Josep Maria Borrell
Director de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL-AMB)
Lisa De Visscher
Arquitecta en Cap de Brussel·les (Bouwmeester Maître Architecte)
Marta Peris i José Toral
Fundadors de Peris+Toral Arquitectes
Matthew Baldwin
Cap del Grup de Treball d'Habitatge de la Comissió Europea
Josep Maria Borrell
Director de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL-AMB)
Lisa De Visscher
Arquitecta en Cap de Brussel·les (Bouwmeester Maître Architecte)
Marta Peris i José Toral
Fundadors de Peris+Toral Arquitectes
Matthew Baldwin
Cap del Grup de Treball d'Habitatge de la Comissió Europea
THE FUTURE OF HOUSING IN EUROPE: FROM POLICY TO IMPLEMENTATION
After four editions of "Decarbonising Architecture", this year's conference takes the discussion a step further by addressing the regulatory, economic and organisational barriers that hinder the transformation of the building sector. It also aims to identify the governance tools and mechanisms needed to make an affordable, healthy, resilient and decarbonised housing stock a reality.
Beyond showcasing exemplary architectural projects, the conference seeks to identify the conditions that make them possible: well-designed procurement processes, enabling regulations, incentives, new management models and best practices from across Europe that can be replicated.
Under the theme "The Future of Housing in Europe: From Policy to Implementation", this fifth edition places housing at the heart of the debate on the ecological transition. Decarbonising the residential building stock is an opportunity to rethink housing from a holistic perspective: reducing energy demand, improving thermal comfort, ensuring healthy living conditions, lowering household energy bills and strengthening social cohesion in neighbourhoods.
A new European framework
Previous editions explored in depth the major European policy agendas shaping the transformation of the sector, including the European Green Deal, the New European Bauhaus, the Energy Performance of Buildings Directive (EPBD), the EU Taxonomy, Level(s) and other frameworks related to sustainability and architectural quality. This fifth edition proposes the forthcoming European Affordable Housing Plan as the new overarching policy framework through which these agendas can be understood and connected.
From diagnosis to action
The conference will bring together architects, public administration representatives, policymakers, developers and other key stakeholders to discuss the tools, governance models, financing mechanisms and regulatory frameworks needed to turn this transformation into reality. More than a forum for reflection, this edition is designed as a platform for action: an opportunity to share experiences, build partnerships and help shape recommendations that will support a housing model combining architectural quality, affordability, health, energy efficiency and climate resilience.
CONFERENCE PROGRAMME
Session 1. Agendas for Change
From the European Green Deal to the European Affordable Housing Plan: local implementation
Session 2. Renovation
Renovating better: tools and projects to transform the existing building stock
Session 3. The "new" new construction
From procurement to project delivery: affordable, healthy and low-carbon housing
Session 4. Implementation Agenda
From exception to standard: what needs to change to scale up?
¡Inscríbete antes del 11 de octubre y disfruta de un 20 % de descuento!
Además, la entrada Early Bird incluye acceso gratuito al Smart City Expo World Congress.
Tras cuatro ediciones dedicadas a situar la descarbonización de la arquitectura en el centro del debate profesional, la quinta jornada quiere dar un paso más y pasar del marco político y la sensibilización a la implementación real.
Bajo el título "El futuro de la vivienda en Europa: de la política a la implementación", la jornada pondrá de manifiesto la oportunidad que representa la descarbonización del parque residencial para repensar el modelo de vivienda.
Contaremos con arquitectos, representantes de la administración pública, responsables políticos y otros agentes implicados para debatir qué facilitadores son necesarios para hacer realidad este cambio de paradigma.
Register before 11 October and enjoy a 20% discount!
Your Early Bird ticket will include free access to Smart City Expo World Congress.
After four editions focused on placing the decarbonisation of architecture at the heart of the professional debate, the fifth edition takes the conversation a step further by moving from policy framework and awareness to real-world implementation.
