El ritme de creació de nous habitatges encara lluny de donar resposta a les necessitats actuals
Davallada del sector
Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat 2.125.358 m², un 18,2% menys que el mateix període de 2024. La caiguda trenca la tendència positiva dels darrers anys i retorna el sector a xifres pròximes a les de 2021, en plena sortida de la pandèmia.
Malgrat el descens, cal destacar que el primer semestre del 2024 es van visar 38 projectes grans (superiors als 10.000 m2) que sumaven un total de 729.813 m2, el 28% de la superfície total visada. Enguany, només s'han visat 18 projectes grans amb una suma de 268.178 m2, el 12,6% del total de superfície visada.Creixement insuficient de l'habitatge de nova creació
Tot i que s’han visat 8.107 habitatges nous, la xifra cau un 22% respecte al primer semestre de 2024, i el ritme actual continua molt per sota dels objectius del Pla territorial sectorial d’habitatge. La Demarcació de Barcelona concentra la major part de la caiguda, amb un descens del 34,1% i només 4.816 habitatges visats.
Del total de 8.107 habitatges nous visats al COAC, 1.453 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.107). La resta s’han visat a les demarcacions de Girona (259), Comarques Centrals (82) i Lleida (5).
Rehabilitació: una assignatura pendentLa rehabilitació continua estancada (562.770 m² visats), amb una caiguda del 14,7% i només representa el 27% de la superfície total visada.
L’única demarcació que ha experimentat creixement positiu ha estat Comarques Centrals (13,3%). La resta, han tingut un resultat negatiu: Ebre (-39%), Lleida (-27%), Barcelona (-16%), Tarragona (-14,7%) i Girona (-12%). En relació a la Demarcació de Barcelona, la caiguda es detecta tant a la ciutat comtal (-15,3%) com a la resta de la Demarcació (-16,3%).
Pel que fa als Fons Next Generation, des del 2022 s’han tramitat al COAC 838 expedients corresponents a 8.508 habitatges, superant l’objectiu fixat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D'aquests expedients, 115 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.493 habitatges), 31 a Tarragona (532 habitatges), 30 a Girona (247 habitatges), 22 a Lleida (201 habitatges), 21 a Comarques Centrals (106 habitatges) i 5 a l’Ebre (7 habitatges).Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Impacte territorial desigual
La davallada es concentra a la Demarcació de Barcelona (−27,1% de superfície visada) i principalment fora de la ciutat comtal. Cal tenir present, però, que el primer semestre de l’any passat es van visar projectes grans principalment a Terrassa, Sant Pere de Ribes o àrea metropolitana de Barcelona que influeixen en aquesta diferència percentual
Per contra, la Demarcació de les Comarques Centrals presenta la millor dada dels últims 5 anys (165.750 m2 visats). Ebre també ha tingut un comportament positiu (8,6%) i Girona es manté a nivells similars (1%), mentre que la resta de demarcacions retrocedeixen. En el cas de Tarragona, la caiguda es deu, en part, al fet que el primer semestre del 2024 es van visar projectes grans.
Veure informació detallada a la nota de premsa
Suspensió de llicències i comunicats de les activitats de jocs d'atzar i aprovació inicial del nou Pla d'usos de Ciutat Vella
2.4.1. Jocs d’atzar
2.4.1.1. Saló de jocs
2.4.1.2. Bingo
2.4.1.3. Casinos de joc
Així mateix, s'ha suspès l’atorgament de llicències i l’admissió de comunicats per a la realització d’obres destinades a la implantació o ampliació d’aquestes activitats en tot l'àmbit de Barcelona.
Consulteu l'anunci publicat al BOPB del 4 de juliol, així com la documentació al Portal d'informació urbanística.
A més, amb l'aprovació inicial del Pla d'Usos de Ciutat Vella, es prorroguen les suspensions per a noves llicències de diverses activitats presents al districte: salons de manicura o pedicura, venda de productes per al cultiu de cànnabis i relacionats, i botigues de carcasses, fundes i complements per a telèfons mòbils, així com la suspensió de noves activitats a La Rambla, a excepció d’activitats culturals (cafè teatre, sala de concerts, espectacles musicals, audicions amb seients, audiovisuals, galeries d’art, teatre, circ o similar, creació artística i literària, activitats de museus, arxius i biblioteques, llibreries, i centres de difusió cultural, entre altres).
Consulteu l'anunci publicat al BOPB del 27 de juny i la documentació del Portal d'informació urbanística.
