L'Ajuntament de Girona convoca un concurs per l'adequació de la Casa Pastors
La voluntat del consistori és que l'edifici pugui esdevenir la segona seu del Museu d'Art, dedicada aquesta als períodes modern i contemporani, i acollir l'espai d'exposició de la col·lecció d'art modern de Rafael Santos Torroella, un arxiu i biblioteca del seu fons, d'altres col·leccions d'art modern i contemporani de l'Ajuntament, sales temporals per a l'exposició de joves artistes i les col·leccions d'art modern i contemporani d'altres institucions de la ciutat.
L'objecte bàsic del concurs és la redacció del corresponent projecte arquitectònic acompanyat de la prestació d'un seguit d'altres serveis d'arquitectura tots ells relacionats amb aquest projecte. La data límit de presentació de la documentació és el 19 de juliol de 2017, a les 14 h.
Trobareu les bases i tota la documentació relativa al concurs en aquest enllaç.
El Simposi sobre sòl no urbanitzable extreu un centenar de conclusions sobre patrimoni, planificació territorial i gestió
Després de set mesos, el dimecres 28 de juny es van presentar les conclusions en una sessió amb el president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo; els arquitectes Xavier Canosa, Esteve Corominas i Anna Barceló, membres de la Comissió Tècnica del SSNU; i l’arquitecte Sebastià Jornet, que va fer una reflexió personal de les conclusions del SSNU.
92 CONCLUSIONS DIVIDIDES EN 4 GRANS BLOCS
Amb tot el material recopilat durant els tres dies que va durar el SSNU s’han pogut elaborar 92 conclusions que es poden agrupar en 4 categories: edificacions-activitats, paisatge-patrimoni, planificació territorial i urbanística i gestió. D’aquestes destaquem les següents:
PAISATGE PATRIMONI
- És necessari “sanar les ferides” existents en el paisatge, tractar aquelles instal·lacions i andròmines situades al voltant de les carreteres, reduir l’impacte d’algunes urbanitzacions antigues o d’edificacions abandonades. Per aconseguir-ho, s’han de detectar aquests casos, i intervenir de forma activa i sense complexos, incorporant mesures en el planejament municipal que permetin configurar el paisatge per assolir així una bona adequació i integració paisatgística.
- La redacció de projectes de paisatge que puguin ordenar i integrar paisatgísticament les implantacions -existents i noves- en sòl no urbanitzable és imprescindible, sobretot en el cas d’indústries i activitats econòmiques.
- Són importants els plans de millora de les façanes dels municipis de menys de 500 habitants (micropobles) que reforcin els seus valors paisatgístics.
- Es reclama la iniciativa pública en els processos d’intervenció, especialment, en la planificació i gestió dels espais més vulnerables i degradats com són les vores i accessos als assentaments urbans.
- És fonamental la participació ciutadana en el desenvolupament de plans i projectes de paisatge
- Les transformacions derivades de les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, turístiques, etc., no han de suposar perill per a la protecció del medi natural, perquè són la base que ha de garantir la conservació i protecció d’aquest patrimoni natural i del paisatge.
- Valorar la funció de l’urbanista en la creació de paisatge que relacioni territori i cultura.
- Entendre que “un espai protegit no ha de ser un espai improductiu” i així evitar situacions pràctiques que arriben a l’absurd quan la llei impossibilita o dificulta la implantació d’una nova activitat perfectament compatible amb la seva implantació en SNU.
EDIFICACIONS - ACTIVITATS
- Fomentar i incentivar la recuperació, el reciclatge i la rehabilitació d’edificacions existents en desús per davant de la creació de noves edificacions. S’ha d’admetre la reconstrucció d’edificacions rurals abandonades quan es vinculen directament a activitats que aporten valor afegit al territori i que potencien la recuperació i custòdia dels espais rurals abandonats. Aquesta recuperació i reactivació de les edificacions existents passa per la possibilitat de poder implantar activitats. Malauradament, la llei vigent és rígida a l’hora de permetre-ho, per això és imprescindible revertir aquest fet i poder comptar amb eines que siguin flexibles i simplifiquin aquesta implantació.
- Valorar l’oportunitat que ofereix la indústria del turisme per a la regeneració d’espais edificats i abandonats en SNU, tot revisant les seves polítiques, ja que en molts casos resulten consumidores de recursos naturals.
