enfortir el coneixement col·lectiu i la difusió de la informació.
Patrimoni: Arquitectura Moderna i Contemporània
15 d'octubre a les 18 h
Modera: Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona
Amb la participació d'Assumpció Puig, degana; Antoni Vilanova, president de l'AADIPA; Roger Subirà, Elena Belart i Omar Ornaque.
Les diverses Administracions i el mateix COAC coincideixen en la preocupació que l’arquitectura de les darreres dècades està patint masses pressions que la distorsionen o fins i tot la fan desaparèixer. Les alteracions que pateix, una arquitectura sovint més fràgil que la tradicional, posen en perill la lectura que els seus autors volien expressar tant pel que fa als aspectes formals com per les qüestions més funcionals. És possible regular o protegir allò intangible?
Patrimoni a Barcelona
16 d'octubre a les 10.30 h
Modera: Alessandro Scarnatto
Amb la participació de Janet Sanz, Joan Subirats, Irene Escorihuela, Mariona Genís, Maria Rubert, Xavier Monteys i Jordi Rabassa.
Davant de la necessitat d'una revisió del Catàleg de Patrimoni, es proposa un espai de reflexions al voltant del concepte de Patrimoni, establint diverses línies de treball amb l'objectiu de trobar una perspectiva contemporània pel que fa al tractament i la concepció patrimonial. La jornada vol posar sobre la taula la necessitat de fer prevaldre una manera de fer ciutat treballant a partir del que existeix.
Patrimoni: El Paisatge Urbà
16 d'octubre a les 18 h
Modera: Antoni Vilanova, president de l'AADIPA
Amb la participació de Montse Prado, Jordi Díaz, Jordi Ciurans, Josep Baró, Montse Rivero i Margarida Parés.
Cal començar a pensar en la complexitat de l’entorn urbà i com aquest està configurat per múltiples elements, allunyant-nos de la percepció que entén la ciutat tan sols com el seu entorn edificat. En aquest sentit, ja s’estan iniciant diverses directrius de cara a construir el corpus d’aquest concepte més contemporani que anomenem “paisatge urbà”.
Les quatre jornades de debat organitzades amb la col·laboració del COAC proposen reflexionar al voltant del concepte de patrimoni, abordant temes com la tecnologia i els processos urbans, el patrimoni modern i contemporani, els paisatges urbans i l'impacte climàtic o la comunicació i difusió del patrimoni.
Els actes tindran lloc a la Seu d’Urbanisme de Barcelona i es podran seguir en directe a través del canal de Youtube d'Ecologia Urbana.
Patrimoni: Ciència i Tecnologia
14 d'octubre a les 18 h
Modera: Mercè Zazurca
Amb la participació de Marc Hernández Güell, Gemma Serch, Santi Riera, Joan Casadevall i Anna Cusó.
En el marc de la reflexió sobre el concepte de Patrimoni, no podem oblidar els avantatges i expectatives que ens obren les noves tecnologies, tant des de l'àmbit científic com des del camp més digital. En aquest sentit, ciència i tècnica són bàsiques de cara a mirar de reduir el marc de la subjectivitat i d’enfortir el coneixement col·lectiu i la difusió de la informació.
Patrimoni: Arquitectura Moderna i Contemporània
15 d'octubre a les 18 h
Modera: Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona
Amb la participació d'Assumpció Puig, degana; Antoni Vilanova, president de l'AADIPA; Roger Subirà, Elena Belart i Omar Ornaque.
Les diverses Administracions i el mateix COAC coincideixen en la preocupació que l’arquitectura de les darreres dècades està patint masses pressions que la distorsionen o fins i tot la fan desaparèixer. Les alteracions que pateix, una arquitectura sovint més fràgil que la tradicional, posen en perill la lectura que els seus autors volien expressar tant pel que fa als aspectes formals com per les qüestions més funcionals. És possible regular o protegir allò intangible?