El COAC defensa la qualitat arquitectònica
Aquesta situació ha motivat una resposta immediata per part del COAC, que en aquest temps ha intensificat el diàleg amb els grups parlamentaris i el Govern i ha elaborat propostes fonamentades per traslladar les seves reivindicacions.
En aquest context, el COAC ha estat convidat a comparèixer davant la Comissió de treball del Projecte de Llei d’Adopció de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge i Urbanisme. Durant la compareixença, el degà, acompanyat de la presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals, el president de la Demarcació de Tarragona i la directora general del COAC, va defensar propostes clau com:
- - L’obligatorietat del projecte bàsic visat per a la sol·licitud de llicències.
- - El desplegament jurídic dels Informes d’Idoneïtat Tècnica (IIT).
- - La protecció de la Llei de l’Arquitectura, amb la derogació de l’article 6 del Decret llei 3/2025 (compromís ja adquirit per la consellera d'Economia) i la modificació de l’article 2 per limitar i controlar l'ús dels concursos de projecte i obra
- - L’agilització del procés de concessió de llicències.
- - L'optimització i simplificació de la normativa aplicable.
- - La garantia que l’administració pública mantingui el control i la responsabilitat en la concessió de llicències tot evitant la privatització.
L’objectiu del COAC és clar: contribuir a fer realitat els 50.000 habitatges de lloguer amb protecció oficial previstos pel Pla de la Generalitat, cercar solucions per agilitzar les concessions de llicències i, alhora, preservar el marc normatiu que garanteix la qualitat arquitectònica i urbanística.
Finalment, el COAC fa una crida a tots els despatxos d’arquitectura, petits i grans, per preparar-se davant una etapa de gran activitat professional. És una oportunitat per demostrar el compromís del sector amb la qualitat, l’eficiència i l’ètica.
El COAC rep el llegat d’Ignasi de Solà-Morales i Rubió
Amb aquesta incorporació, l’Arxiu Històric del COAC enriqueix el seu fons documental. Ignasi de Solà-Morales, fill de l’arquitecte i antic degà del COAC Manuel de Solà-Morales, va destacar tant per la seva activitat professional com per la seva tasca docent i investigadora.
Un perfil acadèmic i professional
Graduat en Arquitectura (1966) i en Filosofia i Lletres (1968) per la Universitat de Barcelona, Ignasi de Solà-Morales va obtenir el doctorat en Arquitectura el 1977. Va ser catedràtic de Composició Arquitectònica a l’ETSAB des de 1978 i va impartir docència en reconegudes institucions internacionals com la Universitat de Princeton, la Universitat de Cambridge, la Columbia University de Nova York o la Università della Svizzera Italiana a Mendrisio.
A més, va ser director de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC i fundador del Màster “Metròpolis”, dedicat a l’estudi de les grans ciutats contemporànies, en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
La seva obra arquitectònica
L’any 1971 va fundar el seu propi estudi, des d’on va desenvolupar projectes d’àmbit municipal que li van valdre un reconeixement internacional. Un dels seus treballs més emblemàtics va ser la reconstrucció del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe a Barcelona (1984). També va destacar en l’àmbit de la rehabilitació teatral, amb intervencions als teatres de Valls i Torelló, i, molt especialment, amb la direcció del projecte d’ampliació i reconstrucció del Gran Teatre del Liceu després de l’incendi de 1994. Aquest projecte, realitzat amb Xavier Fabré, Lluís Dilmé i Eulàlia Serra, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i incloïa la creació de peces singulars com la làmpada de suspensió Liceu, en col·laboració amb Santa & Cole.
Altres projectes destacats inclouen la reforma del Pati Llimona (1983-1991), la rehabilitació d’edificis històrics i la participació en processos de reordenació urbana a ciutats com Marsella, Tarragona o Barcelona.
Ignasi de Solà-Morales també és reconegut per haver encunyat el terme “terrain vague”, per referir-se als espais urbans obsolets o abandonats, sense una funció definida ni límits clars, una aportació rellevant al pensament urbanístic contemporani.
L’Arxiu Històric del COAC
Amb aquesta donació, el fons de l’Arxiu Històric del COAC suma un llegat de gran valor cultural i acadèmic. L’Arxiu custodia actualment la documentació de prop de 206 fons professionals, amb més de 2 milions de peces documentals, i cobreix des del treball dels mestres d’obres del segle XIX fins a l’arquitectura contemporània.
L’Arxiu està obert tant a arquitectes i investigadors com també a tota la ciutadania interessada en el patrimoni i el paper social de l’arquitectura. Podeu consultar els horaris i seus de l’Arxiu a través del web del COAC.