El Parc de les Aigües de Cornellà, guardonat amb el Premi Hispania Nostra 2020
El jurat va decidir atorgar el premi en la categoria d'Intervenció en el territori o paisatge pels treballs realitzats de restauració i condicionament en l'aspecte paisatgístic, arquitectònic i patrimonial del recinte històric de la Central Cornellà, així com per la contribució d'aquest espai a la cultura. En aquest sentit, el jurat va destacar un dels aspectes més innovadors de la intervenció, que ha consistit en concebre la sostenibilitat a partir del cicle de l'aigua, com demostra l'ús d'aigua regenerada per al rec d'arbres fruiters.
L'objectiu del projecte és obtenir un espai corporatiu de referència i un lloc agradable, sostenible, ecològic i resilient, generant un impacte positiu a partir de recuperar, millorar i sobretot potenciar el patrimoni industrial existent i els jardins històrics, a més de reconsiderar cada una de les intervencions a partir del cicle de l'aigua.
CREAM studio
L'estudi, dirigit pels arquitectes Elisa Battilani i Àngel Cerezo des de fa 10 anys, ha rebut diversos reconeixements nacionals i internacionals, com el Premi AJAC en la categoria d’Urbanisme i Paisatge, el Premi LIT en la categoria d’Enllumenat públic (EUA) i el Premi Ready Steady Light en les categories Best concept i Best technical solution al Light Middle East (Dubai). També han estat seleccionats i exposats dins de Cut’n’Paste al MoMA (Nova York), a la Galeria d’Arquitectura i Disseny.
Per a més informació, visiteu el web dels Premis Hispania Nostra.
Anna Vergés i Guillem Augé, comissaris de la XII Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme
La proposta "Habitar al Marge", presentada des de Catalunya per Vergés i Augé (Undo) i des de Mèxic per Cárdenas i Martínez (ToroLab), vol visibilitzar iniciatives que, al marge del sistema, estan aportant solucions a les creixents necessitats socials, mediambientals i econòmiques, i encaixa dins del lema de Biennals “Estratègies de conciliació”.
El passat 9 de desembre va tenir lloc la presentació dels projectes finalistes de la convocatòria per determinar el projecte que es farà càrrec de la XII edició, que se celebrarà a Mèxic el mes de setembre de 2022.
"Habitar al Marge"
El projecte "Habitar al Marge" vol facilitar un camp de reflexió al voltant de l'ús de l'espai individual i l'espai col·lectiu, entre la casa i el carrer, que permeti obrir un debat optimista i oportú sobre els reptes urbans que afronta el panorama iberoamericà, de forma compartida amb els 22 països que participen a la BIAU.
El Comitè de Selecció va destacar d'aquesta proposta el seu "sòlid manifest que condueix al desenvolupament d'accions en l'espai públic a partir d'un treball de recerca enfocat, clar i contextualitzat en la realitat iberoamericana".
La missió del comissariat serà la de dirigir i definir els conceptes d'aquesta edició, que té la voluntat d'apropar a la societat els continguts que es tractin a la Biennal. ‘Habitar al Marge’ també haurà d'articular els continguts de la convocatòria, així com el disseny, el muntatge, el catàleg i altres activitats paral·leles que puguin tenir lloc.
Equip guanyador
UNDO arquitectura, format per Anna Vergés i Guillen Augé, és un estudi de Barcelona que compagina, des de 2002, el desenvolupament de projectes en l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme, amb la producció d'activitats culturals i de difusió de teoria i pràctiques arquitectòniques, amb diversos premis i reconeixements.
Torolab és un col·lectiu artístic, taller i laboratori d'estudis contextuals que identifica situacions o fenòmens objecte d'investigació. Fundat a Tijuana el 1995 per Raúl Cárdenas, las iniciatives de Torolab responen a polítiques i poètiques que engloben des de fenòmens socials, fins a espais urbans i llenguatges artístics.
