La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat el visat de construcció i rehabilitació de la província corresponents a l’any 2025. L’estudi s'ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats. Aquests són els de visat obligatori per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents, incloent projectes grans de reforma i rehabilitació. Aquestes dades ofereixen la fotografia més fiable del que es construirà al territori en el futur immediat.
El sector consolida l’estabilitat dels últims anys
La superfície visada a les comarques gironines ha assolit el 2025 la segona millor dada de la última dècada amb un total de 768.298 m², fet que representa un increment del 14,9% respecte a l’any 2024 (668.730 m2). Aquesta evolució mostra una tendència d’estabilitat sostinguda en el temps, amb repunts puntuals – com els registrats els anys 2018 i 2023, com també el 2025 – vinculats a grans projectes que incrementen de manera significativa el volum de superfície visada. En el conjunt de Catalunya, la demarcació de Girona representa el 17% del total de superfície visada (4.511.786 m2).
Pel que fa a la distribució territorial, el Baix Empordà continua liderant l’activitat edificatòria amb 221.515 m², el 28,8% de la superfície total visada a la província, tot i registrar un lleuger descens respecte a l’any anterior. El segueixen el Gironès, amb 142.653 m² (18,6%), la Garrotxa, amb 112.304 m² (14,6%), i la Selva, amb 92.909 m² (12,1%). En el cas de la Garrotxa, cal assenyalar que el volum visat es veu condicionat pel projecte d’una nau industrial de més de 60.000 m², que altera la seva tònica habitual.
Amb relació a l’any anterior, les comarques amb un augment de més m2 construïts són el Gironès amb 142.653 m2, la Garrotxa amb 112.304 m2, l’Alt Empordà amb 112.213 m2, i el Pla de l’Estany, amb 34.876 m2. Com a última comarca amb un creixement en relació al 2024 és el Ripollès amb 22.896 m2. En percentatge, els increments més elevats es concentren en comarques amb un volum absolut menor, com la Garrotxa, que creix un 159,5% (112.304 m2), el Pla de l’Estany, amb un 50,6% (34.876 m²), i el Ripollès, amb un augment del 13,2% (22.896 m²), mentre que la Cerdanya, amb 26.191 m², registra la davallada més important amb un 21,8%.
Per capitals de comarca, destaquen Girona (73.821 m²), Olot (23.195 m²), Banyoles (19.555 m²), Figueres (17.415 m²) i Puigcerdà (11.617 m²).
Una altra dada analitzada és el nombre d’expedients visats que durant el 2025 se situa en 2.057, un 5% més que l’any anterior (1.959), mantenint-se dins d’una forquilla similar a la dels darrers exercicis. El Baix Empordà (540), l’Alt Empordà (444), la Selva (346) i el Gironès (314) concentren el nombre més gran d’expedients. Per capitals, encapçalen la llista Girona (84), Banyoles (54), Olot (42) i Figueres (41).
Els projectes de menys de 500 m2 són els més nombrosos
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 300.151 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges bifamiliars i unifamiliars.
Un total de 235.446 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; 130.833 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, on cal destacar vuit promocions d’habitatge plurifamiliar de més de 5.000 m2, i 99.125 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que el 2025 corresponen sobretot a una nau industrial de més de 60.000 m2 a Sant Jaume de Llierca, i a tres edificis d’habitatges plurifamiliars, un a Calonge i Sant Antoni, un altre a Castell-Platja d’Aro i un darrer a Vilablareix.
L’habitatge nou, principal motor de l’activitat edificatòria
El nombre d’habitatges de nova creació visats el 2025 s’enfila fins als 2.802, un increment del 34,45% respecte al 2024, i se situa en la xifra més elevada des de la crisi del 2008. Aquest resultat consolida la tendència de creixement continuat dels darrers anys, tot i que encara es manté per sota de les necessitats reals de la Demarcació de Girona i lluny dels objectius fixats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya. L’evolució dels pròxims exercicis serà clau per determinar si aquest increment es tradueix en una millora estructural de la resposta del sector a la demanda residencial. En el conjunt de Catalunya, els habitatges visats a la demarcació de Girona representen el 17,4% del total (16.128 habitatges).
La distribució comarcal mostra un creixement generalitzat de l’habitatge nou a gairebé totes les comarques, amb l’excepció del Ripollès i la Cerdanya. El Baix Empordà encapçala l’activitat amb 896 unitats, seguit del Gironès (614) i la Selva (459), on destaquen sis edificis plurifamiliars que agrupen 395 habitatges, dos dels quals corresponen a règim de protecció.
