Nou formulari en el Registre de Certificació Energètica d'Edificis
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Segons ha comunicat l'Institut Català d'Energia, s’ha publicat una nova versió del formulari del tràmit de certificació energètica que inclou els canvis següents:
· Modificació de l’apartat referent a la visita obligatòria que s’ha de realitzar a l’edifici objecte de la certificació segons el nou Reial Decret 390/2021.
· Petició d’informació addicional sobre: tipologia energètica dels electrodomèstics (valoració mitjana del grau d’eficiència del conjunt), existència de solucions bioclimàtiques o domòtica en l’edifici i valors aproximats de consums energètics i facturació. Aquesta informació addicional és voluntària i s’incorpora amb la voluntat de poder-la analitzar i compartir posteriorment amb el sector a través del portal de Dades Obertes, on ja hi ha les dades tècniques de tots els certificats de Catalunya.
A finals de setmana es farà el canvi definitiu al registre i a partir de llavors només serà vàlid el nou formulari.
Recordem que podeu fer arribar les vostres consultes a l’ICAEN a través de l’adreça de correu certificacio@gencat.cat.
· Modificació de l’apartat referent a la visita obligatòria que s’ha de realitzar a l’edifici objecte de la certificació segons el nou Reial Decret 390/2021.
· Petició d’informació addicional sobre: tipologia energètica dels electrodomèstics (valoració mitjana del grau d’eficiència del conjunt), existència de solucions bioclimàtiques o domòtica en l’edifici i valors aproximats de consums energètics i facturació. Aquesta informació addicional és voluntària i s’incorpora amb la voluntat de poder-la analitzar i compartir posteriorment amb el sector a través del portal de Dades Obertes, on ja hi ha les dades tècniques de tots els certificats de Catalunya.
A finals de setmana es farà el canvi definitiu al registre i a partir de llavors només serà vàlid el nou formulari.
Recordem que podeu fer arribar les vostres consultes a l’ICAEN a través de l’adreça de correu certificacio@gencat.cat.
13/12/2021
Carme Pinós, guardonada amb el Premi Nacional d'Arquitectura 2021
Imatge:
© Estudi Carme Pinós
El jurat del Premi Nacional d'Arquitectura, promogut pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha decidit atorgar aquest reconeixement a l'arquitecta catalana Carme Pinós. El premi, amb més de noranta anys d'història, és la màxima distinció atorgada a Espanya en el camp de l'arquitectura.
El jurat ha destacat la solidesa de la seva trajectòria, "impregnada sempre per una gran potència creadora". També ha valorat la responsabilitat social i la sostenibilitat perseguida en els seus projectes, i ha fet menció a la seva transversalitat com a professional, "promovent el diàleg de l'arquitectura amb altres disciplines i demostrant una gran capacitat divulgativa tant a dins com a fora de les nostres fronteres".
La candidatura de l'arquitecta va ser proposada per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, la Fundació Arquia, l'ETSA-UPV i el CSCAE. Enguany, el jurat ha estat format per Álvaro Siza Vieira, Alberto Campo Baeza, Luis Fernández-Galiano, Mar Loren Méndez, Sol Madridejos Fernández, Eva Armas Gil i María Langarita Sánchez.
Carme Pinós
Després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va assolir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada, l'any 1991 va establir el seu propi estudi d'arquitectura. És autora, entre d’altres, del conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa, l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria) i la Torre Cube a Guadalajara (Mèxic).
Pinós ha compaginat la seva activitat professional amb la docència, essent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Ha estat distingida amb nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (2015), el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic Generalitat de Catalunya (2008), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995). A nivell internacional ha estat distingida per l’American Institute of Architects i el Royal Institute of British Architects.
Conferència al COAC
El passat mes d'abril, la Demarcació de Tarragona va organitzar una conferència virtual a càrrec de Carme Pinós, coincidint amb l'exposició retrospectiva que la Fundación ICO va dedicar a l'arquitecta catalana. Podeu veure el vídeo de la conferència al canal Youtube del COAC.
El jurat ha destacat la solidesa de la seva trajectòria, "impregnada sempre per una gran potència creadora". També ha valorat la responsabilitat social i la sostenibilitat perseguida en els seus projectes, i ha fet menció a la seva transversalitat com a professional, "promovent el diàleg de l'arquitectura amb altres disciplines i demostrant una gran capacitat divulgativa tant a dins com a fora de les nostres fronteres".
La candidatura de l'arquitecta va ser proposada per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, la Fundació Arquia, l'ETSA-UPV i el CSCAE. Enguany, el jurat ha estat format per Álvaro Siza Vieira, Alberto Campo Baeza, Luis Fernández-Galiano, Mar Loren Méndez, Sol Madridejos Fernández, Eva Armas Gil i María Langarita Sánchez.
Carme Pinós
Després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va assolir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada, l'any 1991 va establir el seu propi estudi d'arquitectura. És autora, entre d’altres, del conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa, l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria) i la Torre Cube a Guadalajara (Mèxic).
Pinós ha compaginat la seva activitat professional amb la docència, essent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Ha estat distingida amb nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (2015), el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic Generalitat de Catalunya (2008), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995). A nivell internacional ha estat distingida per l’American Institute of Architects i el Royal Institute of British Architects.
Conferència al COAC
El passat mes d'abril, la Demarcació de Tarragona va organitzar una conferència virtual a càrrec de Carme Pinós, coincidint amb l'exposició retrospectiva que la Fundación ICO va dedicar a l'arquitecta catalana. Podeu veure el vídeo de la conferència al canal Youtube del COAC.
10/12/2021
Ampliat el termini per presentar projectes a la 1a Mostra d'Arquitectura del Garraf i l'Alt Penedès
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
PRORROGAT EL TERMINI D'INSCRIPCIÓ FINS EL 28 DE FEBRER DE 2022
La Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya convoca la 1a edició de la Mostra d’Arquitectura del Garraf i l'Alt Penedès. El seu objectiu és posar en valor la feina dels arquitectes i difondre l’arquitectura més rellevant del territori. A més, ajuda a crear un fons documental i a reconèixer i estimular els esforços dels autors i els agents implicats.
Paral·lelament a aquesta convocatòria, la Diputació de Barcelona i el COAC convoquen el Premi Diputació de Barcelona a Accions Innovadores en la Gestió de l’Hàbitat Urbà, que té la voluntat de reconèixer l'esforç dels arquitectes o equips d'arquitectes que treballen a les administracions públiques locals.
A la Mostra s'hi poden presentar les obres i treballs finalitzats entre l’1 de gener de 2005 i el 31 de desembre de 2021. El termini d’inscripció i presentació de la documentació finalitzarà el 28 de febrer de 2022.
· Consulteu les bases
· Inscripcions
La Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya convoca la 1a edició de la Mostra d’Arquitectura del Garraf i l'Alt Penedès. El seu objectiu és posar en valor la feina dels arquitectes i difondre l’arquitectura més rellevant del territori. A més, ajuda a crear un fons documental i a reconèixer i estimular els esforços dels autors i els agents implicats.
Paral·lelament a aquesta convocatòria, la Diputació de Barcelona i el COAC convoquen el Premi Diputació de Barcelona a Accions Innovadores en la Gestió de l’Hàbitat Urbà, que té la voluntat de reconèixer l'esforç dels arquitectes o equips d'arquitectes que treballen a les administracions públiques locals.
A la Mostra s'hi poden presentar les obres i treballs finalitzats entre l’1 de gener de 2005 i el 31 de desembre de 2021. El termini d’inscripció i presentació de la documentació finalitzarà el 28 de febrer de 2022.
· Consulteu les bases
· Inscripcions
10/12/2021
Presentació del llibre "De suburbi a ciutat"
El proper 25 de gener a les 19 h tindrà lloc la presentació del llibre "De suburbi a ciutat", amb la participació de Zaida Muxí, arquitecta i urbanista, Pedro Lorenzo, arquitecte i amic de Xavier Valls, i Odei A.-Etxearte, autora del llibre i periodista.
Aquesta és la crònica d’una revolució pacífica en ple suburbi metropolità. Durant els últims anys del franquisme i la transició, Santa Coloma de Gramenet era un municipi perifèric desbordat per l’allau migratòria, mancat dels serveis més bàsics i castigat per l’especulació. Les parròquies, els centres socials, les comissions de barri i les associacions de veïns van tramar un potent moviment reivindicatiu que va saber passar de la protesta a la proposta el 1978. El Pla Popular va esdevenir l’eina de transformació del suburbi en una ciutat digna. Fou un projecte urbanístic alternatiu, gestat en un procés de participació pioner i coordinat per l’arquitecte Xavier Valls, amb què veïns i professionals van demostrar la capacitat de canvi de la lluita urbana.
L’experiència del Pla Popular pot ser un mirall d’altres lluites que es van fer a més barris i ciutats de la perifèria de Barcelona durant el franquisme i la transició i sense les quals no es pot entendre d’on venim. També pot servir de referent i d’inspiració per als moviments socials d’avui que posen en qüestió qui i com decideix com són les nostres ciutats.
«No és una història qualsevol. És la història de la lluita d’un poble per fer d’un suburbi una ciutat. No és un trosset d’història local ni l’anècdota d’un grup de persones que van protagonitzar una aventura digna i coratjosa. […] La història que explica aquest llibre es pot llegir com una metàfora del que ha succeït a Catalunya i a Espanya». Jordi Borja, al pròleg
*Entrada lliure fins a completar l'aforament.
També es podrà seguir la presentació a través del canal d'Instagram de La Capell. Clica aquí per seguir l'acte.
Aquesta és la crònica d’una revolució pacífica en ple suburbi metropolità. Durant els últims anys del franquisme i la transició, Santa Coloma de Gramenet era un municipi perifèric desbordat per l’allau migratòria, mancat dels serveis més bàsics i castigat per l’especulació. Les parròquies, els centres socials, les comissions de barri i les associacions de veïns van tramar un potent moviment reivindicatiu que va saber passar de la protesta a la proposta el 1978. El Pla Popular va esdevenir l’eina de transformació del suburbi en una ciutat digna. Fou un projecte urbanístic alternatiu, gestat en un procés de participació pioner i coordinat per l’arquitecte Xavier Valls, amb què veïns i professionals van demostrar la capacitat de canvi de la lluita urbana.
L’experiència del Pla Popular pot ser un mirall d’altres lluites que es van fer a més barris i ciutats de la perifèria de Barcelona durant el franquisme i la transició i sense les quals no es pot entendre d’on venim. També pot servir de referent i d’inspiració per als moviments socials d’avui que posen en qüestió qui i com decideix com són les nostres ciutats.
«No és una història qualsevol. És la història de la lluita d’un poble per fer d’un suburbi una ciutat. No és un trosset d’història local ni l’anècdota d’un grup de persones que van protagonitzar una aventura digna i coratjosa. […] La història que explica aquest llibre es pot llegir com una metàfora del que ha succeït a Catalunya i a Espanya». Jordi Borja, al pròleg
*Entrada lliure fins a completar l'aforament.
També es podrà seguir la presentació a través del canal d'Instagram de La Capell. Clica aquí per seguir l'acte.