S'engega l'elaboració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, amb la participació del COAC
D'aquesta manera, s’engega el procés d’elaboració del PNRU, que vol ser un marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys, integrant vessants com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, la mobilitat associada a les noves tecnologies o els nous instruments de governança.
El document vol donar resposta a les necessitats d'un parc residencial català envellit, el 70% del qual ja té més de 40 anys d'antiguitat, i amb àrees urbanes que, malgrat ser pols d'innovació i oportunitats, també arrosseguen desigualtats socials i econòmiques, amb desequilibris ambientals. A aquest fet s'hi sumen els canvis derivats dels nous models econòmics i el canvi climàtic.
La resposta als nous reptes, doncs, ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar el teixit existent amb criteris de sostenibilitat i posant la qualitat de vida de les persones en primer terme, tal com ha posat de manifest la pandèmia de la COVID-19.
Abordatge multisectorial
Per tal d’estimular la renovació del parc urbà, al 2019 les administracions públiques catalanes van dedicar un total de 50,6 milions a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per valor de 100 milions d’euros per a despeses de rehabilitació.
Això no obstant, segons dades del COAC, en termes globals, la rehabilitació a Catalunya continua sent molt testimonial. Així, els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país tan sols representen un 26% de la superfície total visada, la majoria projectes no residencials.
Davant d'aquesta situació, i tal com ha manifestat la degana del COAC a la reunió del Consell Estratègic del PNRU, "cal revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui més protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb l'Agenda Urbana, i especialment la resposta al canvi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible".
Així doncs, el PNRU, que es preveu que vegi la llum la primavera del 2021, pretén abordar la rehabilitació d'edificis des de diferents vessants, des de la connectivitat de les comunitats a les noves tipologies d'habitatge, l'accessibilitat, la millora energètica o la incorporació de nous materials constructius. La integració de totes aquestes perspectives no només milloraria la qualitat de vida dels veïns sinó que també ajudaria a reorientar el sector de la construcció, més centrat tradicionalment en l’obra nova.
El Pacte Nacional, alhora, concretarà una de les línies temàtiques de l’Agenda Urbana de Catalunya, la transformació de les ciutats i de l’habitatge, i la redacció dels dos documents avançarà en paral·lel.
Consell Estratègic del PNRU
El Consell Estratègic del Pacte està format pel Govern, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura, Salut i Vicepresidència i Economia i Hisenda, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (que té assumides les funcions de Secretaria) i 13 ens i organitzacions més: l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d'Administradors de Finques, el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, el Gremi de Constructors d'Obres, l’Institut Català de l'Energia i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.
Declaració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana
Document base del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana
Exposició del premi suís Distinction Romande d’Architecture
La Distinction Romande d’Architecture és un premi que s'atorga cada 4 anys i que té com a objectiu promoure i divulgar les obres d'arquitectura de qualitat finalitzades a la regió francòfona de Suïssa, conscienciar a la ciutadania sobre el rol cultural i responsable de l'arquitectura i fer valdre el compromís amb la qualitat arquitectònica.
Històricament l'arquitectura de la Suisse Romande ha assumit una importància de pes en l'àmbit de l'arquitectura suïssa i internacional. Le Corbusier, per descomptat, però també Alexandre Laverrière, Marc Piccard, Alberto Sartoris, Jean Tschumi, Jeanne Bueche, Frenand Dumes, els enginyers Robert Maillart i molts més. En el cas específic de Ginebra: Maurice Braillard, la generació d'arquitectes actius després de la Segona Guerra Mundial, com Marc Joseph Saugey, André Gaillard, François Maurice, George Addor o els germans Honneger, que han realitzat obres importants de gran qualitat de les quals cal destacar una sèrie de Cités Nouvelles, considerades a l'avantguarda de l'urbanisme de la seva època.
Al llarg d'aquests últims decennis l’arquitectura romande ha conegut un nou impuls per part d'una nova generació de professionals en el camp de l'arquitectura, paisatge i enginyeria civil.
La Distinction Romande d’Architecture, en la seva quarta edició, DRAIIII, comissariada pels arquitectes Nicola Regusci i Xavier Bustos, no fa més que confirmar aquesta tendència; d'un costat pel gran nombre de candidatures presentades, més de tres-centes, i d'altra banda per la qualitat dels projectes i la varietat dels seus programes i tipologies.
El catàleg DRAIIII presenta una àmplia mostra d'obres de qualitat realitzades per professionals de talent i promoguda per institucions públiques i promotors privats molt sensibles a temes socials i de sostenibilitat lligats al territori.
L’exposició DRAIIII es compon de 12 mòduls que mostren els 26 projectes seleccionats per un jurat internacional, a través del dibuix i les maquetes, però també amb la incorporació d'objectes oposats que han aportat els autors de les obres, compartint un material sensible relacionat amb el procés de projecte i la seva materialització.
Tant el disseny del suport expositiu com la identitat visual i la concepció del catàleg han sorgit de la col·laboració entre estudiants de les Hautes Écoles de Ginebra, HEAD i HEPIA.
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Campus Profesional On-line: Luxintec
- Qué tipos de iluminación producen daño en tu sistema visual.
- Por qué bajo valor de compra hoy es alto coste mañana.
- Qué puedes especificar en iluminación para ayudar a que no se acaben los recursos naturales.
- Cómo consumiendo la mitad de energía se puede ver el doble de bien.
- Que el mundo que ves no es lo que parece.
- Por qué en iluminación, la calidad es mejor que la cantidad.
- Cómo la iluminación puede hacernos más productivos.
- Hasta qué punto puedes transformar un espacio con la luz.
- Cómo es realmente la iluminación natural. Aprende a conseguirla en espacios de interior.
- Que hay soluciones de iluminación con LED que son una INVOLUCIÓN, ¿Sabes cómo REEVOLUCIONAR?
La jornada irá a cargo de Moisés Domingo (Director General) y David Pérez (Gestor de proyectos en Cataluña)
Para asistir a la jornada se requiere inscripción previa, clicando aquí
Con la colaboración de:
Campus Professional On-line: Luxintec
- Quins tipus d'il·luminació produeixen danys en el sistema visual
- Perquè un baix cost de compra avui és una alta despesa a futur
- Que es pot especificar en la il·luminació per ajudar a ue no s'acabin els recursos naturals
- Com consumint la meitat d'energia es pot veure el doble de bé
- El món que veus no és el món que sembla
- Perquè en il·luminació, la qualitat és millor que la quantitat
- Com es pot augmentar la productivitat amb la il·luminació
- Fins a quin punt pots transformar un espai anb una bona il·luminació
- Com és realment la il·luminació natural. Aprèn a aconseguir-la en espais d'interior
- Hi ha solucions d'il·luminació amb lED que són una Involució. Saps com reevolucionar?
La jornada anirà a càrrec de Moisés Domingo (Director general) i David Pérez (Gestor de projectes a Catalunya).
Per assistir a la jornada es requereix inscripció prèvia, clicant aquí
Amb la col·laboració de: