‘Descarbonitzant l'Arquitectura’ es consolida com a fòrum europeu de referència en sostenibilitat i innovació arquitectònica
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Consell d’Arquitectes d’Europa (ACE-CAE) han celebrat la 4a edició de la jornada 2Descarbonitzant l’Arquitectura', una trobada consolidada com a referent europeu en sostenibilitat, innovació i transició ecològica en l’àmbit de l’edificació.
El congrés ha reunit més de 300 professionals del sector, centrant el debat en els reptes i oportunitats que planteja la descarbonització de l’arquitectura en el context actual, marcat per la nova Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), l’emergència climàtica —evidenciada per episodis recents com la DANA del 2024 i la DANA Alice— i la necessitat de garantir l’accés universal a un habitatge digne, saludable i sostenible.
La inauguració institucional de la jornada ha anat a càrrec del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia; de la presidenta del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), Marta Vall-llossera; del president del Consell d’Arquitectes d’Europa (ACE-CAE), Carl Bäckstrand; del secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), Iñaqui Carnicero, i de la presidenta de l’agrupació d’Arquitectura i Sostenibilitat del COAC, Greta Tresserra.
Al llarg de la jornada, s’han abordat qüestions clau com els nous perfils professionals, les eines de transformació del sector, la industrialització, la circularitat, la salut en l’entorn construït i la qualitat arquitectònica. Així mateix, s’han presentat projectes europeus pioners que estan redefinint la manera de projectar, construir i habitar.
Un diàleg entre política, tècnica i innovació
La conferència inaugural ha anat a càrrec de Mar Santamaría, cofundadora de 300.000 km/s i Premi d’Urbanisme Espanyol del CSCAE el 2019, i Albert Soret, director del Grup de Serveis del Sistema Terrestre del Barcelona Supercomputing Center, que han vinculat la ciència amb l’arquitectura i han presentat escenaris climàtics fins a finals de segle.
El programa de la jornada ha inclòs quatre sessions principals:
· Les agendes del canvi, on s’ha plantejat un debat sobre com avançar cap a la descarbonització del sector de la construcció, implementant la Directiva d’Eficiència Energètica de l’Edificació (EPBD) i garantint el dret d’accés a l’habitatge. Per a això, s’han combinat visions tècniques amb polítiques.
· La renovació, millorant les nostres vides, llars i ciutats, amb projectes de renovació que demostren que és possible millorar la qualitat dels edificis existents, garantint espais més saludables.
· La “nova” obra nova, amb projectes molt innovadors que incorporen estratègies de descarbonització des del disseny, com solucions bioclimàtiques i materials de baixa petjada de carboni.
· Una visió de futur, on s’ha debatut sobre la necessitat d’establir una visió compartida de futur del sector, que materialitzi i garanteixi la seva neutralitat climàtica, preservant la qualitat arquitectònica.
Ponents i debats destacats
Entre els/les ponents convidats/des han destacat: Alexander Franz, responsable de projectes sostenibles a Herzog & de Meuron, premi Pritzker 2001; Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe; Roger Tudó, de Harquitectes, i Oana Bogdan, cofundadora de &bogdan. Cada sessió ha conclòs amb un debat moderat per experts del sector, fomentant el diàleg i la col·laboració entre els/les professionals.
Novetat: visites guiades a exemples de bones pràctiques
Com a novetat, el COAC ha organitzat per al 22 d’octubre una sèrie de visites guiades a projectes d’arquitectura sostenible a Barcelona, que mostren com la descarbonització ja s’aplica en la pràctica arquitectònica amb resultats excel·lents.
Els itineraris recorreran els districtes de Sants, Sant Martí, Ciutat Vella i Sant Andreu, apropant els/les assistents a exemples reals de renovació urbana, habitatge social i arquitectura cooperativa.
Un projecte consolidat
Impulsat pel COAC, el CSCAE i l’ACE-CAE des del 2022, 'Descarbonitzant l’Arquitectura' s’ha consolidat com una plataforma de coneixement, formació i acció per accelerar la transició ecològica del sector. Al llarg de l’any, el projecte desenvolupa sessions temàtiques, publicacions especialitzades i un portal web amb recursos tècnics, vídeos de les jornades i materials de suport.