Sessió Sert: Urbanisme i gènere. Integració de criteris de gènere en la planificació urbana
Durant els darrers anys s’ha anat fent palesa la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere a l’urbanisme. Hem sentit parlar de l’urbanisme feminista, de les ciutats de proximitat, les que posen la vida de les persones al centre de les polítiques urbanes, etc. Es comença a donar visibilitat a les mancances de la ciutat com a suport a les activitats i accions més quotidianes, però encara ens costa identificar de quina manera es trasllada aquesta necessitat als projectes i a la planificació urbana.
En la propera Sessió Sert, el 10 de gener a les 17 h, explicarem el contingut de la Guia pràctica per a la integració del gènere en els plans i programes que hem realitzat per a l’Ajuntament de Barcelona. Una eina pràctica que té per objectiu facilitar la incorporació de criteris de qualitat de vida quotidiana als plans projectes que es realitzin a la ciutat, i que tradueix l’aproximació de la perspectiva de gènere en recomanacions concretes aplicables a la planificació urbana.
La jornada anirà a càrrec de Mònica Beguer, arquitecta especialista en planificació urbana, ordenació del territori, projectes urbans i intervenció en el paisatge i espai públic. Ha estat professora de l'Escola Sert i professora convidada a l'Escola d'Arquitectura La Salle-URL. Va col·laborar amb el despatx Jornet-Llop-Pastor arquitectes entre els anys 2000 i 2013, quan va fundar el seu propi estudi TerritorisXLM.
Més informació i inscripcions
Aquesta sessió és gratuïta i exclusiva per a col·legias.
Next Generation: una oportunitat per canviar la cultura de la rehabilitació
Fa temps que des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya insistim en el protagonisme que pot tenir l’arquitectura i el sector de la construcció en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i al canvi climàtic.
Segons dades de la Comissió Europea, més del 35% de les emissions de CO2 i prop del 40% del consum energètic a Europa està causat pels edificis. A casa nostra, per exemple, tenim un parc edificat construït dels més antics d’Europa, un 70% del qual és anterior a 1980, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional de recursos i l’eficiència energètica dels edificis.
Les mancances i necessitats dels nostres habitatges es van posar clarament de manifest amb el confinament que vam viure provocat per la pandèmia.
La resposta als nous reptes, doncs, ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables siguin aspectes rellevants, però no els únics, posant el confort i qualitat de vida de les persones en primer terme.
Precisament aquest és un dels reptes que tenim com a Col·legi i com a professionals de l’arquitectura: activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra.
L’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation ha de servir per impulsar aquest canvi, una oportunitat per adaptar el parc immobiliari i donar resposta a les necessitats actuals d’eficiència, salut i benestar i alhora fer front als reptes de futur per assolir les fites de descarbonització per a l’any 2030 i 2050.
Entre els programes dels fons Next Generation, se n’han aprovat sis d’específics per ajudar a la rehabilitació residencial i la construcció d’habitatge social, un incentiu per a la rehabilitació energètica i una oportunitat de treball per als arquitectes. Per això, com a arquitectes, tenim la responsabilitat d’actuar com a agents actius del canvi per ajudar a transformar aquests ajuts en realitats.
Per col·laborar-hi, des del Col·legi fa temps que treballem amb l'Agència de l'Habitatge per a la creació d'una Oficina de Rehabilitació, des de la qual assessorarem i revisarem la documentació tècnica per a l'atorgament de les subvencions.
També, en les properes setmanes, durem a terme sessions informatives i jornades tècniques específiques per a col·legiats i col·legiades.
Podeu consultar tota la informació dels Next Generation a l’apartat web específic que hem habilitat, en el qual s’aniran incorporant totes les novetats al respecte.
Segons el darrer informe d’Edificació a Catalunya del COAC (juliol 2021), actualment els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país tan sols representen un 28% de la superfície total visada. Aprofitem, doncs, l’oportunitat i impulsem entre tots aquest canvi de cultura.