- No limitar usos compatibles amb valors que es volen protegir en el SNU i permetre la recuperació d’antigues edificacions que contribuirien a la recuperació de l’espai natural i del paisatge.
- Revisar els criteris d’inclusió i corregir la disparitat interpretativa en els catàlegs de masies i cases rurals de les edificacions, ja que actualment porta a discrecionalitats i arbitrarietats en la presa de decisions de les administracions.
- Regular l’edificació i els usos dels nuclis rurals en el SNU, morfològicament significats, mitjançant plans específics. D’aquesta manera no ho regularan els catàlegs de masies i cases rurals.
- Introduir més pedagogia sobre la importància que tenen els sistemes constructius –en què es fonamenten bona part d'aquestes construccions rurals-, reglamentar-los bé i exigir-los de manera inequívoca, però alhora sabent reglamentar conjuntament amb els sistemes constructius moderns basats en la integració arquitectònica-paisatgística, l’smart-live, l'eficiència, la sostenibilitat i la prefabricació.
PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA
- Reforçar els valors del planejament territorial com a marc de referència per a la planificació sectorial i local del sistema d’espais oberts i del paisatge.
- Donar resposta a les noves pressions sobre el SNU que es manifesten en municipis del prelitoral, pirenaics i prepirinencs, i entorns de ciutats intermèdies, on s’estan reproduint a menor escala fenòmens de suburbanització com els consolidats a l’àrea metropolitana de Barcelona.
- Pren importància el concepte de petjada ecològica i s’ha d’incorporar a la reflexió territorial i urbanística. També el canvi climàtic, que ha de ser un factor a tenir en compte a l’hora de planificar i gestionar el territori.
- La planificació del turisme s’ha de realitzar en l’àmbit territorial i no deixar-lo únicament en mans del planejament local.
- És urgent la redacció i tramitació del Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris.
- Vincular a projectes d’intervenció paisatgística les actuacions promogudes per les diferents administracions que tenen impacte sobre el territori, especialment en el cas de les carreteres.
- Considerar i tenir en compte les diferències existents en el territori català, perquè no tots els municipis poden ser tractats de la mateixa manera i com a conseqüència, s’han de reformular els instruments de planejament general municipal.
- Els micropobles i els municipis rurals sense sòl urbà classificat haurien de tenir un tractament diferenciat.
GESTIÓ
- Establir mecanismes que avalin legalment i econòmicament, de forma real i efectiva, l’exigència d’enderrocar edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable al cessar l’activitat a les que estaven vinculades. Per exemple, inscriure al Registre de la Propietat, com a condició de llicència, l’obligació del promotor d'enderrocar i retornar a l’estat original els terrenys un cop acabada l'activitat autoritzada. D’aquesta manera, s’aconseguiria reposar el paisatge a la seva forma original i acabar amb les edificacions i instal·lacions abandonades.
- Necessitat d’implicar a l’administració pública en recuperacions dels espais degradats.
- Introduir en el planejament del SNU els instruments de gestió forestal.
- Simplificar i agilitzar les tramitacions i processos administratius dels expedients urbanístics.
- Crear un parc d'arquitectes municipals més potent amb una actuació i criteris més homogenis.
- Vincular les actuacions en edificacions en SNU a la custòdia de la finca a on estan assentades.
- En certes situacions, equiparar la gestió del SNU a la gestió en sòl urbà, aconseguint així que part de les plusvàlues que genera l’execució d’algunes determinacions del planejament -reutilització d’edificacions existents per a nous usos, recuperació de masies i cases rurals per turisme rural, instal·lacions hoteleres, etc.- reverteixin a la societat.
- Formar col·lectius professionals de suport a la ciutadania, com la figura dels local consulters holandesos, gent capacitada per explicar i orientar el ciutadà en els temes complexos que afecten la planificació urbanística i la intervenció en el paisatge.
Consulta les conclusions en PDF.
Les xifres del Simposi sobre sòl no urbanitzable
Durant tres jornades 277 persones van assistir a les 25 ponències i 4 taules rodones per reflexionar entorn de temes d’ordenació, edificació i activitats, i intervenció en el paisatge, però també parlar de sensacions, sentiments i emocions, amb la voluntat de reflexionar, analitzar i debatre, formular noves preguntes i donar, finalment, alguna resposta a les noves demandes i problemàtiques sorgides del context social actual en l’àmbit territorial del conjunt d’espais oberts de Catalunya. També es van presentar 18 comunicacions, que es poden consultar a la web del SSNU, material principal de l’exposició que es podia veure en els espais de Figueres, Olot i Girona, on es desenvolupava la jornada.