Under the title "The Future of Housing in Europe: From Policy to Implementation", this edition will highlight the opportunity that decarbonisation offers to rethink the housing model.
Architects, public administration representatives, policymakers and other key stakeholders will come together to discuss the enabling conditions needed to turn this paradigm shift into reality.
Malgrat el creixement de l’edificació, la creació d’habitatge continua estancada
1. El creixement de la superfície visada es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona –fora de la ciutat comtal– i Girona.
El primer semestre del 2026 s’han visat 2.411.462 m2 a Catalunya, un 13,46% més que en el mateix període de l’any anterior. Malgrat l’increment, l'evolució continua estable i sense tendència de creixement sostingut en els darrers anys.
L'activitat es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona i Girona. La Demarcació de Barcelona lidera el conjunt del país amb 1.397.262 m2 visats, que representen prop del 58% del total a Catalunya, i registra un increment del 18,8%. El creixement es concentra sobretot fora de la capital, amb una pujdada del 22%, mentre que a Barcelona ciutat l'augment és del 7,05%, mantenint una tendència plana en els darrers anys.
Per la seva banda, Girona registra un 23,29% més que un any abans, consolidant la dinàmica positiva dels darrers exercicis. En canvi, les Comarques Centrals (-9,63%) i l’Ebre (-13,25%) presenten descensos, mentre que Tarragona (-0,91%) i Lleida (2,78%) mantenen dades similars.
En relació al nombre d'expedients, s’han visat un total de 4.752 expedients, un 8,39% més que el mateix període de 2025. Si es compara amb el creixement de la superfície visada, les dades apunten a una activitat més distribuïda i menys condicionada a actuacions de gran dimensió.
2. L’habitatge de nova creació continua presentant xifres negatives, lluny dels nivells necessaris.
Els 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya representen un 2,59% menys que un any abans. La xifra es manté lluny dels 25.000 habitatges anuals que el Pla territorial sectorial d'habitatge considera que calen per donar resposta a les necessitats de país.
La Demarcació de Barcelona concentra el 60% del visat d’habitatge de nova creació, però registra un descens del 0,93%. Girona manté pràcticament les dades de l’any anterior (creix un 0,66%), mentre que Comarques Centrals és l’única demarcació amb creixement territorial significatiu (5,28%). Les davallades es produeixen a l'Ebre (-31,94%), Tarragona (-20,05%) i Lleida (-1,01%).
Una de les dades més destacades és la caiguda a Barcelona ciutat. Els 503 habitatges representen el 39,62% menys que en el mateix període de 2025. En canvi, la resta de la Demarcació de Barcelona presenta una evolució positiva, amb 4.268 habitatges visats i un increment del 7,16%.
Habitatge de protecció oficial
Del total de 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya, 468 són de protecció oficial. D'aquests, 459 es concentren a la Demarcació de Barcelona, mentre que 7 corrresponen a Lleida i 2 a Girona. A Barcelona ciutat, dels 503 habitatges nous visats, només el 10% són de protecció oficial.
3. Creix la superfície d’ús no residencial i la superfície d’habitatge es manté.
Dels 2,4 milions de metres quadrats visats, 1.595.570 m2 corresponen a habitatge i 774.850 m2 a usos no residencials. Mentre que la superfície d’habitatge es manté estable amb un lleuger augment del 0,54%, el no habitatge creix un 54,24%, fet que explica bona part de l’increment global de l’activitat de visat observat aquest semestre.
4. La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent.
Els 591.624 m2 de rehabilitació representen un 5,13% més que el mateix semestre de l’any passat. Tot i això, aquesta activitat representa només el 25% de la superfície total visada al COAC.
Per territoris, totes les demarcacions registren increments excepte Comarques Centrals (-10,95%). A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal cau un 1,84% mentre que la resta del territori puja un 6,06%.