Pel que fa a les capitals de comarca, Girona concentra el major nombre d’habitatges nous, amb 367 unitats, seguida d’Olot (113), Banyoles (109) i Figueres (88).
En relació a l’habitatge protegit, continua tenint un pes reduït dins del conjunt d’habitatges visats; no obstant això, les dades de 2025 apunten a un canvi de tendència positiu, amb 264 unitats visades, una xifra molt superior a les 12 registrades el 2024. Aquests habitatges s’integren en un total d’11 promocions, dues de les quals combinen habitatge protegit i habitatge privat. Predomina clarament la tipologia plurifamiliar, present en deu promocions, mentre que la resta correspon a una actuació d’habitatge unifamiliar adossat. Pel que fa a la distribució territorial, s’ubiquen als municipis de Girona (tres promocions i 98 habitatges), Blanes (tres promocions i 80 habitatges), Figueres (una promoció i 51 habitatges), Banyoles (una promoció i 27 habitatges), Palamós (una promoció i 20 habitatges), Molló (una promoció i 3 habitatges) i la Vall de Bianya (una promoció i 2 habitatges).
Cal tenir en compte que no totes les promocions d’habitatge protegit estan subjectes a visat col·legial, de manera que aquestes dades reflecteixen únicament els projectes tramitats a través del COAC que corresponen a deu promotors privats i un de públic.
El repunt registrat en l’habitatge de protecció oficial durant el 2025 s’inscriu en el primer any posterior a l’anunci de la Generalitat de Catalunya sobre la construcció de 50.000 nous habitatges de lloguer social arreu del país en els pròxims cinc anys. En aquest context, les dades de 2025 constitueixen un primer pas cap a una activació del sector. L’evolució dels pròxims exercicis permetrà constatar si aquesta planificació es consolida en un increment sostingut de l’habitatge de protecció oficial, també a la demarcació de Girona, i si contribueix de manera efectiva a millorar l’accés a l’habitatge assequible.
Per entendre l’evolució de l’activitat visada durant el 2025, cal distingir entre l’edificació d’habitatge i la de no habitatge. En el cas de l’habitatge, la superfície total visada a la demarcació de Girona ha assolit els 614.468 m², una xifra que suposa un increment del 12,3% respecte del mateix període de l’any anterior (547.374 m²). Aquest volum representa el 19,35% del total de superfície visada d’habitatge a Catalunya, que se situa en 3.175.083 m².
La comarca del Baix Empordà lidera la superfície d’habitatges visada amb 207.740 m2 seguida pel Gironès 124.060 m2. Cal fer menció del Pla de l’Estany i de la Garrotxa, amb un creixement percentual del 70% i 30% respecte al mateix període de l’any passat, respectivament. Per contra, les comarques amb menor superfície visada han estat el Ripollès i la Cerdanya.
En referència al no habitatge, s’ha visat un total de 141.291 m2; xifra que representa un creixement del 26% respecte al mateix període de l’any anterior motivat per la construcció d’una nau industrial de 62.869 m2 a Sant Jaume de Llierca. Aquesta dada representa el 11,31% del conjunt de Catalunya (696.926 m2).
La rehabilitació lluny d’assolir els nivells òptims
La superfície visada per reformes i rehabilitació a la Demarcació de Girona durant el 2025 s’ha situat en 203.493 m², un decreixement del 14,1% respecte al 2024 (236.960 m²), donant continuïtat a la tendència negativa dels darrers dos exercicis, i situant-se en xifres similars a les de 2019. A Catalunya, durant el 2025 s’han visat 1.232.399 m2, el 16,5% corresponen a Girona.
En el conjunt de l’edificació visada a Girona, la rehabilitació representa el 27% de la superfície total, mentre que l’obra nova concentra el 73% restant. Aquesta proporció es manté dins de la franja registrada des del 2015, oscil·lant entre el 30% i el 40%, i reflecteix l’estancament d’aquesta activitat.
Per comarques, les que registren més superfície rehabilitada són el Baix Empordà (41.109 m²), el Gironès (38.009 m²) i l’Alt Empordà (37.371 m²). Pel que fa al creixement percentual, el Pla de l’Estany (40,71%, 16.086 m²) i la Garrotxa (31,92%, 25.018 m²) encapçalen l’increment respecte al 2024, mentre que La Selva (-38,66%, 24.514 m²), la Cerdanya (-37,39%, 7.319 m²) i el Baix Empordà (-37,00%, 41.109 m²) registren els decreixements més importants.
