L'Arxiu Històric del COAC col·labora amb l'exposició "Masó: interiors"
Es troben representats els interiors de nou edificis representatius de l'obra de Masó com la Casa Quintana, la Casa Masó, l'Apartament Masó Bru, la Casa Masramon, la Casa Ensesa, la Casa Casas, la Casa Salieti, la Casa Carles ("lo Mirador") i el Palau Solterra.
En aquesta ocasió, l'Arxiu Històric del COAC a Girona hi col·labora cedint en préstec 115 documents, entre dibuixos originals de l'arquitecte i publicacions de l'època, que mostren la influència de les tendències que fa cent anys predominaven al centre i nord d'Europa, sobre la seva obra. Masó va fer seves aquestes idees, basades en la simplicitat i els motius geomètrics, les va adaptar i introduir a Catalunya, fent de la seva creació un llegat del qual podem gaudir en aquesta exposició.
"Masó: interiors" es podrà visitar fins el 15 d'agost de 2017.
La recuperación de la edificación en Cataluña sigue siendo muy débil, lejos de la normalización
El COAC ha analizado este miércoles 19 de julio, en una convocatoria abierta a los medios de comunicación, la actividad de construcción y rehabilitación en Cataluña referente al primer semestre de 2017, a partir de los proyectos de ejecución de obra. A pesar de haberse cerrado este periodo con 2.049.115 m2 visados, un 7% más en relación al semestre anterior, el Colegio hace las siguientes consideraciones:
1.- La superficie visada sigue a niveles bajísimos, situándose a niveles muy inferiores respecto el mínimo histórico de los últimos 25 años (sin contar los años de crisis).
2.- No estamos ante un crecimiento homogéneo para todo el territorio. Sólo las provincias de Barcelona y de Girona crecen de manera constante.
3.- Los proyectos de gran envergadura, que los últimos años habían protagonizado el crecimiento del sector, pierden fuerza frente a los proyectos de menor tamaño (inferiores a 3.000 m2), que siguen creciendo.
4.- La superficie total visada en Cataluña corresponde a un total de sólo 4.173 proyectos, muy por debajo de los estándares europeos, cuya consecución permitiría una mínima recuperación de los arquitectos y de los profesionales de este sector.
Análisis de la superficie visada por territorio
Por demarcaciones territoriales, destaca el entorno de la ciudad de Barcelona (sin tener en cuenta la ciudad de Barcelona), que mantiene el crecimiento iniciado en 2015. Se han visado 1.195.689 m2, un 21% más que el semestre anterior. De este total, un 54% corresponde a proyectos de más de 3.000 m2.
En el caso de la ciudad de Barcelona, el primer semestre de 2017 ha caído en relación al último semestre de 2016, debido principalmente a la reducción de los proyectos de más de 10.000 m2, que habían crecido mucho el semestre anterior.
En cuanto al resto de demarcaciones, Girona crece de forma constante, esta vez un 28%, mientras que el Ebro lo hace de forma puntual un 15%, y Tarragona y Lleida bajan (un 36% y un 1% respectivamente).
Si analizamos comarca por comarca los datos del visado vemos que la mayoría de metros cuadrados se concentran en proyectos del Barcelonès, Vallès Occidental y Baix Llobregat, con 1.031.468 m2 (la mitad del total). Las comarcas que más crecen comparativamente con el primer semestre de 2016 son el Baix Llobregat y el Maresme.
Análisis por usos: VIVIENDA / NO VIVIENDA
La vivienda sigue siendo superior a la "no vivienda". Sin embargo, contrariamente a la tendencia de los semestres anteriores, esta vez la "no vivienda" baja un 21% respecto al periodo anterior.
El número total de viviendas nuevas visadas este semestre es de 6.110, lo que supone un incremento del 36% respecto al segundo semestre de 2016. De este total, un 65% se ha proyectado en la provincia de Barcelona (excluyendo la ciudad de Barcelona, que por sí sola supone otro 18%).
En cuanto a los usos de la "no vivienda", tan sólo crecen el industrial y el sanitario. El resto caen todos. En el caso de la industria, el 69% del total se localiza en el Vallès Occidental, el Oriental y el Baix Llobregat, que suponen un total de 98.000 m2. Habrá que ver cómo evoluciona el resto del año para poder sacar más conclusiones.
Análisis según tipología de edificación: NUEVA / REHABILITACIÓN-REFORMA
En términos absolutos la obra nueva es la que continúa experimentando una subida más significativa (15%), situándose en los 1.389.654 m2 visados el primer semestre de este año. La superficie visada de rehabilitación ha caído un 4% respecto al periodo anterior, situándose en los 616.119 m2, cifra totalmente decepcionante para las expectativas que existen en este sentido.