Més informació aquí
‘Descarbonizando la Arquitectura’ se consolida como foro europeo de referencia en sostenibilidad e innovación arquitectónica
Coincidiendo con el Día Mundial del Ahorro de Energía, el Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE) y el Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE) han celebrado la 4ª edición de la jornada “Descarbonizando la Arquitectura”, un encuentro consolidado como referente europeo en sostenibilidad, innovación y transición ecológica en el ámbito de la edificación.
El congreso ha reunido a más de 300 profesionales del sector, centrando el debate en los desafíos y oportunidades que plantea la descarbonización de la arquitectura en el contexto actual, marcado por la nueva Directiva Europea de Eficiencia Energética de los Edificios (EPBD), la emergencia climática —evidenciada por episodios recientes como la DANA de 2024 y la DANA Alice— y la necesidad de garantizar el acceso universal a una vivienda digna, saludable y sostenible.
La inauguración institucional de la jornada ha sido a cargo del decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, de la presidenta del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), Marta Vall-llossera, del presidente del Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE), Carl Bäckstrand, del secretario general de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), Iñaqui Carnicero y de la presidenta de la agrupación de Arquitectura y Sostenibilidad del COAC, Greta Tresserra.
A lo largo de la jornada, se han abordado cuestiones clave como los nuevos perfiles profesionales, herramientas de transformación del sector, la industrialización, la circularidad, la salud en el entorno construido y la calidad arquitectónica. Asimismo, se han presentado proyectos pioneros europeos que están redefiniendo la manera de proyectar, construir y habitar.
Un diálogo entre política, técnica e innovación
La conferencia inaugural ha corrido a cargo de Mar Santamaría, cofundadora de 300.000 km/s y Premio de Urbanismo Español del CSCAE en 2019, y Albert Soret, director del Grupo de Servicios del Sistema Terrestre del Barcelona Supercomputing Center, quienes han vinculado la ciencia con la arquitectura y han presentado escenarios climáticos hasta final de siglo.
El programa de la jornada ha incluido cuatro sesiones principales:
· Las agendas del cambio, donde seha planteado un debate sobre cómo avanzar hacia la descarbonización del sector de la construcción, implementando la Directiva de Eficiencia Energética de la Edificación (EPBD) y garantizando el derecho al acceso a la vivienda. Para eso, se han combinado visiones técnicas con políticas.
· La renovación, mejorando nuestras vidas, hogares y ciudades, con proyectos de renovación que demuestran que es posible mejorar la calidad de los edificios existentes, garantizando espacios más saludables.
· La “nueva” obra nueva, con proyectos muy innovadores que incorporan estrategias de descarbonización desde el diseño, como soluciones bioclimáticas y materiales de baja huella de carbono.
· Una visión de futuro, donde se ha debatido sobre la necesidad de establecer una visión compartida de futuro del sector, que materialice y garantice su neutralidad climática, preservando la calidad arquitectónica.
Ponentes y debates destacados
Entre los/as ponentes invitados/as han destacado: Alexander Franz, responsable de proyectos sostenibles en Herzog & de Meuron, premio Pritzker 2001; Sorcha Edwards, secretaria general de Housing Europe; Roger Tudó, de Harquitectes, y Oana Bogdan, cofundadora de &bogdan. Cada sesión ha concluido con un debate moderado por expertos del sector, fomentando el diálogo y la colaboración entre los/as profesionales.
Novedad: visitas guiadas a ejemplos de buenas prácticas
Como novedad, el COAC ha organizado para el 22 de octubre una serie de visitas guiadas a proyectos de arquitectura sostenible en Barcelona, que muestran cómo la descarbonización ya se aplica en la práctica arquitectónica con magníficos resultados.
Los itinerarios recorrerán los distritos de Sants, Sant Martí, Ciutat Vella y Sant Andreu, acercando a los / las asistentes a ejemplos reales de renovación urbana, vivienda social y arquitectura cooperativa.
Un proyecto consolidado
Impulsado por el COAC, el CSCAE y el ACE-CAE desde 2022, Descarbonizando la Arquitectura se ha consolidado como una plataforma de conocimiento, formación y acción para acelerar la transición ecológica del sector. A lo largo del año, el proyecto desarrolla sesiones temáticas, publicaciones especializadas y un portal web con recursos técnicos, vídeos de las jornadas y materiales de apoyo.