Patrimoni a Barcelona
16 d'octubre a les 10.30 h
Modera: Alessandro Scarnatto
Amb la participació de Janet Sanz, Joan Subirats, Irene Escorihuela, Mariona Genís, Maria Rubert, Xavier Monteys i Jordi Rabassa.
Davant de la necessitat d'una revisió del Catàleg de Patrimoni, es proposa un espai de reflexions al voltant del concepte de Patrimoni, establint diverses línies de treball amb l'objectiu de trobar una perspectiva contemporània pel que fa al tractament i la concepció patrimonial. La jornada vol posar sobre la taula la necessitat de fer prevaldre una manera de fer ciutat treballant a partir del que existeix.
Patrimoni: El Paisatge Urbà
16 d'octubre a les 18 h
Modera: Antoni Vilanova, president de l'AADIPA
Amb la participació de Montse Prado, Jordi Díaz, Jordi Ciurans, Josep Baró, Montse Rivero i Margarida Parés.
Cal començar a pensar en la complexitat de l’entorn urbà i com aquest està configurat per múltiples elements, allunyant-nos de la percepció que entén la ciutat tan sols com el seu entorn edificat. En aquest sentit, ja s’estan iniciant diverses directrius de cara a construir el corpus d’aquest concepte més contemporani que anomenem “paisatge urbà”.
2/10/2020
La Biblioteca del COAC aumenta el periodo de los préstamos
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Biblioteca del COAC aumenta la duración de los préstamos generales de dos a tres semanas.
Este incremento del plazo de préstamo permite disponer de más días para consultar los libros, revistas y DVDs que los usuarios se llevan a casa y facilita que se devuelvan con más puntualidad.
De todos modos, si se necesita más tiempo, es posible renovar el préstamo 21 días más hasta tres veces, siempre que no haya una reserva de otro usuario. Este trámite se puede hacer en persona, por teléfono, per correo electrónico o por internet.
Para vuestra comodidad, también existe la posibilidad de recoger o devolver préstamos fuera del horario de la Biblioteca. Consultad con el personal de vuestra Biblioteca el procedimiento.
Recordamos que, para gestionar vuestros préstamos desde el catálogo de la Biblioteca, con la opción “Mi cuenta”, hay que identificarse con el ID y PIN. Si no lo tenéis, podéis solicitarlo por correo electrónico a bibl.bcn@coac.net
1/10/2020
El nou número de Quaderns ens endinsa en la gestió cosmètica del llenguatge arquitectònic
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La revista del COAC Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme publica un nou número, que ja està a disposició dels col·legiats a les diferents seus del Col·legi. Es tracta del número 272, titulat Tècniques cosmètiques. Dirigit pes arquitectes Nuria Casais i Ferran Grau, el nou Quaderns reflexiona sobre la gestió cosmètica del llenguatge arquitectònic en el context europeu, confrontant la idea d’ordre i la d’ornament.
El Quaderns 272 proposa analitzar diferents tècniques cosmètiques (Kipnis) a través del desplegament crític organitzat en tres nivells, corresponents a tres escales del projecte. En primer lloc, s'aborda l'estat actual de «la cara de la ciutat europea», construïda, reconstruïda i transformada. El capítol recull deu cròniques urbanes fruit de la lectura de cinc ciutats europees: Londres (Guillermo López), París (Enric Llorach), Milà (Matilde Cassani), Copenhaguen (Nuria Casais i Ferran Grau), i Zurich (André Bideau). En quest bloc, tres projectes localitzats a Londres (Group Work + Amin Taha), París (Eric Lapierre Experience) i Milà (OMA) il·lustren rostres urbans del context contemporani europeu.
En segon lloc, «Superfície i profunditat» debat la definició de l'objecte arquitectònic analitzant la idea d'artifici, tant des d'una visió exterior de l'arquitectura (Pep Avilés) com des d'una visió de l'arquitectura de l'interior públic (Mark Pimlott). L'aparellament entre el MCBA (Barozzi Veiga) i el FRAME (Bruther + Baukunst) mostra la superfície i la profunditat de dos projectes aparentment oposats.