Los proyectos de rehabilitación que se visan en el COAC son los que o bien afectan a la estructura global de la edificación, o a su configuración o bien implican cambio de uso. Por lo tanto lo que podemos deducir de esta cifra es que la actividad de renovación urbana, tan necesaria en un parque envejecido y desactualizado como el nuestro, que implica intervenciones en la totalidad de los edificios directamente relacionadas con conceptos tales como eficiencia energética y sostenibilidad, no se está llevando a cabo.
EN CONCLUSIÓN
El COAC considera que la renovación urbana es esencial para, por un lado, dar respuesta a las necesidades de la ciudadanía de ahora y la del futuro; y, por otro, para conseguir remontar esta situación de colapso del sector y así contribuir, en la medida que nos toca, a la salida de la crisis.
En nuestro país la legislación del sector, más pensada para la obra nueva, está frenando la rehabilitación. Incluso en épocas anteriores a la crisis, los datos europeos sitúan a España a la cola de los países europeos occidentales. Ante esta constatación, ni la Ley (estatal) de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas, del año 2013, ni las escasas subvenciones promovidas por las administraciones autonómicas y locales hasta ahora han funcionado.
En consecuencia, el Colegio de Arquitectos considera esencial que se priorice la renovación urbana como instrumento clave para:
- Combatir el cambio climático
- Garantizar el derecho a una vivienda digna y adecuada y la habitabilidad
- Asegurar que nuestras ciudades, nuestros edificios y los espacios públicos contribuyan al progreso ya la cohesión social
- Contribuir a la recuperación del sector en particular ya la de la economía en general
La recuperació de l’edificació a Catalunya segueix sent molt dèbil, lluny de la normalització
El COAC ha analitzat aquest dimecres 19 de juliol, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent al primer semestre del 2017, a partir dels projectes d'execució d'obra. Malgrat aquest període s’ha tancat amb 2.049.115 m2 visats, un 7% més respecte el semestre anterior, el Col·legi fa les següents consideracions:
1.- La superfície visada continua a nivells baixíssims, situant-se a nivells molt inferiors respecte el mínim històric dels darrers 25 anys (sense comptar els anys de crisi).
2.- No estem davant d’un creixement homogeni per a tot el territori. Només les províncies de Barcelona i de Girona creixen de manera constant.
3.- Els projectes de gran envergadura, que els darrers anys havien protagonitzat el creixement del sector, perden força enfront dels projectes de mida més petita (inferiors a 3.000 m2), que segueixen creixent.
4.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de tan sols 4.173 projectes, molt per sota dels estàndards europeus, l’assoliment dels quals permetria una mínima recuperació dels arquitectes i dels professionals d’aquest sector.
Anàlisi de la superfície visada per territori
Per demarcacions territorials, destaca l’entorn de la ciutat de Barcelona (sense tenir en compte la ciutat de Barcelona), que manté el creixement iniciat l’any 2015. S’han visat 1.195.689 m2, un 21% més que el semestre anterior. D’aquest total, un 54% correspon a projectes de més de 3.000 m2.
En el cas de la ciutat de Barcelona, el primer semestre del 2017 ha caigut respecte el darrer semestre del 2016, a causa principalment de la reducció dels projectes de més de 10.000 m2, que havien crescut molt el semestre anterior.
Pel que fa a la resta de demarcacions, Girona creix de forma constant, aquest cop un 28%, mentre que l’Ebre ho fa de forma puntual un 15%, i Tarragona i Lleida baixen (un 36% i un 1% respectivament).
Si analitzem comarca per comarca les dades del visat veiem que la majoria de metres quadrats es concentren en projectes del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat, amb 1.031.468 m2 (la meitat del total). Les comarques que més creixen comparativament amb el primer semestre del 2016 són el Baix Llobregat i el Maresme.
Anàlisi per usos: HABITATGE / NO HABITATGE
L'habitatge continua sent superior al “no habitatge”. Això no obstant, contràriament a la tendència dels semestres anteriors, aquest cop el “no habitatge” baixa un 21% respecte el període anterior.
El número total d’habitatges nous visats aquest semestre és de 6.110, xifra que suposa un increment del 36% respecte el segon semestre del 2016. D’aquest total, un 65% s’ha projectat a la província de Barcelona (excloent la ciutat de Barcelona, que per sí sola suposa un altre 18%).
Pel que fa els usos a què es destina el “no habitatge”, tan sols creixen l’industrial i el sanitari. La resta cauen tots. En el cas de la indústria, el 69% del total es localitza al Vallès Occidental, l’Oriental i el Baix Llobregat, que suposen un total de 98.000 m2. Caldrà veure com evoluciona la resta de l’any per poder treure més conclusions.