Más información aquí
Presentació dels estudis urbanístics per a l'entorn de la Porta Diagonal - Campus Clínic
La construcció del Campus Clínic-UB constitueix un projecte urbà de gran complexitat que requereix una visió àmplia i integral. Es tracta d’un àmbit on conflueixen tres municipis —Barcelona, Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat—, així com infraestructures viàries de gran capacitat i equipaments d’abast supramunicipal, amb un alt potencial per esdevenir un node de primer ordre en el desenvolupament del sector de la salut i les ciències de la vida. L’arribada del Clínic-UB permetrà reforçar l’ecosistema vinculat a les activitats assistencials, docents, de recerca i econòmiques en l’àmbit de la salut, consolidant l’àrea Porta Diagonal-Campus Clínic com una nova centralitat urbana, amb les oportunitats i reptes que això comporta.
Des de l’abril de 2024, s’estan elaborant els estudis previs per a la redacció de l’instrument urbanístic que ha de transformar 70 hectàrees al voltant del nou campus en una nova centralitat metropolitana. Aquest territori, situat a cavall entre els municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, és objecte d’una reflexió estratègica orientada a definir els criteris de disseny i les bases urbanístiques que permetin generar una ciutat sostenible, inclusiva i dinàmica al voltant d’un dels Campus de Salut més rellevants de Catalunya, amb una clara projecció nacional i internacional.
El proper 12 de novembre a les 19h se celebra aquest acte que constitueix una oportunitat per exposar la tasca realitzada fins al moment i per obrir el debat sobre la futura centralitat metropolitana que es desenvoluparà al voltant del nou Campus de Salut Clínic-UB. Representants del Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge i del Màster de Paisatge de l’ETSAB, així com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Barcelona Regional, participaran en una taula de debat per analitzar els reptes i les oportunitats que planteja aquest ambiciós projecte urbà.
Comptarem amb la participació de Carles Crosas, Dr. Arquitecte, Director del Departament d’Urbanisme Territori i Paisatge, ETSAB-UPC; Enric Batlle, Dr. Arquitecte, Director del Master del Paisatge, MBLandArch, ETSAB-UPC; Ioanna Spanou, Dra. Arquitecta, Directora de l’Àrea d’Arquitectura, Urbanisme i Espai Públic, Barcelona Regional; Isabel Tomé, arquitecta. Oficina del Pla Director urbanístic Metropolità, AMB; i amb Bàrbara Pons, Dra. Arquitecta, Directora General de Barcelona Regional, com a moderadora, i una presentació institucional a càrrec de Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC; Eva Giménez, Secretària General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i Juan Echániz, Coordinador del Projecte Porta Diagonal – Campus Clínic.
Recupera el vídeo de la sessió:
"Empremtes" – Passejada pels nous parcs de Sabadell: ciutat, natura i canvi climàtic
A través d’una passejada tranquil·la i compartida, coneixerem com aquests projectes han transformat teixits urbans diversos, creant nous paisatges quotidians que responen a reptes ambientals, socials i urbans contemporanis.
Aquests espais constitueixen exemples significatius de com l’urbanisme pot actuar com a palanca de transformació ambiental i social. A més d’enverdiment i la millora paisatgística, destaquen per la seva aportació a la resiliència urbana davant el canvi climàtic, especialment en la gestió de l’aigua. Mitjançant sistemes de drenatge sostenible, topografies adaptatives i vegetació autòctona, aquests parcs redueixen escorrenties, afavoreixen la infiltració i contribueixen a la biodiversitat urbana. La seva integració en una estratègia territorial més àmplia els converteix en referents valuosos, tant pels objectius ambientals assolits com per la manera exemplar com han estat concebuts i executats des de l’àmbit públic.
La visita comptarà amb la participació de Rosa Maria Torra, arquitecta, Cap de Secció de Parcs i Jardins, i Cristina López, arquitecta, Cap del Servei d'Obres Públiques i Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sabadell. Ambdues ens oferiran una mirada privilegiada sobre el procés de concepció i execució d’aquests espais, compartint les estratègies que han guiat la seva definició: naturalització, connectivitat ecològica, gestió sostenible de l’aigua, participació ciutadana i integració dels parcs en la dinàmica urbana.
La visita es tancarà amb un dinar compartit al restaurant Sibarius a les 14h (menú de dissabte), on podrem gaudir i intercanviar impressions i coneixences en un ambient més distès. Aquesta serà una bona ocasió per establir connexions entre els professionals que treballem en l'administració pública i per continuar amb el debat sobre les millores possibles en la manera de treballar i de fer urbanisme des de l’administració.
Us podeu inscriure a través del següent enllaç >>