El SSNU es va poder realitzar gràcies al suport i la col·laboració de diferents entitats públiques i empreses privades. Concretament, es compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya; la Diputació de Girona; els Ajuntaments de Girona, Figueres i Olot; l’Observatori del Paisatge, i el patrocini de Citylift.
Visat 100% digital
Els arquitectes que habitualment tramiten els seus expedients en paper tindran a la seva disposició un servei de suport i acompanyament que els facilitarà tant l’edició eficient del documents en format pdf com l’ús del portal de tràmits telemàtic del COAC. Tot i així, qui ho desitgi podrà optar per seguir portant la documentació en paper, utilitzant el servei de digitalització del Col·legi.
El visat telemàtic del Col·legi es va posar en marxa l'any 2002. En el transcurs d'aquests 15 anys, el nombre d’expedients digitals tramitats ha anat augmentant, arribant actualment al 83%, molt a prop de l’objectiu del 100% que ara es vol assolir. Els arquitectes que l'utilitzen habitualment fan una valoració molt positiva de l'eina, de 4 sobre 5.
Avantatges de visar de manera telemàtica
Aquest sistema permet tenir al despatx professional el projecte ordenat en un únic fitxer pdf, el visat telemàtic ofereix una gestió àgil i còmoda per als arquitectes, ja que els treballs es poden enviar a visar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, evitant desplaçaments. L’eina, a més, s’adapta a tots els navegadors habituals, facilitant al màxim el treball als usuaris.
Accions i eines de suport als col·legiats
1.- Sessions de formació per generar PDF’s de la documentació tècnica i conèixer el funcionament del portal telemàtic
Els propers 13 i 14 i 27 i 28 de setembre tindran lloc les properes sessions de formació dirigides als arquitectes col·legiats. Cal inscripció prèvia.
2.- Atenció personalitzada per fer el 1er visat telemàtic
Els col·legiats podran realitzar un visat telemàtic a qualsevol de les oficines de visat amb l'ajuda d'un tècnic del COAC. Caldrà reservar dia i hora, properament s’informarà amb més detall de com fer-ho.
3.- Web específic amb manuals i tutorials
Documentació específica amb el funcionament del visat telemàtic i els passos a seguir per realitzar correctament un PDF amb marcadors. Es poden descarregar des de la pàgina web específica de suport per al visat 100% digital.
4.- Atenció telefònica
Al telèfon habitual d’atenció a l’arquitecte 93 306 78 03.
5.- Servei de digitalització de documents
A partir del mes de setembre, per als arquitectes que optin per seguir portant la documentació en paper, el Col·legi disposarà d’un servei de digitalització de documents. El servei serà de pagament i els terminis de revisió seran una mica més llargs perquè inclouran el procés de digitalització.
La Delegación del Alt Empordà inicia el ciclo Síntesis Arquitectónicas
La Delegación del Alt Empordà del COAC inicia, el jueves 6 de julio (19h), la segunda edición del Ciclo Síntesis Arquitectónicas con la presentación de la tesis doctoral de Isabela de Rentería, doctora arquitecto por la Universidad Ramon Llull. La autora presentará su tesis doctoral "Detalles en la obra de J. A Coderch", donde analiza la obra de J. A. Coderch desde el detalle constructivo. Coderch pone especial énfasis en su definición, y sin abandonar un fuerte arraigo en la tradición, provoca cambios en las soluciones convencionales, que contribuyen a transformar la imagen de sus edificios.
Tras la conferencia se abrirá la exposición 'Hacia una tradición viva. José Antonio Coderch 'que continúa su itinerancia por las sedes del COAC. Una selección de la muestra se podrá ver en Figueres y, otra, se podrá ver en la Sociedad La Fraternal de Espolla donde tendrá lugar la inauguración el jueves 20 de julio, a las 19 horas. En esta exposición el comisario, el doctor arquitecto Antoni Compañeros, propone explorar algunas de las intenciones presentes en la obra de José Antonio Coderch que conforman unas actitudes, una manera de hacer y una sensibilidad, que se reflejan en su obra arquitectónica, aunque hoy vigente.