Anàlisi segons tipologia d’edificació: OBRA NOVA / REHABILITACIÓ-REFORMA
En termes absoluts l’obra nova és la que continua experimentant una pujada més significativa (15%), situant-se als 1.389.654 m2 visats el primer semestre d’enguany. La superfície visada de rehabilitació ha caigut un 4% respecte el període anterior, situant-se als 616.119 m2, xifra totalment decebedora per les expectatives que existeixen en aquest sentit.
Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afecten a l’estructura global de l’edificació, o a la seva configuració o bé impliquen canvi d’ús. Per tant el que podem deduir d’aquesta xifra és que l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, que implica intervencions en la totalitat dels edificis directament relacionades amb conceptes com ara eficiència energètica i sostenibilitat, no s’està duent a terme.
EN CONCLUSIÓ
El COAC considera que la renovació urbana és essencial per, d’una banda, donar resposta a les necessitats de la ciutadania d’ara i la del futur; i, de l’altra, per aconseguir remuntar aquesta situació de col·lapse del sector i així contribuir, en la mesura que ens toca, a la sortida de la crisi.
Al nostre país la legislació del sector, més pensada per a l’obra nova, està frenant la rehabilitació. Fins i tot en èpoques anteriors a la crisi, les dades europees situen Espanya a la cua dels països europeus occidentals. Davant d’aquesta constatació, ni la Llei (estatal) de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, de l’any 2013, ni les escasses subvencions promogudes per les administracions autonòmiques i locals fins ara han funcionat.
En conseqüència, el Col·legi d’Arquitectes considera essencial que es prioritzi la renovació urbana com a instrument clau per:
- Combatre el canvi climàtic
- Garantir el dret a un habitatge digne i adequat i l’habitabilitat
- Assegurar que les nostres ciutats, els nostres edificis i els espais públics contribueixin al progrés i a la cohesió social
- Contribuir a la recuperació del sector en particular i a la de l’economia en general
· CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
IMPACTE EN PREMSA
· "L'edificació a Catalunya no acaba d'arrencar", TV3 (minut 20:07), 19 de juliol de 2017
· "La construcció segueix sota mínims", Catalunya Ràdio (minut 25:07), 19 de juliol de 2017
· "Els visats repunten només a l'àrea metropolitana i Girona", El Punt Avui, 19 de juliol de 2017
· "L'edificació a Catalunya es recupera feblement i segueix lluny de la normalització", VilaWeb, 19 de juliol de 2017
· "La nova edificació s'allunya de Barcelona i es concentra a la província", El Periódico, 20 de juliol de 2017
· "La construcció reneix només a Barcelona i a la costa de Girona", La Vanguardia, 20 de juliol de 2017
· "La mejora de la edificación se limita solo a Barcelona y la Costa Brava", Expansión, 20 de juliol de 2017
· "La construcció de pisos a Lleida ciutat puja un 68% i concentra la meitat de la província", Segre, 20 de juliol de 2017
· "El Bages figura entre les comarques on més s'incrementa el nombre de visats", Regió 7, 20 de juliol de 2017
· "Tarragona queda al marge de la recuperació dels projectes d'edifiicació d'habitatges nous que es consolida a Catalunya", Tarragona Ràdio, 19 de juliol de 2017
· "Minsa recuperació dels visats d'habitatges a les Terres de l'Ebre", Nació Digital, 19 de juliol de 2017
· "La superficie visada en Cataluña crece el 7% durante el primer semestre de 2017", ABC, 19 de juliol de 2017
Key points of the Law on Architecture
Based on this premise, the Law’s preamble notes Europe’s legal precedents that form the basis for the declaration of architecture as an activity of general interest and its legislative implementation. The main points of the Law on Architecture are:
- The definition of architecture as an activity of general interest and the provision of measures for its promotion.
- The establishment of measures to place value on and promote the role of architecture in people’s wellbeing.
- Promotion and highlighting of the innovative role of architecture and its potential for encouraging sustainable development.
- Stipulation of the measures to foster and boost architectural quality.
- Promotion of quality in architecture by means of exemplary public building policies.
- Stipulation that the Government of Catalonia shall define the guide value for professional fees in the field of architecture.
- In architecture tender processes, evaluation of quality criteria shall prevail over price.
- Promotion of diversity in and young persons’ access to public procurement.
- Establishment of the procurement arrangements and value above which the public administrations must contract the architectural process and town planning instruments.
- Boosting of the profile of and appreciation for architecture by means of mechanisms such as the Premi Catalunya for Architecture and Built Heritage and the Council for Architectural and Planning Quality of Catalonia, and the creation of architectural quality consultative bodies for local administrations.
- The carrying out of public tenders by means of the two-round design competition with jury involvement arrangement.
- Promotion of the proper makeup of the juries in public procurement tender processes to guarantee selection of the best bid, as well as transparency and the obligatory disclosure of jury minutes and bids presented.
- Noting in the preamble that continuity between the design and works management is one of the aims of the law.