La Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha presentat La Volta, el projecte que ja està en marxa de construcció d’una enorme pèrgola de Volta Catalana al recinte Llars Mundet, al barri de Montbau del districte d’Horta-Guinardó, que esdevindrà un nou referent arquitectònic per a la ciutat de Barcelona.

Es tracta d’un gran umbracle que explora l’efecte climàtic del càntir per refrescar l’espai públic, a la vegada que s’optimitzen les capacitats formals i estructurals de la volta catalana.

Aquest és un projecte compartit i un exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocionarà l’artesania i els oficis, la tradició i la innovació, i que donarà prestigi al nostre àmbit professional. Està liderat per la Demarcació de Barcelona del COAC, la Diputació de Barcelona, els grups de recerca REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS UIC, l'IAAC, l’Institut Escola del Treball i les empreses constructores Urcotex, Cardoner, EuroCatalana i Vesta Barcelona, col·laboradores estratègiques en el projecte, així com el Centre Català de Geotècnia, Piera Ecoceràmica, Flexbrick i MAPEI, entre d'altres.

L’obra s’engegarà durant el 2025 en les Setmanes d’Arquitectura i finalitzarà coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona al 2026. Està ideada per acollir l'activitat de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant aquell any, alhora que transformar tot un entorn de la ciutat aportant millores per al futur.

Aquesta nova icona de Barcelona es convertirà en un nou espai d’ombra i descans, d’escala humana, per a estudiants, veïns i ciutadans. Serà un punt de referència al recinte Mundet: una àgora, lloc de trobada, espai d’estar, refugi climàtic i refugi sonor -de la mà de la Casa del Silenci- i podrà funcionar també com a aula exterior.

OBJECTIUS I VALORS DE LA VOLTA

· Recerca i innovació: Es construirà de la mà de REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS de la UIC, ambdós grups experts en volta catalana, una tècnica de construcció tradicional que optimitza tempos, costos i materials i que segueix evolucionant gràcies a grups de recerca com els esmentats. A més, l’aplicació de Flexbrixk fotovoltaic ha rebut el Projecte Europeu MeZero.

· Sostenibilitat / Refugi climàtic: Optimització de recursos gràcies al sistema constructiu de volta catalana. S’utilitzaran peces de Piera ecoceràmica com a material descarbonitzat per l’ús de biogàs com a principal combustible. La pèrgola inclourà mesures sostenibles visibles en la utilització de materials (ceràmica i plaques fotovoltaiques FLEXBRICK), procés de construcció i incorporació de coberta verda (col·laboració també de MBLand Arch ETSAB en la part de paisatgisme)

· Transformació urbana: L’emplaçament triat és un dels punts calents del recinte Mundet on s’uneixen diferents activitats: parada d’autobús llançadora, accés a la Plaça d’Anna Gironella i facultats de la UB, centres educatius com l’Institut Anna Gironella i altres escoles d’educació primària i secundària, accés al Jardí romàntic (Palau de les Heures), així com la connexió de la ciutat amb el Parc de Collserola. Aquest element d’ombra procurarà la connexió entre totes elles millorant així la permeabilitat i accessibilitat del recinte.

· Construcció compartida: L'obra es duu a terme amb la col·laboració d’universitats, Escola del Treball, Constructores i gremi de constructors i empreses industrials, aconseguint així un projecte que serà exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocioni l’artesania i els oficis, donant prestigi al sector de la construcció.

LA VOLTA CATALANA

Arquitectes catalans segueixen portant la ceràmica i la volta catalana als seus límits estructurals i artístics, trencant totes les fronteres, igual que l’arquitecte Rafael Guastavino fa gairebé un segle va innovar amb la construcció de la volta catalana al recinte de l’Escola Industrial - Diputació de Barcelona.

La volta catalana o volta de maó de pla encara es fa servir a molts projectes arquitectònics. El ressorgiment d'aquesta tècnica tradicional es deu, en gran mesura, a la recerca duta a terme a diferents universitats catalanes, així com en altres parts del món, on també han sabut valorar l'economia, la versatilitat, l'eficiència i la sostenibilitat d'aquesta tècnica. Tot plegat ha permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició amb formes contemporànies i optimitzades.

Aquestes investigacions no només han aconseguit descobrir l'abast mundial de l'exportació d'aquesta tècnica en el passat, sinó que també han permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició de les voltes catalanes de maó amb formes contemporànies i optimitzades.

LES LLARS MUNDET

Les Llars Anna Gironella de Mundet, més conegudes com a Llars Mundet, es van aixecar l’any 1954, quan l’empresari Artur Mundet es va fer càrrec de la construcció d’un espai dedicat a l’atenció d’orfes, ancians, malalts i altres persones necessitades al districte d’Horta-Guinardó, un espai que havia de substituir la Casa de la Caritat que hi havia fins aleshores al Raval i que en aquell moment havia quedat obsoleta.

Amb aquesta tradició de servei ciutadà, l’espai actual de les Llars Mundet funciona sota la direcció de la Diputació de Barcelona i disposa de centres d’atenció als ancians, d’una instal·lació esportiva que gestiona la Federació Catalana per a Disminuïts Psíquics i servei d’escolarització, CEE la Ginesta, Institut Anna Gironella de Mundet, així com de les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

IMPACTES DE PREMSA

RTVE (minut 3:45)
La Vanguardia 
El Periódico 
Betevé 
Catalunya Ràdio - Perspectiva
Núvol
Interempresas

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Recupera el vídeo de l'acte de presentació, celebrat el passat 18 de juny, i descarrega la presentació en PDF.



EXPOSICIÓ SOBRE LA VOLTA CATALANA

En el marc de les Setmanes d'Arquitectura 2025, el recinte de Llars Mundet va acollir l'exposició "La volta catalana. De la tradició a la innovació", organitzada de la mà dels arquitectes Marta Domènech i David López, del grup de recerca ReARQ ETSAB. Més informació