A mode de zoom digital, «El fragment i el tot» analitza el fragment arquitectònic atenent simultàniament a la identitat del tot. «Una materialitat expandida» (Javier García-Germán i Miquel Rodríguez) estudia el fet constructiu com a fonament de la identitat arquitectònic, i «poemes tridimensionals» (David Bestué) reflexiona sobre el fet de que «la matèria és la frontissa entre allò mental i allò físic». La transformació i ampliació de dues cases exemplifica un debat material del present: la Villa Hammer (Herzog de Meuron i Sauter von Moos), i el Mas JEC (Aixopluc).
Finalment, i a mode d'epíleg, es publica una entrevista a tres estudis d'arquitectura que comparteixen la particularitat dins del context europeu, d'operar a l'estranger des de Santiago de Compostela i Barcelona: Estar, Barozzi Veiga i Addenda.
El Quaderns a casa
Podeu recollir el Quadrens a la recepció de les diferents seus col·legials o bé sol·licitar que us l'enviïn junt amb la vostra propera comanda a La Cooperativa Jordi Capell.
Proper número
El proper número de la revista anirà a càrrec dels equips guanyadors del concurs convocat l'any passat pel Col·legi: Josep Ferrando i Marta Poch.
El Quaderns 272 proposa analitzar diferents tècniques cosmètiques (Kipnis) a través del desplegament crític organitzat en tres nivells, corresponents a tres escales del projecte. En primer lloc, s'aborda l'estat actual de «la cara de la ciutat europea», construïda, reconstruïda i transformada. El capítol recull deu cròniques urbanes fruit de la lectura de cinc ciutats europees: Londres (Guillermo López), París (Enric Llorach), Milà (Matilde Cassani), Copenhaguen (Nuria Casais i Ferran Grau), i Zurich (André Bideau). En quest bloc, tres projectes localitzats a Londres (Group Work + Amin Taha), París (Eric Lapierre Experience) i Milà (OMA) il·lustren rostres urbans del context contemporani europeu.
En segon lloc, «Superfície i profunditat» debat la definició de l'objecte arquitectònic analitzant la idea d'artifici, tant des d'una visió exterior de l'arquitectura (Pep Avilés) com des d'una visió de l'arquitectura de l'interior públic (Mark Pimlott). L'aparellament entre el MCBA (Barozzi Veiga) i el FRAME (Bruther + Baukunst) mostra la superfície i la profunditat de dos projectes aparentment oposats.
A mode de zoom digital, «El fragment i el tot» analitza el fragment arquitectònic atenent simultàniament a la identitat del tot. «Una materialitat expandida» (Javier García-Germán i Miquel Rodríguez) estudia el fet constructiu com a fonament de la identitat arquitectònic, i «poemes tridimensionals» (David Bestué) reflexiona sobre el fet de que «la matèria és la frontissa entre allò mental i allò físic». La transformació i ampliació de dues cases exemplifica un debat material del present: la Villa Hammer (Herzog de Meuron i Sauter von Moos), i el Mas JEC (Aixopluc).
Finalment, i a mode d'epíleg, es publica una entrevista a tres estudis d'arquitectura que comparteixen la particularitat dins del context europeu, d'operar a l'estranger des de Santiago de Compostela i Barcelona: Estar, Barozzi Veiga i Addenda.
El Quaderns a casa
Podeu recollir el Quadrens a la recepció de les diferents seus col·legials o bé sol·licitar que us l'enviïn junt amb la vostra propera comanda a La Cooperativa Jordi Capell.
Proper número
El proper número de la revista anirà a càrrec dels equips guanyadors del concurs convocat l'any passat pel Col·legi: Josep Ferrando i Marta Poch.
1/10/2020