Fons europeus Next Generation
Dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, aquest semestre s'han tramitat al COAC 126 expedients corresponents a 949 habitatges. D'aquests, 58 corresponen a la Demarcació de Barcelona (627 habitatges), 19 a Comarques Centrals (87 habitatges), 19 a Girona (128 habitatges), 12 a Lleida (30 habitatges), 11 a Tarragona (70 habitatges) i 7 a l’Ebre (7 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit des de l'inici un total de 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges.
5. L’obra nova presenta un creixement continuat des de la davallada del 2024.
L’obra nova creix un 16,51% i se situa en els 1.778.796 m2 semestrals.
Només creixen les demarcacions de Barcelona (23,33%) i Girona (30,55%), mentre que la resta presenta dades negatives: Comarques Centrals (-12,62%), Ebre (-40,51%), Lleida (-10,69%) i Tarragona (-3,97%). En relació a la Demarcació de Barcelona, tant la capital com la resta de la Demarcació creixen, un 10,47% i un 26,40% respectivament.
Consulta els gràfics
El COAC reclama agilitzar els processos sense renunciar a les garanties
Davant d’un context en què la superfície visada creix però l’habitatge de nova creació continua estancat i insuficient per cobrir les necessitats de país, el COAC considera prioritari continuar impulsant mesures que permetin augmentar l’oferta residencial i accelerar la posada en marxa de nous projectes.
El Col·legi alerta que els llargs terminis de tramitació de les llicències urbanístiques s’han convertit en un dels factors que dificulten el desenvolupament de les noves promocions i defensa la necessitat d’adoptar mesures que permetin reduir-los de manera significativa sense reduir les garanties jurídiques, tècniques i d’interès públic inherents al sistema.
Així mateix, assenyala que la complexitat de la normativa i la manca d’homogeneïtzació dels criteris interpretatius aplicats pels diferents ajuntaments contribueix a allargar els terminis de revisió dels expedients. En aquest sentit, valora positivament les iniciatives impulsades per les administracions per agilitzar els tràmits i reclama que es complementin amb actuacions immediates que millorin l’eficiència del sistema.
Entre les actuacions proposades, el COAC planteja reforçar els equips d’arquitectes municipals, facilitar la transformació digital, simplificar i homogeneïtzar la normativa aplicable i promoure la formació continuada dels professionals.
Per contribuir a aquest objectiu, el COAC ha presentat a la Generalitat una proposta amb sis mesures concretes per millorar el funcionament dels processos de concessió de llicències:
1- Recuperar els canals de consulta prèvia entre els tècnics municipals i els redactors dels projectes.
2- Homogeneïtzar els criteris tècnics i urbanístics i per facilitar una aplicació uniforme de la normativa.
3- Harmonitzar la documentació exigida i els procediments de tramitació de les llicències.
4- Crear una borsa d’arquitectes qualificats per donar suport temporal als ajuntaments amb una major càrrega de treball.
5- Recuperar el visat col·legial obligatori del projecte bàsic com a mecanisme de verificació documental prèvia.
6- Desenvolupar eines digitals i d’intel·ligència artificial que ajudin a automatitzar parcialment comprovacions objectives i facilitar la tasca dels serveis tècnics municipals.
El COAC subratlla que aquestes mesures tenen un caràcter complementari i són compatibles amb les iniciatives que actualment impulsa el Govern. A més, moltes d’elles poden aplicar-se de manera immediata i amb un cost contingut, contribuint a millorar l’eficiència dels procediments mentre es consoliden les reformes de més abast.
Al mateix temps, el COAC considera que la resposta a l’emergència habitacional requereix una estratègia estable i sostinguda en el temps. Per això, defensa la formalització d’un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que permeti desplegar mesures de llarg recorregut, més enllà dels cicles polítics, i que combini l’increment de l’oferta residencial, la rehabilitació del parc existent, la regeneració urbana i l’equilibri territorial.
Per això, el COAC reitera la seva voluntat de continuar col·laborant amb les institucions i amb el conjunt dels agents implicats per avançar en les reformes necessàries i contribuir activament a fer possible una resposta més eficaç al repte de l’habitatge a Catalunya.