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. D’aquests, 40 expedients corresponen a Girona amb 536 habitatges.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 961 expedients del programa 3 corresponents a 9.600 habitatges dels quals un 13,22 % corresponen a Girona. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
L’obra nova recupera el creixement gradual dels últims anys
La superfície visada d’obra nova recupera la tendència positiva perduda l’any 2024, amb un increment del 30,7% respecte a l’any anterior, i continua representant el gran pes de la construcció de la província. En xifres absolutes s’han visat 552.266 m², el que suposa el 17,3% del total de Catalunya (3.192.031 m2).
Les comarques més actives en superfície visada són el Baix Empordà (177.335 m²), el Gironès (102.383 m²) i la Garrotxa (86.764 m²). Amb relació a l’any 2024, les que indiquen un major increment de superfície visada són el Baix Empordà amb 177.335 m2, el Gironès amb 102.383 m2 i la Garrotxa amb 86.764 m2; les tres comarques que més han crescut, seguides de l’Alt Empordà amb 73.108 m2, La Selva amb 64.582 m2, el Pla de l’Estany amb 18.091 m2 i el Ripollès amb 10.062 m2. La Cerdanya és l’única comarca amb una disminució, passant de 21.736 m² el 2024 a 18.811 m² el 2025.
Percentualment respecte al 2024, destaquen la Garrotxa (293,18%), el Pla de l’Estany (65,46%, 18.091 m²), l’Alt Empordà (36,06%, 73.108 m²) i La Selva (26,27%, 64.582 m²).
L’obra nova a la demarcació contribueix de manera significativa al total de l’edificació a Catalunya, i les dades del 2025 mostren una reactivació clara de l’activitat constructiva després d’un exercici anterior més contingut. L’augment de superfície visada indica la presència de nous projectes repartits arreu del territori, reforçant el pes d’aquesta dins del sector.
Aquesta resolució es va fer pública el passat divendres 19 de desembre. En total, 20 municipis d’arreu de Catalunya es beneficiaran d’aquest programa, que comptarà amb una inversió global de 1.600 milions d’euros durant el període 2025-2029.
El barri de Pont Major, a Girona
El projecte seleccionat se centra en un barri amb una renda clarament inferior a la mitjana de la ciutat, que presenta una notable degradació arquitectònica en part del parc d’habitatges, deficiències importants a l’espai públic i carències en accessibilitat. L’àmbit també registra un elevat índex de desnonaments, situacions de sobreocupació i un nombre significatiu de locals buits en planta baixa.
La proposta inclou la rehabilitació integral del parc d’habitatges existent, la revitalització de l’espai públic —amb millores de voreres, arbrat i enllumenat—, la creació i millora d’equipaments comunitaris i la conversió del carrer Portlligat en un eix verd. A més, es preveuen accions socials orientades a reforçar la convivència, l’acompanyament a famílies i estudiants i el foment de la inserció laboral.
El nucli antic d’Olot
El projecte seleccionat se centra en el nucli antic de la ciutat, un àmbit amb un parc edificat envellit, presència d’infrahabitatges i habitatges sobreocupats, pèrdua progressiva de població i activitat econòmica, així com un patrimoni arquitectònic de gran valor que requereix una nova empenta.
L’actuació integral combinarà la millora dels habitatges amb la dinamització comercial i la recuperació dels espais públics, així com la creació de nous equipaments i la incorporació de mesures ambientals vinculades a la renaturalització i a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
Sector oest de Figueres
La transformació del sector oest de la ciutat —que inclou barris com Sant Joan, Culubret, els habitatges sindicals, Bon Pastor i Món Millor— marcarà el Pla de barris a Figueres. Es tracta d’uns àmbits que històricament han patit una major degradació urbana i que presenten alguns dels indicadors socioeconòmics més baixos del municipi.
L’actuació, denominada Programa de Memòria d’Intervenció Integral de la Zona Oest de Figueres, permetrà una transformació global, similar a la que es va dur a terme al barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs. En aquest sentit, l’Ajuntament de Figueres comptarà amb l’arquitecte Sebastià Jornet, un dels responsables d’aquella intervenció, per afrontar el desenvolupament urbanístic del projecte al sector oest de la ciutat.
ACTIVITAT EXCLUSIVA PER ARQUITECTES COL·LEGIATS
Si esteu interessats a participar en aquesta activitat, cal omplir el formulari d'inscripció.
Cada col·legiat/da pot portar un acompanyant. Places limitades.
Inscriu-t'hi!
Amb la col·laboració de CaixaForum Girona
